He assistit a una xerrada molt interessant a càrrec d'un militant d'endavant de tema "no pot haver-hi independència dels països catalans sense sobirania econòmica".
M'ha agradat molt, comparteixo la idea i l'anàlisi, però m'ha portat a les següents reflexions.
Suposant prendre el poder del país, de la regió cultural si se'm permet, de forma democràtica o revolucionària, caldria no sols humanitzar l'economia a tots els nivells (12 n'ha mencionat el ponent), sinó també internacionalitzar el procés lluitant per la emancipació global de la gent del capitalisme.
El problema per mi radica en el necessari treball als dos fronts, no sé a quin amb més èmfasi però amb l'agreujant d'un temps límit. Dons el capital va guanyant i el temps juga a favor seu.
Suposem que ja posseïm el poder per declarar els països catalans lliures i sobirans, i ens disposem a convertir l'economia per tractar de ser autosuficients. Suposem un canvi de moneda, l'estat canvia els euros per la nova moneda, i els guarda per a mantenir relacions comercials d'importació del que ens faci falta. Com hem vist el principal problema és l'energia importada i el nostre sistema d'alimentació, que també ho importa gairebé tot.
Hi ha sòl conreable, diuen els experts, per alimentar a totes les catalanes sols canviant que i com produïm el que menjem. Pel que fa a l'energia, vivim en país assoleiat amb una capacitat de captació solar molt gran. Clarament fa més sol als PPCC que a Alemanya (per això venen) i allà produeixen una tercera part de l'energia que consumeixen amb energia solar i aquí no arribem al 3%. En aquest tema però, el que més cal és un canvi de paradigma que afecti no sols a l'origen de l'energia sinó també a l'ús que se'n fa, com es gasta, com i on es produeix i com es reparteix.
Cal recordar que és tan inviable mantenir el sistema actual de transport privat amb combustibles fòssils com cert és que és la base del actual decadent sistema econòmic. En aquesta transició energètica i econòmica, per tant, hauríem de seguir important combustibles que no produïm als PPCC, ni que fos per els serveis públics que de moment no es poguessin fer d'altra manera. De la mateixa manera ens passaria amb l'energia necessària per a fer la mencionada reconversió energètica, industrial i de mètode productiu, dons avui dia la major part l'importem.
I per a mi aquest és el punt clau. On el capitalisme financer actual ens pot fer més mal, amb aranzels, embargaments i altres mètodes de submissió per la nostra dependència internacional. Tot i que podriem trobar alguns aliats comercials internacionals, segurament seria qüestió de temps que el sistema capitalista ens ofegués fins acabar amb nosaltres. És per això que defenso l'imprescindible internacionalisme de la lluita anticapitalista on s'enmarca l'emancipació nacional. O guanyem tots alhora (més o menys) o estem condemnats a perdre la lluita. Per tant a l'hora de la reconversió nacional, caldria actuar i aliar-se internacionalment per a coordinar i precipitar les lluites que arreu es lliuren contra el capital, o iniciarles on calgui, dons com hem dit el temps ens va en contra.
En la millor situació d'emancipacó de la humanitat, està clar que el nivell de vida (entès com el que menjem, tenim i fem) haurà de ser el que surti de repartir els recursos globals entre els homes que som, sense posar en perill les futures generacions. Això, tot i que caldria replantejar molts dels béns que disposem, porta a pensar que per mantenir l'actual societat de la informació, caldria repartir bé recursos molt escassos, tot canviant també la qualitat i duració dels bens produïts. I és que és impensable el just repartiment i monitorització global de recursos sense l'actual xarxa d'informació i part dels dispositius que la formen, fets tots amb materials en part molt escassos.
Així dons parlaríem d'un necessàri planejament econòmic global de serveis bàsics: alimentació, habitatge, educació i sanitat. Infraestructures, comunicacións, etcètera... i de quina millor manera es podria fer sinó en federacions internacionals d'experts. A l'estil d'una OMS formada per els millors metges del món i totalment desvinculada de lleis del mercat i la necessitat implícita de benefici, preocupant-se només per els problemes de salut humans. I així amb tots els sectors: els millors tècnics de totes les disciplines al servei del bé comunitàri global.
Des de la visió actual, serveis socials i serveis públics serien la principal ocupació de la gent, dons uns pocs s'encarregarien de l'agricultura i l'alimentació, i tants altres de la producció i distribució industrial, ja molt automatitzada. Si ens repartissim bé la feina necessària, parlariem de treballar menys i viure millor a escala global.
Com a conclusió animar-vos als que lluitem per a la transformació social, a incloure la visió internacionalista dins l'anticapitalisme més o menys combatiu que practiquem. I a dedicar una mica del nostre esforç revolucionari a pensar el nostre món ideal, de manera concreta, en el camp que nosaltres mateixes preferim i al que pensem que podem aportar alguna cosa.
Anticapitalistes internacionalistes!
Endavant les que lluiten
Endavant els que lluiten
salut!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris crua realitat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris crua realitat. Mostrar tots els missatges
dilluns, 24 de setembre del 2012
dilluns, 3 de setembre del 2012
fent memòria
farts de dir: "això ja ho deiem nosaltres fa..."
Diego Abad
de Santillán, 1976
“Hemos
llegado a un punto en que podríamos apelar más aún al deber de
consumir que al deber de producir, según hemos dicho. Abundan los
brazos, pero sobre todo abundan los cerebros científicos i técnicos
para resolver todos los problemas de la producción y la
distribución; podemos disfrutar al fin de la paz y de la abundancia
que la humanidad no ha conocido todavía mas que fugazmente, como
etapa de preparación para la nueva guerra. El hombre de nuestros
dias no tendria perdón ni disculpa si, en lugar de aprovechar para
el bien, para la dicha y la paz todos los recursos de que se puede
disponer, los aprovechara o mallograra para crear un capitalismo de
Estado omnipotente y totalitario o para destruir localmente hasta las
bases mínimas de sustentación física sobre el globo. Un mundo
unido o ninguno; un mundo feliz o un mundo en escombros; una economia
no capitalista, para la plena satisfación de las necesidades
humanas, o el debate estéril en la contradicción, la inseguridad y
el temor.”
Diego Abad
de Santillán, 1976dimarts, 22 de novembre del 2011
smart street, stupid city
o
ciu civitas magna
2 dies ha tardat el president Mas en sortir a explicar noves retallades al sector públic. 2 dies des del 20N, i dilluns 21 fou per valorar, positivament, els resultat electorals. Essent insuficients els 2 recents morts, s'anuncien noves retallades i es torna a parlar copagament mentre es financia milionàriamnet seu de mutues privades.
ciu civitas magna
2 dies ha tardat el president Mas en sortir a explicar noves retallades al sector públic. 2 dies des del 20N, i dilluns 21 fou per valorar, positivament, els resultat electorals. Essent insuficients els 2 recents morts, s'anuncien noves retallades i es torna a parlar copagament mentre es financia milionàriamnet seu de mutues privades.
Aquest és el model encobert de país que pretenen instaurar a cop de tisora, el que el senyor Boí Ruiz va dir, que la salut és cosa de cadascú...O sigui que sinó et pots pagar el tractament, o la visita, dons ja et pots morir... I si vols fer-te la prova ràpid, que t'hi pot anar la vida, paga sanitat privada, que s'enriqueix un amic meu i així el negoci és rodó.
El mateix govern que el primer que va fer va ser eliminar un impost als més rics del país demana sacrificis als més pobres. Això mentre segueix impune el frau fiscal, amb estafes al estat dels més rics per valor de vàries vegades les quantitats que suposadament s'estan havent de retallar.
Sant Cugat ciutat estrella convergent i per tant modèlica en la manera d'entendre el país, sembla que la crisi no afecta, escoles i clíniques privades i d'”alt estànding” on sembla que no importi el compte; on es permet que es tanquin els CAPs de nit i en canvi es vol gastar una barbaritat en fer una ciutat intel·ligent per saber on es pot aparcar. I a sobre l'alcaldessa té la morra i/o l'heretat savoir faire de declarar que no retallarà al sector públic; si no ho ordena el govern.
Aquesta visió de negoci com a forma d'entendre la política del govern també va en detriment de la lluita en contra de l'expoli nacional. No importa que amb el que espanya ens roba tampoc caldria retallar. Dons la visió del govern dels millors per a els millors (els més rics), té en compte els negocis dels seus, que són molts enllà dels països catalans, més que no el benestar de les capes més humils del país.
Ara més que mai cal organitzar-se, sortir al carrer i lluitar per defensar el que és nostre i què el capital perfectament representat per l'avui nostre govern ens pretén prendre; amb una crisi com a excusa, pròpia d'aquest sistema capitalista.
...
més entrades sobre l'smartcity en breu (esmartqueé?)...
salut i acció!
dimarts, 17 de maig del 2011
Secrets dels més transparents
(esperpentic awards)
Que coincideixi la concessió de l'administració local més transparent i una vaga del personal que treballa en el mateix ajuntament no pot pas ser res de bo o una curiosa casualitat, sinó fruit d'un savoir-faire que ja té història i aquest poble n'és un exemple. El intentar quedar bé públicament amb tothom i vendre un model de poble, per després fer segons propis interessos i creences. Mirant el propi benefici per davant de, sinó el de la majoria que sembla que fins ara els han estat incondicionals; el dels que els hi demana, i a qui en teoria dóna suport i més ho necessita: entitats, de joves, cultura popular, solidàries... Treient-se de sobre propostes i idees de persones inquietes del nostre poble, mentre s'omplen la boca amb mots de participació ciutadana. Potser és que el que ells entenen per participació és “nosaltres t'arreglem els parcs per que surtis a passejar, córrer, amb bici o a passejar el gos per participar de SanQu Park”?
Dons si, excepte pel nom, és la imatge de marca que han vengut del meu poble els que l'han gestionat els últims anys. Amb excel·lència vistos els resultats electorals, i professionalitat a jutjar pels mitjans invertits: el cap de comunicació de l'ajuntament ha estat qui més cobrava, i s'han creat mitjans de comunicació “exemplars”.
