dimecres, 22 de desembre del 2010

victòria al front ecspanyol

la ciberguerra tomba la injusta llei sinde

Desprès dels fets de wikileaks, i del grup sorgit de suport dels seus membres anonymus, amb membres anònims de tot el món i sota la filosofia de que tots som anònims (anonymous) tots excepte quatre rics, contra els que lluitem en el fons, dons pretenen en el cas d'espanya fer lleis que farien que les classes més populars del país deixin de poder obtenir una cosa que ara tenen gratuïtament, cultura (que les pel·lícules i series iankis no ho són normalment). O el que és més greu, permetia que es pogués tancar qualsevol pàgina web sense una autorització judicial, només perquè a algun personatge li semblès malament, vulnerant així d'alegrament la llibertat d'expressió, i com s'ha vist en els comunicats de l'ambaixada, per ordre expressa del tiet sam. (que queda més ridícul en català ;))
L'intent de repressió va generar un número molt important de gent que va donar suport en diverses iniciatives, des de repetint els arxius de wikileaks instal·lant-se un mirall al seu servidor, i després en els atacs que van fer caure als servidors de visa, mastercard, i paypal com a resposta a la negació d'aquestos de rebre ajudes econòmiques per a en julian assange, llavors empresonat a anglaterra i wikileaks. Així com diverses operacions de mobilització a nivell de carrer i d'explicació i difusió de tots els leaks publicats es van dur ( i es duen) a terme arreu del món.
En aquests atacs (qui dubta de la seva efectivitat és que és incapaç de concebre el que perd PP o MC amb cada minut off-line) es va veure la seva potencialitat, i penso que precisament es van abandonar per l'increïble número de potencials inocents perjudicats.

En el cas ecspanyol va ser una mica diferent, fou més la difusió (altre cop: operacions paperstorm i leakspin) que va fer que una llei que anaven a colar dissimuladament penjada de una necessària (a part de tardana i curta ja posats) "ley de economia sostenible"segons certes enquestes fos la iniciativa més odiada pels espanyols. 98% Més que el 90% de gent en contra d'enviar tropes a donar pel sac, idea de l'ansar i els seus amics iankis. I sobretot es va difondre per internet, i l'espam fou màxim. Al twittwer #sindegate va ser trend topic número 1 a espanya durant els tres dies anteriors, i dels pocs missatges a favor de tal llei millor ni parlar-ne. Sinó teniu twitter... no us ho veu perdre! I aprofitaré el tema per posar el petit toc bio a un bloc personal i mencionar el petit redisseny amb les meves piulades al twitter.


A part de la difusió en xarxes socials, es publicaren correus electrònics telèfons i faxos dels partits i els polítics que havien de votar aquestes lleis, per tal que la gent els truqués i els hi enviés missatges intentant convencer'ls de que votessin en contra. A més a més de tot això, i utilitzat les eines creades pels atacs anteriorment explicats, es van fer caure les webs dels respectius grups polítics el dia abans de la votació i durant tot el dia 21 la web i la intranet del congrés no van funcionar. Les eines, la seva facilitat, però sobretot la gent... Sols s'havia d'anar a una pagina web i pressionar-hi un botó en el cas del LOIC, i deixar-la oberta mentre es feia qualsevol altra cosa. També podies baixar-te un petit programet (per quin fos el teu sistema operatiu) que mitjançant les xarxes d'IRC coordinava tots els ordinadors i els feia actuar com una autèntica ment eixam ( què precisament és el seu nom, hivemind). Els dos mètodes, amb molts ordinadors alhora permet fer un atac DDoS (del angles Denegació de Servei Distribuït) que no és més que això mateix, milers (hi ha qui diu centenars de milers) d'ordinadors demanant molts cops per segon una mateixa pagina des de molts llocs diversos. Veiem números: 5mil pcs demanat 10 pagines per segon (i són poc les dues xifres) són 50mil peticions per segon, que es demani una pàgina molt senzilleta (1KB) són 50GB per segon de teòric ample de banda que el servidor hauria d'oferir. Que es col·lapsa sols de pensar que passaria si fossin més gent, volguessin dedicar més recursos del seu ordinador, o la pàgina, evidentment, peses més d'1KB xD

I per qui digui que això no va pressionar, dir-li que no és conscient que és podria fer de forma continuada sempre i quan hi hagués gent disposada a fer-ho. A fer això o qualsevol altra cosa, i aquí entra la gràcia de l'anonimat, de la possibilitat de que qualsevol en sigui partícep, i de que només cal que hi hagi suficient gent disposada a fer una cosa per a que es pugui fer. El factor X. És com m'agrada anomenar-lo perquè és el típic nom que es posa a les variables siguin el que siguin les variables. Si X és una persona podem ser tu i jo o qualsevol, si x és el numero de caràcters de la imatge del final de l'entrada, x poden ser el numero de persones capaces de fer x variats programes en menys de x segons, capaços de fer x variades coses com enviar x faxos de x pagines amb aquestos x diferents caràcters en menys de x segons. Que poden estar penjats en x webs per a suportar certs actes i x persones se'ls poden descarregar i lliurement fer servir
I contra aquestes x coses no hi pots lluitar, perquè no es poden preveure... sols pots preveure que ocorreran quan la informació flueix lliurement pels x variats canals i la gent pren consciència del que passa.

