(esperpentic awards)
Que coincideixi la concessió de l'administració local més transparent i una vaga del personal que treballa en el mateix ajuntament no pot pas ser res de bo o una curiosa casualitat, sinó fruit d'un savoir-faire que ja té història i aquest poble n'és un exemple. El intentar quedar bé públicament amb tothom i vendre un model de poble, per després fer segons propis interessos i creences. Mirant el propi benefici per davant de, sinó el de la majoria que sembla que fins ara els han estat incondicionals; el dels que els hi demana, i a qui en teoria dóna suport i més ho necessita: entitats, de joves, cultura popular, solidàries... Treient-se de sobre propostes i idees de persones inquietes del nostre poble, mentre s'omplen la boca amb mots de participació ciutadana. Potser és que el que ells entenen per participació és “nosaltres t'arreglem els parcs per que surtis a passejar, córrer, amb bici o a passejar el gos per participar de SanQu Park”?
Dons si, excepte pel nom, és la imatge de marca que han vengut del meu poble els que l'han gestionat els últims anys. Amb excel·lència vistos els resultats electorals, i professionalitat a jutjar pels mitjans invertits: el cap de comunicació de l'ajuntament ha estat qui més cobrava, i s'han creat mitjans de comunicació “exemplars”.
Però no és la idea que jo en tinc, a mi més que anar en bici i passejar els nens i/o el gos amb tranquil·litat em venen al cap les festes, correfocs, balls, els concerts a les places, sovint muntats també per aquestes i altres entitats, esplais i caus per a fer diners, trobades d'entitats solidàries... Les festes a l'estiu, els mateixos en unes barraques on ens ho fèiem soles, al centre, els de les places, els pocs garitos al cap de setmana, en festes i ponts, als quintos de nadal...
Tota aquella gent que fem, o intentem fer coses al poble sabem que cada dia és més difícil, s'han de complir més requisits, sol·licituds, pagar fiances,... i les traves o facilitats que hi vulguin posar segons, ja no sols depenent de quina entitat i l'interès que per l'ajuntament tingui; sinó fins a l'amistança que es tinguin les dues persones que gestionen el tràmit. Forma clara d'amiguisme no gaire transparent. No sé de quanta gent més però aquest no pot ser el meu Sant Cugat. És massa avorrit, regulador i repressor pels que hi volem seguir fent les nostres activitats, i divertir-nos-hi. És massa difícil fer el Sant Cugat viu que volen vendre que promouen. I no tenim perquè aguantar-ho.
En algún altre tema potser no és tan flagrant, però si en participació. L'últim exemple les properes festes, aquest any prometen ser distretes, de moment, de tant participatives que estan essent, la comissió de festes està per dimitir i les entitats de joves que muntaven barraques, i que tenien per a aquest any una proposta al centre del poble no la faran, tot per no posar-se d'acord amb el consistori.
Crido a tots els que vulguem participar de sant cugat a despertar, o com a mínim no votar partits grans (#noELSvotis) dons l'abstenció, el vot en blanc i el nul beneficien la esperpèntica majoria! (*)
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris conspiranoia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris conspiranoia. Mostrar tots els missatges
dimarts, 17 de maig del 2011
dilluns, 16 de maig del 2011
cap de setmana de carrers i places e-convocat
la revolució serà tuitejada!
aquest passat cap de setmana ha estat mogudet, especialment als carrers i places de barcelona tot i que arreu de l'estat espanyol hi ha hagut mobilitzacions, més o menys massives i, malgrat s'hagi volgut dir el contrari, cíviques i populars. Amb gent de tot tipus clamant unes consignes clares contra la classe política, els bancs i les empreses que precaritzen les nostres vides. Dir que n'estan farts de retallades i ajuts als bancs, de corrupció i injustícia. Proclames senzilles han incitat a la gent: #NoLESvotes , #indignate , #15Mani #noelsvotis , #democraciareal i alguna altra han portat a les manifestacions gent convocada principalment via xarxes socials (#fb i #twitter) webs i blocs.
Apunt d'acabar-se diumenge 15 de Maig els massmedia no s'en feien ressó, però clar, al ciberespai global on s'havien convocat, e-mitjans anaven plens a vessar de missatges fotos i vídeos que la gent enviava allí estant. #15M ha aconseguit unificar manifestacions a unes 60 espanyoles, moltes amb molta gent, com a la capital, i ni la televisió de l'estat, se'en feia ressó. Aquí vem poder veure algun breu al 3/24 que deia que hi havia manifestacions a barcelona, madrid i una cinquantena més de ciutats.
Dilluns cap diari nacional portarà la notícia, el washington post si
Gent es queda acampant a bcn a plaça catalunya #acampadabcn i a madrid #acampadasol a plaza del sol i s' estén l'ús de l'etiqueta #spanishrevolution
Això promet però sembla no es pot seguir pels mitjans habituals com tv o premsa...
Si et fa mandra començar a dir la teva al tuiter pots començar amb les etiquetes # d'aquesta entrada i seguir amb un lector de fonts RSS. Sempre hi tindràs les últimes actualitzacions
Surt al carrer i/o (e-)participa!
Salut!
(per cert com sempre, una de les millors cobertures del cap de setmana del 15M, de kaos, veu-la a http://www.kaosenlared.net/noticia/cronicas-miles-manifestantes-estado-espanol-contra-crisis-capitalista- )
aquest passat cap de setmana ha estat mogudet, especialment als carrers i places de barcelona tot i que arreu de l'estat espanyol hi ha hagut mobilitzacions, més o menys massives i, malgrat s'hagi volgut dir el contrari, cíviques i populars. Amb gent de tot tipus clamant unes consignes clares contra la classe política, els bancs i les empreses que precaritzen les nostres vides. Dir que n'estan farts de retallades i ajuts als bancs, de corrupció i injustícia. Proclames senzilles han incitat a la gent: #NoLESvotes , #indignate , #15Mani #noelsvotis , #democraciareal i alguna altra han portat a les manifestacions gent convocada principalment via xarxes socials (#fb i #twitter) webs i blocs.Apunt d'acabar-se diumenge 15 de Maig els massmedia no s'en feien ressó, però clar, al ciberespai global on s'havien convocat, e-mitjans anaven plens a vessar de missatges fotos i vídeos que la gent enviava allí estant. #15M ha aconseguit unificar manifestacions a unes 60 espanyoles, moltes amb molta gent, com a la capital, i ni la televisió de l'estat, se'en feia ressó. Aquí vem poder veure algun breu al 3/24 que deia que hi havia manifestacions a barcelona, madrid i una cinquantena més de ciutats.
Dilluns cap diari nacional portarà la notícia, el washington post si
Gent es queda acampant a bcn a plaça catalunya #acampadabcn i a madrid #acampadasol a plaza del sol i s' estén l'ús de l'etiqueta #spanishrevolution
Això promet però sembla no es pot seguir pels mitjans habituals com tv o premsa...
Si et fa mandra començar a dir la teva al tuiter pots començar amb les etiquetes # d'aquesta entrada i seguir amb un lector de fonts RSS. Sempre hi tindràs les últimes actualitzacions
Surt al carrer i/o (e-)participa!
Salut!
(per cert com sempre, una de les millors cobertures del cap de setmana del 15M, de kaos, veu-la a http://www.kaosenlared.net/noticia/cronicas-miles-manifestantes-estado-espanol-contra-crisis-capitalista- )
dijous, 3 de febrer del 2011
no pararem
fins que tot(e)s siguem lliures
"Jo no sóc ni un savi ni un filòsof, ni tan sols un escriptor d'ofici. He escrit molt poc durant la meva vida i solament ho he fet, per dir-ho així, a pèl, quan una convicció apassionada em forçava a vèncer la meva repugnància instintiva contra tota exhibició del meu propi jo en públic. Qui sóc jo, doncs? I què és el que m'impulsa ara a publicar aquest treball? Jo sóc un cercador apassionat de la veritat i un enemic, no menys apassionat, de les ficcions desgraciades amb que el partit de l'ordre, aquest representant oficial, privilegiat i interessat en totes les malapteses religioses, metafísiques, polítiques, jurídiques, econòmiques i socials, presents i passades, pretén servir-se, encara avui, per a dominar i esclavitzar el món. Jo sóc un amant fanàtic de la llibertat, la qual considero com l'únic mitjà, dins el qual poden desenvolupar-se i engrandir-se la intel·ligència, la dignitat i la felicitat dels homes... La llibertat que consisteix en el ple desenvolupament de totes les potències materials, intel·lectuals i morals que es troben latents en cadascun... Jo entenc aquesta llibertat com una cosa que, lluny de ser un límit per a la llibertat de l'altre, troba, per contra, en aquesta llibertat de l'altre la seva confirmació i la seva extensió a l'infinit; la llibertat limitada de cadascun per la llibertat de tots, la llibertat per la solidaritat, la llibertat en la igualtat; la llibertat que triomfa de la força bruta i del principi d'autoritat, que no va ser mai més que l'expressió ideal d'aquesta força... Jo sóc partidari convençut de la igualtat econòmica i social, perquè sé que, fora d'aquesta igualtat, la llibertat, la justícia, la dignitat humana, la moralitat i el benestar dels individus, així com la prosperitat de les nacions no seran mai sinó mentides." Mikhaïl Bakunin
tot extret de la viquipèdia
com a reflexió: com un text d'algú nascut quasi fa dos-cents anys pot tenir avui dia encara tanta vigència?
Per mi avui dia és més clar que mai que no pot haver llibertat individual protegida per fronteres, l'emancipació de la humanitat haurà de ser forçosament internacional.
salut i lluita per la llibertat!
"Jo no sóc ni un savi ni un filòsof, ni tan sols un escriptor d'ofici. He escrit molt poc durant la meva vida i solament ho he fet, per dir-ho així, a pèl, quan una convicció apassionada em forçava a vèncer la meva repugnància instintiva contra tota exhibició del meu propi jo en públic. Qui sóc jo, doncs? I què és el que m'impulsa ara a publicar aquest treball? Jo sóc un cercador apassionat de la veritat i un enemic, no menys apassionat, de les ficcions desgraciades amb que el partit de l'ordre, aquest representant oficial, privilegiat i interessat en totes les malapteses religioses, metafísiques, polítiques, jurídiques, econòmiques i socials, presents i passades, pretén servir-se, encara avui, per a dominar i esclavitzar el món. Jo sóc un amant fanàtic de la llibertat, la qual considero com l'únic mitjà, dins el qual poden desenvolupar-se i engrandir-se la intel·ligència, la dignitat i la felicitat dels homes... La llibertat que consisteix en el ple desenvolupament de totes les potències materials, intel·lectuals i morals que es troben latents en cadascun... Jo entenc aquesta llibertat com una cosa que, lluny de ser un límit per a la llibertat de l'altre, troba, per contra, en aquesta llibertat de l'altre la seva confirmació i la seva extensió a l'infinit; la llibertat limitada de cadascun per la llibertat de tots, la llibertat per la solidaritat, la llibertat en la igualtat; la llibertat que triomfa de la força bruta i del principi d'autoritat, que no va ser mai més que l'expressió ideal d'aquesta força... Jo sóc partidari convençut de la igualtat econòmica i social, perquè sé que, fora d'aquesta igualtat, la llibertat, la justícia, la dignitat humana, la moralitat i el benestar dels individus, així com la prosperitat de les nacions no seran mai sinó mentides." Mikhaïl Bakunin
tot extret de la viquipèdia
com a reflexió: com un text d'algú nascut quasi fa dos-cents anys pot tenir avui dia encara tanta vigència?
