Una nova entrada, massa espaiada de la primera i amb indecisió per les coses que vull posar.
Començo per la part de Megavideo: Megavideo és un servidor de vídeos que, suposadament saturat, va decidir posar limitacions al visionat de vídeos. Una limitació de temps, 72 minuts normalment, totalment insuficient per a veure una pel·lícula normal d'uns 90. El que ells proposen: que esperis una hora, o que paguis. Que paguis, eh? Si ho fas, et roben. Et fan pagar per a veure una cosa que no han pujat ells al web, no és seva, i segurament vulnera els suposats drets sobre la propietat intel·lectual en diversos països. En tot cas, es una web repleta de vídeos interessants que s'han de enllaçar expressament, dons l'adreça no és res que s'assembli al nom del vídeo en qüestió. Molts dels vídeos que enllaçaré en aquest bloc estan penjats a Megavideo, així que és de consciència explicar com funciona aquesta limitació, i com evitar aquest abús amb unes quantes tècniques variopintes.
La limitació de temps comentada és basa en la nostra IP, la nostra direcció a la xarxa, així que la forma lògica de passar-la seria canviant aquesta direcció, almenys de cara a Megavideo. Per aquest motiu és important saber si la IP que ens ofereix el nostre proveïdor d' internet és estàtica (com la meva, que sempre és la mateixa) o dinàmica; que canvia cada vegada que un es connecta.
De tenir-la dinàmica o no saber-ho, la solució és tan senzilla com: quan salta la limitació de temps tanquem el navegador (si copiem l'adreça del web del vídeo serà tot més ràpid), desconnectem de la corrent el router, esperem uns segons i el tornem a connectar. Quan tornem a tenir internet tornem a obrir l'explorador web, enganxem l'adreça i tornem a carregar la pàgina, i seguim el vídeo per on l' havíem deixat.
Si no ha funcionat o teníem IP estàtica, hi ha altres solucions. Un parell d'elles en software per canviar la IP: un proxy com el de l'entrada anterior, tot i que Tor no funciona molt bé per problemes amb Flash, i Megavideo funciona amb Flash. Un programa que canvii l'adreça MAC; que és el número de sèrie de la nostra tarja de xarxa o de wifi, i és únic per a cada aparell. Per a la gran majoria, per sort minvant, d' usuàris de windows existeix un programa curiosament anomenat "MAC Address Changer for windows" que farà el pes per a enganyar a megavideo.
Així com per donar-me corda m'he guardat les dues millors solucions pel final.
Obrir vàries vegades la pel·lícula, en diferents pàgines o pestanyes. Obrim una vegada el vídeo, clickem al play i quan comenci clickem pausa, obrim una nova pàgina del mateix vídeo, li clickem play, i quan comenci portem el cursor de la posició endavant (al minut 72 com a molt), i clickem a pausa, i el deixem carregant. D'aquesta manera podem tornar a l'altre pàgina i començar a veure la pel·lícula, i quan salti la limitació canviem la pàgina a la que estava en pausa i ja hauria estar carregat la resta de vídeo, li donem al play i acabem de veure'l.
Pre-carregar i veure fora de línia. Aquesta és la millor solució si tenim un accés d'alta velocitat. És tan senzill com carregar tot el vídeo i després al navegador clickar a "Arxiu" i dins "treballar fora de línia". Així, amb el navegador desconnectat de la xarxa, megavideo no ens podrà tocar el que no sona, i com que el vídeo ja l'hem carregat el podrem veure sense problemes.