De fet si que és pot fer alguna cosa, com tancar webs lliurement. I contra això precisament x ciutadans anònims hem lluitat al ciberfront espanyol. Guanyant gràcies a tots una batalla, que no la guerra, de la veritat i la gent normal de a peu, contra una classe poderosa, mentidera i mundial; i una classe política nacional subjugada, venuda i/o còmplice d'aquesta.
Com va dir george orwell:
"quan tot està podrit, dir la veritat és un acte revolucionari"

per cert, podeu trobar una cronologia detallada del dia 21 a http://informesciberguerra.blogspot.com/

Salut i agitacció!

diumenge, 19 de desembre del 2010

que no ens la colin!

El resum no està disponible. Fes clic en aquest enllaç per veure la publicació.

dijous, 2 de desembre del 2010

parlament neoliberal

jo també sé fer diagrames de formatgets. I els números canten...

Aritmètica electoral amb la bondat de contar mitjos partits per a arreglar-ho una mica.
El gràfic 1 mostra com la distribució del parlament és clarament de dretes.
ciu(62) + pp(18) + si(4) + c's(3) + 1/2psc(14)= 101 de 135 (75%)

El gràfic 2 mostra que el parlament està composat per més d'una tercera part de partits espanyolistes.
psc(28) + pp(18) + c's(3) + 1/2 icv(5)= 54 de 135 (40%)

Que dóna a pensar:"quin parlament! Quin país!" però veiem amb més detall com no és tant cert...

El tercer (3) gràfic mostra el percentatge dels vots del 1 respecte a la gent amb dret a vot.
2578466 de 5230886 amb dret a vot: 49,2%

El quart gràfic respecta el mateix numero de vots dels gràfics 1 i 3 però ara respecte al numero total de catalans, per tot els quals suposadament han de vetllar els parlamentaris...
2578466 de 7504881 catalans, 34,3%

Riure... Si és té en compte quina
ha estat la actitud dels grups parlamentaris podríem dir que en la proporció 128 de 135 parlamentaris (tots, i alguns d'ICV) han portat a terme polítiques neoliberals. El que significa que tindrem una composició rondant al 95% de parlamentaris neoliberals desprès d'aquestes eleccions.

Tant pasmant aritmètica la vaig fer la mateixa nit electoral amb els números. Però uns dies desprès i sense haver acabat l'entrada pels formatgets, La Directa portava una portada que em va inspirar en el que podria ser la millor solució anti-crisi...

Si el parlament quedés justament repartit com proposen a la Directa, i els polítics s'ho haguessin de muntar amb els llocs que els queden, que proporcionalment són els mateixos, llavors ens estalviaríem el sou de gairebé la meitat de parlamentaris durant quatre anys. Que pel que fan millor retallar per aquí que en pensions o prestacions socials.
Salut i força directa!

dijous, 18 de novembre del 2010

Nikola s.XX Tesla








Никола Тесла (Nikola Tesla)
(Similjan, actual Croàcia (ex Àustria-Hongria), 10 de juliol de 1856 —
Nova York, EUA, 7 de gener de 1943 )
Geni entre genis (malanomenat maligne) per a un futur millor
Article d'història X en una entrada en preparació

