Никола Тесла (Nikola Tesla)
(Similjan, actual Croàcia (ex Àustria-Hongria), 10 de juliol de 1856 —
Nova York, EUA, 7 de gener de 1943 )
Geni entre genis (malanomenat maligne) per a un futur millor
Article d'història X en una entrada en preparació
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris documentals. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris documentals. Mostrar tots els missatges
dijous, 18 de novembre del 2010
Nikola s.XX Tesla
Никола Тесла (Nikola Tesla)
(Similjan, actual Croàcia (ex Àustria-Hongria), 10 de juliol de 1856 —
Nova York, EUA, 7 de gener de 1943 )
Geni entre genis (malanomenat maligne) per a un futur millor
Article d'història X en una entrada en preparació
dimecres, 15 de setembre del 2010
super macario in wikipedialand
Amb el món celebrant un fals 25è aniversari, nomès comentar que és pot saber la història complerta del lampista més famòs de la història a la wikipèdia. Icona de generacions dels 80, va apareixer en escurabutxaques sota el nom de jumpman (l'home que salta?). I va neixèr abans que jo, que aquest any en faig 28, no com a protagonista i no era precisament bó.
I és de la viquipèdia d'on deia que es pot saber la història d'aquest, i tantes altres coses interssants de les que parlo en aquest bloc n'he trobat entrades que he decidit fer una petita recopilació. I no perque siguin articles en discussió, conflictius o pendents de verificació...
La primera, per recuperar el tag de menjar sà, i menjar-me les meves declaracions del enciam no era eficient energèticament com a aliment. Que no ho és. Però sé admetre quan m'equivoco i no cada dia descubreixes que la vitamina k no nomès existeix, ens és prou important, i que l'enciam en porta força.
http://es.wikipedia.org/wiki/Vitamina_K
i és la vitamina que en menys quantitat porta. Cito de la viquipèdia enciam (lactuca sativa) : "...Nutrició: L'enciam té poc valor nutritiu, dons té un alt contingut d'aigua (90-95%). És ric en antioxidants; vitamines A, C, E, B1, B2, B3, B9 i K; minerals: fósfor, ferro, calci, potassi i aminoàcids..." i hi ha les quantitats per 100gr d'enciam, moltes coses, en quantitats mínimes...
Les següents pàgines de temes habituals del bloc...
Guerra de quarta generació
Operació de bandera falsa
els més conspiranoics i tot
Operació MKULTRA
Nou Ordre Mundial
o quasi dels tag aquest
Teoria conspirativa
i d'altres molt més freaks però relacionats com
Complexe_d'autosuficiència
i en d'altres que es tracta de conspiranòica les teories sobre l'evident expansió de les tecnologies RFID de la qual ens podem escapar amb la també wikidefinida Gàbia de Faraday , i amb aquesta tecnologia estar a resguard de pites, sitels, i identificacions massives, o inclòs per dormir sanament aïllat de radiacions electromagnètiques.
Per acabar l'entrada posant alguna cosa més, qui dubta la veracitat d'un documental de National Geographic?? xD Parla d'un tema tan controvers com "Inside Marihuana" (EUA, 2005)
veure
descarregar
que fan pujar els seus respectius tags al bloc.
Salut!
I és de la viquipèdia d'on deia que es pot saber la història d'aquest, i tantes altres coses interssants de les que parlo en aquest bloc n'he trobat entrades que he decidit fer una petita recopilació. I no perque siguin articles en discussió, conflictius o pendents de verificació...
La primera, per recuperar el tag de menjar sà, i menjar-me les meves declaracions del enciam no era eficient energèticament com a aliment. Que no ho és. Però sé admetre quan m'equivoco i no cada dia descubreixes que la vitamina k no nomès existeix, ens és prou important, i que l'enciam en porta força.
http://es.wikipedia.org/wiki/Vitamina_K
i és la vitamina que en menys quantitat porta. Cito de la viquipèdia enciam (lactuca sativa) : "...Nutrició: L'enciam té poc valor nutritiu, dons té un alt contingut d'aigua (90-95%). És ric en antioxidants; vitamines A, C, E, B1, B2, B3, B9 i K; minerals: fósfor, ferro, calci, potassi i aminoàcids..." i hi ha les quantitats per 100gr d'enciam, moltes coses, en quantitats mínimes...
Les següents pàgines de temes habituals del bloc...
Guerra de quarta generació
Operació de bandera falsa
els més conspiranoics i tot
Operació MKULTRA
Nou Ordre Mundial
o quasi dels tag aquest
Teoria conspirativa
i d'altres molt més freaks però relacionats com
Complexe_d'autosuficiència
i en d'altres que es tracta de conspiranòica les teories sobre l'evident expansió de les tecnologies RFID de la qual ens podem escapar amb la també wikidefinida Gàbia de Faraday , i amb aquesta tecnologia estar a resguard de pites, sitels, i identificacions massives, o inclòs per dormir sanament aïllat de radiacions electromagnètiques.