Ara clar, està bé posar algun vídeo per a comprovar que funcionen els truquis, així que com que no sabia què posar, he pensat en quina pel·lícula em molaria veure. I mira així tot ràpid no l'he trobada, però si he trobat la segona part o remake del 2008. Que com que no l'he vist i no vaig de cinèfil, no sé que dir-ne. De la del 1983, que em va impactar molt quan de petit la vaig veure i vaig pensar per primer cop en la fragilitat del nostre món, i que acabo de decidir que la buscaré i enllaçaré en un futur. Parlo de la pelicula Wargames. Així dons deixo l'enllaç a megarates :
Pelicula: Wargames: the dead code (2008)
http://www.megavideo.com/?v=P5NSASO3 (v.o.)
http://www.megavideo.com/?v=S9P763FU (doblada al castellà)
A coi, quasi se'm oblidava el motiu real d'aquesta entrada, de títol electrònica lliure. Alguns enllaços a pàgines que estic visitant últimament, que a part de no haver de recordar-les jo, poden interessar a algú.
http://www.arduino.cc/es/
Arduino és un sistema de microcontrolador, íntegrament desenvolupat en format lliure i obert, que permet a tothom dissenyar de forma senzilla i econòmica qualsevol aplicació electrònica imaginable, per aquest motiu podem trobar a la xarxa piles d'aplicacions d'aquest sistema.
http://hackaday.com/
En pàgines com l'anterior, hi ha exemples documentats per a tot tipus d'aplicacions i nivells tècnics.
http://pob-technology.com/web/index.php
Va de robots lliures i totalment modificables i reconfigurables. El sistema Pob-bot (Public Open Bot) és distribuït per proveïdors de robòtica i electrònica de tot el món, i entre ells la tenda que hi ha a Barcelona, única a Espanya de robòtica i amb la que acabo aquesta entrada
http://ro-botica.com/
dilluns, 23 de febrer del 2009
dimarts, 17 de febrer del 2009
Presentació
Bé, després de temps buscant la manera de posar ordre al meu propi món, i de que bons amics tinguin tots un bloc, he pensat en aquesta eina com a una possibiltat de posar ordre al meu caòtic , almenys electrònic, món.
No em refereixo a l'electrònica pura i dura (hardware o "catxarrets", tot i que en parlaré), sinó a la extensió que tots tenim a la xarxa: els llocs que visitem, on escribim, o la informació que consultem...
I precisament el fet de cercar informació és el que més m'instiga a crear aquest bloc; quantes vegades hem repetit una cerca per tal de trobar aquella pàgina que ja hem vist, i que volem tornar a visitar?
Això té diverses solucions:
Les adresses d'interès al navegador d'internet. Si, són una solució, sempre i quan naveguis amb el teu pc i el teu navegador habitual.
Una llista, en paper o digital. Un document amb les adresses que ens interessin, classificades, per exemple en temes. Està molt bé un format digital (per exemple txt) però sinó el portes a sobre, posem al portàtil, o en un mòbil que ho permeti, millor fes-la en paper i porta-la sempre al damunt. Però clar, documents reals (papers), i electrònics (a la xarxa) no lliguen bé, ni que sigui perquè les adresses d'aquest últims tenen la desagradable costum de ser llargues i enrebassades, cosa que fa pesat i difícil passar d'uns als altres; es a dir escriure-les cada vegada, al paper un cop i tants com el visitem al navegador.
La següent opció lògica sembla... dons clar! poso aquest document a la xarxa i el puc consultar cada cop que m'hi conecti. Això soluciona els problemes de les solucions anteriors. Però qui hagi fet, allotjat i mantingut una plana web, sabrà la feina que significa, i tot que si tinc en ment el meu propi espai web, no és prioritari per ara, i el que pretenc solucionar-me amb aquest bloc si, perquè és un problema habitual.
Així dons, amb el to que impregna el fet que aquest bloc sigui públic, aquí tinc la meva autojustificació d'aquest.
El mateix to pseudoformal que es deriva de pensar que potser algú llegirà aquestes línies em porta a escriure també els problemes del bloc, i concretament d'aquest bloc. Això també em servirà també per veure fins a quin punt són restrictives les condicions d'ús d'aquest, dons és google qui ofereix aquest servei.