Per mi avui dia és més clar que mai que no pot haver llibertat individual protegida per fronteres, l'emancipació de la humanitat haurà de ser forçosament internacional.
salut i lluita per la llibertat!
dimecres, 26 de gener del 2011
bon i agitat any primer
El primer post de l'any, d'acord que arriba tard del gener però se'm acumulen les coses a dir.
Primer vull picar l'ull als tunisians, perquè lluitant s'han tret la lacra de governants lladres que tenien. El primer règim tirànic en caure al 2011 no ha durat ni quinze dies!
El segons que vull felicitar, són els islandesos, ells ja van fer la seva revolució silenciada (veure l'enllaç ) i, amb el tema de wikileaks, va sortir que el govern nord-americà ha demanat les dades personals de twitter de tots els seguidors de wikileaks (més de 630mil) entre ells els de una membre del govern islandès. Respecte a això ella i el president d'islàndia van fer unes declaracions molt dures contra els ianquis. Acte seguit convidaren a Assange i wikileaks a instal·lar-se al seu país, i van tramitar una llei amb caràcter d'urgència per tal de convertir-se en un petit paradís de la llibertat d'expressió.(veure l'enllaç ) Jo he de dir que la seu del meu núvol ja és allí.
I després de les bones, les dolentes, han aprovat la maleïda llei binden-Sinde que permetrà tancar webs sense autorització judicial... olé ecspanya!!!
La resposta a part de ràpida sembla que també portarà cua, el director de l'acadèmia de cine del país de cuyo nombre no me quiero acordar ja ha dit que dimitiria, dons està en desacord, després de la propera cerimònia d'entrega dels premis goya. I és aquí precisament el dia que s'ha convocat la manifestació de protesta en contra de la llei, al carrer, però electrònicament també (veure l'enllaç )
La següent notícia, per mi hauria de ser evident per a tothom, però és la declaració d'una vaga general per part dels sindicats no grocs: cgt, cnt, cos... i moltes entitats ciutadanes, i candidatures alternatives com les cups i d'altres. Per protestar contra les retallades socials que es promouen des de l'administració que impliquen l'allargament de l'edat de jubilació, la precarització del treball en diverses formes, i d'altres mesures que fan anar enrere socialment a la majoria.
per acabar només comentar que laguitza.cat està en obres i agrairà que passeu i opineu allà mateix... ;)
ens veiem als carrers,
salut!
dimecres, 22 de desembre del 2010
victòria al front ecspanyol
la ciberguerra tomba la injusta llei sinde
Desprès dels fets de wikileaks, i del grup sorgit de suport dels seus membres anonymus, amb membres anònims de tot el món i sota la filosofia de que tots som anònims (anonymous) tots excepte quatre rics, contra els que lluitem en el fons, dons pretenen en el cas d'espanya fer lleis que farien que les classes més populars del país deixin de poder obtenir una cosa que ara tenen gratuïtament, cultura (que les pel·lícules i series iankis no ho són normalment). O el que és més greu, permetia que es pogués tancar qualsevol pàgina web sense una autorització judicial, només perquè a algun personatge li semblès malament, vulnerant així d'alegrament la llibertat d'expressió, i com s'ha vist en els comunicats de l'ambaixada, per ordre expressa del tiet sam. (que queda més ridícul en català ;))
L'intent de repressió va generar un número molt important de gent que va donar suport en diverses iniciatives, des de repetint els arxius de wikileaks instal·lant-se un mirall al seu servidor, i després en els atacs que van fer caure als servidors de visa, mastercard, i paypal com a resposta a la negació d'aquestos de rebre ajudes econòmiques per a en julian assange, llavors empresonat a anglaterra i wikileaks. Així com diverses operacions de mobilització a nivell de carrer i d'explicació i difusió de tots els leaks publicats es van dur ( i es duen) a terme arreu del món.
En aquests atacs (qui dubta de la seva efectivitat és que és incapaç de concebre el que perd PP o MC amb cada minut off-line) es va veure la seva potencialitat, i penso que precisament es van abandonar per l'increïble número de potencials inocents perjudicats.
En el cas ecspanyol va ser una mica diferent, fou més la difusió (altre cop: operacions paperstorm i leakspin) que va fer que una llei que anaven a colar dissimuladament penjada de una necessària (a part de tardana i curta ja posats) "ley de economia sostenible"segons certes enquestes fos la iniciativa més odiada pels espanyols. 98% Més que el 90% de gent en contra d'enviar tropes a donar pel sac, idea de l'ansar i els seus amics iankis. I sobretot es va difondre per internet, i l'espam fou màxim. Al twittwer #sindegate va ser trend topic número 1 a espanya durant els tres dies anteriors, i dels pocs missatges a favor de tal llei millor ni parlar-ne. Sinó teniu twitter... no us ho veu perdre! I aprofitaré el tema per posar el petit toc bio a un bloc personal i mencionar el petit redisseny amb les meves piulades al twitter.
A part de la difusió en xarxes socials, es publicaren correus electrònics telèfons i faxos dels partits i els polítics que havien de votar aquestes lleis, per tal que la gent els truqués i els hi enviés missatges intentant convencer'ls de que votessin en contra. A més a més de tot això, i utilitzat les eines creades pels atacs anteriorment explicats, es van fer caure les webs dels respectius grups polítics el dia abans de la votació i durant tot el dia 21 la web i la intranet del congrés no van funcionar. Les eines, la seva facilitat, però sobretot la gent... Sols s'havia d'anar a una pagina web i pressionar-hi un botó en el cas del LOIC, i deixar-la oberta mentre es feia qualsevol altra cosa. També podies baixar-te un petit programet (per quin fos el teu sistema operatiu) que mitjançant les xarxes d'IRC coordinava tots els ordinadors i els feia actuar com una autèntica ment eixam ( què precisament és el seu nom, hivemind). Els dos mètodes, amb molts ordinadors alhora permet fer un atac DDoS (del angles Denegació de Servei Distribuït) que no és més que això mateix, milers (hi ha qui diu centenars de milers) d'ordinadors demanant molts cops per segon una mateixa pagina des de molts llocs diversos. Veiem números: 5mil pcs demanat 10 pagines per segon (i són poc les dues xifres) són 50mil peticions per segon, que es demani una pàgina molt senzilleta (1KB) són 50GB per segon de teòric ample de banda que el servidor hauria d'oferir. Que es col·lapsa sols de pensar que passaria si fossin més gent, volguessin dedicar més recursos del seu ordinador, o la pàgina, evidentment, peses més d'1KB xD
I per qui digui que això no va pressionar, dir-li que no és conscient que és podria fer de forma continuada sempre i quan hi hagués gent disposada a fer-ho. A fer això o qualsevol altra cosa, i aquí entra la gràcia de l'anonimat, de la possibilitat de que qualsevol en sigui partícep, i de que només cal que hi hagi suficient gent disposada a fer una cosa per a que es pugui fer. El factor X. És com m'agrada anomenar-lo perquè és el típic nom que es posa a les variables siguin el que siguin les variables. Si X és una persona podem ser tu i jo o qualsevol, si x és el numero de caràcters de la imatge del final de l'entrada, x poden ser el numero de persones capaces de fer x variats programes en menys de x segons, capaços de fer x variades coses com enviar x faxos de x pagines amb aquestos x diferents caràcters en menys de x segons. Que poden estar penjats en x webs per a suportar certs actes i x persones se'ls poden descarregar i lliurement fer servir
I contra aquestes x coses no hi pots lluitar, perquè no es poden preveure... sols pots preveure que ocorreran quan la informació flueix lliurement pels x variats canals i la gent pren consciència del que passa.
De fet si que és pot fer alguna cosa, com tancar webs lliurement. I contra això precisament x ciutadans anònims hem lluitat al ciberfront espanyol. Guanyant gràcies a tots una batalla, que no la guerra, de la veritat i la gent normal de a peu, contra una classe poderosa, mentidera i mundial; i una classe política nacional subjugada, venuda i/o còmplice d'aquesta.
Com va dir george orwell:
"quan tot està podrit, dir la veritat és un acte revolucionari"
per cert, podeu trobar una cronologia detallada del dia 21 a http://informesciberguerra.blogspot.com/
Salut i agitacció!
diumenge, 19 de desembre del 2010
que no ens la colin!
El resum no està disponible. Fes clic
en aquest enllaç per veure la publicació.
dijous, 18 de novembre del 2010
Nikola s.XX Tesla
Никола Тесла (Nikola Tesla)
(Similjan, actual Croàcia (ex Àustria-Hongria), 10 de juliol de 1856 —
Nova York, EUA, 7 de gener de 1943 )
Geni entre genis (malanomenat maligne) per a un futur millor
Article d'història X en una entrada en preparació
dimecres, 15 de setembre del 2010
super macario in wikipedialand
Amb el món celebrant un fals 25è aniversari, nomès comentar que és pot saber la història complerta del lampista més famòs de la història a la wikipèdia. Icona de generacions dels 80, va apareixer en escurabutxaques sota el nom de jumpman (l'home que salta?). I va neixèr abans que jo, que aquest any en faig 28, no com a protagonista i no era precisament bó.
I és de la viquipèdia d'on deia que es pot saber la història d'aquest, i tantes altres coses interssants de les que parlo en aquest bloc n'he trobat entrades que he decidit fer una petita recopilació. I no perque siguin articles en discussió, conflictius o pendents de verificació...
La primera, per recuperar el tag de menjar sà, i menjar-me les meves declaracions del enciam no era eficient energèticament com a aliment. Que no ho és. Però sé admetre quan m'equivoco i no cada dia descubreixes que la vitamina k no nomès existeix, ens és prou important, i que l'enciam en porta força.
http://es.wikipedia.org/wiki/Vitamina_K
i és la vitamina que en menys quantitat porta. Cito de la viquipèdia enciam (lactuca sativa) : "...Nutrició: L'enciam té poc valor nutritiu, dons té un alt contingut d'aigua (90-95%). És ric en antioxidants; vitamines A, C, E, B1, B2, B3, B9 i K; minerals: fósfor, ferro, calci, potassi i aminoàcids..." i hi ha les quantitats per 100gr d'enciam, moltes coses, en quantitats mínimes...
Les següents pàgines de temes habituals del bloc...
Guerra de quarta generació
Operació de bandera falsa
els més conspiranoics i tot
Operació MKULTRA
Nou Ordre Mundial
o quasi dels tag aquest
Teoria conspirativa
i d'altres molt més freaks però relacionats com
Complexe_d'autosuficiència
i en d'altres que es tracta de conspiranòica les teories sobre l'evident expansió de les tecnologies RFID de la qual ens podem escapar amb la també wikidefinida Gàbia de Faraday , i amb aquesta tecnologia estar a resguard de pites, sitels, i identificacions massives, o inclòs per dormir sanament aïllat de radiacions electromagnètiques.
Per acabar l'entrada posant alguna cosa més, qui dubta la veracitat d'un documental de National Geographic?? xD Parla d'un tema tan controvers com "Inside Marihuana" (EUA, 2005)
veure
descarregar
que fan pujar els seus respectius tags al bloc.
Salut!
