Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris hardware. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris hardware. Mostrar tots els missatges

dimarts, 22 de novembre del 2011

smart street, stupid city

o
ciu civitas magna


2 dies ha tardat el president Mas en sortir a explicar noves retallades al sector públic. 2 dies des del 20N, i dilluns 21 fou per valorar, positivament, els resultat electorals. Essent insuficients els 2 recents morts, s'anuncien noves retallades i es torna a parlar copagament mentre es financia milionàriamnet seu de mutues privades.

Aquest és el model encobert de país que pretenen instaurar a cop de tisora, el que el senyor Boí Ruiz va dir, que la salut és cosa de cadascú...O sigui que sinó et pots pagar el tractament, o la visita, dons ja et pots morir... I si vols fer-te la prova ràpid, que t'hi pot anar la vida, paga sanitat privada, que s'enriqueix un amic meu i així el negoci és rodó.

El mateix govern que el primer que va fer va ser eliminar un impost als més rics del país demana sacrificis als més pobres. Això mentre segueix impune el frau fiscal, amb estafes al estat dels més rics per valor de vàries vegades les quantitats que suposadament s'estan havent de retallar.

Sant Cugat ciutat estrella convergent i per tant modèlica en la manera d'entendre el país, sembla que la crisi no afecta, escoles i clíniques privades i d'”alt estànding” on sembla que no importi el compte; on es permet que es tanquin els CAPs de nit i en canvi es vol gastar una barbaritat en fer una ciutat intel·ligent per saber on es pot aparcar. I a sobre l'alcaldessa té la morra i/o l'heretat savoir faire de declarar que no retallarà al sector públic; si no ho ordena el govern.

Aquesta visió de negoci com a forma d'entendre la política del govern també va en detriment de la lluita en contra de l'expoli nacional. No importa que amb el que espanya ens roba tampoc caldria retallar. Dons la visió del govern dels millors per a els millors (els més rics), té en compte els negocis dels seus, que són molts enllà dels països catalans, més que no el benestar de les capes més humils del país.

Ara més que mai cal organitzar-se, sortir al carrer i lluitar per defensar el que és nostre i què el capital perfectament representat per l'avui nostre govern ens pretén prendre; amb una crisi com a excusa, pròpia d'aquest sistema capitalista.

...

més entrades sobre l'smartcity en breu (esmartqueé?)...

salut i acció!

