dilluns, 24 de setembre del 2012

de soberania econòmica, gestió de la transició i necessari internacionalisme

He assistit a una xerrada molt interessant a càrrec d'un militant d'endavant de tema "no pot haver-hi independència dels països catalans sense sobirania econòmica".
M'ha agradat molt, comparteixo la idea i l'anàlisi, però m'ha portat a les següents reflexions.

Suposant prendre el poder del país, de la regió cultural si se'm permet, de forma democràtica o revolucionària, caldria no sols humanitzar l'economia a tots els nivells (12 n'ha mencionat el ponent), sinó també internacionalitzar el procés lluitant per la emancipació global de la gent del capitalisme.

El problema per mi radica en el necessari treball als dos fronts, no sé a quin amb més èmfasi però amb l'agreujant d'un temps límit. Dons el capital va guanyant i el temps juga a favor seu.

Suposem que ja posseïm el poder per declarar els països catalans lliures i sobirans, i ens disposem a convertir l'economia per tractar de ser autosuficients. Suposem un canvi de moneda, l'estat canvia els euros per la nova moneda, i els guarda per a mantenir relacions comercials d'importació del que ens faci falta. Com hem vist el principal problema és l'energia importada i el nostre sistema d'alimentació, que també ho importa gairebé tot.

Hi ha sòl conreable, diuen els experts, per alimentar a totes les catalanes sols canviant que i com produïm el que menjem. Pel que fa a l'energia, vivim en país assoleiat amb una capacitat de captació solar molt gran. Clarament fa més sol als PPCC que a Alemanya (per això venen) i allà produeixen una tercera part de l'energia que consumeixen amb energia solar i aquí no arribem al 3%. En aquest tema però, el que més cal és un canvi de paradigma que afecti no sols a l'origen de l'energia sinó també a l'ús que se'n fa, com es gasta, com i on es produeix i com es reparteix.

Cal recordar que és tan inviable mantenir el sistema actual de transport privat amb combustibles fòssils com cert és que és la base del actual decadent sistema econòmic. En aquesta transició energètica i econòmica, per tant, hauríem de seguir important combustibles que no produïm als PPCC, ni que fos per els serveis públics que de moment no es poguessin fer d'altra manera. De la mateixa manera ens passaria amb l'energia necessària per a fer la mencionada reconversió energètica, industrial i de mètode productiu, dons avui dia la major part l'importem.

I per a mi aquest és el punt clau. On el capitalisme financer actual ens pot fer més mal, amb aranzels, embargaments i altres mètodes de submissió per la nostra dependència internacional. Tot i que podriem trobar alguns aliats comercials internacionals, segurament seria qüestió de temps que el sistema capitalista ens ofegués fins acabar amb nosaltres. És per això que defenso l'imprescindible internacionalisme de la lluita anticapitalista on s'enmarca l'emancipació nacional. O guanyem tots alhora (més o menys) o estem condemnats a perdre la lluita. Per tant a l'hora de la reconversió nacional, caldria actuar i aliar-se internacionalment per a coordinar i precipitar les lluites que arreu es lliuren contra el capital, o iniciarles on calgui, dons com hem dit el temps ens va en contra.

En la millor situació d'emancipacó de la humanitat, està clar que el nivell de vida (entès com el que menjem, tenim i fem) haurà de ser el que surti de repartir els recursos globals entre els homes que som, sense posar en perill les futures generacions. Això, tot i que caldria replantejar molts dels béns que disposem, porta a pensar que per mantenir l'actual societat de la informació, caldria repartir bé recursos molt escassos, tot canviant també la qualitat i duració dels bens produïts. I és que és impensable el just repartiment i monitorització global de recursos sense l'actual xarxa d'informació i part dels dispositius que la formen, fets tots amb materials en part molt escassos.

Així dons parlaríem d'un necessàri planejament econòmic global  de serveis bàsics: alimentació, habitatge, educació i sanitat. Infraestructures, comunicacións, etcètera... i de quina millor manera es podria fer sinó en federacions internacionals d'experts. A l'estil d'una OMS formada per els millors metges del món i totalment desvinculada de lleis del mercat i la necessitat implícita de benefici, preocupant-se només per els problemes de salut humans. I així amb tots els sectors: els millors tècnics de totes les disciplines al servei del bé comunitàri global.

Des de la visió actual, serveis socials i serveis públics serien la principal ocupació de la gent, dons uns pocs s'encarregarien de l'agricultura i l'alimentació, i tants altres de la producció i distribució industrial, ja molt automatitzada. Si ens repartissim bé la feina necessària, parlariem de treballar menys i viure millor a escala global.

Com a conclusió animar-vos als que lluitem per a la transformació social, a incloure la visió internacionalista dins l'anticapitalisme més o menys combatiu que practiquem. I a dedicar una mica del nostre esforç revolucionari a pensar el nostre món ideal, de manera concreta, en el camp que nosaltres mateixes preferim i al que pensem que podem aportar alguna cosa.

Anticapitalistes internacionalistes!
Endavant les que lluiten
Endavant els que lluiten

salut!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada