petita història d'estiu d'aigua i fonts borrades

Tot un estiu d'absència al bloc queda justificada per mi, al meu nou projecte a la xarxa. Això no ha evitat però que pensi ni que em passin coses, i ja feia massa temps que tenia ganes d'escriure aquí. En els últims temps, he estat ficat en el tema de l'aigua. En aquest context té més sentit que mai l'expressió "som el que mengem". I encara diria més... som el que bevem. El cos humà és essencialment aigua en la seva major part i no es agradable de saber que fan sobre aquest elements com el clor o el fluor, que són presents en quantitat a les nostres aixetes domèstiques. Això sense voler entrar a parlar dels SI considerats com a contaminants, com ara metalls pesants o nitrits i trats...
Fer un anàlisi semi complert d'una aigua teoricament potable ronda els 100 neuros, així que ha esvaït la primera intenció que tenia. Analitzar aigua de l'aixeta de casa, de un pou que hi tenim, i la del millor manantial. I fer-ne un anàlisi físico químic comparat.Descartant pel moment les anàlisis el seguent era buscar quina era la millor aigua de les nostres terres.

La recerca em va portar fins a la Garrotxa. A tocar del parc natural de la zona volcànica hi trobem Sant Aniol de Finestres, amb la serra de les Medes a un costat i la serra de Finestres a sobre. Espero que mai se li ocudeixi a M$ presentar la versió 8 o qualsevol altre del finestres aquí, ni a cap altre lloc de la geografia catalana. En aquest poble hi ha l'empresa embotelladora Aigua de Sant Aniol. Resulta que aquesta aigua és una de les millors del món dons el seu origen volcànic li dona unes característiques organolèptiques i una composició química excelent. Tant és així que aquesta aigua s'exporta a tot el món, i restaurants de luxe arreu la fan servir, alguns inclòs per a cuinar.

Així dons, ja tinc excusa per a fer una excursió a la garrotxa i visitar la per mi desconeguda vall de LLèmena. Sense molta més preparació que unes garrafes de plàstic em planto a Sant Aniol, deixo el cotxe prop de l'embotelladora i em passo tot el dia voltant per allà, buscant una font o brollador. Un dia de muntanya maco, quasi pujo fins a dalt del Puigsallança, però pel que fa al brollador res de res. Una mica frustrat, vaig preguntar a les 2 persones que vaig trobar per allà si savien on trobar una font, però van afirmar que no n'hi havia cap. No m'ho podia creure. La comarca té cursos d'aigua per a tot arreu, i encara que s'embotelli, l'aigua hauria de brollar per algun altre lloc.

Així que després de refrescar-me en un gorg proper començava a ser tard i vaig decidir de tornar. Vaig pensar de fer-ho per un altre camí, així que tornant de Sant Aniol, en comptes de seguir cap a Sant Esteve de Llèmena, que era per on havia vingut, vaig decidir de tornar passant per les Planes d'Hòstoles. No portava ni deu minuts per aquesta carretera de muntanya, quan vaig passar per un lloc anomenat les Encies, amb una ermita, un parador amb unes taules per seure, tot molt arregladet i on hi havia una parella amb desenes de garrafes, omplint-les d'aigua en una font. Emoció!!! Els vaig preguntar i van dir que si, que era per beure, "de les poques fonts bones que hi ha, val la pena aprofitar el viatge!" deien. Així que em van deixar omplir les meves 5 garrafes, entre dues de les seves moltes, i tot content vaig pensar que ho havia aconseguit. El següent que calia era recordar bé el lloc, així que vaig apuntar-ne les coordenades ja pensant en una futura visita.
Un cop a casa, em vaig disposar a fer una mica més de recerca a la xarxa, sobre el lloc aquest, les Encies, i si podia trobar alguna informació de la font i/o l'aigua. Poca cosa i poc útil pel que volia saber, vaig decidir fer investigació sobre mapes topogràfics, em va ser de gran ajuda gmaps i teleatlas, així que amb aquests vaig elaborar els següent gràfic.
Amb ell i els meus quasi nuls coneixements de geologia he pensat el següent:
-l'aigua de sant Aniol (l'embotellada) és volcànica, i el volcà més proper és el de les Medes
-és a les mateixes Medes (serra i volcà) que hi ha la font de les Encies
-en linia recta (linies blaves) de l'embotelladora a la font hi ha menys de 4 Km
-ambdues són a la mateixa cota de la mateixa formació muntanyosa (trames groga i verda)
el que em porta a pensar que les dues aigues siguin les mateixes, o molt similars. I el convenciment de que per ara no ho confirmaré de forma analítica (200€!).
El més divertit, però vé de la mà del gran Germà. La primera sorpresa al superposar al mapa la informació de carreteres, i veure que aquesta carretereta garrotxina és visitable per l'Streetwiev.
El senyoret que visita virtualment el món em donarà la imatge del lloc que no vaig pendre... vaig pensar. Així dons en posar el senyoret a les Encines eus aquí la meva gran sorpresa:

La font està esborrada de la fotografia! A l'estil cara o matricula de cotxe, com per mantenir la privacitat però sense ni idea del motiu real. El cas es que just la font, el trosset de l'aixeta i el desaigüe, son invisibles com es veu sobretot a l'ampliació de baix, però a la de dalt si no saps que hi ha una font, passes sense ni adonarte'n de que hi ha una borradura a l'aigua, mai més ben dit.

Per a mi, les conclusions d'aquesta entrada són: la localització de la font, evidentment. A les coordenades 42,0667; 2,5760. I de la xarxa, a part dels mapes el millor que n'he tret ha estat la descoberta del bloc d'un garrotxí. http://gorguesgarrotxa.blogspot.com/
i estrenar tag de visca la terra!!

Apa, bones aigües per tothom, salut!