divendres, 8 d’octubre del 2010

amanita o boletus time

els millors fruits de la terra, els de tardor



Tardor. Temps de bolets. De no ser per què indica el final del període estival, seria, en comptes d'aquest, la meva estació preferida. Els seus fruits estrella són els bolets, tot i que aquests no només surten en aquesta temporada, si que és la temporada de la majoria. I d'això va aquesta entrada, dels fruits de tardor.
Tornarem als bolets, però d'altres fruits especials per a mi es recullen en aquesta època. Els dos de cognom sativa, paraula d'origen grec que significa cultivat/da. És a dir la varietat de la planta que es cultiva. Parlo de Castanae Sativa i Cannabis Sativa. Les meves satives preferides descartant el sabut Lactuca Sativa o enciam comú. La primera, de la família, es cull ara que cau de les seves closques punxegudes, i és fa rostida al foc en una paella foradada, prèviament tallades per a que no explotin, i posteriorment covades per a què acabin de coure's bé. Aquesta és la manera tradicional de preparar-les, de castanyada i castanyeres. Però altres fórmules exquisides són el Kepuré o el Marró glacé :).
En el cànem d'aquest any m'he decantat per satives pures triades per les millors tradicions xamàniques del globus (alguna cosa bona ha de tenir el percal aquest de la globalització) I una indica d'usos clarament medicinals :)
Dos fruits més de tardor que veiem a la foto, de colors tardorencs, codony i moniato. Els dos s'han de coure també per a poder menjar. El codony tot i ser estrictament una fruita, és habitualment menjat en forma de codonyat, conserva de l'estil melmelada feta bullint els codonys amb sucre i una mica de suc de llimona. Queda pres i es pot tallar com un formatge.
El moniato és una arrel, molt similar a la patata, però d'un bonic color carbassa a l'interior i amb un punt dolç. És pot preparar de moltes maneres, però com les patates a mi com més m'agraden és rostits o al forn i fregits i salats.
Així que havent parlat de tot el que surt en el collage superior només queda parlar de bolets.
L'òrgan reproductor del rizoma d'un fong que s'estén per grans superfícies sota terra, associat en simbiosi amb les arrels d'un arbre, com ara l'alzina o el pi a casa nostra. Això són la majoria de bolets que mengem a Catalunya, els únics, amb els bascos, que ho fem a la península. Però a llocs remots del món hi ha constància de gent que menja i ha menjat tradicionalment bolets i no sempre amb finalitat alimentària, també guaridora, i mística o visionària.
A casa nostra de les varietats més apreciades són els rovellons, amb mil noms segons regions, però al final són sols dues espècies: lactarius delicious i lactarius sanguinus, corresponents a les varietats de solana i d'obaga, i al color que pren, més fosc amb tocs vermells i verds en la varietat sanguina.
Crec que l'ús de bolets que hi ha documentat més antic existent és als tractats de medicina tradicional xina. Des del 5000ac una de les 10 "plantes" estrella es el Ling Zi, un bolet de soca o pipa; que avui en dia està essent analitzat per la "medicina oficial" per les seves propietats antitumorals. Tinc la necessitat de dir que d'una altra d'aquestes 10 plantes ja n'he parlat unes línies amunt.
6500 anys desprès, a les memòries d'un monjo ecspanyol que marxà a les amèriques a "cristianitzar" els indígenes trobem indicis de l'us ritual del bolets. Parla dels problemes amb una tribu de les muntanyes "sud-mexicaness d'avui dia", que no entenen el concepte de combregar i menjar el cos de crist, dons ells afirmen que ja esmengenn a déu en la forma que les llàgrimes d'aquest fan en caure a la terra. La forma d'un bolet, al·lucinogen.
Però tornem a les nostres contrades i fem un nou salt enrere en el temps de mig mil·lenni. A les lleis de les muntanyes, les que regien a les zones més muntanyoses i aïllades del Pirineu i prepirineu i que avui dia, més de 1000 anys desprès, algunes perviuen pràcticament iguals, vigents en els pocs llocs aïllats que hi ha. Veure el cas de Tort on s'aplicava la llei de les llars amb fum. El cas és que les lleis de la muntanya establien que quan dos negociants arribaven a un acord, per a celebra-ho és mengen un bolet cadascú. Dels que tenien guardats secs com surten a la foto. I creixent al camp a baix a l'esquerra, són molt bonics, els típics de contes i que dibuixen els nens, vermells amb punts blancs. Són les Amanita muscaria, que a part d'indigestos crusos, els puntets blancs tenen un potent alcaloide al·lucinogen. Qui sap si responsable dels "tocats del bolet"? sinó ara almenys quan algú s'inventà l'expressió. Possible efecte d'un mal viatge, o d'algú que abusava d'aquests (o d'altres) bolets.
Però clarament la família guanyadora de bolets. Les amanites són la resta de bolets que surten a dalt i suposadament han tingut una importància històrica que els ha posat el nom. Els que no semblen bolets que semblen ous, són els àmpliament anomenats ous de reig. Aka Amanita Caesarea, el què dóna una idea de lo preuats que són i que antigament els collien i els duien al cèsar, o al reig de torn.
Per acabar entrada i família... Amanita Phalloide dels més mortals dels bolets. Mort per fallada hepàtica en menys de dues hores ingerint en fresc una quantitat mínima. Ni parlar de l'efecte de destil·lats o preparats d'aquest... qui sap de quantes morts transcendentals ha estat responsable tal bolet?
I la relació amb el seu nom que la pensi cadascú.
Apa mengeu bolets que són molt bons i són quatre dies que n'hi ha frescos.
Salut!
PD: L'entrada no té enllaços però tots els noms científics surten a la viquipèdia


dijous, 30 de setembre del 2010

29-Salvi's

o
rebrota la rosa de foc?


Tots els respectes als que han organitzat, promogut i participat aquesta vaga general, amb especial simpatia a l'agència de notícies 29-s.net creada amb eines lliures perque poguessin informar des dels diferents punts de vaga en primera persona les persones que en participaven. I també amb la cobertura dels mitjans que s'havien afegit a aquesta agència, com kaosenlared, la directa o les ràdios lliures i molts altres. A tots ells humilment dedico aquesta entrada. Han facilitat l'autoinformació i l'autoempoderament que dóna veure el que realment s'ha fet i ha passat i que els Falsimedia oculten. Tot i que crec que no cal comentar que hi ha estona d'aquest dia en vídeo al youtub i d'altres servidors.
Com porta la directa fotoportada amb la barricada de foc que es va fer de matinada tallant la travessera de dalt de carcelona i "La llibertat és quan arrenca l'alba en un dia de vaga general" dit per Joan Margarit uns dies abans.