Per fer-te una conta en qualsevol servei web acceptes unes condicions d'us, normalment sense llegir-les, per tal de poder prosseguir o finalitzar la inscripció. Això pot semblar normal, però pot arribar a ser un problema, i ho ha estat: en serveis com facebook o myspace el propietari del web és, per les condicions d'ús, propietari de tot allò que els usuaris penjin, incloent fotografies, cançons o videos.
Sembla lògic pensar que en un servei no pots despotricar d'aquest, almenys si és gratuït, però per pròpia inquietud vital no m'en puc estar.
No sé si és habitual (perquè no m'he fet mai un bloc) que t'obliguin a fer-te un compte de correu-e, però sem fa estrany i això que a mi no em representava un problema, dons fa molt que tinc un gmail, de quan en comptes de que t'obliguessin, t'havia de convidar unaltre usuari... La meva conspiranoia em porta a preguntar-me si aquesta gent deuen voler acaparar, a part de les cerques, els correus-e gratuits a la xarxa.
I no sé si és conspiranoia meva, però només cal preguntar a qualsevol que fa per buscar coses a la xarxa, i si el/la vols posar en un compromís, demana-li que et digui tres cercadors més, a part del gran G de qui aquí parlo.
Porta a pensar... 1984? Ministèri de la Veritat? Qui decideix quina és la informació que trobes? O la proabilitat de trobarla? I si hi ha una pàgina que pel motiu que sigui decideixen no mostrar-la?
En tot cas, només recordar que si fa temps que busques quelcom i no tens resultats satisfactoris, prova millor amb unaltre ordinador, que trobaràs, almenys, coses diferents. I és així perquè aquesta gent ordenen els resultats de forma (a part d'altament secreta) que depen de les cerques anteriors realitzades des d'aquell ordinador.
És a dir, que el que busquem queda enmagatzemat i, per exemple, serà usat per a personalitzar la publicitat que ens apareixerà al buscador o al nostre nou obligat correu-e.
Això és pot solucionar fàcilment fent ús d'un proxy per a navegar, i sense més xerrera aquí deixo tres enllaços que fan la feina per la qual he concebut aquest bloc.
Documental: Los creadores de google (The google boys, usa 2004. 44')
http://www.megavideo.com/?v=5W9JE0MQ
si, megavideo fa pudor, però el video no l'he pujat jo, i dura menys que la limitació que posen
Documental: El mundo según google (2006)
No em refereixo a l'electrònica pura i dura (hardware o "catxarrets", tot i que en parlaré), sinó a la extensió que tots tenim a la xarxa: els llocs que visitem, on escribim, o la informació que consultem...
I precisament el fet de cercar informació és el que més m'instiga a crear aquest bloc; quantes vegades hem repetit una cerca per tal de trobar aquella pàgina que ja hem vist, i que volem tornar a visitar?
Això té diverses solucions:
Les adresses d'interès al navegador d'internet. Si, són una solució, sempre i quan naveguis amb el teu pc i el teu navegador habitual.
Una llista, en paper o digital. Un document amb les adresses que ens interessin, classificades, per exemple en temes. Està molt bé un format digital (per exemple txt) però sinó el portes a sobre, posem al portàtil, o en un mòbil que ho permeti, millor fes-la en paper i porta-la sempre al damunt. Però clar, documents reals (papers), i electrònics (a la xarxa) no lliguen bé, ni que sigui perquè les adresses d'aquest últims tenen la desagradable costum de ser llargues i enrebassades, cosa que fa pesat i difícil passar d'uns als altres; es a dir escriure-les cada vegada, al paper un cop i tants com el visitem al navegador.
La següent opció lògica sembla... dons clar! poso aquest document a la xarxa i el puc consultar cada cop que m'hi conecti. Això soluciona els problemes de les solucions anteriors. Però qui hagi fet, allotjat i mantingut una plana web, sabrà la feina que significa, i tot que si tinc en ment el meu propi espai web, no és prioritari per ara, i el que pretenc solucionar-me amb aquest bloc si, perquè és un problema habitual.