Per acabar l'entrada posant alguna cosa més, qui dubta la veracitat d'un documental de National Geographic?? xD Parla d'un tema tan controvers com "Inside Marihuana" (EUA, 2005)
veure
descarregar
que fan pujar els seus respectius tags al bloc.
Salut!
dilluns, 13 de setembre del 2010
censura verda, sistema titànic
i com a societat contents, amb ferraris sense líquid de frens
A efecte d'article històric, avui parlaré d'una de les batalles perdudes a principis del segle passat, la que va guanyar el lobby petroquímic al model del 'grown from the soil' (cotxe crescut del terre) de l'enginyer Henry Ford.
Per explicar aquesta història, vull començar amb una petita traducció, bastant literal, d'un concurs que proposen els holandesos de HempFlax, dels que he parlat en alguna entrada anterior, i són una empresa que es dedica a tot tipus de derivats del cànem. Diu així
Si l'efecte hivernacle haguès de ser revertit per una prohibició de tots els combustibles fòssils i els seus derivats, o si el seu ús arribés al final, i no es poguessin tallar més arbres per a prevenir la creixent deforestació, hi hauria un recurs natural capaç de suplir la major part de la demanda mundial de productes com paper, menjar, energia i materials per la construcció. Aquest recurs anual renovable també podria proveïr d'energia domèstica, a la indústria, i al transport. Mentrestant el sòl i l'atmosfera a la Terra podrien ésser restaurades i la contaminació reduïda. Aquest sostenible recurs que fa tot això alhora és antigament conegut: "cànem - cannabis".
i donaran 100.000€ a qui pugui contradir aquest enunciat, de forma rigorosa i documentada.
Aixi que estan molt convençuts del que diuen. I es que va ser una conspiració ja explicada per
Jack Herer en el seu libre 'the emperor wears no clothes' (L'emperador és nu), que explica que usar combustibles fòssils i els seus derivats en comptes de usar fonts naturals i renovables,i el consecuent efecte sobre la Terra, no va ser una casualitat.
Així dons, l'enginyer responsable de la cadena de producció va inventar un cotxe que estava fet amb plàstics vegetals en la seva major part, i que funcionava amb combustible vegetal també.
No és d'extranyar si es té en compte que desenis abans l'alemany Rudolph Diesel presentava a l'Exposició Universal de Paris del 1900 el motor que porta el seu nom funcionant amb oli de cacauet.
El cas és però que en el cas del Ford T del any 1941, és que estava fabricat amb més d'un 70% d'origen vegetal, la majoria, incloent el combustible, provinent del cànem.
Curiosament als estats units de la gran depressió van passar un parell de coses; l'una va ser la prohibició de la marihuana, dita amb aquest nom i no unaltre, alegant motius de salut pública dons "torna bojos i extremadament violents als negres, hispants i qualsevol que en prengui" literalment dit per l'innovador càrreg estatal dels anys 30, que curiosament també era dirigent de dupont, empresa que feia i fa fibres i tot tipus de productes sintètics, de petroli. Innovador no per prohibir, sinó per aquesta doble militància;) Dons també als eua, uns anys abans ja s'havia prohibit la destilació lliure d'alcohols, la famosa llei seca, que va propiciar que l'alcohol passés a ser controlat per les màfies.
I gairabé amb la retirada d'aquesta prohibició, que es canvià per regulacions i taxes, va venir la anterior explicada.
Així dons no ho tenia gaire fàcil el senyor fnord per desenvolupar el seu cotxe, ni el seus grans plans, dons una de les primeres cadenes de producció que va idear era la de la descomposició fisicoquimica complerta del cànem. Que portava a la producció de tot tipus de productes, des de combustible, a materials de construcció passant evidentment per fibres com les que al llarg de tota la història s'han utilitzat.
si encara no acabes de creure't això de cotxe a cannabis, fes una ullada a http://www.hempcar.org/indexOLD.html o busca el concepte "hemp car".
Avui dia però, el verd cannabis sembla que és una tendència que torna, i que és bandera d'empreses com la mencionada, que aposten valentment per un dels productes més cultivats de la història. Però en una partida que està guanyada abans de començar-la, dons segur que en el poc probable cas que algú es meresquès el mencionat premi, el pagaria la unió europea, sobradament, en concepte de les subencions al medi ambient i agricultura que mereix el cultiu industrial d'aquesta planta. Que cultivada més casolanament, en menys quantitat i sense demanar subvencions pot ser motiu de delictes...
Quin món tant extrany, dificil d'entendre per algú de menys de trenta, nosé si em puc imaginar pels de 60. Pels que no saben res clar, que no seria el cas del protagonista del documental amb el que vull acabar l'entrada. Qui m'haguès dit que estaria tant d'acord amb un expolicia antidrogues de los Angeles, que resulta que és dels bons i es dedica (ja retirat) a esbombar veritats a tort i a dret. Nomès surt ell en un documental dur però demolidorament convincent, inclòs si en tens 60 o més.
