Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris menjar sà. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris menjar sà. Mostrar tots els missatges

divendres, 8 d’octubre del 2010

amanita o boletus time

els millors fruits de la terra, els de tardor



Tardor. Temps de bolets. De no ser per què indica el final del període estival, seria, en comptes d'aquest, la meva estació preferida. Els seus fruits estrella són els bolets, tot i que aquests no només surten en aquesta temporada, si que és la temporada de la majoria. I d'això va aquesta entrada, dels fruits de tardor.
Tornarem als bolets, però d'altres fruits especials per a mi es recullen en aquesta època. Els dos de cognom sativa, paraula d'origen grec que significa cultivat/da. És a dir la varietat de la planta que es cultiva. Parlo de Castanae Sativa i Cannabis Sativa. Les meves satives preferides descartant el sabut Lactuca Sativa o enciam comú. La primera, de la família, es cull ara que cau de les seves closques punxegudes, i és fa rostida al foc en una paella foradada, prèviament tallades per a que no explotin, i posteriorment covades per a què acabin de coure's bé. Aquesta és la manera tradicional de preparar-les, de castanyada i castanyeres. Però altres fórmules exquisides són el Kepuré o el Marró glacé :).
En el cànem d'aquest any m'he decantat per satives pures triades per les millors tradicions xamàniques del globus (alguna cosa bona ha de tenir el percal aquest de la globalització) I una indica d'usos clarament medicinals :)
Dos fruits més de tardor que veiem a la foto, de colors tardorencs, codony i moniato. Els dos s'han de coure també per a poder menjar. El codony tot i ser estrictament una fruita, és habitualment menjat en forma de codonyat, conserva de l'estil melmelada feta bullint els codonys amb sucre i una mica de suc de llimona. Queda pres i es pot tallar com un formatge.
El moniato és una arrel, molt similar a la patata, però d'un bonic color carbassa a l'interior i amb un punt dolç. És pot preparar de moltes maneres, però com les patates a mi com més m'agraden és rostits o al forn i fregits i salats.
Així que havent parlat de tot el que surt en el collage superior només queda parlar de bolets.
L'òrgan reproductor del rizoma d'un fong que s'estén per grans superfícies sota terra, associat en simbiosi amb les arrels d'un arbre, com ara l'alzina o el pi a casa nostra. Això són la majoria de bolets que mengem a Catalunya, els únics, amb els bascos, que ho fem a la península. Però a llocs remots del món hi ha constància de gent que menja i ha menjat tradicionalment bolets i no sempre amb finalitat alimentària, també guaridora, i mística o visionària.
A casa nostra de les varietats més apreciades són els rovellons, amb mil noms segons regions, però al final són sols dues espècies: lactarius delicious i lactarius sanguinus, corresponents a les varietats de solana i d'obaga, i al color que pren, més fosc amb tocs vermells i verds en la varietat sanguina.
Crec que l'ús de bolets que hi ha documentat més antic existent és als tractats de medicina tradicional xina. Des del 5000ac una de les 10 "plantes" estrella es el Ling Zi, un bolet de soca o pipa; que avui en dia està essent analitzat per la "medicina oficial" per les seves propietats antitumorals. Tinc la necessitat de dir que d'una altra d'aquestes 10 plantes ja n'he parlat unes línies amunt.
6500 anys desprès, a les memòries d'un monjo ecspanyol que marxà a les amèriques a "cristianitzar" els indígenes trobem indicis de l'us ritual del bolets. Parla dels problemes amb una tribu de les muntanyes "sud-mexicaness d'avui dia", que no entenen el concepte de combregar i menjar el cos de crist, dons ells afirmen que ja esmengenn a déu en la forma que les llàgrimes d'aquest fan en caure a la terra. La forma d'un bolet, al·lucinogen.
Però tornem a les nostres contrades i fem un nou salt enrere en el temps de mig mil·lenni. A les lleis de les muntanyes, les que regien a les zones més muntanyoses i aïllades del Pirineu i prepirineu i que avui dia, més de 1000 anys desprès, algunes perviuen pràcticament iguals, vigents en els pocs llocs aïllats que hi ha. Veure el cas de Tort on s'aplicava la llei de les llars amb fum. El cas és que les lleis de la muntanya establien que quan dos negociants arribaven a un acord, per a celebra-ho és mengen un bolet cadascú. Dels que tenien guardats secs com surten a la foto. I creixent al camp a baix a l'esquerra, són molt bonics, els típics de contes i que dibuixen els nens, vermells amb punts blancs. Són les Amanita muscaria, que a part d'indigestos crusos, els puntets blancs tenen un potent alcaloide al·lucinogen. Qui sap si responsable dels "tocats del bolet"? sinó ara almenys quan algú s'inventà l'expressió. Possible efecte d'un mal viatge, o d'algú que abusava d'aquests (o d'altres) bolets.
Però clarament la família guanyadora de bolets. Les amanites són la resta de bolets que surten a dalt i suposadament han tingut una importància històrica que els ha posat el nom. Els que no semblen bolets que semblen ous, són els àmpliament anomenats ous de reig. Aka Amanita Caesarea, el què dóna una idea de lo preuats que són i que antigament els collien i els duien al cèsar, o al reig de torn.
Per acabar entrada i família... Amanita Phalloide dels més mortals dels bolets. Mort per fallada hepàtica en menys de dues hores ingerint en fresc una quantitat mínima. Ni parlar de l'efecte de destil·lats o preparats d'aquest... qui sap de quantes morts transcendentals ha estat responsable tal bolet?
I la relació amb el seu nom que la pensi cadascú.
Apa mengeu bolets que són molt bons i són quatre dies que n'hi ha frescos.
Salut!
PD: L'entrada no té enllaços però tots els noms científics surten a la viquipèdia