I és de la viquipèdia d'on deia que es pot saber la història d'aquest, i tantes altres coses interssants de les que parlo en aquest bloc n'he trobat entrades que he decidit fer una petita recopilació. I no perque siguin articles en discussió, conflictius o pendents de verificació...
La primera, per recuperar el tag de menjar sà, i menjar-me les meves declaracions del enciam no era eficient energèticament com a aliment. Que no ho és. Però sé admetre quan m'equivoco i no cada dia descubreixes que la vitamina k no nomès existeix, ens és prou important, i que l'enciam en porta força.
http://es.wikipedia.org/wiki/Vitamina_K
i és la vitamina que en menys quantitat porta. Cito de la viquipèdia enciam (lactuca sativa) : "...Nutrició: L'enciam té poc valor nutritiu, dons té un alt contingut d'aigua (90-95%). És ric en antioxidants; vitamines A, C, E, B1, B2, B3, B9 i K; minerals: fósfor, ferro, calci, potassi i aminoàcids..." i hi ha les quantitats per 100gr d'enciam, moltes coses, en quantitats mínimes...
Les següents pàgines de temes habituals del bloc...
Guerra de quarta generació
Operació de bandera falsa
els més conspiranoics i tot
Operació MKULTRA
Nou Ordre Mundial
o quasi dels tag aquest
Teoria conspirativa
i d'altres molt més freaks però relacionats com
Complexe_d'autosuficiència
i en d'altres que es tracta de conspiranòica les teories sobre l'evident expansió de les tecnologies RFID de la qual ens podem escapar amb la també wikidefinida Gàbia de Faraday , i amb aquesta tecnologia estar a resguard de pites, sitels, i identificacions massives, o inclòs per dormir sanament aïllat de radiacions electromagnètiques.
Per acabar l'entrada posant alguna cosa més, qui dubta la veracitat d'un documental de National Geographic?? xD Parla d'un tema tan controvers com "Inside Marihuana" (EUA, 2005)
veure
descarregar
que fan pujar els seus respectius tags al bloc.
Salut!
dilluns, 13 de setembre del 2010
censura verda, sistema titànic
i com a societat contents, amb ferraris sense líquid de frens
A efecte d'article històric, avui parlaré d'una de les batalles perdudes a principis del segle passat, la que va guanyar el lobby petroquímic al model del 'grown from the soil' (cotxe crescut del terre) de l'enginyer Henry Ford.
Per explicar aquesta història, vull començar amb una petita traducció, bastant literal, d'un concurs que proposen els holandesos de HempFlax, dels que he parlat en alguna entrada anterior, i són una empresa que es dedica a tot tipus de derivats del cànem. Diu així
Si l'efecte hivernacle haguès de ser revertit per una prohibició de tots els combustibles fòssils i els seus derivats, o si el seu ús arribés al final, i no es poguessin tallar més arbres per a prevenir la creixent deforestació, hi hauria un recurs natural capaç de suplir la major part de la demanda mundial de productes com paper, menjar, energia i materials per la construcció. Aquest recurs anual renovable també podria proveïr d'energia domèstica, a la indústria, i al transport. Mentrestant el sòl i l'atmosfera a la Terra podrien ésser restaurades i la contaminació reduïda. Aquest sostenible recurs que fa tot això alhora és antigament conegut: "cànem - cannabis".
i donaran 100.000€ a qui pugui contradir aquest enunciat, de forma rigorosa i documentada.
Aixi que estan molt convençuts del que diuen. I es que va ser una conspiració ja explicada per
Jack Herer en el seu libre 'the emperor wears no clothes' (L'emperador és nu), que explica que usar combustibles fòssils i els seus derivats en comptes de usar fonts naturals i renovables,i el consecuent efecte sobre la Terra, no va ser una casualitat.
Així dons, l'enginyer responsable de la cadena de producció va inventar un cotxe que estava fet amb plàstics vegetals en la seva major part, i que funcionava amb combustible vegetal també.
No és d'extranyar si es té en compte que desenis abans l'alemany Rudolph Diesel presentava a l'Exposició Universal de Paris del 1900 el motor que porta el seu nom funcionant amb oli de cacauet.
El cas és però que en el cas del Ford T del any 1941, és que estava fabricat amb més d'un 70% d'origen vegetal, la majoria, incloent el combustible, provinent del cànem.
Curiosament als estats units de la gran depressió van passar un parell de coses; l'una va ser la prohibició de la marihuana, dita amb aquest nom i no unaltre, alegant motius de salut pública dons "torna bojos i extremadament violents als negres, hispants i qualsevol que en prengui" literalment dit per l'innovador càrreg estatal dels anys 30, que curiosament també era dirigent de dupont, empresa que feia i fa fibres i tot tipus de productes sintètics, de petroli. Innovador no per prohibir, sinó per aquesta doble militància;) Dons també als eua, uns anys abans ja s'havia prohibit la destilació lliure d'alcohols, la famosa llei seca, que va propiciar que l'alcohol passés a ser controlat per les màfies.
I gairabé amb la retirada d'aquesta prohibició, que es canvià per regulacions i taxes, va venir la anterior explicada.
Així dons no ho tenia gaire fàcil el senyor fnord per desenvolupar el seu cotxe, ni el seus grans plans, dons una de les primeres cadenes de producció que va idear era la de la descomposició fisicoquimica complerta del cànem. Que portava a la producció de tot tipus de productes, des de combustible, a materials de construcció passant evidentment per fibres com les que al llarg de tota la història s'han utilitzat.
si encara no acabes de creure't això de cotxe a cannabis, fes una ullada a http://www.hempcar.org/indexOLD.html o busca el concepte "hemp car".
Avui dia però, el verd cannabis sembla que és una tendència que torna, i que és bandera d'empreses com la mencionada, que aposten valentment per un dels productes més cultivats de la història. Però en una partida que està guanyada abans de començar-la, dons segur que en el poc probable cas que algú es meresquès el mencionat premi, el pagaria la unió europea, sobradament, en concepte de les subencions al medi ambient i agricultura que mereix el cultiu industrial d'aquesta planta. Que cultivada més casolanament, en menys quantitat i sense demanar subvencions pot ser motiu de delictes...
Quin món tant extrany, dificil d'entendre per algú de menys de trenta, nosé si em puc imaginar pels de 60. Pels que no saben res clar, que no seria el cas del protagonista del documental amb el que vull acabar l'entrada. Qui m'haguès dit que estaria tant d'acord amb un expolicia antidrogues de los Angeles, que resulta que és dels bons i es dedica (ja retirat) a esbombar veritats a tort i a dret. Nomès surt ell en un documental dur però demolidorament convincent, inclòs si en tens 60 o més.
Documental: Colapse (2009)
.mira'l a http://www.megavideo.com/?v=9TPEXYWA
·descarrega'l a http://www.megaupload.com/?d=NCK90PAR
D'aquí el tema del titànic, els tres tipus de persones que pots trobar al titànic quan s'emfonsa, traslladable als homes en general, paràbola que m'incorporo i que no explico aquí, dons incita a veure el documental o a iniciar una interessant conversa, el que passi abans.
Salut!
A efecte d'article històric, avui parlaré d'una de les batalles perdudes a principis del segle passat, la que va guanyar el lobby petroquímic al model del 'grown from the soil' (cotxe crescut del terre) de l'enginyer Henry Ford.
Per explicar aquesta història, vull començar amb una petita traducció, bastant literal, d'un concurs que proposen els holandesos de HempFlax, dels que he parlat en alguna entrada anterior, i són una empresa que es dedica a tot tipus de derivats del cànem. Diu així
Si l'efecte hivernacle haguès de ser revertit per una prohibició de tots els combustibles fòssils i els seus derivats, o si el seu ús arribés al final, i no es poguessin tallar més arbres per a prevenir la creixent deforestació, hi hauria un recurs natural capaç de suplir la major part de la demanda mundial de productes com paper, menjar, energia i materials per la construcció. Aquest recurs anual renovable també podria proveïr d'energia domèstica, a la indústria, i al transport. Mentrestant el sòl i l'atmosfera a la Terra podrien ésser restaurades i la contaminació reduïda. Aquest sostenible recurs que fa tot això alhora és antigament conegut: "cànem - cannabis".
i donaran 100.000€ a qui pugui contradir aquest enunciat, de forma rigorosa i documentada.
Aixi que estan molt convençuts del que diuen. I es que va ser una conspiració ja explicada per
Jack Herer en el seu libre 'the emperor wears no clothes' (L'emperador és nu), que explica que usar combustibles fòssils i els seus derivats en comptes de usar fonts naturals i renovables,i el consecuent efecte sobre la Terra, no va ser una casualitat.
Així dons, l'enginyer responsable de la cadena de producció va inventar un cotxe que estava fet amb plàstics vegetals en la seva major part, i que funcionava amb combustible vegetal també.
No és d'extranyar si es té en compte que desenis abans l'alemany Rudolph Diesel presentava a l'Exposició Universal de Paris del 1900 el motor que porta el seu nom funcionant amb oli de cacauet.
El cas és però que en el cas del Ford T del any 1941, és que estava fabricat amb més d'un 70% d'origen vegetal, la majoria, incloent el combustible, provinent del cànem.
Curiosament als estats units de la gran depressió van passar un parell de coses; l'una va ser la prohibició de la marihuana, dita amb aquest nom i no unaltre, alegant motius de salut pública dons "torna bojos i extremadament violents als negres, hispants i qualsevol que en prengui" literalment dit per l'innovador càrreg estatal dels anys 30, que curiosament també era dirigent de dupont, empresa que feia i fa fibres i tot tipus de productes sintètics, de petroli. Innovador no per prohibir, sinó per aquesta doble militància;) Dons també als eua, uns anys abans ja s'havia prohibit la destilació lliure d'alcohols, la famosa llei seca, que va propiciar que l'alcohol passés a ser controlat per les màfies.
I gairabé amb la retirada d'aquesta prohibició, que es canvià per regulacions i taxes, va venir la anterior explicada.
Així dons no ho tenia gaire fàcil el senyor fnord per desenvolupar el seu cotxe, ni el seus grans plans, dons una de les primeres cadenes de producció que va idear era la de la descomposició fisicoquimica complerta del cànem. Que portava a la producció de tot tipus de productes, des de combustible, a materials de construcció passant evidentment per fibres com les que al llarg de tota la història s'han utilitzat.
si encara no acabes de creure't això de cotxe a cannabis, fes una ullada a http://www.hempcar.org/indexOLD.html o busca el concepte "hemp car".
Avui dia però, el verd cannabis sembla que és una tendència que torna, i que és bandera d'empreses com la mencionada, que aposten valentment per un dels productes més cultivats de la història. Però en una partida que està guanyada abans de començar-la, dons segur que en el poc probable cas que algú es meresquès el mencionat premi, el pagaria la unió europea, sobradament, en concepte de les subencions al medi ambient i agricultura que mereix el cultiu industrial d'aquesta planta. Que cultivada més casolanament, en menys quantitat i sense demanar subvencions pot ser motiu de delictes...
Quin món tant extrany, dificil d'entendre per algú de menys de trenta, nosé si em puc imaginar pels de 60. Pels que no saben res clar, que no seria el cas del protagonista del documental amb el que vull acabar l'entrada. Qui m'haguès dit que estaria tant d'acord amb un expolicia antidrogues de los Angeles, que resulta que és dels bons i es dedica (ja retirat) a esbombar veritats a tort i a dret. Nomès surt ell en un documental dur però demolidorament convincent, inclòs si en tens 60 o més.
