de soberania econòmica, gestió de la transició i necessari internacionalisme

He assistit a una xerrada molt interessant a càrrec d'un militant d'endavant de tema "no pot haver-hi independència dels països catalans sense sobirania econòmica".
M'ha agradat molt, comparteixo la idea i l'anàlisi, però m'ha portat a les següents reflexions.

Suposant prendre el poder del país, de la regió cultural si se'm permet, de forma democràtica o revolucionària, caldria no sols humanitzar l'economia a tots els nivells (12 n'ha mencionat el ponent), sinó també internacionalitzar el procés lluitant per la emancipació global de la gent del capitalisme.

El problema per mi radica en el necessari treball als dos fronts, no sé a quin amb més èmfasi però amb l'agreujant d'un temps límit. Dons el capital va guanyant i el temps juga a favor seu.

Suposem que ja posseïm el poder per declarar els països catalans lliures i sobirans, i ens disposem a convertir l'economia per tractar de ser autosuficients. Suposem un canvi de moneda, l'estat canvia els euros per la nova moneda, i els guarda per a mantenir relacions comercials d'importació del que ens faci falta. Com hem vist el principal problema és l'energia importada i el nostre sistema d'alimentació, que també ho importa gairebé tot.

Hi ha sòl conreable, diuen els experts, per alimentar a totes les catalanes sols canviant que i com produïm el que menjem. Pel que fa a l'energia, vivim en país assoleiat amb una capacitat de captació solar molt gran. Clarament fa més sol als PPCC que a Alemanya (per això venen) i allà produeixen una tercera part de l'energia que consumeixen amb energia solar i aquí no arribem al 3%. En aquest tema però, el que més cal és un canvi de paradigma que afecti no sols a l'origen de l'energia sinó també a l'ús que se'n fa, com es gasta, com i on es produeix i com es reparteix.

Cal recordar que és tan inviable mantenir el sistema actual de transport privat amb combustibles fòssils com cert és que és la base del actual decadent sistema econòmic. En aquesta transició energètica i econòmica, per tant, hauríem de seguir important combustibles que no produïm als PPCC, ni que fos per els serveis públics que de moment no es poguessin fer d'altra manera. De la mateixa manera ens passaria amb l'energia necessària per a fer la mencionada reconversió energètica, industrial i de mètode productiu, dons avui dia la major part l'importem.

I per a mi aquest és el punt clau. On el capitalisme financer actual ens pot fer més mal, amb aranzels, embargaments i altres mètodes de submissió per la nostra dependència internacional. Tot i que podriem trobar alguns aliats comercials internacionals, segurament seria qüestió de temps que el sistema capitalista ens ofegués fins acabar amb nosaltres. És per això que defenso l'imprescindible internacionalisme de la lluita anticapitalista on s'enmarca l'emancipació nacional. O guanyem tots alhora (més o menys) o estem condemnats a perdre la lluita. Per tant a l'hora de la reconversió nacional, caldria actuar i aliar-se internacionalment per a coordinar i precipitar les lluites que arreu es lliuren contra el capital, o iniciarles on calgui, dons com hem dit el temps ens va en contra.

En la millor situació d'emancipacó de la humanitat, està clar que el nivell de vida (entès com el que menjem, tenim i fem) haurà de ser el que surti de repartir els recursos globals entre els homes que som, sense posar en perill les futures generacions. Això, tot i que caldria replantejar molts dels béns que disposem, porta a pensar que per mantenir l'actual societat de la informació, caldria repartir bé recursos molt escassos, tot canviant també la qualitat i duració dels bens produïts. I és que és impensable el just repartiment i monitorització global de recursos sense l'actual xarxa d'informació i part dels dispositius que la formen, fets tots amb materials en part molt escassos.

Així dons parlaríem d'un necessàri planejament econòmic global  de serveis bàsics: alimentació, habitatge, educació i sanitat. Infraestructures, comunicacións, etcètera... i de quina millor manera es podria fer sinó en federacions internacionals d'experts. A l'estil d'una OMS formada per els millors metges del món i totalment desvinculada de lleis del mercat i la necessitat implícita de benefici, preocupant-se només per els problemes de salut humans. I així amb tots els sectors: els millors tècnics de totes les disciplines al servei del bé comunitàri global.

