de soberania econòmica, gestió de la transició i necessari internacionalisme

He assistit a una xerrada molt interessant a càrrec d'un militant d'endavant de tema "no pot haver-hi independència dels països catalans sense sobirania econòmica".
M'ha agradat molt, comparteixo la idea i l'anàlisi, però m'ha portat a les següents reflexions.

Suposant prendre el poder del país, de la regió cultural si se'm permet, de forma democràtica o revolucionària, caldria no sols humanitzar l'economia a tots els nivells (12 n'ha mencionat el ponent), sinó també internacionalitzar el procés lluitant per la emancipació global de la gent del capitalisme.

El problema per mi radica en el necessari treball als dos fronts, no sé a quin amb més èmfasi però amb l'agreujant d'un temps límit. Dons el capital va guanyant i el temps juga a favor seu.

Suposem que ja posseïm el poder per declarar els països catalans lliures i sobirans, i ens disposem a convertir l'economia per tractar de ser autosuficients. Suposem un canvi de moneda, l'estat canvia els euros per la nova moneda, i els guarda per a mantenir relacions comercials d'importació del que ens faci falta. Com hem vist el principal problema és l'energia importada i el nostre sistema d'alimentació, que també ho importa gairebé tot.

Hi ha sòl conreable, diuen els experts, per alimentar a totes les catalanes sols canviant que i com produïm el que menjem. Pel que fa a l'energia, vivim en país assoleiat amb una capacitat de captació solar molt gran. Clarament fa més sol als PPCC que a Alemanya (per això venen) i allà produeixen una tercera part de l'energia que consumeixen amb energia solar i aquí no arribem al 3%. En aquest tema però, el que més cal és un canvi de paradigma que afecti no sols a l'origen de l'energia sinó també a l'ús que se'n fa, com es gasta, com i on es produeix i com es reparteix.

Cal recordar que és tan inviable mantenir el sistema actual de transport privat amb combustibles fòssils com cert és que és la base del actual decadent sistema econòmic. En aquesta transició energètica i econòmica, per tant, hauríem de seguir important combustibles que no produïm als PPCC, ni que fos per els serveis públics que de moment no es poguessin fer d'altra manera. De la mateixa manera ens passaria amb l'energia necessària per a fer la mencionada reconversió energètica, industrial i de mètode productiu, dons avui dia la major part l'importem.

I per a mi aquest és el punt clau. On el capitalisme financer actual ens pot fer més mal, amb aranzels, embargaments i altres mètodes de submissió per la nostra dependència internacional. Tot i que podriem trobar alguns aliats comercials internacionals, segurament seria qüestió de temps que el sistema capitalista ens ofegués fins acabar amb nosaltres. És per això que defenso l'imprescindible internacionalisme de la lluita anticapitalista on s'enmarca l'emancipació nacional. O guanyem tots alhora (més o menys) o estem condemnats a perdre la lluita. Per tant a l'hora de la reconversió nacional, caldria actuar i aliar-se internacionalment per a coordinar i precipitar les lluites que arreu es lliuren contra el capital, o iniciarles on calgui, dons com hem dit el temps ens va en contra.

En la millor situació d'emancipacó de la humanitat, està clar que el nivell de vida (entès com el que menjem, tenim i fem) haurà de ser el que surti de repartir els recursos globals entre els homes que som, sense posar en perill les futures generacions. Això, tot i que caldria replantejar molts dels béns que disposem, porta a pensar que per mantenir l'actual societat de la informació, caldria repartir bé recursos molt escassos, tot canviant també la qualitat i duració dels bens produïts. I és que és impensable el just repartiment i monitorització global de recursos sense l'actual xarxa d'informació i part dels dispositius que la formen, fets tots amb materials en part molt escassos.

Així dons parlaríem d'un necessàri planejament econòmic global  de serveis bàsics: alimentació, habitatge, educació i sanitat. Infraestructures, comunicacións, etcètera... i de quina millor manera es podria fer sinó en federacions internacionals d'experts. A l'estil d'una OMS formada per els millors metges del món i totalment desvinculada de lleis del mercat i la necessitat implícita de benefici, preocupant-se només per els problemes de salut humans. I així amb tots els sectors: els millors tècnics de totes les disciplines al servei del bé comunitàri global.

Des de la visió actual, serveis socials i serveis públics serien la principal ocupació de la gent, dons uns pocs s'encarregarien de l'agricultura i l'alimentació, i tants altres de la producció i distribució industrial, ja molt automatitzada. Si ens repartissim bé la feina necessària, parlariem de treballar menys i viure millor a escala global.

Com a conclusió animar-vos als que lluitem per a la transformació social, a incloure la visió internacionalista dins l'anticapitalisme més o menys combatiu que practiquem. I a dedicar una mica del nostre esforç revolucionari a pensar el nostre món ideal, de manera concreta, en el camp que nosaltres mateixes preferim i al que pensem que podem aportar alguna cosa.

Anticapitalistes internacionalistes!
Endavant les que lluiten
Endavant els que lluiten

salut!

smart street, stupid city

o
ciu civitas magna


2 dies ha tardat el president Mas en sortir a explicar noves retallades al sector públic. 2 dies des del 20N, i dilluns 21 fou per valorar, positivament, els resultat electorals. Essent insuficients els 2 recents morts, s'anuncien noves retallades i es torna a parlar copagament mentre es financia milionàriamnet seu de mutues privades.

Aquest és el model encobert de país que pretenen instaurar a cop de tisora, el que el senyor Boí Ruiz va dir, que la salut és cosa de cadascú...O sigui que sinó et pots pagar el tractament, o la visita, dons ja et pots morir... I si vols fer-te la prova ràpid, que t'hi pot anar la vida, paga sanitat privada, que s'enriqueix un amic meu i així el negoci és rodó.

El mateix govern que el primer que va fer va ser eliminar un impost als més rics del país demana sacrificis als més pobres. Això mentre segueix impune el frau fiscal, amb estafes al estat dels més rics per valor de vàries vegades les quantitats que suposadament s'estan havent de retallar.

Sant Cugat ciutat estrella convergent i per tant modèlica en la manera d'entendre el país, sembla que la crisi no afecta, escoles i clíniques privades i d'”alt estànding” on sembla que no importi el compte; on es permet que es tanquin els CAPs de nit i en canvi es vol gastar una barbaritat en fer una ciutat intel·ligent per saber on es pot aparcar. I a sobre l'alcaldessa té la morra i/o l'heretat savoir faire de declarar que no retallarà al sector públic; si no ho ordena el govern.

Aquesta visió de negoci com a forma d'entendre la política del govern també va en detriment de la lluita en contra de l'expoli nacional. No importa que amb el que espanya ens roba tampoc caldria retallar. Dons la visió del govern dels millors per a els millors (els més rics), té en compte els negocis dels seus, que són molts enllà dels països catalans, més que no el benestar de les capes més humils del país.

Ara més que mai cal organitzar-se, sortir al carrer i lluitar per defensar el que és nostre i què el capital perfectament representat per l'avui nostre govern ens pretén prendre; amb una crisi com a excusa, pròpia d'aquest sistema capitalista.

...

més entrades sobre l'smartcity en breu (esmartqueé?)...

salut i acció!

Secrets dels més transparents

(esperpentic awards)

Que coincideixi la concessió de l'administració local més transparent i una vaga del personal que treballa en el mateix ajuntament no pot pas ser res de bo o una curiosa casualitat, sinó fruit d'un savoir-faire que ja té història i aquest poble n'és un exemple. El intentar quedar bé públicament amb tothom i vendre un model de poble, per després fer segons propis interessos i creences. Mirant el propi benefici per davant de, sinó el de la majoria que sembla que fins ara els han estat incondicionals; el dels que els hi demana, i a qui en teoria dóna suport i més ho necessita: entitats, de joves, cultura popular, solidàries... Treient-se de sobre propostes i idees de persones inquietes del nostre poble, mentre s'omplen la boca amb mots de participació ciutadana. Potser és que el que ells entenen per participació és “nosaltres t'arreglem els parcs per que surtis a passejar, córrer, amb bici o a passejar el gos per participar de SanQu Park”?