De l'agencia jo en trec i poso com a foto la de barricada de foc a mercabarna, on no eren quatre antisistemes que només es representen a ells mateixos xD
I de tots els medis que han participat en l'agencia, especial dedicació a les ràdios lliures, i més a les de barcelona en problemes amb els de nomola radio. Els altres mitjans ja sortien a la dreta del bloc i tenen tots els meus respectes.

FREQÜÈNCIES LLIURES (BNC)

Ràdio Pica 96.6 http://www.radiopica.net
Contrabanda 91.4 http://www.contrabanda.org
Ràdio Bronka 104.5 http://www.radiobronka.info
Ràdio Trama 91.4 (Sabadell) http://radiotrama.net

l'informació també és lluita,
salut!

dimecres, 15 de setembre del 2010

super macario in wikipedialand

Amb el món celebrant un fals 25è aniversari, nomès comentar que és pot saber la història complerta del lampista més famòs de la història a la wikipèdia. Icona de generacions dels 80, va apareixer en escurabutxaques sota el nom de jumpman (l'home que salta?). I va neixèr abans que jo, que aquest any en faig 28, no com a protagonista i no era precisament bó.
I és de la viquipèdia d'on deia que es pot saber la història d'aquest, i tantes altres coses interssants de les que parlo en aquest bloc n'he trobat entrades que he decidit fer una petita recopilació. I no perque siguin articles en discussió, conflictius o pendents de verificació...

La primera, per recuperar el tag de menjar sà, i menjar-me les meves declaracions del enciam no era eficient energèticament com a aliment. Que no ho és. Però sé admetre quan m'equivoco i no cada dia descubreixes que la vitamina k no nomès existeix, ens és prou important, i que l'enciam en porta força.
http://es.wikipedia.org/wiki/Vitamina_K
i és la vitamina que en menys quantitat porta. Cito de la viquipèdia enciam (lactuca sativa) : "...Nutrició: L'enciam té poc valor nutritiu, dons té un alt contingut d'aigua (90-95%). És ric en antioxidants; vitamines A, C, E, B1, B2, B3, B9 i K; minerals: fósfor, ferro, calci, potassi i aminoàcids..." i hi ha les quantitats per 100gr d'enciam, moltes coses, en quantitats mínimes...
Les següents pàgines de temes habituals del bloc...
Guerra de quarta generació
Operació de bandera falsa
els més conspiranoics i tot
Operació MKULTRA
Nou Ordre Mundial
o quasi dels tag aquest
Teoria conspirativa
i d'altres molt més freaks però relacionats com
Complexe_d'autosuficiència
i en d'altres que es tracta de conspiranòica les teories sobre l'evident expansió de les tecnologies RFID de la qual ens podem escapar amb la també wikidefinida Gàbia de Faraday , i amb aquesta tecnologia estar a resguard de pites, sitels, i identificacions massives, o inclòs per dormir sanament aïllat de radiacions electromagnètiques.

Per acabar l'entrada posant alguna cosa més, qui dubta la veracitat d'un documental de National Geographic?? xD Parla d'un tema tan controvers com "Inside Marihuana" (EUA, 2005)
veure
descarregar

que fan pujar els seus respectius tags al bloc.
Salut!

dilluns, 13 de setembre del 2010

censura verda, sistema titànic

i com a societat contents, amb ferraris sense líquid de frens

A efecte d'article històric, avui parlaré d'una de les batalles perdudes a principis del segle passat, la que va guanyar el lobby petroquímic al model del 'grown from the soil' (cotxe crescut del terre) de l'enginyer Henry Ford.

Per explicar aquesta història, vull començar amb una petita traducció, bastant literal, d'un concurs que proposen els holandesos de HempFlax, dels que he parlat en alguna entrada anterior, i són una empresa que es dedica a tot tipus de derivats del cànem. Diu així

Si l'efecte hivernacle haguès de ser revertit per una prohibició de tots els combustibles fòssils i els seus derivats, o si el seu ús arribés al final, i no es poguessin tallar més arbres per a prevenir la creixent deforestació, hi hauria un recurs natural capaç de suplir la major part de la demanda mundial de productes com paper, menjar, energia i materials per la construcció. Aquest recurs anual renovable també podria proveïr d'energia domèstica, a la indústria, i al transport. Mentrestant el sòl i l'atmosfera a la Terra podrien ésser restaurades i la contaminació reduïda. Aquest sostenible recurs que fa tot això alhora és antigament conegut: "cànem - cannabis".

i donaran 100.000€ a qui pugui contradir aquest enunciat, de forma rigorosa i documentada.