Documental: Colapse (2009)
.mira'l a http://www.megavideo.com/?v=9TPEXYWA
·descarrega'l a http://www.megaupload.com/?d=NCK90PAR
D'aquí el tema del titànic, els tres tipus de persones que pots trobar al titànic quan s'emfonsa, traslladable als homes en general, paràbola que m'incorporo i que no explico aquí, dons incita a veure el documental o a iniciar una interessant conversa, el que passi abans.
Salut!
dimecres, 1 de setembre del 2010
petita història d'estiu d'aigua i fonts borrades
Tot un estiu d'absència al bloc queda justificada per mi, al meu nou projecte a la xarxa. Això no ha evitat però que pensi ni que em passin coses, i ja feia massa temps que tenia ganes d'escriure aquí. En els últims temps, he estat ficat en el tema de l'aigua. En aquest context té més sentit que mai l'expressió "som el que mengem". I encara diria més... som el que bevem. El cos humà és essencialment aigua en la seva major part i no es agradable de saber que fan sobre aquest elements com el clor o el fluor, que són presents en quantitat a les nostres aixetes domèstiques. Això sense voler entrar a parlar dels SI considerats com a contaminants, com ara metalls pesants o nitrits i trats...
Fer un anàlisi semi complert d'una aigua teoricament potable ronda els 100 neuros, així que ha esvaït la primera intenció que tenia. Analitzar aigua de l'aixeta de casa, de un pou que hi tenim, i la del millor manantial. I fer-ne un anàlisi físico químic comparat.Descartant pel moment les anàlisis el seguent era buscar quina era la millor aigua de les nostres terres.
La recerca em va portar fins a la Garrotxa. A tocar del parc natural de la zona volcànica hi trobem Sant Aniol de Finestres, amb la serra de les Medes a un costat i la serra de Finestres a sobre. Espero que mai se li ocudeixi a M$ presentar la versió 8 o qualsevol altre del finestres aquí, ni a cap altre lloc de la geografia catalana. En aquest poble hi ha l'empresa embotelladora Aigua de Sant Aniol. Resulta que aquesta aigua és una de les millors del món dons el seu origen volcànic li dona unes característiques organolèptiques i una composició química excelent. Tant és així que aquesta aigua s'exporta a tot el món, i restaurants de luxe arreu la fan servir, alguns inclòs per a cuinar.
Així dons, ja tinc excusa per a fer una excursió a la garrotxa i visitar la per mi desconeguda vall de LLèmena. Sense molta més preparació que unes garrafes de plàstic em planto a Sant Aniol, deixo el cotxe prop de l'embotelladora i em passo tot el dia voltant per allà, buscant una font o brollador. Un dia de muntanya maco, quasi pujo fins a dalt del Puigsallança, però pel que fa al brollador res de res. Una mica frustrat, vaig preguntar a les 2 persones que vaig trobar per allà si savien on trobar una font, però van afirmar que no n'hi havia cap. No m'ho podia creure. La comarca té cursos d'aigua per a tot arreu, i encara que s'embotelli, l'aigua hauria de brollar per algun altre lloc.
Així que després de refrescar-me en un gorg proper començava a ser tard i vaig decidir de tornar. Vaig pensar de fer-ho per un altre camí, així que tornant de Sant Aniol, en comptes de seguir cap a Sant Esteve de Llèmena, que era per on havia vingut, vaig decidir de tornar passant per les Planes d'Hòstoles. No portava ni deu minuts per aquesta carretera de muntanya, quan vaig passar per un lloc anomenat les Encies, amb una ermita, un parador amb unes taules per seure, tot molt arregladet i on hi havia una parella amb desenes de garrafes, omplint-les d'aigua en una font. Emoció!!! Els vaig preguntar i van dir que si, que era per beure, "de les poques fonts bones que hi ha, val la pena aprofitar el viatge!" deien. Així que em van deixar omplir les meves 5 garrafes, entre dues de les seves moltes, i tot content vaig pensar que ho havia aconseguit. El següent que calia era recordar bé el lloc, així que vaig apuntar-ne les coordenades ja pensant en una futura visita.
Un cop a casa, em vaig disposar a fer una mica més de recerca a la xarxa, sobre el lloc aquest, les Encies, i si podia trobar alguna informació de la font i/o l'aigua. Poca cosa i poc útil pel que volia saber, vaig decidir fer investigació sobre mapes topogràfics, em va ser de gran ajuda gmaps i teleatlas, així que amb aquests vaig elaborar els següent gràfic.
Amb ell i els meus quasi nuls coneixements de geologia he pensat el següent:
-l'aigua de sant Aniol (l'embotellada) és volcànica, i el volcà més proper és el de les Medes
-és a les mateixes Medes (serra i volcà) que hi ha la font de les Encies
-en linia recta (linies blaves) de l'embotelladora a la font hi ha menys de 4 Km
-ambdues són a la mateixa cota de la mateixa formació muntanyosa (trames groga i verda)
el que em porta a pensar que les dues aigues siguin les mateixes, o molt similars. I el convenciment de que per ara no ho confirmaré de forma analítica (200€!).
El més divertit, però vé de la mà del gran Germà. La primera sorpresa al superposar al mapa la informació de carreteres, i veure que aquesta carretereta garrotxina és visitable per l'Streetwiev.
El senyoret que visita virtualment el món em donarà la imatge del lloc que no vaig pendre... vaig pensar. Així dons en posar el senyoret a les Encines eus aquí la meva gran sorpresa:
La font està esborrada de la fotografia! A l'estil cara o matricula de cotxe, com per mantenir la privacitat però sense ni idea del motiu real. El cas es que just la font, el trosset de l'aixeta i el desaigüe, son invisibles com es veu sobretot a l'ampliació de baix, però a la de dalt si no saps que hi ha una font, passes sense ni adonarte'n de que hi ha una borradura a l'aigua, mai més ben dit.
Per a mi, les conclusions d'aquesta entrada són: la localització de la font, evidentment. A les coordenades 42,0667; 2,5760. I de la xarxa, a part dels mapes el millor que n'he tret ha estat la descoberta del bloc d'un garrotxí. http://gorguesgarrotxa.blogspot.com/
i estrenar tag de visca la terra!!
Apa, bones aigües per tothom, salut!
Fer un anàlisi semi complert d'una aigua teoricament potable ronda els 100 neuros, així que ha esvaït la primera intenció que tenia. Analitzar aigua de l'aixeta de casa, de un pou que hi tenim, i la del millor manantial. I fer-ne un anàlisi físico químic comparat.Descartant pel moment les anàlisis el seguent era buscar quina era la millor aigua de les nostres terres.La recerca em va portar fins a la Garrotxa. A tocar del parc natural de la zona volcànica hi trobem Sant Aniol de Finestres, amb la serra de les Medes a un costat i la serra de Finestres a sobre. Espero que mai se li ocudeixi a M$ presentar la versió 8 o qualsevol altre del finestres aquí, ni a cap altre lloc de la geografia catalana. En aquest poble hi ha l'empresa embotelladora Aigua de Sant Aniol. Resulta que aquesta aigua és una de les millors del món dons el seu origen volcànic li dona unes característiques organolèptiques i una composició química excelent. Tant és així que aquesta aigua s'exporta a tot el món, i restaurants de luxe arreu la fan servir, alguns inclòs per a cuinar.
Així dons, ja tinc excusa per a fer una excursió a la garrotxa i visitar la per mi desconeguda vall de LLèmena. Sense molta més preparació que unes garrafes de plàstic em planto a Sant Aniol, deixo el cotxe prop de l'embotelladora i em passo tot el dia voltant per allà, buscant una font o brollador. Un dia de muntanya maco, quasi pujo fins a dalt del Puigsallança, però pel que fa al brollador res de res. Una mica frustrat, vaig preguntar a les 2 persones que vaig trobar per allà si savien on trobar una font, però van afirmar que no n'hi havia cap. No m'ho podia creure. La comarca té cursos d'aigua per a tot arreu, i encara que s'embotelli, l'aigua hauria de brollar per algun altre lloc.
Així que després de refrescar-me en un gorg proper començava a ser tard i vaig decidir de tornar. Vaig pensar de fer-ho per un altre camí, així que tornant de Sant Aniol, en comptes de seguir cap a Sant Esteve de Llèmena, que era per on havia vingut, vaig decidir de tornar passant per les Planes d'Hòstoles. No portava ni deu minuts per aquesta carretera de muntanya, quan vaig passar per un lloc anomenat les Encies, amb una ermita, un parador amb unes taules per seure, tot molt arregladet i on hi havia una parella amb desenes de garrafes, omplint-les d'aigua en una font. Emoció!!! Els vaig preguntar i van dir que si, que era per beure, "de les poques fonts bones que hi ha, val la pena aprofitar el viatge!" deien. Així que em van deixar omplir les meves 5 garrafes, entre dues de les seves moltes, i tot content vaig pensar que ho havia aconseguit. El següent que calia era recordar bé el lloc, així que vaig apuntar-ne les coordenades ja pensant en una futura visita.
Un cop a casa, em vaig disposar a fer una mica més de recerca a la xarxa, sobre el lloc aquest, les Encies, i si podia trobar alguna informació de la font i/o l'aigua. Poca cosa i poc útil pel que volia saber, vaig decidir fer investigació sobre mapes topogràfics, em va ser de gran ajuda gmaps i teleatlas, així que amb aquests vaig elaborar els següent gràfic.
Amb ell i els meus quasi nuls coneixements de geologia he pensat el següent:-l'aigua de sant Aniol (l'embotellada) és volcànica, i el volcà més proper és el de les Medes
-és a les mateixes Medes (serra i volcà) que hi ha la font de les Encies
-en linia recta (linies blaves) de l'embotelladora a la font hi ha menys de 4 Km
-ambdues són a la mateixa cota de la mateixa formació muntanyosa (trames groga i verda)
el que em porta a pensar que les dues aigues siguin les mateixes, o molt similars. I el convenciment de que per ara no ho confirmaré de forma analítica (200€!).
El més divertit, però vé de la mà del gran Germà. La primera sorpresa al superposar al mapa la informació de carreteres, i veure que aquesta carretereta garrotxina és visitable per l'Streetwiev.
El senyoret que visita virtualment el món em donarà la imatge del lloc que no vaig pendre... vaig pensar. Així dons en posar el senyoret a les Encines eus aquí la meva gran sorpresa:
La font està esborrada de la fotografia! A l'estil cara o matricula de cotxe, com per mantenir la privacitat però sense ni idea del motiu real. El cas es que just la font, el trosset de l'aixeta i el desaigüe, son invisibles com es veu sobretot a l'ampliació de baix, però a la de dalt si no saps que hi ha una font, passes sense ni adonarte'n de que hi ha una borradura a l'aigua, mai més ben dit.
Per a mi, les conclusions d'aquesta entrada són: la localització de la font, evidentment. A les coordenades 42,0667; 2,5760. I de la xarxa, a part dels mapes el millor que n'he tret ha estat la descoberta del bloc d'un garrotxí. http://gorguesgarrotxa.blogspot.com/
i estrenar tag de visca la terra!!
Apa, bones aigües per tothom, salut!
dimarts, 17 d’agost del 2010
menys soledat estival (l'esbandida també afecta als pobles 'de rics')
Pensant en on seria aquest any el HM vaig recordar l'espiral fractal...