dilluns, 23 de febrer del 2009

electrònica lliure i solucions a megavideo

Una nova entrada, massa espaiada de la primera i amb indecisió per les coses que vull posar.
Començo per la part de Megavideo: Megavideo és un servidor de vídeos que, suposadament saturat, va decidir posar limitacions al visionat de vídeos. Una limitació de temps, 72 minuts normalment, totalment insuficient per a veure una pel·lícula normal d'uns 90. El que ells proposen: que esperis una hora, o que paguis. Que paguis, eh? Si ho fas, et roben. Et fan pagar per a veure una cosa que no han pujat ells al web, no és seva, i segurament vulnera els suposats drets sobre la propietat intel·lectual en diversos països. En tot cas, es una web repleta de vídeos interessants que s'han de enllaçar expressament, dons l'adreça no és res que s'assembli al nom del vídeo en qüestió. Molts dels vídeos que enllaçaré en aquest bloc estan penjats a Megavideo, així que és de consciència explicar com funciona aquesta limitació, i com evitar aquest abús amb unes quantes tècniques variopintes.
La limitació de temps comentada és basa en la nostra IP, la nostra direcció a la xarxa, així que la forma lògica de passar-la seria canviant aquesta direcció, almenys de cara a Megavideo. Per aquest motiu és important saber si la IP que ens ofereix el nostre proveïdor d' internet és estàtica (com la meva, que sempre és la mateixa) o dinàmica; que canvia cada vegada que un es connecta.
De tenir-la dinàmica o no saber-ho, la solució és tan senzilla com: quan salta la limitació de temps tanquem el navegador (si copiem l'adreça del web del vídeo serà tot més ràpid), desconnectem de la corrent el router, esperem uns segons i el tornem a connectar. Quan tornem a tenir internet tornem a obrir l'explorador web, enganxem l'adreça i tornem a carregar la pàgina, i seguim el vídeo per on l' havíem deixat.
Si no ha funcionat o teníem IP estàtica, hi ha altres solucions. Un parell d'elles en software per canviar la IP: un proxy com el de l'entrada anterior, tot i que Tor no funciona molt bé per problemes amb Flash, i Megavideo funciona amb Flash. Un programa que canvii l'adreça MAC; que és el número de sèrie de la nostra tarja de xarxa o de wifi, i és únic per a cada aparell. Per a la gran majoria, per sort minvant, d' usuàris de windows existeix un programa curiosament anomenat "MAC Address Changer for windows" que farà el pes per a enganyar a megavideo.
Així com per donar-me corda m'he guardat les dues millors solucions pel final.
Obrir vàries vegades la pel·lícula, en diferents pàgines o pestanyes. Obrim una vegada el vídeo, clickem al play i quan comenci clickem pausa, obrim una nova pàgina del mateix vídeo, li clickem play, i quan comenci portem el cursor de la posició endavant (al minut 72 com a molt), i clickem a pausa, i el deixem carregant. D'aquesta manera podem tornar a l'altre pàgina i començar a veure la pel·lícula, i quan salti la limitació canviem la pàgina a la que estava en pausa i ja hauria estar carregat la resta de vídeo, li donem al play i acabem de veure'l.
Pre-carregar i veure fora de línia. Aquesta és la millor solució si tenim un accés d'alta velocitat. És tan senzill com carregar tot el vídeo i després al navegador clickar a "Arxiu" i dins "treballar fora de línia". Així, amb el navegador desconnectat de la xarxa, megavideo no ens podrà tocar el que no sona, i com que el vídeo ja l'hem carregat el podrem veure sense problemes.

Ara clar, està bé posar algun vídeo per a comprovar que funcionen els truquis, així que com que no sabia què posar, he pensat en quina pel·lícula em molaria veure. I mira així tot ràpid no l'he trobada, però si he trobat la segona part o remake del 2008. Que com que no l'he vist i no vaig de cinèfil, no sé que dir-ne. De la del 1983, que em va impactar molt quan de petit la vaig veure i vaig pensar per primer cop en la fragilitat del nostre món, i que acabo de decidir que la buscaré i enllaçaré en un futur. Parlo de la pelicula Wargames. Així dons deixo l'enllaç a megarates :
Pelicula: Wargames: the dead code (2008)
http://www.megavideo.com/?v=P5NSASO3 (v.o.)
http://www.megavideo.com/?v=S9P763FU (doblada al castellà)

A coi, quasi se'm oblidava el motiu real d'aquesta entrada, de títol electrònica lliure. Alguns enllaços a pàgines que estic visitant últimament, que a part de no haver de recordar-les jo, poden interessar a algú.

http://www.arduino.cc/es/
Arduino és un sistema de microcontrolador, íntegrament desenvolupat en format lliure i obert, que permet a tothom dissenyar de forma senzilla i econòmica qualsevol aplicació electrònica imaginable, per aquest motiu podem trobar a la xarxa piles d'aplicacions d'aquest sistema.
http://hackaday.com/
En pàgines com l'anterior, hi ha exemples documentats per a tot tipus d'aplicacions i nivells tècnics.
http://pob-technology.com/web/index.php
Va de robots lliures i totalment modificables i reconfigurables. El sistema Pob-bot (Public Open Bot) és distribuït per proveïdors de robòtica i electrònica de tot el món, i entre ells la tenda que hi ha a Barcelona, única a Espanya de robòtica i amb la que acabo aquesta entrada
http://ro-botica.com/