Però no és la idea que jo en tinc, a mi més que anar en bici i passejar els nens i/o el gos amb tranquil·litat em venen al cap les festes, correfocs, balls, els concerts a les places, sovint muntats també per aquestes i altres entitats, esplais i caus per a fer diners, trobades d'entitats solidàries... Les festes a l'estiu, els mateixos en unes barraques on ens ho fèiem soles, al centre, els de les places, els pocs garitos al cap de setmana, en festes i ponts, als quintos de nadal...
Tota aquella gent que fem, o intentem fer coses al poble sabem que cada dia és més difícil, s'han de complir més requisits, sol·licituds, pagar fiances,... i les traves o facilitats que hi vulguin posar segons, ja no sols depenent de quina entitat i l'interès que per l'ajuntament tingui; sinó fins a l'amistança que es tinguin les dues persones que gestionen el tràmit. Forma clara d'amiguisme no gaire transparent. No sé de quanta gent més però aquest no pot ser el meu Sant Cugat. És massa avorrit, regulador i repressor pels que hi volem seguir fent les nostres activitats, i divertir-nos-hi. És massa difícil fer el Sant Cugat viu que volen vendre que promouen. I no tenim perquè aguantar-ho.
En algún altre tema potser no és tan flagrant, però si en participació. L'últim exemple les properes festes, aquest any prometen ser distretes, de moment, de tant participatives que estan essent, la comissió de festes està per dimitir i les entitats de joves que muntaven barraques, i que tenien per a aquest any una proposta al centre del poble no la faran, tot per no posar-se d'acord amb el consistori.
Crido a tots els que vulguem participar de sant cugat a despertar, o com a mínim no votar partits grans (#noELSvotis) dons l'abstenció, el vot en blanc i el nul beneficien la esperpèntica majoria! (*)
Que coincideixi la concessió de l'administració local més transparent i una vaga del personal que treballa en el mateix ajuntament no pot pas ser res de bo o una curiosa casualitat, sinó fruit d'un savoir-faire que ja té història i aquest poble n'és un exemple. El intentar quedar bé públicament amb tothom i vendre un model de poble, per després fer segons propis interessos i creences. Mirant el propi benefici per davant de, sinó el de la majoria que sembla que fins ara els han estat incondicionals; el dels que els hi demana, i a qui en teoria dóna suport i més ho necessita: entitats, de joves, cultura popular, solidàries... Treient-se de sobre propostes i idees de persones inquietes del nostre poble, mentre s'omplen la boca amb mots de participació ciutadana. Potser és que el que ells entenen per participació és “nosaltres t'arreglem els parcs per que surtis a passejar, córrer, amb bici o a passejar el gos per participar de SanQu Park”?
Dons si, excepte pel nom, és la imatge de marca que han vengut del meu poble els que l'han gestionat els últims anys. Amb excel·lència vistos els resultats electorals, i professionalitat a jutjar pels mitjans invertits: el cap de comunicació de l'ajuntament ha estat qui més cobrava, i s'han creat mitjans de comunicació “exemplars”.
Però no és la idea que jo en tinc, a mi més que anar en bici i passejar els nens i/o el gos amb tranquil·litat em venen al cap les festes, correfocs, balls, els concerts a les places, sovint muntats també per aquestes i altres entitats, esplais i caus per a fer diners, trobades d'entitats solidàries... Les festes a l'estiu, els mateixos en unes barraques on ens ho fèiem soles, al centre, els de les places, els pocs garitos al cap de setmana, en festes i ponts, als quintos de nadal...
Tota aquella gent que fem, o intentem fer coses al poble sabem que cada dia és més difícil, s'han de complir més requisits, sol·licituds, pagar fiances,... i les traves o facilitats que hi vulguin posar segons, ja no sols depenent de quina entitat i l'interès que per l'ajuntament tingui; sinó fins a l'amistança que es tinguin les dues persones que gestionen el tràmit. Forma clara d'amiguisme no gaire transparent. No sé de quanta gent més però aquest no pot ser el meu Sant Cugat. És massa avorrit, regulador i repressor pels que hi volem seguir fent les nostres activitats, i divertir-nos-hi. És massa difícil fer el Sant Cugat viu que volen vendre que promouen. I no tenim perquè aguantar-ho.
En algún altre tema potser no és tan flagrant, però si en participació. L'últim exemple les properes festes, aquest any prometen ser distretes, de moment, de tant participatives que estan essent, la comissió de festes està per dimitir i les entitats de joves que muntaven barraques, i que tenien per a aquest any una proposta al centre del poble no la faran, tot per no posar-se d'acord amb el consistori.
Crido a tots els que vulguem participar de sant cugat a despertar, o com a mínim no votar partits grans (#noELSvotis) dons l'abstenció, el vot en blanc i el nul beneficien la esperpèntica majoria! (*)
dilluns, 16 de maig del 2011
cap de setmana de carrers i places e-convocat
la revolució serà tuitejada!
aquest passat cap de setmana ha estat mogudet, especialment als carrers i places de barcelona tot i que arreu de l'estat espanyol hi ha hagut mobilitzacions, més o menys massives i, malgrat s'hagi volgut dir el contrari, cíviques i populars. Amb gent de tot tipus clamant unes consignes clares contra la classe política, els bancs i les empreses que precaritzen les nostres vides. Dir que n'estan farts de retallades i ajuts als bancs, de corrupció i injustícia. Proclames senzilles han incitat a la gent: #NoLESvotes , #indignate , #15Mani #noelsvotis , #democraciareal i alguna altra han portat a les manifestacions gent convocada principalment via xarxes socials (#fb i #twitter) webs i blocs.
Apunt d'acabar-se diumenge 15 de Maig els massmedia no s'en feien ressó, però clar, al ciberespai global on s'havien convocat, e-mitjans anaven plens a vessar de missatges fotos i vídeos que la gent enviava allí estant. #15M ha aconseguit unificar manifestacions a unes 60 espanyoles, moltes amb molta gent, com a la capital, i ni la televisió de l'estat, se'en feia ressó. Aquí vem poder veure algun breu al 3/24 que deia que hi havia manifestacions a barcelona, madrid i una cinquantena més de ciutats.
Dilluns cap diari nacional portarà la notícia, el washington post si
Gent es queda acampant a bcn a plaça catalunya #acampadabcn i a madrid #acampadasol a plaza del sol i s' estén l'ús de l'etiqueta #spanishrevolution
Això promet però sembla no es pot seguir pels mitjans habituals com tv o premsa...
Si et fa mandra començar a dir la teva al tuiter pots començar amb les etiquetes # d'aquesta entrada i seguir amb un lector de fonts RSS. Sempre hi tindràs les últimes actualitzacions
Surt al carrer i/o (e-)participa!
Salut!
(per cert com sempre, una de les millors cobertures del cap de setmana del 15M, de kaos, veu-la a http://www.kaosenlared.net/noticia/cronicas-miles-manifestantes-estado-espanol-contra-crisis-capitalista- )
aquest passat cap de setmana ha estat mogudet, especialment als carrers i places de barcelona tot i que arreu de l'estat espanyol hi ha hagut mobilitzacions, més o menys massives i, malgrat s'hagi volgut dir el contrari, cíviques i populars. Amb gent de tot tipus clamant unes consignes clares contra la classe política, els bancs i les empreses que precaritzen les nostres vides. Dir que n'estan farts de retallades i ajuts als bancs, de corrupció i injustícia. Proclames senzilles han incitat a la gent: #NoLESvotes , #indignate , #15Mani #noelsvotis , #democraciareal i alguna altra han portat a les manifestacions gent convocada principalment via xarxes socials (#fb i #twitter) webs i blocs.Apunt d'acabar-se diumenge 15 de Maig els massmedia no s'en feien ressó, però clar, al ciberespai global on s'havien convocat, e-mitjans anaven plens a vessar de missatges fotos i vídeos que la gent enviava allí estant. #15M ha aconseguit unificar manifestacions a unes 60 espanyoles, moltes amb molta gent, com a la capital, i ni la televisió de l'estat, se'en feia ressó. Aquí vem poder veure algun breu al 3/24 que deia que hi havia manifestacions a barcelona, madrid i una cinquantena més de ciutats.
Dilluns cap diari nacional portarà la notícia, el washington post si
Gent es queda acampant a bcn a plaça catalunya #acampadabcn i a madrid #acampadasol a plaza del sol i s' estén l'ús de l'etiqueta #spanishrevolution
Això promet però sembla no es pot seguir pels mitjans habituals com tv o premsa...
Si et fa mandra començar a dir la teva al tuiter pots començar amb les etiquetes # d'aquesta entrada i seguir amb un lector de fonts RSS. Sempre hi tindràs les últimes actualitzacions
Surt al carrer i/o (e-)participa!
Salut!
(per cert com sempre, una de les millors cobertures del cap de setmana del 15M, de kaos, veu-la a http://www.kaosenlared.net/noticia/cronicas-miles-manifestantes-estado-espanol-contra-crisis-capitalista- )
dijous, 3 de febrer del 2011
no pararem
fins que tot(e)s siguem lliures
"Jo no sóc ni un savi ni un filòsof, ni tan sols un escriptor d'ofici. He escrit molt poc durant la meva vida i solament ho he fet, per dir-ho així, a pèl, quan una convicció apassionada em forçava a vèncer la meva repugnància instintiva contra tota exhibició del meu propi jo en públic. Qui sóc jo, doncs? I què és el que m'impulsa ara a publicar aquest treball? Jo sóc un cercador apassionat de la veritat i un enemic, no menys apassionat, de les ficcions desgraciades amb que el partit de l'ordre, aquest representant oficial, privilegiat i interessat en totes les malapteses religioses, metafísiques, polítiques, jurídiques, econòmiques i socials, presents i passades, pretén servir-se, encara avui, per a dominar i esclavitzar el món. Jo sóc un amant fanàtic de la llibertat, la qual considero com l'únic mitjà, dins el qual poden desenvolupar-se i engrandir-se la intel·ligència, la dignitat i la felicitat dels homes... La llibertat que consisteix en el ple desenvolupament de totes les potències materials, intel·lectuals i morals que es troben latents en cadascun... Jo entenc aquesta llibertat com una cosa que, lluny de ser un límit per a la llibertat de l'altre, troba, per contra, en aquesta llibertat de l'altre la seva confirmació i la seva extensió a l'infinit; la llibertat limitada de cadascun per la llibertat de tots, la llibertat per la solidaritat, la llibertat en la igualtat; la llibertat que triomfa de la força bruta i del principi d'autoritat, que no va ser mai més que l'expressió ideal d'aquesta força... Jo sóc partidari convençut de la igualtat econòmica i social, perquè sé que, fora d'aquesta igualtat, la llibertat, la justícia, la dignitat humana, la moralitat i el benestar dels individus, així com la prosperitat de les nacions no seran mai sinó mentides." Mikhaïl Bakunin
tot extret de la viquipèdia
com a reflexió: com un text d'algú nascut quasi fa dos-cents anys pot tenir avui dia encara tanta vigència?