De " la espiral fractal" Número 1 (Març del 2008)
“Generación”
por Ulises Lima [ulises_lima(a)laespiralfractal.es]
Somos una generación enferma.
Somos una generación adicta: a las drogas, legales e ilegales, a las relaciones destructivas, al
amor, a las compras, al juego... Somos una generación que nació vendida: a las farmacéuticas, al
capitalismo, a la psiquiatría... y que no pudo elegir a los compradores. Nacimos ya alienados.
Somos una generación sin derecho a la revolución, ¿pues acaso no vivimos en el mejor sistema
posible, o mejor dicho, en el único factible? O al menos eso nos han dicho. La sombra de la
sospecha late en nuestros corazones.
Somos una generación condenada al fracaso.
Escribo desde mi cubil, desde mi puesto de observador de escaparates, de maniquíes en
movimiento y luces rutilantes que ocultan la vejez, la muerte y la enfermedad. Que ocultan todo lo que no encaja en las imágenes brillantes y falsamente profundas de los anuncios publicitarios.
Estamos a medio camino de todo, pero nos creemos al final. No habrá, sin embargo, apocalipsis
que nos salve.
Somos una generación condenada a la soledad. Somos una generación condenada al miedo.
Cada vez más gente vive sola, o mejor dicho, aislada. Podemos decir lo que queramos, pero no
tenemos nada que decir. Nadie con quien hablar. Los seres humanos no estamos preparados
para esta soledad, y el aislamiento nos convierte en seres débiles y manipulables, asustados por
unos medios de comunicación que exacerban el morbo de la crónica negra. Sin familia, sin
amigos, sin confianza en los demás; no nos miramos a la cara y somos como el animal que se
aleja del rebaño y es devorado por los lobos. O que, demasiado asustado por esa posibilidad,
acabará dejándose llevar hasta la muerte, como los lemmings, con tal de no salirse del cómodo -y
siempre frágil- refugio de la dirección marcada.
No podemos avanzar. No podemos retroceder. Atrapados en nuestra jaula dorada, nos devoramos mutuamente.
Y mi generación se consume. Hablar de una crisis de valores en Occidente es como decir que un
cadáver comido por los gusanos está "poco vivo". No estamos concebidos para vivir así, y el
consumo de ansilolíticos, de antidepresivos, los suicidios, las enfermedades mentales y físicas
crónicas, el estrés, la ansiedad... se multiplican sin cesar.
¡Necesitamos soma ya! Nos veo consumidos, intentando encajar en un sistema ciego y
decadente, en una sociedad que se pudre desde dentro, que se rompe en pedazos mientras unos
pocos carroñeros se reparten sus entrañas.
Yo me rebelo, aunque mi rebelión sea inútil, contra de todo lo que nos rodea. Me rebelo contra las
convenciones sociales e intelectuales, contra las ideas preconcebidas, los paradigmas y los
prejuicios. Contra todos los muros que nos aplastan y nos convierten en prisioneros.
Abriré mi camino a través de la pared aunque sea a dentelladas. Aunque deba dejar mi
humanidad en el camino. Si esto es lo único a lo que podemos aspirar, bienvenida sea la carne
nueva.
Somos la última generación.
Somos la primera.
Sólo es cuestión de elección.
I es que tot i que em va agradar molt el que més m'agrada és el final, em sona a el final d'alguna entrda anterior meva...
i una més positiva, per què sinó queda descompensada l'entrada, com si fós pessimista o algo així
Del cor de Barnalònia encara n'he pogut aprendre alguna cosa bona i ballonga aquest estiu.
Musica: Moyenei
la gira d'aquesta xilena i la dj mexicana que l'acompanya em van encandilar en el seu pas per un dia de concerts al fòrrum
Crisi? Judici? A qui? Si el joc no funciona cal esbaldir, robar una mica, acaparar i crear nous pobres. Esbaldeixes o ets dels esbaldits? Ets cada dia més ric, o més pobre? Tu veuràs, al setembre ens veiem als carrers...
salut!
De " la espiral fractal" Número 1 (Març del 2008)
“Generación”
por Ulises Lima [ulises_lima(a)laespiralfractal.es]
Somos una generación enferma.
Somos una generación adicta: a las drogas, legales e ilegales, a las relaciones destructivas, al
amor, a las compras, al juego... Somos una generación que nació vendida: a las farmacéuticas, al
capitalismo, a la psiquiatría... y que no pudo elegir a los compradores. Nacimos ya alienados.
Somos una generación sin derecho a la revolución, ¿pues acaso no vivimos en el mejor sistema
posible, o mejor dicho, en el único factible? O al menos eso nos han dicho. La sombra de la
sospecha late en nuestros corazones.
Somos una generación condenada al fracaso.
Escribo desde mi cubil, desde mi puesto de observador de escaparates, de maniquíes en
movimiento y luces rutilantes que ocultan la vejez, la muerte y la enfermedad. Que ocultan todo lo que no encaja en las imágenes brillantes y falsamente profundas de los anuncios publicitarios.
Estamos a medio camino de todo, pero nos creemos al final. No habrá, sin embargo, apocalipsis
que nos salve.
Somos una generación condenada a la soledad. Somos una generación condenada al miedo.
Cada vez más gente vive sola, o mejor dicho, aislada. Podemos decir lo que queramos, pero no
tenemos nada que decir. Nadie con quien hablar. Los seres humanos no estamos preparados
para esta soledad, y el aislamiento nos convierte en seres débiles y manipulables, asustados por
unos medios de comunicación que exacerban el morbo de la crónica negra. Sin familia, sin
amigos, sin confianza en los demás; no nos miramos a la cara y somos como el animal que se
aleja del rebaño y es devorado por los lobos. O que, demasiado asustado por esa posibilidad,
acabará dejándose llevar hasta la muerte, como los lemmings, con tal de no salirse del cómodo -y
siempre frágil- refugio de la dirección marcada.
No podemos avanzar. No podemos retroceder. Atrapados en nuestra jaula dorada, nos devoramos mutuamente.
Y mi generación se consume. Hablar de una crisis de valores en Occidente es como decir que un
cadáver comido por los gusanos está "poco vivo". No estamos concebidos para vivir así, y el
consumo de ansilolíticos, de antidepresivos, los suicidios, las enfermedades mentales y físicas
crónicas, el estrés, la ansiedad... se multiplican sin cesar.
¡Necesitamos soma ya! Nos veo consumidos, intentando encajar en un sistema ciego y
decadente, en una sociedad que se pudre desde dentro, que se rompe en pedazos mientras unos
pocos carroñeros se reparten sus entrañas.
Yo me rebelo, aunque mi rebelión sea inútil, contra de todo lo que nos rodea. Me rebelo contra las
convenciones sociales e intelectuales, contra las ideas preconcebidas, los paradigmas y los
prejuicios. Contra todos los muros que nos aplastan y nos convierten en prisioneros.
Abriré mi camino a través de la pared aunque sea a dentelladas. Aunque deba dejar mi
humanidad en el camino. Si esto es lo único a lo que podemos aspirar, bienvenida sea la carne
nueva.
Somos la última generación.
Somos la primera.
Sólo es cuestión de elección.
I es que tot i que em va agradar molt el que més m'agrada és el final, em sona a el final d'alguna entrda anterior meva...
i una més positiva, per què sinó queda descompensada l'entrada, com si fós pessimista o algo així
Del cor de Barnalònia encara n'he pogut aprendre alguna cosa bona i ballonga aquest estiu.
Musica: Moyenei
la gira d'aquesta xilena i la dj mexicana que l'acompanya em van encandilar en el seu pas per un dia de concerts al fòrrum
Crisi? Judici? A qui? Si el joc no funciona cal esbaldir, robar una mica, acaparar i crear nous pobres. Esbaldeixes o ets dels esbaldits? Ets cada dia més ric, o més pobre? Tu veuràs, al setembre ens veiem als carrers...
salut!
dimarts, 10 de novembre del 2009
freakikomori o sitel identifícate tu
(leave the matrix)
Benvinguts a matrix, ja esteu totes identificats, espanya ja ha fet els seus deures de control social i ja està llesta (tot i tenir la pitjor economia) per formar part dels eue. Drets vulnerats ratificats per sentències del TEDH (Tribunal Europeu dels Drets Humans) en contra l'estat espanyol.
Ja s'ha acabat el termini del identifícate, el plà que representa la volta de rosca addicional socialista al pèrfid plà de control social iniciat pel PP. Ha estat el complement ideal del llavors iniciat i avui en marxa sistema sitel.
Als instigadors del pp ja els ha explotat l'arma a la mà (vegis Gurtels diversos) i ells mateixos han desvelat i desautoritzen la "secreta" arma, que no és més que un programa informàtic pel qual oficialment es diu haver pagat més de 9 milions de neuros, apel·lant a la seva inconstitucionalitat i vulneració de drets i llibertats.
L'Identificate, fruit dels actes terroristes del 11-m, obliga a posar nom cognoms i dni a tota targeta gsm de telefonia o dades, per tal d'evitar actes com els mencionats. En aquells atacs, però, les bombes tenien un detonador amb un telèfon mòbil amb l'alarma posada, que en sonar i encendre's el telèfon les feia detonar. Per tant, podria fer-se el mateix amb un telèfon mòbil sense ficar-hi cap targeta, dons no ha de trucar ni de rebre trucades o sms. I per tant l'excusa principal per a fer la llei queda fàcilment rebatuda.
En canvi té molta explicació si saps que tens aquesta tecnologia (quina sorpresa es debien endur quan els socialistos van arribar al poder), amb la que realitzar seguiment complet d'algú si aquest porta el seu telèfon que ja ha estat degudament identificat. I no exagero gens quan dic seguiment complet. Eus aquí la llista d'informació que recapta el catxarret:
+Dades de trucades: llista completa de trucades amb hores i temps
+Dades de posicionament: consultant quines antenes han donat cobertura a aquell numero, es pot saber on estava, i si hi havia més gent al lloc. És pot triangular en temps real i així veure la ruta que està fent un número.
+Dades del terminal: per saber tots els mòbils que ha usat la mateixa targeta, o totes les targetes que s'han ficat en un mòbil.
+Continguts: es poden copiar la veu de les trucades i text de smsos o inclòs e-mails enviats i llegits amb el telèfon. També es pot saber si s'han consultat planes web i quan.
... t'imagines alguna altra prestació?
A més el problema que denuncia molta gent (l'associació d'internautes, l'Agència Catalana de Protecció de Dades, i molta gent més) és de la falta de regulacions que donin garanties de fiabilitat de protecció de dades i d'intimitat.
Per entendre-ho, tan sols cal comparar la quantitat de dades que pot arribar a recopilar el mencionat programet amb l'any de la llei "Ley de Enjuiciamiento Criminal (el artículo 579, modificado en 1988)" que és el que regula quan es pot limitar el dret al secret de comunicacions.
De l'any 88!, només els més avançats podien imaginar una tecnologia així. Tot i que hi ha altres regulacions; la Ley 32/2003 General de Telecomunicaciones (artículos 33 y 35); la Ley 25/2007 de conservación de datos; y el Real Decreto 424/2005; no compleixen amb senzilles demandes del TEDH i els altres, com podrien ser fer un catàleg de delictes pels quals es pot punxar un telèfon, el temps que aquest pot estar punxat, o com es verifica la autenticitat d'aquesta prova.