Aixi que estan molt convençuts del que diuen. I es que va ser una conspiració ja explicada per
Jack Herer en el seu libre 'the emperor wears no clothes' (L'emperador és nu), que explica que usar combustibles fòssils i els seus derivats en comptes de usar fonts naturals i renovables,i el consecuent efecte sobre la Terra, no va ser una casualitat.




Així dons, l'enginyer responsable de la cadena de producció va inventar un cotxe que estava fet amb plàstics vegetals en la seva major part, i que funcionava amb combustible vegetal també.

No és d'extranyar si es té en compte que desenis abans l'alemany Rudolph Diesel presentava a l'Exposició Universal de Paris del 1900 el motor que porta el seu nom funcionant amb oli de cacauet.

El cas és però que en el cas del Ford T del any 1941, és que estava fabricat amb més d'un 70% d'origen vegetal, la majoria, incloent el combustible, provinent del cànem.

Curiosament als estats units de la gran depressió van passar un parell de coses; l'una va ser la prohibició de la marihuana, dita amb aquest nom i no unaltre, alegant motius de salut pública dons "torna bojos i extremadament violents als negres, hispants i qualsevol que en prengui" literalment dit per l'innovador càrreg estatal dels anys 30, que curiosament també era dirigent de dupont, empresa que feia i fa fibres i tot tipus de productes sintètics, de petroli. Innovador no per prohibir, sinó per aquesta doble militància;) Dons també als eua, uns anys abans ja s'havia prohibit la destilació lliure d'alcohols, la famosa llei seca, que va propiciar que l'alcohol passés a ser controlat per les màfies.
I gairabé amb la retirada d'aquesta prohibició, que es canvià per regulacions i taxes, va venir la anterior explicada.
Així dons no ho tenia gaire fàcil el senyor fnord per desenvolupar el seu cotxe, ni el seus grans plans, dons una de les primeres cadenes de producció que va idear era la de la descomposició fisicoquimica complerta del cànem. Que portava a la producció de tot tipus de productes, des de combustible, a materials de construcció passant evidentment per fibres com les que al llarg de tota la història s'han utilitzat.

si encara no acabes de creure't això de cotxe a cannabis, fes una ullada a http://www.hempcar.org/indexOLD.html o busca el concepte "hemp car".

Avui dia però, el verd cannabis sembla que és una tendència que torna, i que és bandera d'empreses com la mencionada, que aposten valentment per un dels productes més cultivats de la història. Però en una partida que està guanyada abans de començar-la, dons segur que en el poc probable cas que algú es meresquès el mencionat premi, el pagaria la unió europea, sobradament, en concepte de les subencions al medi ambient i agricultura que mereix el cultiu industrial d'aquesta planta. Que cultivada més casolanament, en menys quantitat i sense demanar subvencions pot ser motiu de delictes...

Quin món tant extrany, dificil d'entendre per algú de menys de trenta, nosé si em puc imaginar pels de 60. Pels que no saben res clar, que no seria el cas del protagonista del documental amb el que vull acabar l'entrada. Qui m'haguès dit que estaria tant d'acord amb un expolicia antidrogues de los Angeles, que resulta que és dels bons i es dedica (ja retirat) a esbombar veritats a tort i a dret. Nomès surt ell en un documental dur però demolidorament convincent, inclòs si en tens 60 o més.

Documental: Colapse (2009)
.mira'l a http://www.megavideo.com/?v=9TPEXYWA
·descarrega'l a http://www.megaupload.com/?d=NCK90PAR

D'aquí el tema del titànic, els tres tipus de persones que pots trobar al titànic quan s'emfonsa, traslladable als homes en general, paràbola que m'incorporo i que no explico aquí, dons incita a veure el documental o a iniciar una interessant conversa, el que passi abans.
Salut!

dimecres, 1 de setembre del 2010

petita història d'estiu d'aigua i fonts borrades

Tot un estiu d'absència al bloc queda justificada per mi, al meu nou projecte a la xarxa. Això no ha evitat però que pensi ni que em passin coses, i ja feia massa temps que tenia ganes d'escriure aquí. En els últims temps, he estat ficat en el tema de l'aigua. En aquest context té més sentit que mai l'expressió "som el que mengem". I encara diria més... som el que bevem. El cos humà és essencialment aigua en la seva major part i no es agradable de saber que fan sobre aquest elements com el clor o el fluor, que són presents en quantitat a les nostres aixetes domèstiques. Això sense voler entrar a parlar dels SI considerats com a contaminants, com ara metalls pesants o nitrits i trats...
Fer un anàlisi semi complert d'una aigua teoricament potable ronda els 100 neuros, així que ha esvaït la primera intenció que tenia. Analitzar aigua de l'aixeta de casa, de un pou que hi tenim, i la del millor manantial. I fer-ne un anàlisi físico químic comparat.Descartant pel moment les anàlisis el seguent era buscar quina era la millor aigua de les nostres terres.