dimecres, 15 de setembre del 2010

super macario in wikipedialand

Amb el món celebrant un fals 25è aniversari, nomès comentar que és pot saber la història complerta del lampista més famòs de la història a la wikipèdia. Icona de generacions dels 80, va apareixer en escurabutxaques sota el nom de jumpman (l'home que salta?). I va neixèr abans que jo, que aquest any en faig 28, no com a protagonista i no era precisament bó.
I és de la viquipèdia d'on deia que es pot saber la història d'aquest, i tantes altres coses interssants de les que parlo en aquest bloc n'he trobat entrades que he decidit fer una petita recopilació. I no perque siguin articles en discussió, conflictius o pendents de verificació...

La primera, per recuperar el tag de menjar sà, i menjar-me les meves declaracions del enciam no era eficient energèticament com a aliment. Que no ho és. Però sé admetre quan m'equivoco i no cada dia descubreixes que la vitamina k no nomès existeix, ens és prou important, i que l'enciam en porta força.
http://es.wikipedia.org/wiki/Vitamina_K
i és la vitamina que en menys quantitat porta. Cito de la viquipèdia enciam (lactuca sativa) : "...Nutrició: L'enciam té poc valor nutritiu, dons té un alt contingut d'aigua (90-95%). És ric en antioxidants; vitamines A, C, E, B1, B2, B3, B9 i K; minerals: fósfor, ferro, calci, potassi i aminoàcids..." i hi ha les quantitats per 100gr d'enciam, moltes coses, en quantitats mínimes...
Les següents pàgines de temes habituals del bloc...
Guerra de quarta generació
Operació de bandera falsa
els més conspiranoics i tot
Operació MKULTRA
Nou Ordre Mundial
o quasi dels tag aquest
Teoria conspirativa
i d'altres molt més freaks però relacionats com
Complexe_d'autosuficiència
i en d'altres que es tracta de conspiranòica les teories sobre l'evident expansió de les tecnologies RFID de la qual ens podem escapar amb la també wikidefinida Gàbia de Faraday , i amb aquesta tecnologia estar a resguard de pites, sitels, i identificacions massives, o inclòs per dormir sanament aïllat de radiacions electromagnètiques.

Per acabar l'entrada posant alguna cosa més, qui dubta la veracitat d'un documental de National Geographic?? xD Parla d'un tema tan controvers com "Inside Marihuana" (EUA, 2005)
veure
descarregar

que fan pujar els seus respectius tags al bloc.
Salut!