Per mi avui dia és més clar que mai que no pot haver llibertat individual protegida per fronteres, l'emancipació de la humanitat haurà de ser forçosament internacional.
salut i lluita per la llibertat!
"Jo no sóc ni un savi ni un filòsof, ni tan sols un escriptor d'ofici. He escrit molt poc durant la meva vida i solament ho he fet, per dir-ho així, a pèl, quan una convicció apassionada em forçava a vèncer la meva repugnància instintiva contra tota exhibició del meu propi jo en públic. Qui sóc jo, doncs? I què és el que m'impulsa ara a publicar aquest treball? Jo sóc un cercador apassionat de la veritat i un enemic, no menys apassionat, de les ficcions desgraciades amb que el partit de l'ordre, aquest representant oficial, privilegiat i interessat en totes les malapteses religioses, metafísiques, polítiques, jurídiques, econòmiques i socials, presents i passades, pretén servir-se, encara avui, per a dominar i esclavitzar el món. Jo sóc un amant fanàtic de la llibertat, la qual considero com l'únic mitjà, dins el qual poden desenvolupar-se i engrandir-se la intel·ligència, la dignitat i la felicitat dels homes... La llibertat que consisteix en el ple desenvolupament de totes les potències materials, intel·lectuals i morals que es troben latents en cadascun... Jo entenc aquesta llibertat com una cosa que, lluny de ser un límit per a la llibertat de l'altre, troba, per contra, en aquesta llibertat de l'altre la seva confirmació i la seva extensió a l'infinit; la llibertat limitada de cadascun per la llibertat de tots, la llibertat per la solidaritat, la llibertat en la igualtat; la llibertat que triomfa de la força bruta i del principi d'autoritat, que no va ser mai més que l'expressió ideal d'aquesta força... Jo sóc partidari convençut de la igualtat econòmica i social, perquè sé que, fora d'aquesta igualtat, la llibertat, la justícia, la dignitat humana, la moralitat i el benestar dels individus, així com la prosperitat de les nacions no seran mai sinó mentides." Mikhaïl Bakunin
tot extret de la viquipèdia
com a reflexió: com un text d'algú nascut quasi fa dos-cents anys pot tenir avui dia encara tanta vigència?
Per mi avui dia és més clar que mai que no pot haver llibertat individual protegida per fronteres, l'emancipació de la humanitat haurà de ser forçosament internacional.
salut i lluita per la llibertat!
dimecres, 26 de gener del 2011
bon i agitat any primer
El primer post de l'any, d'acord que arriba tard del gener però se'm acumulen les coses a dir.
Primer vull picar l'ull als tunisians, perquè lluitant s'han tret la lacra de governants lladres que tenien. El primer règim tirànic en caure al 2011 no ha durat ni quinze dies!
El segons que vull felicitar, són els islandesos, ells ja van fer la seva revolució silenciada (veure l'enllaç ) i, amb el tema de wikileaks, va sortir que el govern nord-americà ha demanat les dades personals de twitter de tots els seguidors de wikileaks (més de 630mil) entre ells els de una membre del govern islandès. Respecte a això ella i el president d'islàndia van fer unes declaracions molt dures contra els ianquis. Acte seguit convidaren a Assange i wikileaks a instal·lar-se al seu país, i van tramitar una llei amb caràcter d'urgència per tal de convertir-se en un petit paradís de la llibertat d'expressió.(veure l'enllaç ) Jo he de dir que la seu del meu núvol ja és allí.
I després de les bones, les dolentes, han aprovat la maleïda llei binden-Sinde que permetrà tancar webs sense autorització judicial... olé ecspanya!!!
La resposta a part de ràpida sembla que també portarà cua, el director de l'acadèmia de cine del país de cuyo nombre no me quiero acordar ja ha dit que dimitiria, dons està en desacord, després de la propera cerimònia d'entrega dels premis goya. I és aquí precisament el dia que s'ha convocat la manifestació de protesta en contra de la llei, al carrer, però electrònicament també (veure l'enllaç )
La següent notícia, per mi hauria de ser evident per a tothom, però és la declaració d'una vaga general per part dels sindicats no grocs: cgt, cnt, cos... i moltes entitats ciutadanes, i candidatures alternatives com les cups i d'altres. Per protestar contra les retallades socials que es promouen des de l'administració que impliquen l'allargament de l'edat de jubilació, la precarització del treball en diverses formes, i d'altres mesures que fan anar enrere socialment a la majoria.
per acabar només comentar que laguitza.cat està en obres i agrairà que passeu i opineu allà mateix... ;)
ens veiem als carrers,
salut!
dimecres, 22 de desembre del 2010
victòria al front ecspanyol
la ciberguerra tomba la injusta llei sinde
Desprès dels fets de wikileaks, i del grup sorgit de suport dels seus membres anonymus, amb membres anònims de tot el món i sota la filosofia de que tots som anònims (anonymous) tots excepte quatre rics, contra els que lluitem en el fons, dons pretenen en el cas d'espanya fer lleis que farien que les classes més populars del país deixin de poder obtenir una cosa que ara tenen gratuïtament, cultura (que les pel·lícules i series iankis no ho són normalment). O el que és més greu, permetia que es pogués tancar qualsevol pàgina web sense una autorització judicial, només perquè a algun personatge li semblès malament, vulnerant així d'alegrament la llibertat d'expressió, i com s'ha vist en els comunicats de l'ambaixada, per ordre expressa del tiet sam. (que queda més ridícul en català ;))
L'intent de repressió va generar un número molt important de gent que va donar suport en diverses iniciatives, des de repetint els arxius de wikileaks instal·lant-se un mirall al seu servidor, i després en els atacs que van fer caure als servidors de visa, mastercard, i paypal com a resposta a la negació d'aquestos de rebre ajudes econòmiques per a en julian assange, llavors empresonat a anglaterra i wikileaks. Així com diverses operacions de mobilització a nivell de carrer i d'explicació i difusió de tots els leaks publicats es van dur ( i es duen) a terme arreu del món.
En aquests atacs (qui dubta de la seva efectivitat és que és incapaç de concebre el que perd PP o MC amb cada minut off-line) es va veure la seva potencialitat, i penso que precisament es van abandonar per l'increïble número de potencials inocents perjudicats.
En el cas ecspanyol va ser una mica diferent, fou més la difusió (altre cop: operacions paperstorm i leakspin) que va fer que una llei que anaven a colar dissimuladament penjada de una necessària (a part de tardana i curta ja posats) "ley de economia sostenible"segons certes enquestes fos la iniciativa més odiada pels espanyols. 98% Més que el 90% de gent en contra d'enviar tropes a donar pel sac, idea de l'ansar i els seus amics iankis. I sobretot es va difondre per internet, i l'espam fou màxim. Al twittwer #sindegate va ser trend topic número 1 a espanya durant els tres dies anteriors, i dels pocs missatges a favor de tal llei millor ni parlar-ne. Sinó teniu twitter... no us ho veu perdre! I aprofitaré el tema per posar el petit toc bio a un bloc personal i mencionar el petit redisseny amb les meves piulades al twitter.
A part de la difusió en xarxes socials, es publicaren correus electrònics telèfons i faxos dels partits i els polítics que havien de votar aquestes lleis, per tal que la gent els truqués i els hi enviés missatges intentant convencer'ls de que votessin en contra. A més a més de tot això, i utilitzat les eines creades pels atacs anteriorment explicats, es van fer caure les webs dels respectius grups polítics el dia abans de la votació i durant tot el dia 21 la web i la intranet del congrés no van funcionar. Les eines, la seva facilitat, però sobretot la gent... Sols s'havia d'anar a una pagina web i pressionar-hi un botó en el cas del LOIC, i deixar-la oberta mentre es feia qualsevol altra cosa. També podies baixar-te un petit programet (per quin fos el teu sistema operatiu) que mitjançant les xarxes d'IRC coordinava tots els ordinadors i els feia actuar com una autèntica ment eixam ( què precisament és el seu nom, hivemind). Els dos mètodes, amb molts ordinadors alhora permet fer un atac DDoS (del angles Denegació de Servei Distribuït) que no és més que això mateix, milers (hi ha qui diu centenars de milers) d'ordinadors demanant molts cops per segon una mateixa pagina des de molts llocs diversos. Veiem números: 5mil pcs demanat 10 pagines per segon (i són poc les dues xifres) són 50mil peticions per segon, que es demani una pàgina molt senzilleta (1KB) són 50GB per segon de teòric ample de banda que el servidor hauria d'oferir. Que es col·lapsa sols de pensar que passaria si fossin més gent, volguessin dedicar més recursos del seu ordinador, o la pàgina, evidentment, peses més d'1KB xD
I per qui digui que això no va pressionar, dir-li que no és conscient que és podria fer de forma continuada sempre i quan hi hagués gent disposada a fer-ho. A fer això o qualsevol altra cosa, i aquí entra la gràcia de l'anonimat, de la possibilitat de que qualsevol en sigui partícep, i de que només cal que hi hagi suficient gent disposada a fer una cosa per a que es pugui fer. El factor X. És com m'agrada anomenar-lo perquè és el típic nom que es posa a les variables siguin el que siguin les variables. Si X és una persona podem ser tu i jo o qualsevol, si x és el numero de caràcters de la imatge del final de l'entrada, x poden ser el numero de persones capaces de fer x variats programes en menys de x segons, capaços de fer x variades coses com enviar x faxos de x pagines amb aquestos x diferents caràcters en menys de x segons. Que poden estar penjats en x webs per a suportar certs actes i x persones se'ls poden descarregar i lliurement fer servir
I contra aquestes x coses no hi pots lluitar, perquè no es poden preveure... sols pots preveure que ocorreran quan la informació flueix lliurement pels x variats canals i la gent pren consciència del que passa.