Veiem dons, per on falla el sistema. És a dir, perquè vulnera drets i llibertats i a sobre no emet proves judicials fiables:
*Els jutges no supervisen "els punts d'escolta". S'emeten unes ordres que algú ha de posar en un ordinador en aquests punts. I qui és aquest algú? normalment forces de seguretat de l'estat, o persones que treballin en els departaments de seguretat de companyies telefòniques, molts ex-polis, ex-milicos, ex-bla. Quines garanties hi ha que es limitin a usar-lo sota autorització judicial? Cap. Tot i que les escoltes sense autorització són delicte, son raríssimes les condemnes per escoltes il·legals.
*Manipulació de dades a l'origen. Com ara manipular les bases de dades de la companyia telefònica i afegir trucades. En teoria aquestes tenen departaments de seguretat, però si és dirigit per un ex membre dels serveis d'informació, qui garanteix que no siguin aquests mateixos "serveis" qui manipulin dades? Qui ho demostra? I el contrari?
*Manipulació a posteriori. Si al jutge li arriba un document, com a molt electrònic, que és la llista de trucades que s'han obtingut mitjançant aquest sistema, no hi ha cap garantia de que aquesta informació no ha estat alterada i que és exactament la mateixa llista que va donar l'ordinador del sistema.
Encara que pugui semblar increïble, està documentada una manipulació en una llista de trucades del sumari de l'11-M, on algú va canviar uns números per uns altres abans de passar-la al jutge.
A més, el més espaterrant és que la poca legislació que regula aquest tema, parla d'escoltes telefòniques i llistes de trucades, però no de posicionament, ni trobades, ni cap de les noves prestacions de sitel, que segurament violen totes les lleis del dret a l'intimitat. O és que dret a escoltar un numero vol dir dret a saber en tot moment on està? I saber on està un numero amb el que el sospitós ha parlat un quart, i el sistema l'ha afegit automàticament a la llista de 50.000 números que és capaç de monitoritzar alhora, no vulnera clarament el seu dret a l'intimitat?
I posats a especular amb el funcionament automàtic de l'andròmina (no oblidem que és un programa informàtic, que està en continuu funcionament) esperem que no tingui un funcionament gaire carnívor, dons de ser així crec que conec alguns d'aquest 50.000...
Recordant que feia aquest bloc per a posar enllaços, a part de parres, i si llegint fins aquí em consideres extremadament conspiranòic, eus aquí una llista d'e-noticies relacionades:
Un sindicato policial pide más control de los nuevos aparatos de escucha
http://www.elmundo.es/elmundo/2009/08/07/espana/1249661484.html
El director del CNI nos alerta: "Cuidado con la información sensible de los SMS"
Ningún móvil escapa ya al ‘oído’ de Sitel
http://www.intereconomia.com/noticias/ningun-movil-escapa-ya-al-%E2%80%98oido%E2%80%99-sitel
sense comentaris, l'intenció... la font
i la "bona"...
Fiscal del TSJM avisa de que los datos que aporta SITEL no sirven como prueba y podrían invalidar el proceso
jojojo
I el pitjor de tot? que la AEPD (Agencia Expanyola de Protección de Datos) que té registres de LOCUPOL i GCVOX (sistemes d'escolta de la policia i guardia civil respectivament) aparenti no tenir fitxers relacionables amb el sitel. O que els criminals que vulguin malignejar via mòbil, sols hauran d'adquirir la prepagament a algun país veí?...nosé
No puc tancar aquesta entrada sense enllaçar l'associació d'internautes, que ha fet el millor seguiment del tema aquí (http://www.internautas.org/pagweb/15.html) i a la més formada opinió en contra que he trobat, http://www.miguelgallardo.es/sitel.pdf, fonts en les que he basat aquesta entrada.
I és que com s'està posant el món, a vegades venen ganes de tancar-se a fer el freak a l'habita, i consultar la xarxa amb un wifi qualsevol. Com deu estar el que juga amb aquesta cara joguina, això si, aquest voyeureja 8 hores al dia amb sou i impunitat de l'estat...
... recordeu d'agafar l'hàbit de saber deixar el telèfon a casa ;)
salut!
dilluns, 12 d’octubre del 2009
dels més foscos dels clars
A NEW HOPE (Una nova esperança)
Temps agitats i tenebrosos, però els contraatacs encara existeixen...
Massa agitació i indignació m'han omplert els últims mesos, estiu i festes han contribuït en el meu afany per extendre vincles físics més que no els virtuals, almenys públicament.
Així dons l'entrada té el recull dels per mi més importants moments de la lluita als últims temps, recopilats a la xarxa però esdevinguts al món real.
Bagua, Perú, la lluita dels pobles indigenes per protegir la seva mare selva, els costa varies vides i estat d'exepció.
http://www.youtube.com/watch?v=DjBFat1YoNk&NR=1
imatges dels enfrontaments tal qual, sense editar
http://www.youtube.com/watch?v=w05nZd1Y9Co&NR=1
el que hi digueren els liders de les tribus amazòniques
Hondures... millorant la tàctica venezuela?
http://www.kaosenlared.net/noticia/honduras-golpistas-aumentan-restricciones-libertad-expresion gran cobertura la de kaos a ki no puc sino felicitar un cop més.
El poble en lluita sempre té la raó, sinó no lluitaria...
I per posar alguna cosa positiva i que fa temps tinc ganes de posar, l'enllaç per escoltar la versió del Pau d'At Versaris del que a va passar a Veneçuela, del seu nou disc que carrega piles A cada Passa
http://www.youtube.com/watch?v=A1_zjUhSmqY
m'encanta el nou disc i no puc a part de felicitarlos a ells i els que l'han fet possible, recomanarlo a totes, tot dient que on aquesta totes es poden escoltar. Però compreu-lo si us agrada, no? jo ja el tinc ;)
Pittsburg, "noves tecnologies" defensen els poderosos
Catxarrets com aquest utilitzava la policia a les manifestacions contra el g-20 del setembre,
http://www.youtube.com/watch?v=zFLFWmXdMZY ,
http://www.youtube.com/watch?v=hMsUJlzGE4Y&feature=related
Un aparatet d'allò més agradable ja usat a Gaza, Georgia, i d'altres llocs però no per aquí (per sort), inclós es deia se'n havia vist recentment algun prop de l'embaixada brasilenya d'Honduras.
Grip a, vacunació o assessinat en massa premeditat consentit?
I precisament amb aquest últim tema m'adono del que explica el títol, de la lluita que parlava, més enllà d'ideologies, religions i mètodes d'organització social, existeix un bé i un mal, i la gent que fa el mal o no li importa usar mètodes maliciosos per imposar-se sobre els altres.
I els bons, tots les que creiem que tots som iguals i que tenim els mateixos drets i obligacions com a espècie en vers nosaltres mateixes i la terra que ens acull. I això em porta a parlar del vídeo de la monja.
http://vimeo.com/6790193
I és que per primer cop estic totalment d'acord amb una monja (tot i que és doctora en medicina pública) per molt i que no pugui compartir el que sigui monja. La qual cosa em va portar a pensar que tots els que volem el bé som al mateix bàndol, i que ens hem de posar les piles per a coordinar-nos i fer un front comú real.
I també per aquest vídeo i tema el subtítol, el vídeo aquest de la monja, top visites de la xarxa des de fa 15 dies, tot i l'idioma... Però també per que han sortit moltíssims científics, metges, responsables de salut pública, i gent a títol individual fent us de la xarxa han posat el crit al cel amb el tema de la suposada pandèmia i vacunació preventiva i tòxica de la grip A.
Si només ets consumidor de mass media (deixam dubtar-ho, si ets aquí encara) potser no n'hauras sentit a parlar, Amb qui estan (o potser hauria de dir de qui són) els grans grups de comunicació? .
El cas és que l'enfocament general segueix essent el d'inspirar temor irracional a la població per tal de sotmetre estats i persones als interessos de uns pocs, als que no els importa espantar, enmalatir i fins matar a pobre gent innocent. Mentida? Aquí una llista d'interessants enllaços relacionats.
http://antimperialista.blogia.com/2009/100101-la-ciudadania-se-moviliza-contra-la-gran-estafa-de-la-gripe-a..php
http://albertilandia.blogspot.com/2009/09/yo-no-me-vacuno.html
http://antimperialista.blogia.com/2009/082401-los-fabricantes-de-la-vacuna-de-la-gripe-a-tendran-inmunidad-si-esta-tiene-efect.php
http://karbolarium.blogspot.com/2009/10/campanas-por-la-gripe-ransfel.html
http://redjedi.foroactivo.net/pandemia-el-nuevo-virus-del-new-world-order-f45/insumision-a-la-vacuna-t1709.htm#10929
http://www.contraindicaciones.net/2009/05/para-los-que-creen-que-se-van.html#more
i unes tantes més que després de recopilar m'ha fet pal posar, tampoc cal ser tant pesat i si algú vol mes informació està la granGusqueda...
Apa, intentaré reprendre l'hàbit parlant de coses més agradables...
que la força us acompanyi
salut!
Temps agitats i tenebrosos, però els contraatacs encara existeixen...
Massa agitació i indignació m'han omplert els últims mesos, estiu i festes han contribuït en el meu afany per extendre vincles físics més que no els virtuals, almenys públicament.
Així dons l'entrada té el recull dels per mi més importants moments de la lluita als últims temps, recopilats a la xarxa però esdevinguts al món real.
Bagua, Perú, la lluita dels pobles indigenes per protegir la seva mare selva, els costa varies vides i estat d'exepció.
http://www.youtube.com/watch?v=DjBFat1YoNk&NR=1
imatges dels enfrontaments tal qual, sense editar
http://www.youtube.com/watch?v=w05nZd1Y9Co&NR=1
el que hi digueren els liders de les tribus amazòniques
Hondures... millorant la tàctica venezuela?
http://www.kaosenlared.net/noticia/honduras-golpistas-aumentan-restricciones-libertad-expresion gran cobertura la de kaos a ki no puc sino felicitar un cop més.
El poble en lluita sempre té la raó, sinó no lluitaria...
I per posar alguna cosa positiva i que fa temps tinc ganes de posar, l'enllaç per escoltar la versió del Pau d'At Versaris del que a va passar a Veneçuela, del seu nou disc que carrega piles A cada Passa
http://www.youtube.com/watch?v=A1_zjUhSmqY
m'encanta el nou disc i no puc a part de felicitarlos a ells i els que l'han fet possible, recomanarlo a totes, tot dient que on aquesta totes es poden escoltar. Però compreu-lo si us agrada, no? jo ja el tinc ;)
Pittsburg, "noves tecnologies" defensen els poderosos
Catxarrets com aquest utilitzava la policia a les manifestacions contra el g-20 del setembre,
http://www.youtube.com/watch?v=zFLFWmXdMZY ,
http://www.youtube.com/watch?v=hMsUJlzGE4Y&feature=related
Un aparatet d'allò més agradable ja usat a Gaza, Georgia, i d'altres llocs però no per aquí (per sort), inclós es deia se'n havia vist recentment algun prop de l'embaixada brasilenya d'Honduras.
Grip a, vacunació o assessinat en massa premeditat consentit?