dimecres, 1 de setembre del 2010

petita història d'estiu d'aigua i fonts borrades

Tot un estiu d'absència al bloc queda justificada per mi, al meu nou projecte a la xarxa. Això no ha evitat però que pensi ni que em passin coses, i ja feia massa temps que tenia ganes d'escriure aquí. En els últims temps, he estat ficat en el tema de l'aigua. En aquest context té més sentit que mai l'expressió "som el que mengem". I encara diria més... som el que bevem. El cos humà és essencialment aigua en la seva major part i no es agradable de saber que fan sobre aquest elements com el clor o el fluor, que són presents en quantitat a les nostres aixetes domèstiques. Això sense voler entrar a parlar dels SI considerats com a contaminants, com ara metalls pesants o nitrits i trats...
Fer un anàlisi semi complert d'una aigua teoricament potable ronda els 100 neuros, així que ha esvaït la primera intenció que tenia. Analitzar aigua de l'aixeta de casa, de un pou que hi tenim, i la del millor manantial. I fer-ne un anàlisi físico químic comparat.Descartant pel moment les anàlisis el seguent era buscar quina era la millor aigua de les nostres terres.

La recerca em va portar fins a la Garrotxa. A tocar del parc natural de la zona volcànica hi trobem Sant Aniol de Finestres, amb la serra de les Medes a un costat i la serra de Finestres a sobre. Espero que mai se li ocudeixi a M$ presentar la versió 8 o qualsevol altre del finestres aquí, ni a cap altre lloc de la geografia catalana. En aquest poble hi ha l'empresa embotelladora Aigua de Sant Aniol. Resulta que aquesta aigua és una de les millors del món dons el seu origen volcànic li dona unes característiques organolèptiques i una composició química excelent. Tant és així que aquesta aigua s'exporta a tot el món, i restaurants de luxe arreu la fan servir, alguns inclòs per a cuinar.

Així dons, ja tinc excusa per a fer una excursió a la garrotxa i visitar la per mi desconeguda vall de LLèmena. Sense molta més preparació que unes garrafes de plàstic em planto a Sant Aniol, deixo el cotxe prop de l'embotelladora i em passo tot el dia voltant per allà, buscant una font o brollador. Un dia de muntanya maco, quasi pujo fins a dalt del Puigsallança, però pel que fa al brollador res de res. Una mica frustrat, vaig preguntar a les 2 persones que vaig trobar per allà si savien on trobar una font, però van afirmar que no n'hi havia cap. No m'ho podia creure. La comarca té cursos d'aigua per a tot arreu, i encara que s'embotelli, l'aigua hauria de brollar per algun altre lloc.

Així que després de refrescar-me en un gorg proper començava a ser tard i vaig decidir de tornar. Vaig pensar de fer-ho per un altre camí, així que tornant de Sant Aniol, en comptes de seguir cap a Sant Esteve de Llèmena, que era per on havia vingut, vaig decidir de tornar passant per les Planes d'Hòstoles. No portava ni deu minuts per aquesta carretera de muntanya, quan vaig passar per un lloc anomenat les Encies, amb una ermita, un parador amb unes taules per seure, tot molt arregladet i on hi havia una parella amb desenes de garrafes, omplint-les d'aigua en una font. Emoció!!! Els vaig preguntar i van dir que si, que era per beure, "de les poques fonts bones que hi ha, val la pena aprofitar el viatge!" deien. Així que em van deixar omplir les meves 5 garrafes, entre dues de les seves moltes, i tot content vaig pensar que ho havia aconseguit. El següent que calia era recordar bé el lloc, així que vaig apuntar-ne les coordenades ja pensant en una futura visita.
Un cop a casa, em vaig disposar a fer una mica més de recerca a la xarxa, sobre el lloc aquest, les Encies, i si podia trobar alguna informació de la font i/o l'aigua. Poca cosa i poc útil pel que volia saber, vaig decidir fer investigació sobre mapes topogràfics, em va ser de gran ajuda gmaps i teleatlas, així que amb aquests vaig elaborar els següent gràfic.
Amb ell i els meus quasi nuls coneixements de geologia he pensat el següent:
-l'aigua de sant Aniol (l'embotellada) és volcànica, i el volcà més proper és el de les Medes
-és a les mateixes Medes (serra i volcà) que hi ha la font de les Encies
-en linia recta (linies blaves) de l'embotelladora a la font hi ha menys de 4 Km
-ambdues són a la mateixa cota de la mateixa formació muntanyosa (trames groga i verda)
el que em porta a pensar que les dues aigues siguin les mateixes, o molt similars. I el convenciment de que per ara no ho confirmaré de forma analítica (200€!).
El més divertit, però vé de la mà del gran Germà. La primera sorpresa al superposar al mapa la informació de carreteres, i veure que aquesta carretereta garrotxina és visitable per l'Streetwiev.
El senyoret que visita virtualment el món em donarà la imatge del lloc que no vaig pendre... vaig pensar. Així dons en posar el senyoret a les Encines eus aquí la meva gran sorpresa:

La font està esborrada de la fotografia! A l'estil cara o matricula de cotxe, com per mantenir la privacitat però sense ni idea del motiu real. El cas es que just la font, el trosset de l'aixeta i el desaigüe, son invisibles com es veu sobretot a l'ampliació de baix, però a la de dalt si no saps que hi ha una font, passes sense ni adonarte'n de que hi ha una borradura a l'aigua, mai més ben dit.