De fet si que és pot fer alguna cosa, com tancar webs lliurement. I contra això precisament x ciutadans anònims hem lluitat al ciberfront espanyol. Guanyant gràcies a tots una batalla, que no la guerra, de la veritat i la gent normal de a peu, contra una classe poderosa, mentidera i mundial; i una classe política nacional subjugada, venuda i/o còmplice d'aquesta.
Com va dir george orwell:
"quan tot està podrit, dir la veritat és un acte revolucionari"
per cert, podeu trobar una cronologia detallada del dia 21 a http://informesciberguerra.blogspot.com/
Salut i agitacció!
diumenge, 19 de desembre del 2010
que no ens la colin!
El resum no està disponible. Fes clic
en aquest enllaç per veure la publicació.
dijous, 2 de desembre del 2010
parlament neoliberal
jo també sé fer diagrames de formatgets. I els números canten...
Aritmètica electoral amb la bondat de contar mitjos partits per a arreglar-ho una mica.
El gràfic 1 mostra com la distribució del parlament és clarament de dretes.
ciu(62) + pp(18) + si(4) + c's(3) + 1/2psc(14)= 101 de 135 (75%)
El gràfic 2 mostra que el parlament està composat per més d'una tercera part de partits espanyolistes.
psc(28) + pp(18) + c's(3) + 1/2 icv(5)= 54 de 135 (40%)
Que dóna a pensar:"quin parlament! Quin país!" però veiem amb més detall com no és tant cert...
El tercer (3) gràfic mostra el percentatge dels vots del 1 respecte a la gent amb dret a vot.
2578466 de 5230886 amb dret a vot: 49,2%
El quart gràfic respecta el mateix numero de vots dels gràfics 1 i 3 però ara respecte al numero total de catalans, per tot els quals suposadament han de vetllar els parlamentaris...
2578466 de 7504881 catalans, 34,3%
Riure... Si és té en compte quina ha estat la actitud dels grups parlamentaris podríem dir que en la proporció 128 de 135 parlamentaris (tots, i alguns d'ICV) han portat a terme polítiques neoliberals. El que significa que tindrem una composició rondant al 95% de parlamentaris neoliberals desprès d'aquestes eleccions.
Tant pasmant aritmètica la vaig fer la mateixa nit electoral amb els números. Però uns dies desprès i sense haver acabat l'entrada pels formatgets, La Directa portava una portada que em va inspirar en el que podria ser la millor solució anti-crisi...
Si el parlament quedés justament repartit com proposen a la Directa, i els polítics s'ho haguessin de muntar amb els llocs que els queden, que proporcionalment són els mateixos, llavors ens estalviaríem el sou de gairebé la meitat de parlamentaris durant quatre anys. Que pel que fan millor retallar per aquí que en pensions o prestacions socials.
Salut i força directa!
Aritmètica electoral amb la bondat de contar mitjos partits per a arreglar-ho una mica.El gràfic 1 mostra com la distribució del parlament és clarament de dretes.
ciu(62) + pp(18) + si(4) + c's(3) + 1/2psc(14)= 101 de 135 (75%)
El gràfic 2 mostra que el parlament està composat per més d'una tercera part de partits espanyolistes.
psc(28) + pp(18) + c's(3) + 1/2 icv(5)= 54 de 135 (40%)
Que dóna a pensar:"quin parlament! Quin país!" però veiem amb més detall com no és tant cert...
El tercer (3) gràfic mostra el percentatge dels vots del 1 respecte a la gent amb dret a vot.
2578466 de 5230886 amb dret a vot: 49,2%
El quart gràfic respecta el mateix numero de vots dels gràfics 1 i 3 però ara respecte al numero total de catalans, per tot els quals suposadament han de vetllar els parlamentaris...
2578466 de 7504881 catalans, 34,3%
Riure... Si és té en compte quina ha estat la actitud dels grups parlamentaris podríem dir que en la proporció 128 de 135 parlamentaris (tots, i alguns d'ICV) han portat a terme polítiques neoliberals. El que significa que tindrem una composició rondant al 95% de parlamentaris neoliberals desprès d'aquestes eleccions.
Tant pasmant aritmètica la vaig fer la mateixa nit electoral amb els números. Però uns dies desprès i sense haver acabat l'entrada pels formatgets, La Directa portava una portada que em va inspirar en el que podria ser la millor solució anti-crisi...
Salut i força directa!
dijous, 18 de novembre del 2010
Nikola s.XX Tesla
Никола Тесла (Nikola Tesla)
(Similjan, actual Croàcia (ex Àustria-Hongria), 10 de juliol de 1856 —
Nova York, EUA, 7 de gener de 1943 )
Geni entre genis (malanomenat maligne) per a un futur millor
Article d'història X en una entrada en preparació
dijous, 30 de setembre del 2010
29-Salvi's
o
rebrota la rosa de foc?
Tots els respectes als que han organitzat, promogut i participat aquesta vaga general, amb especial simpatia a l'agència de notícies 29-s.net creada amb eines lliures perque poguessin informar des dels diferents punts de vaga en primera persona les persones que en participaven. I també amb la cobertura dels mitjans que s'havien afegit a aquesta agència, com kaosenlared, la directa o les ràdios lliures i molts altres. A tots ells humilment dedico aquesta entrada. Han facilitat l'autoinformació i l'autoempoderament que dóna veure el que realment s'ha fet i ha passat i que els Falsimedia oculten. Tot i que crec que no cal comentar que hi ha estona d'aquest dia en vídeo al youtub i d'altres servidors.
Com porta la directa fotoportada amb la barricada de foc que es va fer de matinada tallant la travessera de dalt de carcelona i "La llibertat és quan arrenca l'alba en un dia de vaga general" dit per Joan Margarit uns dies abans.
De l'agencia jo en trec i poso com a foto la de barricada de foc a mercabarna, on no eren quatre antisistemes que només es representen a ells mateixos xD
I de tots els medis que han participat en l'agencia, especial dedicació a les ràdios lliures, i més a les de barcelona en problemes amb els de nomola radio. Els altres mitjans ja sortien a la dreta del bloc i tenen tots els meus respectes.
salut!
rebrota la rosa de foc?
Tots els respectes als que han organitzat, promogut i participat aquesta vaga general, amb especial simpatia a l'agència de notícies 29-s.net creada amb eines lliures perque poguessin informar des dels diferents punts de vaga en primera persona les persones que en participaven. I també amb la cobertura dels mitjans que s'havien afegit a aquesta agència, com kaosenlared, la directa o les ràdios lliures i molts altres. A tots ells humilment dedico aquesta entrada. Han facilitat l'autoinformació i l'autoempoderament que dóna veure el que realment s'ha fet i ha passat i que els Falsimedia oculten. Tot i que crec que no cal comentar que hi ha estona d'aquest dia en vídeo al youtub i d'altres servidors.
Com porta la directa fotoportada amb la barricada de foc que es va fer de matinada tallant la travessera de dalt de carcelona i "La llibertat és quan arrenca l'alba en un dia de vaga general" dit per Joan Margarit uns dies abans.
De l'agencia jo en trec i poso com a foto la de barricada de foc a mercabarna, on no eren quatre antisistemes que només es representen a ells mateixos xDI de tots els medis que han participat en l'agencia, especial dedicació a les ràdios lliures, i més a les de barcelona en problemes amb els de nomola radio. Els altres mitjans ja sortien a la dreta del bloc i tenen tots els meus respectes.
FREQÜÈNCIES LLIURES (BNC)
Ràdio Pica 96.6 http://www.radiopica.net
Contrabanda 91.4 http://www.contrabanda.org
Ràdio Bronka 104.5 http://www.radiobronka.info
Ràdio Trama 91.4 (Sabadell) http://radiotrama.net
salut!
dilluns, 13 de setembre del 2010
censura verda, sistema titànic
i com a societat contents, amb ferraris sense líquid de frens
A efecte d'article històric, avui parlaré d'una de les batalles perdudes a principis del segle passat, la que va guanyar el lobby petroquímic al model del 'grown from the soil' (cotxe crescut del terre) de l'enginyer Henry Ford.
Per explicar aquesta història, vull començar amb una petita traducció, bastant literal, d'un concurs que proposen els holandesos de HempFlax, dels que he parlat en alguna entrada anterior, i són una empresa que es dedica a tot tipus de derivats del cànem. Diu així
Si l'efecte hivernacle haguès de ser revertit per una prohibició de tots els combustibles fòssils i els seus derivats, o si el seu ús arribés al final, i no es poguessin tallar més arbres per a prevenir la creixent deforestació, hi hauria un recurs natural capaç de suplir la major part de la demanda mundial de productes com paper, menjar, energia i materials per la construcció. Aquest recurs anual renovable també podria proveïr d'energia domèstica, a la indústria, i al transport. Mentrestant el sòl i l'atmosfera a la Terra podrien ésser restaurades i la contaminació reduïda. Aquest sostenible recurs que fa tot això alhora és antigament conegut: "cànem - cannabis".
i donaran 100.000€ a qui pugui contradir aquest enunciat, de forma rigorosa i documentada.
Aixi que estan molt convençuts del que diuen. I es que va ser una conspiració ja explicada per
Jack Herer en el seu libre 'the emperor wears no clothes' (L'emperador és nu), que explica que usar combustibles fòssils i els seus derivats en comptes de usar fonts naturals i renovables,i el consecuent efecte sobre la Terra, no va ser una casualitat.
Així dons, l'enginyer responsable de la cadena de producció va inventar un cotxe que estava fet amb plàstics vegetals en la seva major part, i que funcionava amb combustible vegetal també.
No és d'extranyar si es té en compte que desenis abans l'alemany Rudolph Diesel presentava a l'Exposició Universal de Paris del 1900 el motor que porta el seu nom funcionant amb oli de cacauet.
El cas és però que en el cas del Ford T del any 1941, és que estava fabricat amb més d'un 70% d'origen vegetal, la majoria, incloent el combustible, provinent del cànem.