Així dons, amb el to que impregna el fet que aquest bloc sigui públic, aquí tinc la meva autojustificació d'aquest.
El mateix to pseudoformal que es deriva de pensar que potser algú llegirà aquestes línies em porta a escriure també els problemes del bloc, i concretament d'aquest bloc. Això també em servirà també per veure fins a quin punt són restrictives les condicions d'ús d'aquest, dons és google qui ofereix aquest servei.
Per fer-te una conta en qualsevol servei web acceptes unes condicions d'us, normalment sense llegir-les, per tal de poder prosseguir o finalitzar la inscripció. Això pot semblar normal, però pot arribar a ser un problema, i ho ha estat: en serveis com facebook o myspace el propietari del web és, per les condicions d'ús, propietari de tot allò que els usuaris penjin, incloent fotografies, cançons o videos.
Sembla lògic pensar que en un servei no pots despotricar d'aquest, almenys si és gratuït, però per pròpia inquietud vital no m'en puc estar.
No sé si és habitual (perquè no m'he fet mai un bloc) que t'obliguin a fer-te un compte de correu-e, però sem fa estrany i això que a mi no em representava un problema, dons fa molt que tinc un gmail, de quan en comptes de que t'obliguessin, t'havia de convidar unaltre usuari... La meva conspiranoia em porta a preguntar-me si aquesta gent deuen voler acaparar, a part de les cerques, els correus-e gratuits a la xarxa.
I no sé si és conspiranoia meva, però només cal preguntar a qualsevol que fa per buscar coses a la xarxa, i si el/la vols posar en un compromís, demana-li que et digui tres cercadors més, a part del gran G de qui aquí parlo.
Porta a pensar... 1984? Ministèri de la Veritat? Qui decideix quina és la informació que trobes? O la proabilitat de trobarla? I si hi ha una pàgina que pel motiu que sigui decideixen no mostrar-la?
En tot cas, només recordar que si fa temps que busques quelcom i no tens resultats satisfactoris, prova millor amb unaltre ordinador, que trobaràs, almenys, coses diferents. I és així perquè aquesta gent ordenen els resultats de forma (a part d'altament secreta) que depen de les cerques anteriors realitzades des d'aquell ordinador.
És a dir, que el que busquem queda enmagatzemat i, per exemple, serà usat per a personalitzar la publicitat que ens apareixerà al buscador o al nostre nou obligat correu-e.
Això és pot solucionar fàcilment fent ús d'un proxy per a navegar, i sense més xerrera aquí deixo tres enllaços que fan la feina per la qual he concebut aquest bloc.
Documental: Los creadores de google (The google boys, usa 2004. 44')
http://www.megavideo.com/?v=5W9JE0MQ
si, megavideo fa pudor, però el video no l'he pujat jo, i dura menys que la limitació que posen
Documental: El mundo según google (2006)
http://stage6.divx.com/user/tvripper/video/1345043/Documental---El-Mundo-Segun-Google
o bé a
http://video.google.com/videoplay?docid=-2084919753106562775&q=el+mundo+segun+google
em consta que l'han penjat i despenjat de googlevideos varies vegades, qui sap si l'enllaç anirà quan el clickis...
Programa: Tor. Proxy per a la navegació anònima, veure la web del projecte:
http://www.torproject.org/
En fi, no està mal per començar, quina xerrera si m'hi poso...
o bé a
http://video.google.com/videoplay?docid=-2084919753106562775&q=el+mundo+segun+google
em consta que l'han penjat i despenjat de googlevideos varies vegades, qui sap si l'enllaç anirà quan el clickis...
Programa: Tor. Proxy per a la navegació anònima, veure la web del projecte:
http://www.torproject.org/
En fi, no està mal per començar, quina xerrera si m'hi poso...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