Per a mi, les conclusions d'aquesta entrada són: la localització de la font, evidentment. A les coordenades 42,0667; 2,5760. I de la xarxa, a part dels mapes el millor que n'he tret ha estat la descoberta del bloc d'un garrotxí. http://gorguesgarrotxa.blogspot.com/
i estrenar tag de visca la terra!!

Apa, bones aigües per tothom, salut!

dimecres, 4 de novembre del 2009

barna crema!!

(no es poden transportar líquids inflamables en avió)

Quan comença a ser oficial que ja no ens servirà baixar a barna a protestar, ni a la delegació del govern, ni allà a on deu va deixar l'espanydenya dels madriles, sinó a brusel·les a entre 4 i 5 vegades més lluny i kilometratges de 4 xifres, encara hi passen coses importants a l'altre costat de la muntanya.


Si és la capital del tracte de les mentides, que quedi clar almenys.
http://www.kaosenlared.net/noticia/barcelona-activistas-bloquean-salida-cumbre-sobre-cambio-climatico

Parlaré de kriptonita (àlies cannabis sinó has vist l'entrada anterior), una crida al autocultiu explicant les maneres més segura (legalment), més barata, i la més fàcil, fiable i al gust, de plantarla.
Començant per la última opció, comprant llavors, poden ésser feminitzades, amb gustos i efectes a la carta, dons existeixen moltes empreses que comercialitzen aquest tipus de llavors. Inclus del nostre funkinpaís. Entre 6 i 15€ la llavor feminitzada (nena segur).
La forma més barata, sens dubte, comprant menjar per a ocells de super, a menys de 50 cèntims

un paquet de un Kg, de una mescla com la que d'aquí damunt, on un percentatge important són canyamons, àlies llavors de cannabis sativa - cannabis indica mesclada en la proporció de l'adaptació natural al lloc on es cultivi.
Garanteix després de criba de plantes molt bons resultats, hi ha forces fòrums que en parlen.
Per què són aquí els canyamons? Dons per que són m0lt saludables. Per menjarles directament no, sinó ets un ocell clar, són molt dures, però si germinades o l'oli que s'en treu.

Font natural d' omegues 3 i 6, poliinsaturats i altres complements que tant bé van al cos, i aquest no es capaç de generar. Només en tenen en quantitat altres vegetals, com ara la soja o les baies de goji. :P Porta a pensar que menjar-ne és intel·ligent, sobretot si són de cultiu ecològic, la opció intel·ligent pel planeta i la salut, i es poden aconseguir per uns 6-10€ el Kg de canyamons de cultiu ecològic certificat per la unió europea.
Com? Certificat per la unió europea? Dons si, i subvencionat. I és que també va bé per combatre el canvi climàtic. La planta de cannabis és de les que més CO2 fixa, dons li va molt bé per desenvolupar-se. Per tant, la plantació massiva de cannabis absorbeix grans quantitats d'aquests gasos, i només per això i sense tenir en compte les múltiples aplicacions que té i podria tenir (que també ajudarien a reduïr emissions) ja està subvencionada. A més, com de tots els productes que ho demanin, en certifica, si s'escau, que han estat obtinguts mitjançant mètodes d'agricultura ecològica.

El que porta a la última categoria, la més segura, i és que una empresa, holandesa evidentment, comercialitza un pack de 100g de llavors certificades per l'ue, amb un certificat que permet plantar-les per tal de "combatre el canvi climàtic".

Així que quan vingui un membre de les forces de seguretat de torn a dirli, "senyora això que fa..." aquest li pugui contestar: "senyora agent, tinc un certificat de la ue que m'ho permet" i clar com que em cagava per que en breu serem els eue, segur que per la temporada 2010 això ja té una fotuda validesa legal sèria.

Tothom a plantar, i a sortir al carrer!