Curiosament als estats units de la gran depressió van passar un parell de coses; l'una va ser la prohibició de la marihuana, dita amb aquest nom i no unaltre, alegant motius de salut pública dons "torna bojos i extremadament violents als negres, hispants i qualsevol que en prengui" literalment dit per l'innovador càrreg estatal dels anys 30, que curiosament també era dirigent de dupont, empresa que feia i fa fibres i tot tipus de productes sintètics, de petroli. Innovador no per prohibir, sinó per aquesta doble militància;) Dons també als eua, uns anys abans ja s'havia prohibit la destilació lliure d'alcohols, la famosa llei seca, que va propiciar que l'alcohol passés a ser controlat per les màfies.
I gairabé amb la retirada d'aquesta prohibició, que es canvià per regulacions i taxes, va venir la anterior explicada.
Així dons no ho tenia gaire fàcil el senyor fnord per desenvolupar el seu cotxe, ni el seus grans plans, dons una de les primeres cadenes de producció que va idear era la de la descomposició fisicoquimica complerta del cànem. Que portava a la producció de tot tipus de productes, des de combustible, a materials de construcció passant evidentment per fibres com les que al llarg de tota la història s'han utilitzat.
si encara no acabes de creure't això de cotxe a cannabis, fes una ullada a http://www.hempcar.org/indexOLD.html o busca el concepte "hemp car".
Avui dia però, el verd cannabis sembla que és una tendència que torna, i que és bandera d'empreses com la mencionada, que aposten valentment per un dels productes més cultivats de la història. Però en una partida que està guanyada abans de començar-la, dons segur que en el poc probable cas que algú es meresquès el mencionat premi, el pagaria la unió europea, sobradament, en concepte de les subencions al medi ambient i agricultura que mereix el cultiu industrial d'aquesta planta. Que cultivada més casolanament, en menys quantitat i sense demanar subvencions pot ser motiu de delictes...
Quin món tant extrany, dificil d'entendre per algú de menys de trenta, nosé si em puc imaginar pels de 60. Pels que no saben res clar, que no seria el cas del protagonista del documental amb el que vull acabar l'entrada. Qui m'haguès dit que estaria tant d'acord amb un expolicia antidrogues de los Angeles, que resulta que és dels bons i es dedica (ja retirat) a esbombar veritats a tort i a dret. Nomès surt ell en un documental dur però demolidorament convincent, inclòs si en tens 60 o més.
Documental: Colapse (2009)
.mira'l a http://www.megavideo.com/?v=9TPEXYWA
·descarrega'l a http://www.megaupload.com/?d=NCK90PAR
D'aquí el tema del titànic, els tres tipus de persones que pots trobar al titànic quan s'emfonsa, traslladable als homes en general, paràbola que m'incorporo i que no explico aquí, dons incita a veure el documental o a iniciar una interessant conversa, el que passi abans.
Salut!
A efecte d'article històric, avui parlaré d'una de les batalles perdudes a principis del segle passat, la que va guanyar el lobby petroquímic al model del 'grown from the soil' (cotxe crescut del terre) de l'enginyer Henry Ford.
Per explicar aquesta història, vull començar amb una petita traducció, bastant literal, d'un concurs que proposen els holandesos de HempFlax, dels que he parlat en alguna entrada anterior, i són una empresa que es dedica a tot tipus de derivats del cànem. Diu així
Si l'efecte hivernacle haguès de ser revertit per una prohibició de tots els combustibles fòssils i els seus derivats, o si el seu ús arribés al final, i no es poguessin tallar més arbres per a prevenir la creixent deforestació, hi hauria un recurs natural capaç de suplir la major part de la demanda mundial de productes com paper, menjar, energia i materials per la construcció. Aquest recurs anual renovable també podria proveïr d'energia domèstica, a la indústria, i al transport. Mentrestant el sòl i l'atmosfera a la Terra podrien ésser restaurades i la contaminació reduïda. Aquest sostenible recurs que fa tot això alhora és antigament conegut: "cànem - cannabis".
i donaran 100.000€ a qui pugui contradir aquest enunciat, de forma rigorosa i documentada.
Aixi que estan molt convençuts del que diuen. I es que va ser una conspiració ja explicada per
Jack Herer en el seu libre 'the emperor wears no clothes' (L'emperador és nu), que explica que usar combustibles fòssils i els seus derivats en comptes de usar fonts naturals i renovables,i el consecuent efecte sobre la Terra, no va ser una casualitat.
Així dons, l'enginyer responsable de la cadena de producció va inventar un cotxe que estava fet amb plàstics vegetals en la seva major part, i que funcionava amb combustible vegetal també.
No és d'extranyar si es té en compte que desenis abans l'alemany Rudolph Diesel presentava a l'Exposició Universal de Paris del 1900 el motor que porta el seu nom funcionant amb oli de cacauet.
El cas és però que en el cas del Ford T del any 1941, és que estava fabricat amb més d'un 70% d'origen vegetal, la majoria, incloent el combustible, provinent del cànem.
Curiosament als estats units de la gran depressió van passar un parell de coses; l'una va ser la prohibició de la marihuana, dita amb aquest nom i no unaltre, alegant motius de salut pública dons "torna bojos i extremadament violents als negres, hispants i qualsevol que en prengui" literalment dit per l'innovador càrreg estatal dels anys 30, que curiosament també era dirigent de dupont, empresa que feia i fa fibres i tot tipus de productes sintètics, de petroli. Innovador no per prohibir, sinó per aquesta doble militància;) Dons també als eua, uns anys abans ja s'havia prohibit la destilació lliure d'alcohols, la famosa llei seca, que va propiciar que l'alcohol passés a ser controlat per les màfies.
I gairabé amb la retirada d'aquesta prohibició, que es canvià per regulacions i taxes, va venir la anterior explicada.
Així dons no ho tenia gaire fàcil el senyor fnord per desenvolupar el seu cotxe, ni el seus grans plans, dons una de les primeres cadenes de producció que va idear era la de la descomposició fisicoquimica complerta del cànem. Que portava a la producció de tot tipus de productes, des de combustible, a materials de construcció passant evidentment per fibres com les que al llarg de tota la història s'han utilitzat.
si encara no acabes de creure't això de cotxe a cannabis, fes una ullada a http://www.hempcar.org/indexOLD.html o busca el concepte "hemp car".
Avui dia però, el verd cannabis sembla que és una tendència que torna, i que és bandera d'empreses com la mencionada, que aposten valentment per un dels productes més cultivats de la història. Però en una partida que està guanyada abans de començar-la, dons segur que en el poc probable cas que algú es meresquès el mencionat premi, el pagaria la unió europea, sobradament, en concepte de les subencions al medi ambient i agricultura que mereix el cultiu industrial d'aquesta planta. Que cultivada més casolanament, en menys quantitat i sense demanar subvencions pot ser motiu de delictes...
Quin món tant extrany, dificil d'entendre per algú de menys de trenta, nosé si em puc imaginar pels de 60. Pels que no saben res clar, que no seria el cas del protagonista del documental amb el que vull acabar l'entrada. Qui m'haguès dit que estaria tant d'acord amb un expolicia antidrogues de los Angeles, que resulta que és dels bons i es dedica (ja retirat) a esbombar veritats a tort i a dret. Nomès surt ell en un documental dur però demolidorament convincent, inclòs si en tens 60 o més.
Documental: Colapse (2009)
.mira'l a http://www.megavideo.com/?v=9TPEXYWA
·descarrega'l a http://www.megaupload.com/?d=NCK90PAR
D'aquí el tema del titànic, els tres tipus de persones que pots trobar al titànic quan s'emfonsa, traslladable als homes en general, paràbola que m'incorporo i que no explico aquí, dons incita a veure el documental o a iniciar una interessant conversa, el que passi abans.
Salut!
dimarts, 17 d’agost del 2010
menys soledat estival (l'esbandida també afecta als pobles 'de rics')
Pensant en on seria aquest any el HM vaig recordar l'espiral fractal...
De " la espiral fractal" Número 1 (Març del 2008)
“Generación”
por Ulises Lima [ulises_lima(a)laespiralfractal.es]
Somos una generación enferma.
Somos una generación adicta: a las drogas, legales e ilegales, a las relaciones destructivas, al
amor, a las compras, al juego... Somos una generación que nació vendida: a las farmacéuticas, al
capitalismo, a la psiquiatría... y que no pudo elegir a los compradores. Nacimos ya alienados.
Somos una generación sin derecho a la revolución, ¿pues acaso no vivimos en el mejor sistema
posible, o mejor dicho, en el único factible? O al menos eso nos han dicho. La sombra de la
sospecha late en nuestros corazones.
Somos una generación condenada al fracaso.
Escribo desde mi cubil, desde mi puesto de observador de escaparates, de maniquíes en
movimiento y luces rutilantes que ocultan la vejez, la muerte y la enfermedad. Que ocultan todo lo que no encaja en las imágenes brillantes y falsamente profundas de los anuncios publicitarios.
Estamos a medio camino de todo, pero nos creemos al final. No habrá, sin embargo, apocalipsis
que nos salve.
Somos una generación condenada a la soledad. Somos una generación condenada al miedo.
Cada vez más gente vive sola, o mejor dicho, aislada. Podemos decir lo que queramos, pero no
tenemos nada que decir. Nadie con quien hablar. Los seres humanos no estamos preparados
para esta soledad, y el aislamiento nos convierte en seres débiles y manipulables, asustados por
unos medios de comunicación que exacerban el morbo de la crónica negra. Sin familia, sin
amigos, sin confianza en los demás; no nos miramos a la cara y somos como el animal que se
aleja del rebaño y es devorado por los lobos. O que, demasiado asustado por esa posibilidad,
acabará dejándose llevar hasta la muerte, como los lemmings, con tal de no salirse del cómodo -y
siempre frágil- refugio de la dirección marcada.
No podemos avanzar. No podemos retroceder. Atrapados en nuestra jaula dorada, nos devoramos mutuamente.
Y mi generación se consume. Hablar de una crisis de valores en Occidente es como decir que un
cadáver comido por los gusanos está "poco vivo". No estamos concebidos para vivir así, y el
consumo de ansilolíticos, de antidepresivos, los suicidios, las enfermedades mentales y físicas
crónicas, el estrés, la ansiedad... se multiplican sin cesar.