Dons si, excepte pel nom, és la imatge de marca que han vengut del meu poble els que l'han gestionat els últims anys. Amb excel·lència vistos els resultats electorals, i professionalitat a jutjar pels mitjans invertits: el cap de comunicació de l'ajuntament ha estat qui més cobrava, i s'han creat mitjans de comunicació “exemplars”.
Però no és la idea que jo en tinc, a mi més que anar en bici i passejar els nens i/o el gos amb tranquil·litat em venen al cap les festes, correfocs, balls, els concerts a les places, sovint muntats també per aquestes i altres entitats, esplais i caus per a fer diners, trobades d'entitats solidàries... Les festes a l'estiu, els mateixos en unes barraques on ens ho fèiem soles, al centre, els de les places, els pocs garitos al cap de setmana, en festes i ponts, als quintos de nadal...

Tota aquella gent que fem, o intentem fer coses al poble sabem que cada dia és més difícil, s'han de complir més requisits, sol·licituds, pagar fiances,... i les traves o facilitats que hi vulguin posar segons, ja no sols depenent de quina entitat i l'interès que per l'ajuntament tingui; sinó fins a l'amistança que es tinguin les dues persones que gestionen el tràmit. Forma clara d'amiguisme no gaire transparent. No sé de quanta gent més però aquest no pot ser el meu Sant Cugat. És massa avorrit, regulador i repressor pels que hi volem seguir fent les nostres activitats, i divertir-nos-hi. És massa difícil fer el Sant Cugat viu que volen vendre que promouen. I no tenim perquè aguantar-ho.

En algún altre tema potser no és tan flagrant, però si en participació. L'últim exemple les properes festes, aquest any prometen ser distretes, de moment, de tant participatives que estan essent, la comissió de festes està per dimitir i les entitats de joves que muntaven barraques, i que tenien per a aquest any una proposta al centre del poble no la faran, tot per no posar-se d'acord amb el consistori.

Crido a tots els que vulguem participar de sant cugat a despertar, o com a mínim no votar partits grans (#noELSvotis) dons l'abstenció, el vot en blanc i el nul beneficien la esperpèntica majoria! (*)

cap de setmana de carrers i places e-convocat

la revolució serà tuitejada!

aquest passat cap de setmana ha estat mogudet, especialment als carrers i places de barcelona tot i que arreu de l'estat espanyol hi ha hagut mobilitzacions, més o menys massives i, malgrat s'hagi volgut dir el contrari, cíviques i populars. Amb gent de tot tipus clamant unes consignes clares contra la classe política, els bancs i les empreses que precaritzen les nostres vides. Dir que n'estan farts de retallades i ajuts als bancs, de corrupció i injustícia. Proclames senzilles han incitat a la gent: #NoLESvotes , #indignate , #15Mani #noelsvotis , #democraciareal i alguna altra han portat a les manifestacions gent convocada principalment via xarxes socials (#fb i #twitter) webs i blocs.
Apunt d'acabar-se diumenge 15 de Maig els massmedia no s'en feien ressó, però clar, al ciberespai global on s'havien convocat, e-mitjans anaven plens a vessar de missatges fotos i vídeos que la gent enviava allí estant. #15M ha aconseguit unificar manifestacions a unes 60 espanyoles, moltes amb molta gent, com a la capital, i ni la televisió de l'estat, se'en feia ressó. Aquí vem poder veure algun breu al 3/24 que deia que hi havia manifestacions a barcelona, madrid i una cinquantena més de ciutats.
Dilluns cap diari nacional portarà la notícia, el washington post si
Gent es queda acampant a bcn a plaça catalunya #acampadabcn i a madrid #acampadasol a plaza del sol i s' estén l'ús de l'etiqueta #spanishrevolution

Això promet però sembla no es pot seguir pels mitjans habituals com tv o premsa...