La recerca em va portar fins a la Garrotxa. A tocar del parc natural de la zona volcànica hi trobem Sant Aniol de Finestres, amb la serra de les Medes a un costat i la serra de Finestres a sobre. Espero que mai se li ocudeixi a M$ presentar la versió 8 o qualsevol altre del finestres aquí, ni a cap altre lloc de la geografia catalana. En aquest poble hi ha l'empresa embotelladora Aigua de Sant Aniol. Resulta que aquesta aigua és una de les millors del món dons el seu origen volcànic li dona unes característiques organolèptiques i una composició química excelent. Tant és així que aquesta aigua s'exporta a tot el món, i restaurants de luxe arreu la fan servir, alguns inclòs per a cuinar.

Així dons, ja tinc excusa per a fer una excursió a la garrotxa i visitar la per mi desconeguda vall de LLèmena. Sense molta més preparació que unes garrafes de plàstic em planto a Sant Aniol, deixo el cotxe prop de l'embotelladora i em passo tot el dia voltant per allà, buscant una font o brollador. Un dia de muntanya maco, quasi pujo fins a dalt del Puigsallança, però pel que fa al brollador res de res. Una mica frustrat, vaig preguntar a les 2 persones que vaig trobar per allà si savien on trobar una font, però van afirmar que no n'hi havia cap. No m'ho podia creure. La comarca té cursos d'aigua per a tot arreu, i encara que s'embotelli, l'aigua hauria de brollar per algun altre lloc.

Així que després de refrescar-me en un gorg proper començava a ser tard i vaig decidir de tornar. Vaig pensar de fer-ho per un altre camí, així que tornant de Sant Aniol, en comptes de seguir cap a Sant Esteve de Llèmena, que era per on havia vingut, vaig decidir de tornar passant per les Planes d'Hòstoles. No portava ni deu minuts per aquesta carretera de muntanya, quan vaig passar per un lloc anomenat les Encies, amb una ermita, un parador amb unes taules per seure, tot molt arregladet i on hi havia una parella amb desenes de garrafes, omplint-les d'aigua en una font. Emoció!!! Els vaig preguntar i van dir que si, que era per beure, "de les poques fonts bones que hi ha, val la pena aprofitar el viatge!" deien. Així que em van deixar omplir les meves 5 garrafes, entre dues de les seves moltes, i tot content vaig pensar que ho havia aconseguit. El següent que calia era recordar bé el lloc, així que vaig apuntar-ne les coordenades ja pensant en una futura visita.
Un cop a casa, em vaig disposar a fer una mica més de recerca a la xarxa, sobre el lloc aquest, les Encies, i si podia trobar alguna informació de la font i/o l'aigua. Poca cosa i poc útil pel que volia saber, vaig decidir fer investigació sobre mapes topogràfics, em va ser de gran ajuda gmaps i teleatlas, així que amb aquests vaig elaborar els següent gràfic.
Amb ell i els meus quasi nuls coneixements de geologia he pensat el següent:
-l'aigua de sant Aniol (l'embotellada) és volcànica, i el volcà més proper és el de les Medes
-és a les mateixes Medes (serra i volcà) que hi ha la font de les Encies
-en linia recta (linies blaves) de l'embotelladora a la font hi ha menys de 4 Km
-ambdues són a la mateixa cota de la mateixa formació muntanyosa (trames groga i verda)
el que em porta a pensar que les dues aigues siguin les mateixes, o molt similars. I el convenciment de que per ara no ho confirmaré de forma analítica (200€!).
El més divertit, però vé de la mà del gran Germà. La primera sorpresa al superposar al mapa la informació de carreteres, i veure que aquesta carretereta garrotxina és visitable per l'Streetwiev.
El senyoret que visita virtualment el món em donarà la imatge del lloc que no vaig pendre... vaig pensar. Així dons en posar el senyoret a les Encines eus aquí la meva gran sorpresa:

La font està esborrada de la fotografia! A l'estil cara o matricula de cotxe, com per mantenir la privacitat però sense ni idea del motiu real. El cas es que just la font, el trosset de l'aixeta i el desaigüe, son invisibles com es veu sobretot a l'ampliació de baix, però a la de dalt si no saps que hi ha una font, passes sense ni adonarte'n de que hi ha una borradura a l'aigua, mai més ben dit.

Per a mi, les conclusions d'aquesta entrada són: la localització de la font, evidentment. A les coordenades 42,0667; 2,5760. I de la xarxa, a part dels mapes el millor que n'he tret ha estat la descoberta del bloc d'un garrotxí. http://gorguesgarrotxa.blogspot.com/
i estrenar tag de visca la terra!!

Apa, bones aigües per tothom, salut!

dimarts, 17 d’agost del 2010

menys soledat estival (l'esbandida també afecta als pobles 'de rics')

Pensant en on seria aquest any el HM vaig recordar l'espiral fractal...

De " la espiral fractal" Número 1 (Març del 2008)
“Generación”
por Ulises Lima [ulises_lima(a)laespiralfractal.es]

Somos una generación enferma.
Somos una generación adicta: a las drogas, legales e ilegales, a las relaciones destructivas, al
amor, a las compras, al juego... Somos una generación que nació vendida: a las farmacéuticas, al
capitalismo, a la psiquiatría... y que no pudo elegir a los compradores. Nacimos ya alienados.