¡Necesitamos soma ya! Nos veo consumidos, intentando encajar en un sistema ciego y
decadente, en una sociedad que se pudre desde dentro, que se rompe en pedazos mientras unos
pocos carroñeros se reparten sus entrañas.
Yo me rebelo, aunque mi rebelión sea inútil, contra de todo lo que nos rodea. Me rebelo contra las
convenciones sociales e intelectuales, contra las ideas preconcebidas, los paradigmas y los
prejuicios. Contra todos los muros que nos aplastan y nos convierten en prisioneros.
Abriré mi camino a través de la pared aunque sea a dentelladas. Aunque deba dejar mi
humanidad en el camino. Si esto es lo único a lo que podemos aspirar, bienvenida sea la carne
nueva.
Somos la última generación.
Somos la primera.
Sólo es cuestión de elección.
I es que tot i que em va agradar molt el que més m'agrada és el final, em sona a el final d'alguna entrda anterior meva...
i una més positiva, per què sinó queda descompensada l'entrada, com si fós pessimista o algo així
Del cor de Barnalònia encara n'he pogut aprendre alguna cosa bona i ballonga aquest estiu.
Musica: Moyenei
la gira d'aquesta xilena i la dj mexicana que l'acompanya em van encandilar en el seu pas per un dia de concerts al fòrrum
Crisi? Judici? A qui? Si el joc no funciona cal esbaldir, robar una mica, acaparar i crear nous pobres. Esbaldeixes o ets dels esbaldits? Ets cada dia més ric, o més pobre? Tu veuràs, al setembre ens veiem als carrers...
salut!
De " la espiral fractal" Número 1 (Març del 2008)
“Generación”
por Ulises Lima [ulises_lima(a)laespiralfractal.es]
Somos una generación enferma.
Somos una generación adicta: a las drogas, legales e ilegales, a las relaciones destructivas, al
amor, a las compras, al juego... Somos una generación que nació vendida: a las farmacéuticas, al
capitalismo, a la psiquiatría... y que no pudo elegir a los compradores. Nacimos ya alienados.
Somos una generación sin derecho a la revolución, ¿pues acaso no vivimos en el mejor sistema
posible, o mejor dicho, en el único factible? O al menos eso nos han dicho. La sombra de la
sospecha late en nuestros corazones.
Somos una generación condenada al fracaso.
Escribo desde mi cubil, desde mi puesto de observador de escaparates, de maniquíes en
movimiento y luces rutilantes que ocultan la vejez, la muerte y la enfermedad. Que ocultan todo lo que no encaja en las imágenes brillantes y falsamente profundas de los anuncios publicitarios.
Estamos a medio camino de todo, pero nos creemos al final. No habrá, sin embargo, apocalipsis
que nos salve.
Somos una generación condenada a la soledad. Somos una generación condenada al miedo.
Cada vez más gente vive sola, o mejor dicho, aislada. Podemos decir lo que queramos, pero no
tenemos nada que decir. Nadie con quien hablar. Los seres humanos no estamos preparados
para esta soledad, y el aislamiento nos convierte en seres débiles y manipulables, asustados por
unos medios de comunicación que exacerban el morbo de la crónica negra. Sin familia, sin
amigos, sin confianza en los demás; no nos miramos a la cara y somos como el animal que se
aleja del rebaño y es devorado por los lobos. O que, demasiado asustado por esa posibilidad,
acabará dejándose llevar hasta la muerte, como los lemmings, con tal de no salirse del cómodo -y
siempre frágil- refugio de la dirección marcada.
No podemos avanzar. No podemos retroceder. Atrapados en nuestra jaula dorada, nos devoramos mutuamente.
Y mi generación se consume. Hablar de una crisis de valores en Occidente es como decir que un
cadáver comido por los gusanos está "poco vivo". No estamos concebidos para vivir así, y el
consumo de ansilolíticos, de antidepresivos, los suicidios, las enfermedades mentales y físicas
crónicas, el estrés, la ansiedad... se multiplican sin cesar.
¡Necesitamos soma ya! Nos veo consumidos, intentando encajar en un sistema ciego y
decadente, en una sociedad que se pudre desde dentro, que se rompe en pedazos mientras unos
pocos carroñeros se reparten sus entrañas.
Yo me rebelo, aunque mi rebelión sea inútil, contra de todo lo que nos rodea. Me rebelo contra las
convenciones sociales e intelectuales, contra las ideas preconcebidas, los paradigmas y los
prejuicios. Contra todos los muros que nos aplastan y nos convierten en prisioneros.
Abriré mi camino a través de la pared aunque sea a dentelladas. Aunque deba dejar mi
humanidad en el camino. Si esto es lo único a lo que podemos aspirar, bienvenida sea la carne
nueva.
Somos la última generación.
Somos la primera.
Sólo es cuestión de elección.
I es que tot i que em va agradar molt el que més m'agrada és el final, em sona a el final d'alguna entrda anterior meva...
i una més positiva, per què sinó queda descompensada l'entrada, com si fós pessimista o algo així
Del cor de Barnalònia encara n'he pogut aprendre alguna cosa bona i ballonga aquest estiu.
Musica: Moyenei
la gira d'aquesta xilena i la dj mexicana que l'acompanya em van encandilar en el seu pas per un dia de concerts al fòrrum
Crisi? Judici? A qui? Si el joc no funciona cal esbaldir, robar una mica, acaparar i crear nous pobres. Esbaldeixes o ets dels esbaldits? Ets cada dia més ric, o més pobre? Tu veuràs, al setembre ens veiem als carrers...
salut!
dissabte, 20 de març del 2010
feliç llibertat, trista justícia
Amb una cosa tan gran a celebrar com la llibertat d'Amadeu Casellas, queda aigualida al costat del que va dir l'últim jutge que va portar el seu cas, que li havien fet complir 8 anys de més. I amb que també ha sortit en llibertat, aquesta setmana, en Roldan, després de complir menys de la meitat de la condemna, que era més petita que la d'Amadeu, i fer els últims anys en règim obert; anant només a dormir a la presó.
Ara comparem els delictes. El primer, Amadeu, va ser condemnat per atracar un banc. El segon, en Roldi, va robar no sé quants milions (molts més que Amadeu) d'euros mentre era el cap de la guàrdia civil, provinents de fons reservats de l'estat espanyol. I ha sortit de presó sense tornar-los.
Quin delicte és pitjor? Jutgin vostès. Segur que seran més justos que la justícia ecspanyola.
Gaudeix de la llibertat que et mereixes, Amadeu!
Però tot i treure l'Amadeu no puc treure la columna que hi ha a la dreta, sota el temps. Per què per un company que surt lliure, d'altres que he d'afegir a la llista.
No pararem fins que totes siguem lliures!!!
salut!
dilluns, 1 de març del 2010
feliç retraniversari
Com ha de ser, amb retard, però sense arribar a un mes tard, m'he de felicitar (sinó jo, qui?) per l'any de bloc. Tot i que pretenia quan el vaig començar fa poc més d'un any d'escriure-hi quinzenalment, a l'any vista em dono per satisfet amb que hi hagi 14 entrades del 2009. Amb intenció de millorar, si és possible. Això si, content per haver avançat en que significava per mi aquest bloc; un upload de les meves idees i enllaços que vull recordar a la xarxa. i content de participar en altres projectes a la xarxa, de codi obert, i d'altres tipus de temàtiques de les que parlo en aquest.
Per la celebració, una mica de musiqueta, que tinc el tema una mica abandonat
(i ella mai ho faria)
en singu fent de les seves, el dj 33% d'atv
http://www.myspace.com/dejotasingular
una mica més en català de la mà de pirat's, amb la nova línia que es porten, molt més DnB. http://www.myspace.com/piratssoundsistema
i un parell més que fan rap en català, i del bo
http://www.myspace.com/patxivz és en vazili
http://www.myspace.com/nanoo10 és en nano
boníssims ,del que més escolto últimament. Merci penya per fer música!!
Salut!
Per la celebració, una mica de musiqueta, que tinc el tema una mica abandonat
(i ella mai ho faria)
en singu fent de les seves, el dj 33% d'atv
http://www.myspace.com/dejotasingular
una mica més en català de la mà de pirat's, amb la nova línia que es porten, molt més DnB. http://www.myspace.com/piratssoundsistema
i un parell més que fan rap en català, i del bo
http://www.myspace.com/patxivz és en vazili
http://www.myspace.com/nanoo10 és en nano
boníssims ,del que més escolto últimament. Merci penya per fer música!!
Salut!
divendres, 26 de febrer del 2010
mad-bcn connection
Madrid capital d'europa, bcn (korneyà) capital del món
Tot i les vergonyes que se saben, la nova etapa de la unió eurofea, o els estats units d'europa, ha començat amb presidència egspanyola. Amb aquesta notícia volia reemprendre el bloc ara ja fa quasi dos mesos. Però en el fons escriure sempre en pos d'aconteixement negatius no m'acaba de convèncer. Ni que ho faci per rajar exclusivament. Així que m'ha motivat més una cosa bona, com que barna es converteixi en la capital internacional del cannabis.
Realment només es pot obtenir legalment cannabis per al seu consum a holanda, i cada cop amb més restriccions. En canvi tots els països de la unió cultiven cànem per al seu ús industrial. Inclús està subvencionat per aquesta, com vaig explicar en una entrada anterior.
La diferència entre aquest cànem industrial i la sinsemilla que venen als cofeeshops holandesos és tansols el sexe de la planta, que no és mira en el primer cas i en el segon es seleccionen les femelles i s'aparten els mascles per que aquests no les polinitzin i no surtin llavors. O plantant directament llavors feminitzades dels nombrosos bancs de llavors presents a la fira, aixi s'obté l'autèntica sinse.
Spannabis és el nom de l'event que reunirà empreses de tot el món, però sobretot holandeses i nordamericanes a part de les espanyoles. A la fira de korneyà, com qualsevol altre fira, es reuniran fabricants i comerciants de productes pel cultiu: estris, adobs, complements diversos, de llavors i també de parafernàlia de consum. Aixi com tot tipus de productes el·laborats amb cànem.
Tot i la suposada il·legalitat del sector, es permet tal fira, per que tot i això, aquest sector industrial genera cada any uns suculenets i creixents beneficis. No? Com a mostra, només amb l'entrada que es paga, l'any passat es va recaptar un quart de milió d'euros amb l'assistència de més de 17000 persones al llarg del cap de setmana.
Santa hipocresia.
Així que és molta gent que passa, dons no es tracta tansols d'una mostra comercial, s'hi fan xerrades, tallers i inclús un bon concert dissabte a la nit. Així com l'entrega de premis del concurs de cannabis. I són aquests 17mil per mi el que legitima la fira; curiosos, cultivadors, i consumidors que veuen que la millor opció per l'autoconsum és també l'autocultiu. I que amb l'empar legal absurd d'anunciar que són per coleccionisme o decoració empreses espanyoles poden vendre llavors feminitzades. La opció ideal per iniciar-se en l'autocultiu. No sé si de forma legal però si pagant impostos. El que ningú pot negar és però, que l'augment constant de les cuotes de mercat d'aquest sector, significa el similar augment del cultiu de la planta, i per lògica, del autocultiu. Les contradiccions que les posi cadascú. A mi m'encanta. Estic totalment disposat a pagar l'iva de les meves llavors, de fet com de qualsevol altra merda que compri, com si pogués dir que no.
Llarga vida al Spannabis, que només reemplaçaria pel Catalannabis, ens veiem allí.
salut!
I bon 2010! (sense vergonya, finals de febrer) ;)
Tot i les vergonyes que se saben, la nova etapa de la unió eurofea, o els estats units d'europa, ha començat amb presidència egspanyola. Amb aquesta notícia volia reemprendre el bloc ara ja fa quasi dos mesos. Però en el fons escriure sempre en pos d'aconteixement negatius no m'acaba de convèncer. Ni que ho faci per rajar exclusivament. Així que m'ha motivat més una cosa bona, com que barna es converteixi en la capital internacional del cannabis.
Realment només es pot obtenir legalment cannabis per al seu consum a holanda, i cada cop amb més restriccions. En canvi tots els països de la unió cultiven cànem per al seu ús industrial. Inclús està subvencionat per aquesta, com vaig explicar en una entrada anterior.
La diferència entre aquest cànem industrial i la sinsemilla que venen als cofeeshops holandesos és tansols el sexe de la planta, que no és mira en el primer cas i en el segon es seleccionen les femelles i s'aparten els mascles per que aquests no les polinitzin i no surtin llavors. O plantant directament llavors feminitzades dels nombrosos bancs de llavors presents a la fira, aixi s'obté l'autèntica sinse.
Spannabis és el nom de l'event que reunirà empreses de tot el món, però sobretot holandeses i nordamericanes a part de les espanyoles. A la fira de korneyà, com qualsevol altre fira, es reuniran fabricants i comerciants de productes pel cultiu: estris, adobs, complements diversos, de llavors i també de parafernàlia de consum. Aixi com tot tipus de productes el·laborats amb cànem.
Tot i la suposada il·legalitat del sector, es permet tal fira, per que tot i això, aquest sector industrial genera cada any uns suculenets i creixents beneficis. No? Com a mostra, només amb l'entrada que es paga, l'any passat es va recaptar un quart de milió d'euros amb l'assistència de més de 17000 persones al llarg del cap de setmana.
Santa hipocresia.
Així que és molta gent que passa, dons no es tracta tansols d'una mostra comercial, s'hi fan xerrades, tallers i inclús un bon concert dissabte a la nit. Així com l'entrega de premis del concurs de cannabis. I són aquests 17mil per mi el que legitima la fira; curiosos, cultivadors, i consumidors que veuen que la millor opció per l'autoconsum és també l'autocultiu. I que amb l'empar legal absurd d'anunciar que són per coleccionisme o decoració empreses espanyoles poden vendre llavors feminitzades. La opció ideal per iniciar-se en l'autocultiu. No sé si de forma legal però si pagant impostos. El que ningú pot negar és però, que l'augment constant de les cuotes de mercat d'aquest sector, significa el similar augment del cultiu de la planta, i per lògica, del autocultiu. Les contradiccions que les posi cadascú. A mi m'encanta. Estic totalment disposat a pagar l'iva de les meves llavors, de fet com de qualsevol altra merda que compri, com si pogués dir que no.
Llarga vida al Spannabis, que només reemplaçaria pel Catalannabis, ens veiem allí.
salut!
I bon 2010! (sense vergonya, finals de febrer) ;)
dimarts, 10 de novembre del 2009
freakikomori o sitel identifícate tu
(leave the matrix)
Benvinguts a matrix, ja esteu totes identificats, espanya ja ha fet els seus deures de control social i ja està llesta (tot i tenir la pitjor economia) per formar part dels eue. Drets vulnerats ratificats per sentències del TEDH (Tribunal Europeu dels Drets Humans) en contra l'estat espanyol.
Ja s'ha acabat el termini del identifícate, el plà que representa la volta de rosca addicional socialista al pèrfid plà de control social iniciat pel PP. Ha estat el complement ideal del llavors iniciat i avui en marxa sistema sitel.
Als instigadors del pp ja els ha explotat l'arma a la mà (vegis Gurtels diversos) i ells mateixos han desvelat i desautoritzen la "secreta" arma, que no és més que un programa informàtic pel qual oficialment es diu haver pagat més de 9 milions de neuros, apel·lant a la seva inconstitucionalitat i vulneració de drets i llibertats.
L'Identificate, fruit dels actes terroristes del 11-m, obliga a posar nom cognoms i dni a tota targeta gsm de telefonia o dades, per tal d'evitar actes com els mencionats. En aquells atacs, però, les bombes tenien un detonador amb un telèfon mòbil amb l'alarma posada, que en sonar i encendre's el telèfon les feia detonar. Per tant, podria fer-se el mateix amb un telèfon mòbil sense ficar-hi cap targeta, dons no ha de trucar ni de rebre trucades o sms. I per tant l'excusa principal per a fer la llei queda fàcilment rebatuda.
En canvi té molta explicació si saps que tens aquesta tecnologia (quina sorpresa es debien endur quan els socialistos van arribar al poder), amb la que realitzar seguiment complet d'algú si aquest porta el seu telèfon que ja ha estat degudament identificat. I no exagero gens quan dic seguiment complet. Eus aquí la llista d'informació que recapta el catxarret:
+Dades de trucades: llista completa de trucades amb hores i temps
+Dades de posicionament: consultant quines antenes han donat cobertura a aquell numero, es pot saber on estava, i si hi havia més gent al lloc. És pot triangular en temps real i així veure la ruta que està fent un número.
+Dades del terminal: per saber tots els mòbils que ha usat la mateixa targeta, o totes les targetes que s'han ficat en un mòbil.
+Continguts: es poden copiar la veu de les trucades i text de smsos o inclòs e-mails enviats i llegits amb el telèfon. També es pot saber si s'han consultat planes web i quan.
... t'imagines alguna altra prestació?
A més el problema que denuncia molta gent (l'associació d'internautes, l'Agència Catalana de Protecció de Dades, i molta gent més) és de la falta de regulacions que donin garanties de fiabilitat de protecció de dades i d'intimitat.
Per entendre-ho, tan sols cal comparar la quantitat de dades que pot arribar a recopilar el mencionat programet amb l'any de la llei "Ley de Enjuiciamiento Criminal (el artículo 579, modificado en 1988)" que és el que regula quan es pot limitar el dret al secret de comunicacions.
De l'any 88!, només els més avançats podien imaginar una tecnologia així. Tot i que hi ha altres regulacions; la Ley 32/2003 General de Telecomunicaciones (artículos 33 y 35); la Ley 25/2007 de conservación de datos; y el Real Decreto 424/2005; no compleixen amb senzilles demandes del TEDH i els altres, com podrien ser fer un catàleg de delictes pels quals es pot punxar un telèfon, el temps que aquest pot estar punxat, o com es verifica la autenticitat d'aquesta prova.
Veiem dons, per on falla el sistema. És a dir, perquè vulnera drets i llibertats i a sobre no emet proves judicials fiables:
*Els jutges no supervisen "els punts d'escolta". S'emeten unes ordres que algú ha de posar en un ordinador en aquests punts. I qui és aquest algú? normalment forces de seguretat de l'estat, o persones que treballin en els departaments de seguretat de companyies telefòniques, molts ex-polis, ex-milicos, ex-bla. Quines garanties hi ha que es limitin a usar-lo sota autorització judicial? Cap. Tot i que les escoltes sense autorització són delicte, son raríssimes les condemnes per escoltes il·legals.
*Manipulació de dades a l'origen. Com ara manipular les bases de dades de la companyia telefònica i afegir trucades. En teoria aquestes tenen departaments de seguretat, però si és dirigit per un ex membre dels serveis d'informació, qui garanteix que no siguin aquests mateixos "serveis" qui manipulin dades? Qui ho demostra? I el contrari?
*Manipulació a posteriori. Si al jutge li arriba un document, com a molt electrònic, que és la llista de trucades que s'han obtingut mitjançant aquest sistema, no hi ha cap garantia de que aquesta informació no ha estat alterada i que és exactament la mateixa llista que va donar l'ordinador del sistema.
Encara que pugui semblar increïble, està documentada una manipulació en una llista de trucades del sumari de l'11-M, on algú va canviar uns números per uns altres abans de passar-la al jutge.
A més, el més espaterrant és que la poca legislació que regula aquest tema, parla d'escoltes telefòniques i llistes de trucades, però no de posicionament, ni trobades, ni cap de les noves prestacions de sitel, que segurament violen totes les lleis del dret a l'intimitat. O és que dret a escoltar un numero vol dir dret a saber en tot moment on està? I saber on està un numero amb el que el sospitós ha parlat un quart, i el sistema l'ha afegit automàticament a la llista de 50.000 números que és capaç de monitoritzar alhora, no vulnera clarament el seu dret a l'intimitat?
I posats a especular amb el funcionament automàtic de l'andròmina (no oblidem que és un programa informàtic, que està en continuu funcionament) esperem que no tingui un funcionament gaire carnívor, dons de ser així crec que conec alguns d'aquest 50.000...