Si et fa mandra començar a dir la teva al tuiter pots començar amb les etiquetes # d'aquesta entrada i seguir amb un lector de fonts RSS. Sempre hi tindràs les últimes actualitzacions

Surt al carrer i/o (e-)participa!
Salut!

(per cert com sempre, una de les millors cobertures del cap de setmana del 15M, de kaos, veu-la a http://www.kaosenlared.net/noticia/cronicas-miles-manifestantes-estado-espanol-contra-crisis-capitalista- )

bon i agitat any primer

El primer post de l'any, d'acord que arriba tard del gener però se'm acumulen les coses a dir.
Primer vull picar l'ull als tunisians, perquè lluitant s'han tret la lacra de governants lladres que tenien. El primer règim tirànic en caure al 2011 no ha durat ni quinze dies!
El segons que vull felicitar, són els islandesos, ells ja van fer la seva revolució silenciada (veure l'enllaç ) i, amb el tema de wikileaks, va sortir que el govern nord-americà ha demanat les dades personals de twitter de tots els seguidors de wikileaks (més de 630mil) entre ells els de una membre del govern islandès. Respecte a això ella i el president d'islàndia van fer unes declaracions molt dures contra els ianquis. Acte seguit convidaren a Assange i wikileaks a instal·lar-se al seu país, i van tramitar una llei amb caràcter d'urgència per tal de convertir-se en un petit paradís de la llibertat d'expressió.(veure l'enllaç ) Jo he de dir que la seu del meu núvol ja és allí.
I després de les bones, les dolentes, han aprovat la maleïda llei binden-Sinde que permetrà tancar webs sense autorització judicial... olé ecspanya!!!
La resposta a part de ràpida sembla que també portarà cua, el director de l'acadèmia de cine del país de cuyo nombre no me quiero acordar ja ha dit que dimitiria, dons està en desacord, després de la propera cerimònia d'entrega dels premis goya. I és aquí precisament el dia que s'ha convocat la manifestació de protesta en contra de la llei, al carrer, però electrònicament també (veure l'enllaç )
La següent notícia, per mi hauria de ser evident per a tothom, però és la declaració d'una vaga general per part dels sindicats no grocs: cgt, cnt, cos... i moltes entitats ciutadanes, i candidatures alternatives com les cups i d'altres. Per protestar contra les retallades socials que es promouen des de l'administració que impliquen l'allargament de l'edat de jubilació, la precarització del treball en diverses formes, i d'altres mesures que fan anar enrere socialment a la majoria.

per acabar només comentar que laguitza.cat està en obres i agrairà que passeu i opineu allà mateix... ;)
ens veiem als carrers,
salut!

amanita o boletus time

els millors fruits de la terra, els de tardor

Tardor. Temps de bolets. De no ser per què indica el final del període estival, seria, en comptes d'aquest, la meva estació preferida. Els seus fruits estrella són els bolets, tot i que aquests no només surten en aquesta temporada, si que és la temporada de la majoria. I d'això va aquesta entrada, dels fruits de tardor.
Tornarem als bolets, però d'altres fruits especials per a mi es recullen en aquesta època. Els dos de cognom sativa, paraula d'origen grec que significa cultivat/da. És a dir la varietat de la planta que es cultiva. Parlo de Castanae Sativa i Cannabis Sativa. Les meves satives preferides descartant el sabut Lactuca Sativa o enciam comú. La primera, de la família, es cull ara que cau de les seves closques punxegudes, i és fa rostida al foc en una paella foradada, prèviament tallades per a que no explotin, i posteriorment covades per a què acabin de coure's bé. Aquesta és la manera tradicional de preparar-les, de castanyada i castanyeres. Però altres fórmules exquisides són el Kepuré o el Marró glacé :).
En el cànem d'aquest any m'he decantat per satives pures triades per les millors tradicions xamàniques del globus (alguna cosa bona ha de tenir el percal aquest de la globalització) I una indica d'usos clarament medicinals :)
Dos fruits més de tardor que veiem a la foto, de colors tardorencs, codony i moniato. Els dos s'han de coure també per a poder menjar. El codony tot i ser estrictament una fruita, és habitualment menjat en forma de codonyat, conserva de l'estil melmelada feta bullint els codonys amb sucre i una mica de suc de llimona. Queda pres i es pot tallar com un formatge.
El moniato és una arrel, molt similar a la patata, però d'un bonic color carbassa a l'interior i amb un punt dolç. És pot preparar de moltes maneres, però com les patates a mi com més m'agraden és rostits o al forn i fregits i salats.
Així que havent parlat de tot el que surt en el collage superior només queda parlar de bolets.
L'òrgan reproductor del rizoma d'un fong que s'estén per grans superfícies sota terra, associat en simbiosi amb les arrels d'un arbre, com ara l'alzina o el pi a casa nostra. Això són la majoria de bolets que mengem a Catalunya, els únics, amb els bascos, que ho fem a la península. Però a llocs remots del món hi ha constància de gent que menja i ha menjat tradicionalment bolets i no sempre amb finalitat alimentària, també guaridora, i mística o visionària.
A casa nostra de les varietats més apreciades són els rovellons, amb mil noms segons regions, però al final són sols dues espècies: lactarius delicious i lactarius sanguinus, corresponents a les varietats de solana i d'obaga, i al color que pren, més fosc amb tocs vermells i verds en la varietat sanguina.
Crec que l'ús de bolets que hi ha documentat més antic existent és als tractats de medicina tradicional xina. Des del 5000ac una de les 10 "plantes" estrella es el Ling Zi, un bolet de soca o pipa; que avui en dia està essent analitzat per la "medicina oficial" per les seves propietats antitumorals. Tinc la necessitat de dir que d'una altra d'aquestes 10 plantes ja n'he parlat unes línies amunt.
6500 anys desprès, a les memòries d'un monjo ecspanyol que marxà a les amèriques a "cristianitzar" els indígenes trobem indicis de l'us ritual del bolets. Parla dels problemes amb una tribu de les muntanyes "sud-mexicaness d'avui dia", que no entenen el concepte de combregar i menjar el cos de crist, dons ells afirmen que ja esmengenn a déu en la forma que les llàgrimes d'aquest fan en caure a la terra. La forma d'un bolet, al·lucinogen.
Però tornem a les nostres contrades i fem un nou salt enrere en el temps de mig mil·lenni. A les lleis de les muntanyes, les que regien a les zones més muntanyoses i aïllades del Pirineu i prepirineu i que avui dia, més de 1000 anys desprès, algunes perviuen pràcticament iguals, vigents en els pocs llocs aïllats que hi ha. Veure el cas de Tort on s'aplicava la llei de les llars amb fum. El cas és que les lleis de la muntanya establien que quan dos negociants arribaven a un acord, per a celebra-ho és mengen un bolet cadascú. Dels que tenien guardats secs com surten a la foto. I creixent al camp a baix a l'esquerra, són molt bonics, els típics de contes i que dibuixen els nens, vermells amb punts blancs. Són les Amanita muscaria, que a part d'indigestos crusos, els puntets blancs tenen un potent alcaloide al·lucinogen. Qui sap si responsable dels "tocats del bolet"? sinó ara almenys quan algú s'inventà l'expressió. Possible efecte d'un mal viatge, o d'algú que abusava d'aquests (o d'altres) bolets.
Però clarament la família guanyadora de bolets. Les amanites són la resta de bolets que surten a dalt i suposadament han tingut una importància històrica que els ha posat el nom. Els que no semblen bolets que semblen ous, són els àmpliament anomenats ous de reig. Aka Amanita Caesarea, el què dóna una idea de lo preuats que són i que antigament els collien i els duien al cèsar, o al reig de torn.
Per acabar entrada i família... Amanita Phalloide dels més mortals dels bolets. Mort per fallada hepàtica en menys de dues hores ingerint en fresc una quantitat mínima. Ni parlar de l'efecte de destil·lats o preparats d'aquest... qui sap de quantes morts transcendentals ha estat responsable tal bolet?
I la relació amb el seu nom que la pensi cadascú.
Apa mengeu bolets que són molt bons i són quatre dies que n'hi ha frescos.
Salut!
PD: L'entrada no té enllaços però tots els noms científics surten a la viquipèdia

29-Salvi's

o
rebrota la rosa de foc?


Tots els respectes als que han organitzat, promogut i participat aquesta vaga general, amb especial simpatia a l'agència de notícies 29-s.net creada amb eines lliures perque poguessin informar des dels diferents punts de vaga en primera persona les persones que en participaven. I també amb la cobertura dels mitjans que s'havien afegit a aquesta agència, com kaosenlared, la directa o les ràdios lliures i molts altres. A tots ells humilment dedico aquesta entrada. Han facilitat l'autoinformació i l'autoempoderament que dóna veure el que realment s'ha fet i ha passat i que els Falsimedia oculten. Tot i que crec que no cal comentar que hi ha estona d'aquest dia en vídeo al youtub i d'altres servidors.
Com porta la directa fotoportada amb la barricada de foc que es va fer de matinada tallant la travessera de dalt de carcelona i "La llibertat és quan arrenca l'alba en un dia de vaga general" dit per Joan Margarit uns dies abans.

De l'agencia jo en trec i poso com a foto la de barricada de foc a mercabarna, on no eren quatre antisistemes que només es representen a ells mateixos xD
I de tots els medis que han participat en l'agencia, especial dedicació a les ràdios lliures, i més a les de barcelona en problemes amb els de nomola radio. Els altres mitjans ja sortien a la dreta del bloc i tenen tots els meus respectes.

FREQÜÈNCIES LLIURES (BNC)

Ràdio Pica 96.6 http://www.radiopica.net
Contrabanda 91.4 http://www.contrabanda.org
Ràdio Bronka 104.5 http://www.radiobronka.info
Ràdio Trama 91.4 (Sabadell) http://radiotrama.net

l'informació també és lluita,
salut!

petita història d'estiu d'aigua i fonts borrades

Tot un estiu d'absència al bloc queda justificada per mi, al meu nou projecte a la xarxa. Això no ha evitat però que pensi ni que em passin coses, i ja feia massa temps que tenia ganes d'escriure aquí. En els últims temps, he estat ficat en el tema de l'aigua. En aquest context té més sentit que mai l'expressió "som el que mengem". I encara diria més... som el que bevem. El cos humà és essencialment aigua en la seva major part i no es agradable de saber que fan sobre aquest elements com el clor o el fluor, que són presents en quantitat a les nostres aixetes domèstiques. Això sense voler entrar a parlar dels SI considerats com a contaminants, com ara metalls pesants o nitrits i trats...
Fer un anàlisi semi complert d'una aigua teoricament potable ronda els 100 neuros, així que ha esvaït la primera intenció que tenia. Analitzar aigua de l'aixeta de casa, de un pou que hi tenim, i la del millor manantial. I fer-ne un anàlisi físico químic comparat.Descartant pel moment les anàlisis el seguent era buscar quina era la millor aigua de les nostres terres.

La recerca em va portar fins a la Garrotxa. A tocar del parc natural de la zona volcànica hi trobem Sant Aniol de Finestres, amb la serra de les Medes a un costat i la serra de Finestres a sobre. Espero que mai se li ocudeixi a M$ presentar la versió 8 o qualsevol altre del finestres aquí, ni a cap altre lloc de la geografia catalana. En aquest poble hi ha l'empresa embotelladora Aigua de Sant Aniol. Resulta que aquesta aigua és una de les millors del món dons el seu origen volcànic li dona unes característiques organolèptiques i una composició química excelent. Tant és així que aquesta aigua s'exporta a tot el món, i restaurants de luxe arreu la fan servir, alguns inclòs per a cuinar.

Així dons, ja tinc excusa per a fer una excursió a la garrotxa i visitar la per mi desconeguda vall de LLèmena. Sense molta més preparació que unes garrafes de plàstic em planto a Sant Aniol, deixo el cotxe prop de l'embotelladora i em passo tot el dia voltant per allà, buscant una font o brollador. Un dia de muntanya maco, quasi pujo fins a dalt del Puigsallança, però pel que fa al brollador res de res. Una mica frustrat, vaig preguntar a les 2 persones que vaig trobar per allà si savien on trobar una font, però van afirmar que no n'hi havia cap. No m'ho podia creure. La comarca té cursos d'aigua per a tot arreu, i encara que s'embotelli, l'aigua hauria de brollar per algun altre lloc.

Així que després de refrescar-me en un gorg proper començava a ser tard i vaig decidir de tornar. Vaig pensar de fer-ho per un altre camí, així que tornant de Sant Aniol, en comptes de seguir cap a Sant Esteve de Llèmena, que era per on havia vingut, vaig decidir de tornar passant per les Planes d'Hòstoles. No portava ni deu minuts per aquesta carretera de muntanya, quan vaig passar per un lloc anomenat les Encies, amb una ermita, un parador amb unes taules per seure, tot molt arregladet i on hi havia una parella amb desenes de garrafes, omplint-les d'aigua en una font. Emoció!!! Els vaig preguntar i van dir que si, que era per beure, "de les poques fonts bones que hi ha, val la pena aprofitar el viatge!" deien. Així que em van deixar omplir les meves 5 garrafes, entre dues de les seves moltes, i tot content vaig pensar que ho havia aconseguit. El següent que calia era recordar bé el lloc, així que vaig apuntar-ne les coordenades ja pensant en una futura visita.
Un cop a casa, em vaig disposar a fer una mica més de recerca a la xarxa, sobre el lloc aquest, les Encies, i si podia trobar alguna informació de la font i/o l'aigua. Poca cosa i poc útil pel que volia saber, vaig decidir fer investigació sobre mapes topogràfics, em va ser de gran ajuda gmaps i teleatlas, així que amb aquests vaig elaborar els següent gràfic.
Amb ell i els meus quasi nuls coneixements de geologia he pensat el següent:
-l'aigua de sant Aniol (l'embotellada) és volcànica, i el volcà més proper és el de les Medes
-és a les mateixes Medes (serra i volcà) que hi ha la font de les Encies
-en linia recta (linies blaves) de l'embotelladora a la font hi ha menys de 4 Km
-ambdues són a la mateixa cota de la mateixa formació muntanyosa (trames groga i verda)
el que em porta a pensar que les dues aigues siguin les mateixes, o molt similars. I el convenciment de que per ara no ho confirmaré de forma analítica (200€!).
El més divertit, però vé de la mà del gran Germà. La primera sorpresa al superposar al mapa la informació de carreteres, i veure que aquesta carretereta garrotxina és visitable per l'Streetwiev.
El senyoret que visita virtualment el món em donarà la imatge del lloc que no vaig pendre... vaig pensar. Així dons en posar el senyoret a les Encines eus aquí la meva gran sorpresa:

La font està esborrada de la fotografia! A l'estil cara o matricula de cotxe, com per mantenir la privacitat però sense ni idea del motiu real. El cas es que just la font, el trosset de l'aixeta i el desaigüe, son invisibles com es veu sobretot a l'ampliació de baix, però a la de dalt si no saps que hi ha una font, passes sense ni adonarte'n de que hi ha una borradura a l'aigua, mai més ben dit.

Per a mi, les conclusions d'aquesta entrada són: la localització de la font, evidentment. A les coordenades 42,0667; 2,5760. I de la xarxa, a part dels mapes el millor que n'he tret ha estat la descoberta del bloc d'un garrotxí. http://gorguesgarrotxa.blogspot.com/
i estrenar tag de visca la terra!!

Apa, bones aigües per tothom, salut!