Somos una generación sin derecho a la revolución, ¿pues acaso no vivimos en el mejor sistema
posible, o mejor dicho, en el único factible? O al menos eso nos han dicho. La sombra de la
sospecha late en nuestros corazones.

Somos una generación condenada al fracaso.

Escribo desde mi cubil, desde mi puesto de observador de escaparates, de maniquíes en
movimiento y luces rutilantes que ocultan la vejez, la muerte y la enfermedad. Que ocultan todo lo que no encaja en las imágenes brillantes y falsamente profundas de los anuncios publicitarios.

Estamos a medio camino de todo, pero nos creemos al final. No habrá, sin embargo, apocalipsis
que nos salve.

Somos una generación condenada a la soledad. Somos una generación condenada al miedo.
Cada vez más gente vive sola, o mejor dicho, aislada. Podemos decir lo que queramos, pero no
tenemos nada que decir. Nadie con quien hablar. Los seres humanos no estamos preparados
para esta soledad, y el aislamiento nos convierte en seres débiles y manipulables, asustados por
unos medios de comunicación que exacerban el morbo de la crónica negra. Sin familia, sin
amigos, sin confianza en los demás; no nos miramos a la cara y somos como el animal que se
aleja del rebaño y es devorado por los lobos. O que, demasiado asustado por esa posibilidad,
acabará dejándose llevar hasta la muerte, como los lemmings, con tal de no salirse del cómodo -y
siempre frágil- refugio de la dirección marcada.

No podemos avanzar. No podemos retroceder. Atrapados en nuestra jaula dorada, nos devoramos mutuamente.

Y mi generación se consume. Hablar de una crisis de valores en Occidente es como decir que un
cadáver comido por los gusanos está "poco vivo". No estamos concebidos para vivir así, y el
consumo de ansilolíticos, de antidepresivos, los suicidios, las enfermedades mentales y físicas
crónicas, el estrés, la ansiedad... se multiplican sin cesar.

¡Necesitamos soma ya! Nos veo consumidos, intentando encajar en un sistema ciego y
decadente, en una sociedad que se pudre desde dentro, que se rompe en pedazos mientras unos
pocos carroñeros se reparten sus entrañas.

Yo me rebelo, aunque mi rebelión sea inútil, contra de todo lo que nos rodea. Me rebelo contra las
convenciones sociales e intelectuales, contra las ideas preconcebidas, los paradigmas y los
prejuicios. Contra todos los muros que nos aplastan y nos convierten en prisioneros.

Abriré mi camino a través de la pared aunque sea a dentelladas. Aunque deba dejar mi
humanidad en el camino. Si esto es lo único a lo que podemos aspirar, bienvenida sea la carne
nueva.

Somos la última generación.
Somos la primera.
Sólo es cuestión de elección.


I es que tot i que em va agradar molt el que més m'agrada és el final, em sona a el final d'alguna entrda anterior meva...

i una més positiva, per què sinó queda descompensada l'entrada, com si fós pessimista o algo així

Del cor de Barnalònia encara n'he pogut aprendre alguna cosa bona i ballonga aquest estiu.
Musica: Moyenei
la gira d'aquesta xilena i la dj mexicana que l'acompanya em van encandilar en el seu pas per un dia de concerts al fòrrum

Crisi? Judici? A qui? Si el joc no funciona cal esbaldir, robar una mica, acaparar i crear nous pobres. Esbaldeixes o ets dels esbaldits? Ets cada dia més ric, o més pobre? Tu veuràs, al setembre ens veiem als carrers...
salut!

dijous, 29 d’abril del 2010

a l'abril imatges mil

Massa feines i coses m'han portat a la multiplicació pluriblogicelular. I he dividit la meva e-presència en diversos llocs. Un d'ells del que aquí vull parlar és artoatac.blogspot.com. Dons és en el que aficionadament he passat estones lliures, en detriment d'aquest bloc, tot penjant imatges que tinc que són un recull de fotos, dissenys i cartellisme de coses que a mi em semblen reivindicatives.
Més digerible, són sols imatges. I no puc marxar sense evitar més ja dir que porta un temps obert el nou casal popular la guitza . També té nova web laguitza.wordpress.com, evidentment en construcció.
Salut!

dissabte, 20 de març del 2010

feliç llibertat, trista justícia


Amb una cosa tan gran a celebrar com la llibertat d'Amadeu Casellas, queda aigualida al costat del que va dir l'últim jutge que va portar el seu cas, que li havien fet complir 8 anys de més. I amb que també ha sortit en llibertat, aquesta setmana, en Roldan, després de complir menys de la meitat de la condemna, que era més petita que la d'Amadeu, i fer els últims anys en règim obert; anant només a dormir a la presó.
Ara comparem els delictes. El primer, Amadeu, va ser condemnat per atracar un banc. El segon, en Roldi, va robar no sé quants milions (molts més que Amadeu) d'euros mentre era el cap de la guàrdia civil, provinents de fons reservats de l'estat espanyol. I ha sortit de presó sense tornar-los.