Recordant que feia aquest bloc per a posar enllaços, a part de parres, i si llegint fins aquí em consideres extremadament conspiranòic, eus aquí una llista d'e-noticies relacionades:
Un sindicato policial pide más control de los nuevos aparatos de escucha
http://www.elmundo.es/elmundo/2009/08/07/espana/1249661484.html
El director del CNI nos alerta: "Cuidado con la información sensible de los SMS"
Ningún móvil escapa ya al ‘oído’ de Sitel
http://www.intereconomia.com/noticias/ningun-movil-escapa-ya-al-%E2%80%98oido%E2%80%99-sitel
sense comentaris, l'intenció... la font
i la "bona"...
Fiscal del TSJM avisa de que los datos que aporta SITEL no sirven como prueba y podrían invalidar el proceso
jojojo
I el pitjor de tot? que la AEPD (Agencia Expanyola de Protección de Datos) que té registres de LOCUPOL i GCVOX (sistemes d'escolta de la policia i guardia civil respectivament) aparenti no tenir fitxers relacionables amb el sitel. O que els criminals que vulguin malignejar via mòbil, sols hauran d'adquirir la prepagament a algun país veí?...nosé
No puc tancar aquesta entrada sense enllaçar l'associació d'internautes, que ha fet el millor seguiment del tema aquí (http://www.internautas.org/pagweb/15.html) i a la més formada opinió en contra que he trobat, http://www.miguelgallardo.es/sitel.pdf, fonts en les que he basat aquesta entrada.
I és que com s'està posant el món, a vegades venen ganes de tancar-se a fer el freak a l'habita, i consultar la xarxa amb un wifi qualsevol. Com deu estar el que juga amb aquesta cara joguina, això si, aquest voyeureja 8 hores al dia amb sou i impunitat de l'estat...
... recordeu d'agafar l'hàbit de saber deixar el telèfon a casa ;)
salut!
dimecres, 4 de novembre del 2009
barna crema!!
(no es poden transportar líquids inflamables en avió)
Quan comença a ser oficial que ja no ens servirà baixar a barna a protestar, ni a la delegació del govern, ni allà a on deu va deixar l'espanydenya dels madriles, sinó a brusel·les a entre 4 i 5 vegades més lluny i kilometratges de 4 xifres, encara hi passen coses importants a l'altre costat de la muntanya.
Si és la capital del tracte de les mentides, que quedi clar almenys.
http://www.kaosenlared.net/noticia/barcelona-activistas-bloquean-salida-cumbre-sobre-cambio-climatico
Parlaré de kriptonita (àlies cannabis sinó has vist l'entrada anterior), una crida al autocultiu explicant les maneres més segura (legalment), més barata, i la més fàcil, fiable i al gust, de plantarla.
Començant per la última opció, comprant llavors, poden ésser feminitzades, amb gustos i efectes a la carta, dons existeixen moltes empreses que comercialitzen aquest tipus de llavors. Inclus del nostre funkinpaís. Entre 6 i 15€ la llavor feminitzada (nena segur).
La forma més barata, sens dubte, comprant menjar per a ocells de super, a menys de 50 cèntims
un paquet de un Kg, de una mescla com la que d'aquí damunt, on un percentatge important són canyamons, àlies llavors de cannabis sativa - cannabis indica mesclada en la proporció de l'adaptació natural al lloc on es cultivi.
Garanteix després de criba de plantes molt bons resultats, hi ha forces fòrums que en parlen.
Per què són aquí els canyamons? Dons per que són m0lt saludables. Per menjarles directament no, sinó ets un ocell clar, són molt dures, però si germinades o l'oli que s'en treu.
Font natural d' omegues 3 i 6, poliinsaturats i altres complements que tant bé van al cos, i aquest no es capaç de generar. Només en tenen en quantitat altres vegetals, com ara la soja o les baies de goji. :P Porta a pensar que menjar-ne és intel·ligent, sobretot si són de cultiu ecològic, la opció intel·ligent pel planeta i la salut, i es poden aconseguir per uns 6-10€ el Kg de canyamons de cultiu ecològic certificat per la unió europea.
Com? Certificat per la unió europea? Dons si, i subvencionat. I és que també va bé per combatre el canvi climàtic. La planta de cannabis és de les que més CO2 fixa, dons li va molt bé per desenvolupar-se. Per tant, la plantació massiva de cannabis absorbeix grans quantitats d'aquests gasos, i només per això i sense tenir en compte les múltiples aplicacions que té i podria tenir (que també ajudarien a reduïr emissions) ja està subvencionada. A més, com de tots els productes que ho demanin, en certifica, si s'escau, que han estat obtinguts mitjançant mètodes d'agricultura ecològica.
El que porta a la última categoria, la més segura, i és que una empresa, holandesa evidentment, comercialitza un pack de 100g de llavors certificades per l'ue, amb un certificat que permet plantar-les per tal de "combatre el canvi climàtic".
Així que quan vingui un membre de les forces de seguretat de torn a dirli, "senyora això que fa..." aquest li pugui contestar: "senyora agent, tinc un certificat de la ue que m'ho permet" i clar com que em cagava per que en breu serem els eue, segur que per la temporada 2010 això ja té una fotuda validesa legal sèria.
Tothom a plantar, i a sortir al carrer!
Quan comença a ser oficial que ja no ens servirà baixar a barna a protestar, ni a la delegació del govern, ni allà a on deu va deixar l'espanydenya dels madriles, sinó a brusel·les a entre 4 i 5 vegades més lluny i kilometratges de 4 xifres, encara hi passen coses importants a l'altre costat de la muntanya.
Si és la capital del tracte de les mentides, que quedi clar almenys.
http://www.kaosenlared.net/noticia/barcelona-activistas-bloquean-salida-cumbre-sobre-cambio-climatico
Parlaré de kriptonita (àlies cannabis sinó has vist l'entrada anterior), una crida al autocultiu explicant les maneres més segura (legalment), més barata, i la més fàcil, fiable i al gust, de plantarla.
Començant per la última opció, comprant llavors, poden ésser feminitzades, amb gustos i efectes a la carta, dons existeixen moltes empreses que comercialitzen aquest tipus de llavors. Inclus del nostre funkinpaís. Entre 6 i 15€ la llavor feminitzada (nena segur).
La forma més barata, sens dubte, comprant menjar per a ocells de super, a menys de 50 cèntims
un paquet de un Kg, de una mescla com la que d'aquí damunt, on un percentatge important són canyamons, àlies llavors de cannabis sativa - cannabis indica mesclada en la proporció de l'adaptació natural al lloc on es cultivi.
Garanteix després de criba de plantes molt bons resultats, hi ha forces fòrums que en parlen.
Per què són aquí els canyamons? Dons per que són m0lt saludables. Per menjarles directament no, sinó ets un ocell clar, són molt dures, però si germinades o l'oli que s'en treu.
Com? Certificat per la unió europea? Dons si, i subvencionat. I és que també va bé per combatre el canvi climàtic. La planta de cannabis és de les que més CO2 fixa, dons li va molt bé per desenvolupar-se. Per tant, la plantació massiva de cannabis absorbeix grans quantitats d'aquests gasos, i només per això i sense tenir en compte les múltiples aplicacions que té i podria tenir (que també ajudarien a reduïr emissions) ja està subvencionada. A més, com de tots els productes que ho demanin, en certifica, si s'escau, que han estat obtinguts mitjançant mètodes d'agricultura ecològica.
El que porta a la última categoria, la més segura, i és que una empresa, holandesa evidentment, comercialitza un pack de 100g de llavors certificades per l'ue, amb un certificat que permet plantar-les per tal de "combatre el canvi climàtic".Així que quan vingui un membre de les forces de seguretat de torn a dirli, "senyora això que fa..." aquest li pugui contestar: "senyora agent, tinc un certificat de la ue que m'ho permet" i clar com que em cagava per que en breu serem els eue, segur que per la temporada 2010 això ja té una fotuda validesa legal sèria.
Tothom a plantar, i a sortir al carrer!
dilluns, 26 d’octubre del 2009
perfum de kriptonita, de la millor collita
Molt per dir i un hàbit a reprendre, començo l'entrada amb títol de frase del Ro, l'altre 50% cantant dels ATV,de la cançó amb colabo la il·lusió és finikitu de les ganes, autèntic temazo...
Felicitats per l'aventura a ny city http://www.3cat24.cat/video/1579039 (ah, la pública del pais, amb publicitat dels cotxes que entre totes paguem...)
A unaltre nivell, en la línia la columna de la dreta, erets a barna aquest dissabte i la vas sentir cremar? Policia, helicopters, desperdici de mitjans... era el clam per la llibertat d'Amadeu Casellas, en una manifestació que va començar segrestada a la Rambla del Raval, i va acabar a pals, al comercial portal de l'Angel.
Pals per gent que estava reclamant llibertat per algú que porta vintimolts anys per haver robat, una quantitat irrisòria, comparada amb la de Millets, Camps i d'altres energúmens. Això si el primer humil però revolucionàri, i el segon fill de casa bona, dirigent empresarial i d'una institució cultural suposadament seriosa, amb una creu de sant jordi, i que sembla que no arribarà a entrar a presó. Pesen més les idees que els zeros de la xifra total del que has robat? Segueixen pesant més les idees, quan en el primer cas el robat és un banc, i els senyors pseudopolítics institucionals que no van a presó ens roben a tots?
I pels comentaris sobre Veneçuela, enllaços personals i virtuals es fonen en el següent documental:
Enjambre, las reglas han cambiado
por GuarataroMmm... crec que el que deies ho he vist al docu de boca d'en bush?
jajaja ;)
Megaupblaforever. Partint del que ahir va sortir tot sopant, Es poden trobar fàcilment a 200 persones amigues, diguem afins, que estan disposades a pagar un leuro per a ser usuari megaxaxi per tota la vida, i sinó jo proposo que comenci la recapta aquí ja!
Qui sap que pasarà abans, una nova entrada d'aquest bloc, o 200 persones posant el leuro de marres?
Els que estigueu disposats a posarlo no patiu per aquest últim comentari, no haurem de pagar fins que no siguem 200!
La foto, del títol de l'entrada, kriptonita de la millor, Blueberry Biodinàmica, cuidada amb molt d'amor a ca les nenes i evidentment destinada al consum pròpi dels cultivadores. Estrena tag.
Baixo al carrer com si fos la meva habita...
Salut!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