I precisament amb aquest últim tema m'adono del que explica el títol, de la lluita que parlava, més enllà d'ideologies, religions i mètodes d'organització social, existeix un bé i un mal, i la gent que fa el mal o no li importa usar mètodes maliciosos per imposar-se sobre els altres.
I els bons, tots les que creiem que tots som iguals i que tenim els mateixos drets i obligacions com a espècie en vers nosaltres mateixes i la terra que ens acull. I això em porta a parlar del vídeo de la monja.
http://vimeo.com/6790193
I és que per primer cop estic totalment d'acord amb una monja (tot i que és doctora en medicina pública) per molt i que no pugui compartir el que sigui monja. La qual cosa em va portar a pensar que tots els que volem el bé som al mateix bàndol, i que ens hem de posar les piles per a coordinar-nos i fer un front comú real.
I també per aquest vídeo i tema el subtítol, el vídeo aquest de la monja, top visites de la xarxa des de fa 15 dies, tot i l'idioma... Però també per que han sortit moltíssims científics, metges, responsables de salut pública, i gent a títol individual fent us de la xarxa han posat el crit al cel amb el tema de la suposada pandèmia i vacunació preventiva i tòxica de la grip A.
Si només ets consumidor de mass media (deixam dubtar-ho, si ets aquí encara) potser no n'hauras sentit a parlar, Amb qui estan (o potser hauria de dir de qui són) els grans grups de comunicació? .
El cas és que l'enfocament general segueix essent el d'inspirar temor irracional a la població per tal de sotmetre estats i persones als interessos de uns pocs, als que no els importa espantar, enmalatir i fins matar a pobre gent innocent. Mentida? Aquí una llista d'interessants enllaços relacionats.
http://antimperialista.blogia.com/2009/100101-la-ciudadania-se-moviliza-contra-la-gran-estafa-de-la-gripe-a..php
http://albertilandia.blogspot.com/2009/09/yo-no-me-vacuno.html
http://antimperialista.blogia.com/2009/082401-los-fabricantes-de-la-vacuna-de-la-gripe-a-tendran-inmunidad-si-esta-tiene-efect.php
http://karbolarium.blogspot.com/2009/10/campanas-por-la-gripe-ransfel.html
http://redjedi.foroactivo.net/pandemia-el-nuevo-virus-del-new-world-order-f45/insumision-a-la-vacuna-t1709.htm#10929
http://www.contraindicaciones.net/2009/05/para-los-que-creen-que-se-van.html#more
i unes tantes més que després de recopilar m'ha fet pal posar, tampoc cal ser tant pesat i si algú vol mes informació està la granGusqueda...
Apa, intentaré reprendre l'hàbit parlant de coses més agradables...
que la força us acompanyi
salut!
dilluns, 4 de maig del 2009
pandèmia de porcs
Estar fart, podria ser el títol, però he posat un que fes més gràcia, dons si alguna cosa em/ens cal és riure tant com sigui possible.
Un virus és aquell organisme que s'apodera d'un hoste per viure a costa seva, una espècie de parasitisme, a nivell submicroscòpic si es vol.
Si que hi ha parasitisme necròfag, que mata al seu hoste i per tant també és mata a ell si no s'ha pogut canviar o extendre de cos, però no només és així (paràsits biotròfics) i no sembla una actitud gaire intel·ligent. Sobretot si té una capacitat d'infecció limitada.
Per mi els números canten, 1000 infectats a DF, ciutat de 19.000.000 d'habitants.
El perillós virus que sembla que fa un mes (sinó fa més que s'oculta) s'està extenent ràpida i perillosament per tot el món, a la ciutat on ha estat pitjor afecta a 1 de cada 19.000 mexicans, o el que és el mateix aproximadament el 0,005% de la població.
Si, si, realment demanaria als incompetents de l'OMS que declaressin l'alerta màxima de pandèmia, a les interessades farmacèutiques que fabriquin milions d'antivirals, i als incompetents interessats dirigents del meu país desenvolupat (i de tots els que puguin) que comprin antivirals per totes.
I si fos polític, ja posats, faria concursos públics per veure qui s'inventa el virus més maco amb subvenció, i premis en metàl·lic per qui trobi els remeis, i si és la mateixa institució, o millor dit, empresa, dons premi especial. Inútils!
I si fos un ric capitalista sense escrúpols, invertiria en Roche i Boheringer que resulta que a part de estar les dues al meu fotut poble, són les dues empreses que tenen els dos únics antivirals efectius contra el mal, i curiosament, de les que més han pujat en borsa aquests últims dies. A més, segur que guanyen els premis i concursos que he dit. Fastigosos!
Però com que realment no soc cap de les dues coses, i a cap dels tres demanaria res a part de la desaparició, simplement escric aquesta entrada de bloc convidant-vos, com sempre, a no creure res dels mitjans de comunicació oficials i informar-se i pensar per un mateixa.
L'únic virus perillós a escala planetària és el provinent de la recombinació del virus capital, amb els virus estats i organitzacions internacionals col·laboracionistes. Una bona colla de porcs que ja s'extenen com una pandèmia per gairebé tots els racons del món, pretenent infectar-nos fins la més profunda intimitat.
Avui m'he passat, i sense enllaços, així que deixarem un enllaç per si hi ha algú que encara té por de morir de grip porcina a catalunya (a mi em fa gràcia només d'escriure)
Por qué sólo en México se mueren los griposos?
i un per si estàs d'acord amb mi
http://www.kaosenlared.net/noticia/biosabotaje-a-mexico
màxim respecte al col·lectiu Kaos en la red!!
i per últim dir que la majoria de conspiranoics que es comuniquen mitjançant la xarxa creiem que l'origen de la "pandèmia" és intencionat; i que la imatge de l'entrada és una representació feta amb ordinador de l'aspecte que en teoria té un virus.
Avui més adient que mai,
salut!
dijous, 30 d’abril del 2009
tocar fons... i posar-s'hi música
Quan penses que tot el món, tot, conspira contra tu, quan deixes de creure en res, i et sents sol en mig de la societat boja, plena de porcs encostipats i d'altres que els encostipen... Quan sembla que ni cos ni res et pugui treure del forat... sempre hi ha la música, i aquella cançó que sembla que parla de la teva vida i que te la fa veure més maca. Per mi, l'artista que més la clava de fa temps, el tote, que tot i cagarla en coses, sobretot en l'últim disc, també ha fet temazos com aquest.
Tote King-Conspiración
http://www.youtube.com/watch?v=nQyRegQjDX4
I ja que estic fluint flotant entre notes, aprofito per encetar la etiqueta de música i fer un parell de recomanacions, almenys dels seus myspaces, aquí
in*digna http://www.myspace.com/indignamusic
(temazos)
chulito camacho http://www.myspace.com/chulitocamacho
(d'on pots baixar el seu disc de reagge)
i el nota http://www.myspace.com/elputunota
(que tot i que el coneixia em va encantar en directe al concert de La directa)
Estil reagge-hiphop-raga-rap o com siguin es diguin o s'escriguin els estils que em molen
La música em mou més que la energia ingerida menjant, que molta resulta malgastada pensant coses rares com les d'aquest bloc.
Només em queda resarme, per sempre tenir un aparell on poder sentir les meves cançons preferides; o almenys de disposar d'elles en algun format digital durador i la capacitat per transformarles fàcilment en aquest aliment per les orelles i l'ànima que és la música.
es demasiado triste ser alguien despierto
es imposible estar aqui mucho mas tiempo
[tk]
i...és que hi ha moments que m'encantaria viure per sempre en el món virtual del color i les textures planes com un perpetu enamorat, i escopir totes les pastilles vermelles que m'he fotut, com yonki de la droga de la veritat. Però addicte per sempre, sense ganja, ayahuasca, ni metadona, ni res que permeti el deshabituament. I ni la bogeria ni la destrucció cerebral les considero recuperació, i no sé quina de les dues, o si les dues són efectes secundaris de l'abús de tal droga...
...donde esta la nueva droga que me sienta bien?
soy de esa generación que ya nació sin fé, que vivimos enfadados y no sabemos por que.
[tk]
en fi, per sort sols són uns moments d'atrapada mental... o són els únics moments de lucidesa?
;)
salut i bona música!
Tote King-Conspiración
http://www.youtube.com/watch?v=nQyRegQjDX4
I ja que estic fluint flotant entre notes, aprofito per encetar la etiqueta de música i fer un parell de recomanacions, almenys dels seus myspaces, aquí
in*digna http://www.myspace.com/indignamusic
(temazos)
chulito camacho http://www.myspace.com/chulitocamacho
(d'on pots baixar el seu disc de reagge)
i el nota http://www.myspace.com/elputunota
(que tot i que el coneixia em va encantar en directe al concert de La directa)
Estil reagge-hiphop-raga-rap o com siguin es diguin o s'escriguin els estils que em molen
La música em mou més que la energia ingerida menjant, que molta resulta malgastada pensant coses rares com les d'aquest bloc.
Només em queda resarme, per sempre tenir un aparell on poder sentir les meves cançons preferides; o almenys de disposar d'elles en algun format digital durador i la capacitat per transformarles fàcilment en aquest aliment per les orelles i l'ànima que és la música.
es demasiado triste ser alguien despierto
es imposible estar aqui mucho mas tiempo
[tk]
i...és que hi ha moments que m'encantaria viure per sempre en el món virtual del color i les textures planes com un perpetu enamorat, i escopir totes les pastilles vermelles que m'he fotut, com yonki de la droga de la veritat. Però addicte per sempre, sense ganja, ayahuasca, ni metadona, ni res que permeti el deshabituament. I ni la bogeria ni la destrucció cerebral les considero recuperació, i no sé quina de les dues, o si les dues són efectes secundaris de l'abús de tal droga...
...donde esta la nueva droga que me sienta bien?
soy de esa generación que ya nació sin fé, que vivimos enfadados y no sabemos por que.
[tk]
en fi, per sort sols són uns moments d'atrapada mental... o són els únics moments de lucidesa?
;)
salut i bona música!
dimarts, 21 d’abril del 2009
el joc
El promès a un mateix és deure moral insalvable, ja fa temps que l'he revist, aquí online, a megabla, la millor manera que no es faci mal és amb dos arxius diferents de la mateixa pel·lícula, posant-los a carregar els dos a la vegada.Pel·lícula: WarGames (Juegos de Guerra, 1983)
http://www.megavideo.com/?v=NNUKHYR9.
i/o
http://www.megavideo.com/?v=V51DCKOT
clarament, molt millor pel·lícula que la actual que ja vaig posar, d'una època on la seguretat semblava més compromesa, existia la "conspiranoia mediatico-institucional" on fins un nen la podia posar en evidència la seguretat del món, segurament no devia ser molt complexe... Avui dia el que passa a la pel·lícula seria impossible, dons els coneixements i la dificultat per a una cosa semblant han crescut exponencialment, en canvi, hi ha més armes atòmiques escampades pel món, i moltes sense control, en venta o en mans d'individus indesitjables. Jo ho trobo molt més perillós que la guerra de titelles de la guerra freda.
I al joc de la vida, al que m'encanta jugar, és igualment complex, en tant que requereix aprenentatge diari, connexió a la xarxa i molt d'estomac amb un toc de descomfiança, recent tirada em va enviar al talego; quatre torns sense tirar. Temps per escriure i reflexionar. I per aprendre coses coneixent gent, sinó dolent tampoc alegre el que pots aprendre aquí. Dona per pensar...