Quin delicte és pitjor? Jutgin vostès. Segur que seran més justos que la justícia ecspanyola.

Gaudeix de la llibertat que et mereixes, Amadeu!

Però tot i treure l'Amadeu no puc treure la columna que hi ha a la dreta, sota el temps. Per què per un company que surt lliure, d'altres que he d'afegir a la llista.

No pararem fins que totes siguem lliures!!!

salut!

dilluns, 1 de març del 2010

feliç retraniversari

Com ha de ser, amb retard, però sense arribar a un mes tard, m'he de felicitar (sinó jo, qui?) per l'any de bloc. Tot i que pretenia quan el vaig començar fa poc més d'un any d'escriure-hi quinzenalment, a l'any vista em dono per satisfet amb que hi hagi 14 entrades del 2009. Amb intenció de millorar, si és possible. Això si, content per haver avançat en que significava per mi aquest bloc; un upload de les meves idees i enllaços que vull recordar a la xarxa. i content de participar en altres projectes a la xarxa, de codi obert, i d'altres tipus de temàtiques de les que parlo en aquest.

Per la celebració, una mica de musiqueta, que tinc el tema una mica abandonat
(i ella mai ho faria)


en singu fent de les seves, el dj 33% d'atv
http://www.myspace.com/dejotasingular
una mica més en català de la mà de pirat's, amb la nova línia que es porten, molt més DnB. http://www.myspace.com/piratssoundsistema

i un parell més que fan rap en català, i del bo
http://www.myspace.com/patxivz és en vazili
http://www.myspace.com/nanoo10
és en nano

boníssims ,del que més escolto últimament. Merci penya per fer música!!
Salut!

divendres, 26 de febrer del 2010

mad-bcn connection

Madrid capital d'europa, bcn (korneyà) capital del món

Tot i les vergonyes que se saben, la nova etapa de la unió eurofea, o els estats units d'europa, ha començat amb presidència egspanyola. Amb aquesta notícia volia reemprendre el bloc ara ja fa quasi dos mesos. Però en el fons escriure sempre en pos d'aconteixement negatius no m'acaba de convèncer. Ni que ho faci per rajar exclusivament. Així que m'ha motivat més una cosa bona, com que barna es converteixi en la capital internacional del cannabis.
Realment només es pot obtenir legalment cannabis per al seu consum a holanda, i cada cop amb més restriccions. En canvi tots els països de la unió cultiven cànem per al seu ús industrial. Inclús està subvencionat per aquesta, com vaig explicar en una entrada anterior.
La diferència entre aquest cànem industrial i la sinsemilla que venen als cofeeshops holandesos és tansols el sexe de la planta, que no és mira en el primer cas i en el segon es seleccionen les femelles i s'aparten els mascles per que aquests no les polinitzin i no surtin llavors. O plantant directament llavors feminitzades dels nombrosos bancs de llavors presents a la fira, aixi s'obté l'autèntica sinse.


Spannabis és el nom de l'event que reunirà empreses de tot el món, però sobretot holandeses i nordamericanes a part de les espanyoles. A la fira de korneyà, com qualsevol altre fira, es reuniran fabricants i comerciants de productes pel cultiu: estris, adobs, complements diversos, de llavors i també de parafernàlia de consum. Aixi com tot tipus de productes el·laborats amb cànem.
Tot i la suposada il·legalitat del sector, es permet tal fira, per que tot i això, aquest sector industrial genera cada any uns suculenets i creixents beneficis. No? Com a mostra, només amb l'entrada que es paga, l'any passat es va recaptar un quart de milió d'euros amb l'assistència de més de 17000 persones al llarg del cap de setmana.
Santa hipocresia.
Així que és molta gent que passa, dons no es tracta tansols d'una mostra comercial, s'hi fan xerrades, tallers i inclús un bon concert dissabte a la nit. Així com l'entrega de premis del concurs de cannabis. I són aquests 17mil per mi el que legitima la fira; curiosos, cultivadors, i consumidors que veuen que la millor opció per l'autoconsum és també l'autocultiu. I que amb l'empar legal absurd d'anunciar que són per coleccionisme o decoració empreses espanyoles poden vendre llavors feminitzades. La opció ideal per iniciar-se en l'autocultiu. No sé si de forma legal però si pagant impostos. El que ningú pot negar és però, que l'augment constant de les cuotes de mercat d'aquest sector, significa el similar augment del cultiu de la planta, i per lògica, del autocultiu. Les contradiccions que les posi cadascú. A mi m'encanta. Estic totalment disposat a pagar l'iva de les meves llavors, de fet com de qualsevol altra merda que compri, com si pogués dir que no.
Llarga vida al Spannabis, que només reemplaçaria pel Catalannabis, ens veiem allí.
salut!
I bon 2010! (sense vergonya, finals de febrer) ;)