Des de la visió actual, serveis socials i serveis públics serien la principal ocupació de la gent, dons uns pocs s'encarregarien de l'agricultura i l'alimentació, i tants altres de la producció i distribució industrial, ja molt automatitzada. Si ens repartissim bé la feina necessària, parlariem de treballar menys i viure millor a escala global.

Com a conclusió animar-vos als que lluitem per a la transformació social, a incloure la visió internacionalista dins l'anticapitalisme més o menys combatiu que practiquem. I a dedicar una mica del nostre esforç revolucionari a pensar el nostre món ideal, de manera concreta, en el camp que nosaltres mateixes preferim i al que pensem que podem aportar alguna cosa.

Anticapitalistes internacionalistes!
Endavant les que lluiten
Endavant els que lluiten

salut!

fent memòria

farts de dir: "això ja ho deiem nosaltres fa..."

“Hemos llegado a un punto en que podríamos apelar más aún al deber de consumir que al deber de producir, según hemos dicho. Abundan los brazos, pero sobre todo abundan los cerebros científicos i técnicos para resolver todos los problemas de la producción y la distribución; podemos disfrutar al fin de la paz y de la abundancia que la humanidad no ha conocido todavía mas que fugazmente, como etapa de preparación para la nueva guerra. El hombre de nuestros dias no tendria perdón ni disculpa si, en lugar de aprovechar para el bien, para la dicha y la paz todos los recursos de que se puede disponer, los aprovechara o mallograra para crear un capitalismo de Estado omnipotente y totalitario o para destruir localmente hasta las bases mínimas de sustentación física sobre el globo. Un mundo unido o ninguno; un mundo feliz o un mundo en escombros; una economia no capitalista, para la plena satisfación de las necesidades humanas, o el debate estéril en la contradicción, la inseguridad y el temor.”

Diego Abad de Santillán, 1976

smart street, stupid city

o
ciu civitas magna


2 dies ha tardat el president Mas en sortir a explicar noves retallades al sector públic. 2 dies des del 20N, i dilluns 21 fou per valorar, positivament, els resultat electorals. Essent insuficients els 2 recents morts, s'anuncien noves retallades i es torna a parlar copagament mentre es financia milionàriamnet seu de mutues privades.

Aquest és el model encobert de país que pretenen instaurar a cop de tisora, el que el senyor Boí Ruiz va dir, que la salut és cosa de cadascú...O sigui que sinó et pots pagar el tractament, o la visita, dons ja et pots morir... I si vols fer-te la prova ràpid, que t'hi pot anar la vida, paga sanitat privada, que s'enriqueix un amic meu i així el negoci és rodó.

El mateix govern que el primer que va fer va ser eliminar un impost als més rics del país demana sacrificis als més pobres. Això mentre segueix impune el frau fiscal, amb estafes al estat dels més rics per valor de vàries vegades les quantitats que suposadament s'estan havent de retallar.

Sant Cugat ciutat estrella convergent i per tant modèlica en la manera d'entendre el país, sembla que la crisi no afecta, escoles i clíniques privades i d'”alt estànding” on sembla que no importi el compte; on es permet que es tanquin els CAPs de nit i en canvi es vol gastar una barbaritat en fer una ciutat intel·ligent per saber on es pot aparcar. I a sobre l'alcaldessa té la morra i/o l'heretat savoir faire de declarar que no retallarà al sector públic; si no ho ordena el govern.

Aquesta visió de negoci com a forma d'entendre la política del govern també va en detriment de la lluita en contra de l'expoli nacional. No importa que amb el que espanya ens roba tampoc caldria retallar. Dons la visió del govern dels millors per a els millors (els més rics), té en compte els negocis dels seus, que són molts enllà dels països catalans, més que no el benestar de les capes més humils del país.

Ara més que mai cal organitzar-se, sortir al carrer i lluitar per defensar el que és nostre i què el capital perfectament representat per l'avui nostre govern ens pretén prendre; amb una crisi com a excusa, pròpia d'aquest sistema capitalista.