El següent documental, d'ajuda, els trucs per portar bé la partida... de l'indi de "conocer a dios"
Documental: Las 7 leyes espirituales del éxito
http://www.megavideo.com/?v=32M4G06V (veure)
http://www.megaupload.com/es/?d=L4QPSFKC(descarregar)
i segueixo preguntant-me per què tot i saber alguna cosa encara no sempre ho utilitzo...
En fi... crec que que ha sortit un 10, una tirada totalment acceptable. Sort, m'havia costat uns bons MB. ;) Deixam dir atzar a les coses que no podem controlar... o si?
I donant una mica més de funció d'enllaç no de rollo, una joguina en format obert, que va la mar de bé i està en català, que em substitueix el photoshop, per molt cs que sigui... i pot obrir els antics arxius .psd, la guineueta del gimp, responsable del retoc d'imatges d'aquest bloc.
Programa: Gimp
http://sourceforge.net/project/downloading.php?groupname=gimp-win&filename=gimp-2.6.6-i686-setup.exe&use_mirror=fastbull
salut!
dimarts, 7 d’abril del 2009
poc pà, molt fuet
Especial dedicació als pocs que sé que em llegeixen, i als que fan com jo.
http://null-lab.hacklabs.org/conspiranoia/
Que bonic saber que aquí al costat escriuen un bloc amb aquest títol, tot i que és col·lectiu i més alliberat, gent d'inquietuds similars, m'agrada.
Programa: jap http://anon.inf.tu-dresden.de/index_en.html
Un altre proxy, això de la navegació anònima és per tenir en compte, més si és un programa senzillet en java que funciona en qualsevol sistema operatiu, inclús des d'una memòria portàtil d'aquestes usb.
i per acabar aquesta entrada fent cas del títol, i resignat ja al bloc quinzenal tot i que tinc un parell d'entrades a mitges, una peli ben guapa (espero, ara la veuré) ja que no la fan casi a cinemes que es distribueixi força d'altres maneres...;)
Película: R.A.F. Facción del Ejército Rojo (2009)
http://www.megavideo.com/?v=5H2MXYLQ
penjada al coi de megavideo i per veurela en resolució i saturar aquests mamons també es pot descarregar aquí http://www.megaupload.com/?d=O30UICAH
Res més, era com per no perdre el costum... salut!
http://null-lab.hacklabs.org/conspiranoia/
Que bonic saber que aquí al costat escriuen un bloc amb aquest títol, tot i que és col·lectiu i més alliberat, gent d'inquietuds similars, m'agrada.
Programa: jap http://anon.inf.tu-dresden.de/index_en.html
Un altre proxy, això de la navegació anònima és per tenir en compte, més si és un programa senzillet en java que funciona en qualsevol sistema operatiu, inclús des d'una memòria portàtil d'aquestes usb.
i per acabar aquesta entrada fent cas del títol, i resignat ja al bloc quinzenal tot i que tinc un parell d'entrades a mitges, una peli ben guapa (espero, ara la veuré) ja que no la fan casi a cinemes que es distribueixi força d'altres maneres...;)
Película: R.A.F. Facción del Ejército Rojo (2009)
http://www.megavideo.com/?v=5H2MXYLQ
Res més, era com per no perdre el costum... salut!
dimarts, 10 de març del 2009
friki joc o crua realitat?
Massa tard per poder-li dir, com a molt setmanari, a aquest bloc, i una mica ansiós per jugar al meu últim joc preferit amb els meus, o més ben dit, les meves, li dedico aquesta entrada. Illuminati és el nom del joc, i comença una nova etiqueta que és diu crua realitat. I la començo amb un documental pels defensors acèrrims del capitalisme, no deixa indiferentDocumental: Por un trago de agua (2006 )
http://www.tu.tv/videos/por-un-trago-de-agua-2006-documental
Tornant al joc, a part del nom del mateix, Iluminati és el nom d'un dels grups amb els que jugues, que tothom diu són els més poderosos i amb els que és més fàcil guanyar. Llavors, si totes les cartes representen coses que existeixen... Si heu vist el documental "Angeles y demonios" de l'entrada anterior, ja sabreu per on va la meva conspiranoia. Cal dir que és un joc envoltat de misteri. Té coses una mica bèsties, diuen alguns, com el dibuix del pentàgon en flames. Però aquesta és una nova edició del joc, cal dir que en la primera versió del joc, de l'any 85 crec, ja hi havia el pentàgon en flames, i hi havia una altra carta, terrorist nuke, on l'il·lustració és de les torres bessones explotant... En tot cas no es cosa meva ni de la meva conspiranoia, hi ha molta info sobre el tema, una peli i tot, com es pot veure a la següent imatge on es veuen els dibuixos que he comentat, jo deixo però uns documentals sobre aquesta gent...
Documental: The Illuminati (vol 1 de 2)
http://www.tu.tv/videos/the-illuminati-vol-1-1-parte-de-2
Documental: The Illuminati (vol 2 de 2)
http://www.tu.tv/videos/the-illuminati-vol-1-2-parte-de-2
Em veieu com un grillat conspiranòic potser, així que, per els més incrèduls, una altre dosi de crua realitat
Documental: Operaciones con bandera falsa (V.O.S. 73')
http://video.google.com/videoplay?docid=-6062293044777614604
I prou de conspiranoia, o crua realitat, depenent de la veracitat que donis a la informació en qüestió, però no vull despedir-me sense alabar una mica més aquest joc, i enllaçar a l'explicació de la wikipèdia, i a les referències de l'autor i l'empresa que el van crear.
La pàgina web oficial:
http://www.sjgames.com/illuminati/index.html
L'article de wikipèdia
http://en.wikipedia.org/wiki/Illuminati_(game)
i un enllaç a uns màsters de la conspiració on s'explica les cartes de l'antiga edició el que signifiquen segons ells...
http://www.cuttingedge.org/articles/icg.html
però no deixeu de visitar aquest últim per veure les cartes del pentàgon i les torres bessones originals...
http://www.cuttingedge.org/news/n1753.cfm
i ho sento perquè no m'he pogut resitir de posar les imatges d'algunes de les cartes originals...
Fuck the New World Order!
dilluns, 2 de març del 2009
física i metafísica
Sota aquest pretenciós títol, només les meves reflexions portades a imatges, documentals que parlen de coses que he pensat, o que m'han fet pensar coses. O entendre coses, o aportar exemples o visualitzacions de pensaments i creences.
Si, creences, dons amb aquesta entrada "m'he vist obligat" a afegir l'etiqueta misticisme, i és que per algú pragmàtic com jo, parlar de temes com, déu, àngels o dimonis (als títols dels documentals que poso) em sona, tot i que hi pugui estar d'acord amb moltes de les coses, així, místic.
Potser és que pensar sobre religió, encara que sigui la pròpia, sigui un acte místic.
És millor parlar d'això havent vist els documentals, així que sense més xerrera els presento i si de cas ja se'n parlarà...
Documental: El Secreto (2006, 90')
http://www.tu.tv/videos/the-secret-1-de-2
http://www.tu.tv/videos/the-secret-2-de-2
No sé si es pitjor v.o. subtitulada en dues parts
http://www.megavideo.com/?v=C6G3ZAU7
o una sencera traduït al castellà "latino" (és el que hi ha, mai més ben dit)
jo tinc la meva religió, el meu déu, que és com jo però millor, el meu ideal. I tu?
Documental: Conocer a dios (2006, 66')
http://www.megavideo.com/?v=RITV8NR4
Sense comentaris, si em coneixeu, que enllaci alguna cosa així es com per mirar-ho
Documental: Angeles y demonios al descubierto (2006, 67')
http://video.google.es/videoplay?docid=8117706512544654750
Per desgràcia tot això no fa més que alimentar la meva conspiranoia. És saber. I saber coses i no compartir-les amb els demés, i usar-les per imposar-se sobre elles, és abús de poder i divisió de la societat (humanitat?) en classes.
Documental: LHC El accelerador de partículas (2008, 44')
http://www.megavideo.com/?v=TV7TUN8U
Sobre l'armatoste aquest que estan construint entre França i Suïssa, per a resoldre grans qüestions actuals de físics teòrics, i que té molt a veure amb altres temes que es toquen en els altres documentals, tot i que des d'una vessant més científica i menys mística. Només comentar que els físics, que conceben tot el que passa al món com a una funció de probabilitat, volen construir aquest aparell (de fet ja hauria d'estar en funcionament) dient que hi ha probabilitats de que desaparesquem tots, xuclats per un forat negre o alguna cosa pitjor, i que jo sàpiga a ningú li han preguntat si li sembla bé córrer aquest risc. Una mica el que deia en el comentari del documental d'abans. I aquí, al poble del costat, una andròmina, tot i que més petita, del estil, i que jo sàpiga tampoc han preguntat res a ningú... Val la pena, per petita que sigui la probabilitat, desaparèixer per saber perquè érem aquí?
Si, creences, dons amb aquesta entrada "m'he vist obligat" a afegir l'etiqueta misticisme, i és que per algú pragmàtic com jo, parlar de temes com, déu, àngels o dimonis (als títols dels documentals que poso) em sona, tot i que hi pugui estar d'acord amb moltes de les coses, així, místic.
Potser és que pensar sobre religió, encara que sigui la pròpia, sigui un acte místic.
És millor parlar d'això havent vist els documentals, així que sense més xerrera els presento i si de cas ja se'n parlarà...
Documental: El Secreto (2006, 90')
http://www.tu.tv/videos/the-secret-1-de-2
http://www.tu.tv/videos/the-secret-2-de-2
No sé si es pitjor v.o. subtitulada en dues parts
http://www.megavideo.com/?v=C6G3ZAU7
o una sencera traduït al castellà "latino" (és el que hi ha, mai més ben dit)
jo tinc la meva religió, el meu déu, que és com jo però millor, el meu ideal. I tu?
Documental: Conocer a dios (2006, 66')
http://www.megavideo.com/?v=RITV8NR4
Sense comentaris, si em coneixeu, que enllaci alguna cosa així es com per mirar-ho
Documental: Angeles y demonios al descubierto (2006, 67')
http://video.google.es/videoplay?docid=8117706512544654750
Per desgràcia tot això no fa més que alimentar la meva conspiranoia. És saber. I saber coses i no compartir-les amb els demés, i usar-les per imposar-se sobre elles, és abús de poder i divisió de la societat (humanitat?) en classes.
Documental: LHC El accelerador de partículas (2008, 44')
http://www.megavideo.com/?v=TV7TUN8U
Sobre l'armatoste aquest que estan construint entre França i Suïssa, per a resoldre grans qüestions actuals de físics teòrics, i que té molt a veure amb altres temes que es toquen en els altres documentals, tot i que des d'una vessant més científica i menys mística. Només comentar que els físics, que conceben tot el que passa al món com a una funció de probabilitat, volen construir aquest aparell (de fet ja hauria d'estar en funcionament) dient que hi ha probabilitats de que desaparesquem tots, xuclats per un forat negre o alguna cosa pitjor, i que jo sàpiga a ningú li han preguntat si li sembla bé córrer aquest risc. Una mica el que deia en el comentari del documental d'abans. I aquí, al poble del costat, una andròmina, tot i que més petita, del estil, i que jo sàpiga tampoc han preguntat res a ningú... Val la pena, per petita que sigui la probabilitat, desaparèixer per saber perquè érem aquí?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