...

més entrades sobre l'smartcity en breu (esmartqueé?)...

salut i acció!

cap de setmana de carrers i places e-convocat

la revolució serà tuitejada!

aquest passat cap de setmana ha estat mogudet, especialment als carrers i places de barcelona tot i que arreu de l'estat espanyol hi ha hagut mobilitzacions, més o menys massives i, malgrat s'hagi volgut dir el contrari, cíviques i populars. Amb gent de tot tipus clamant unes consignes clares contra la classe política, els bancs i les empreses que precaritzen les nostres vides. Dir que n'estan farts de retallades i ajuts als bancs, de corrupció i injustícia. Proclames senzilles han incitat a la gent: #NoLESvotes , #indignate , #15Mani #noelsvotis , #democraciareal i alguna altra han portat a les manifestacions gent convocada principalment via xarxes socials (#fb i #twitter) webs i blocs.
Apunt d'acabar-se diumenge 15 de Maig els massmedia no s'en feien ressó, però clar, al ciberespai global on s'havien convocat, e-mitjans anaven plens a vessar de missatges fotos i vídeos que la gent enviava allí estant. #15M ha aconseguit unificar manifestacions a unes 60 espanyoles, moltes amb molta gent, com a la capital, i ni la televisió de l'estat, se'en feia ressó. Aquí vem poder veure algun breu al 3/24 que deia que hi havia manifestacions a barcelona, madrid i una cinquantena més de ciutats.
Dilluns cap diari nacional portarà la notícia, el washington post si
Gent es queda acampant a bcn a plaça catalunya #acampadabcn i a madrid #acampadasol a plaza del sol i s' estén l'ús de l'etiqueta #spanishrevolution

Això promet però sembla no es pot seguir pels mitjans habituals com tv o premsa...

Si et fa mandra començar a dir la teva al tuiter pots començar amb les etiquetes # d'aquesta entrada i seguir amb un lector de fonts RSS. Sempre hi tindràs les últimes actualitzacions

Surt al carrer i/o (e-)participa!
Salut!

(per cert com sempre, una de les millors cobertures del cap de setmana del 15M, de kaos, veu-la a http://www.kaosenlared.net/noticia/cronicas-miles-manifestantes-estado-espanol-contra-crisis-capitalista- )

no pararem

fins que tot(e)s siguem lliures

"Jo no sóc ni un savi ni un filòsof, ni tan sols un escriptor d'ofici. He escrit molt poc durant la meva vida i solament ho he fet, per dir-ho així, a pèl, quan una convicció apassionada em forçava a vèncer la meva repugnància instintiva contra tota exhibició del meu propi jo en públic. Qui sóc jo, doncs? I què és el que m'impulsa ara a publicar aquest treball? Jo sóc un cercador apassionat de la veritat i un enemic, no menys apassionat, de les ficcions desgraciades amb que el partit de l'ordre, aquest representant oficial, privilegiat i interessat en totes les malapteses religioses, metafísiques, polítiques, jurídiques, econòmiques i socials, presents i passades, pretén servir-se, encara avui, per a dominar i esclavitzar el món. Jo sóc un amant fanàtic de la llibertat, la qual considero com l'únic mitjà, dins el qual poden desenvolupar-se i engrandir-se la intel·ligència, la dignitat i la felicitat dels homes... La llibertat que consisteix en el ple desenvolupament de totes les potències materials, intel·lectuals i morals que es troben latents en cadascun... Jo entenc aquesta llibertat com una cosa que, lluny de ser un límit per a la llibertat de l'altre, troba, per contra, en aquesta llibertat de l'altre la seva confirmació i la seva extensió a l'infinit; la llibertat limitada de cadascun per la llibertat de tots, la llibertat per la solidaritat, la llibertat en la igualtat; la llibertat que triomfa de la força bruta i del principi d'autoritat, que no va ser mai més que l'expressió ideal d'aquesta força... Jo sóc partidari convençut de la igualtat econòmica i social, perquè sé que, fora d'aquesta igualtat, la llibertat, la justícia, la dignitat humana, la moralitat i el benestar dels individus, així com la prosperitat de les nacions no seran mai sinó mentides." Mikhaïl Bakunin



tot extret de la viquipèdia
com a reflexió: com un text d'algú nascut quasi fa dos-cents anys pot tenir avui dia encara tanta vigència?
Per mi avui dia és més clar que mai que no pot haver llibertat individual protegida per fronteres, l'emancipació de la humanitat haurà de ser forçosament internacional.
salut i lluita per la llibertat!