Documental: Colapse (2009)
.mira'l a http://www.megavideo.com/?v=9TPEXYWA
·descarrega'l a http://www.megaupload.com/?d=NCK90PAR
D'aquí el tema del titànic, els tres tipus de persones que pots trobar al titànic quan s'emfonsa, traslladable als homes en general, paràbola que m'incorporo i que no explico aquí, dons incita a veure el documental o a iniciar una interessant conversa, el que passi abans.
Salut!
A efecte d'article històric, avui parlaré d'una de les batalles perdudes a principis del segle passat, la que va guanyar el lobby petroquímic al model del 'grown from the soil' (cotxe crescut del terre) de l'enginyer Henry Ford.
Per explicar aquesta història, vull començar amb una petita traducció, bastant literal, d'un concurs que proposen els holandesos de HempFlax, dels que he parlat en alguna entrada anterior, i són una empresa que es dedica a tot tipus de derivats del cànem. Diu així
Si l'efecte hivernacle haguès de ser revertit per una prohibició de tots els combustibles fòssils i els seus derivats, o si el seu ús arribés al final, i no es poguessin tallar més arbres per a prevenir la creixent deforestació, hi hauria un recurs natural capaç de suplir la major part de la demanda mundial de productes com paper, menjar, energia i materials per la construcció. Aquest recurs anual renovable també podria proveïr d'energia domèstica, a la indústria, i al transport. Mentrestant el sòl i l'atmosfera a la Terra podrien ésser restaurades i la contaminació reduïda. Aquest sostenible recurs que fa tot això alhora és antigament conegut: "cànem - cannabis".
i donaran 100.000€ a qui pugui contradir aquest enunciat, de forma rigorosa i documentada.
Aixi que estan molt convençuts del que diuen. I es que va ser una conspiració ja explicada per
Jack Herer en el seu libre 'the emperor wears no clothes' (L'emperador és nu), que explica que usar combustibles fòssils i els seus derivats en comptes de usar fonts naturals i renovables,i el consecuent efecte sobre la Terra, no va ser una casualitat.
Així dons, l'enginyer responsable de la cadena de producció va inventar un cotxe que estava fet amb plàstics vegetals en la seva major part, i que funcionava amb combustible vegetal també.
No és d'extranyar si es té en compte que desenis abans l'alemany Rudolph Diesel presentava a l'Exposició Universal de Paris del 1900 el motor que porta el seu nom funcionant amb oli de cacauet.
El cas és però que en el cas del Ford T del any 1941, és que estava fabricat amb més d'un 70% d'origen vegetal, la majoria, incloent el combustible, provinent del cànem.
Curiosament als estats units de la gran depressió van passar un parell de coses; l'una va ser la prohibició de la marihuana, dita amb aquest nom i no unaltre, alegant motius de salut pública dons "torna bojos i extremadament violents als negres, hispants i qualsevol que en prengui" literalment dit per l'innovador càrreg estatal dels anys 30, que curiosament també era dirigent de dupont, empresa que feia i fa fibres i tot tipus de productes sintètics, de petroli. Innovador no per prohibir, sinó per aquesta doble militància;) Dons també als eua, uns anys abans ja s'havia prohibit la destilació lliure d'alcohols, la famosa llei seca, que va propiciar que l'alcohol passés a ser controlat per les màfies.
I gairabé amb la retirada d'aquesta prohibició, que es canvià per regulacions i taxes, va venir la anterior explicada.
Així dons no ho tenia gaire fàcil el senyor fnord per desenvolupar el seu cotxe, ni el seus grans plans, dons una de les primeres cadenes de producció que va idear era la de la descomposició fisicoquimica complerta del cànem. Que portava a la producció de tot tipus de productes, des de combustible, a materials de construcció passant evidentment per fibres com les que al llarg de tota la història s'han utilitzat.
si encara no acabes de creure't això de cotxe a cannabis, fes una ullada a http://www.hempcar.org/indexOLD.html o busca el concepte "hemp car".
Avui dia però, el verd cannabis sembla que és una tendència que torna, i que és bandera d'empreses com la mencionada, que aposten valentment per un dels productes més cultivats de la història. Però en una partida que està guanyada abans de començar-la, dons segur que en el poc probable cas que algú es meresquès el mencionat premi, el pagaria la unió europea, sobradament, en concepte de les subencions al medi ambient i agricultura que mereix el cultiu industrial d'aquesta planta. Que cultivada més casolanament, en menys quantitat i sense demanar subvencions pot ser motiu de delictes...
Quin món tant extrany, dificil d'entendre per algú de menys de trenta, nosé si em puc imaginar pels de 60. Pels que no saben res clar, que no seria el cas del protagonista del documental amb el que vull acabar l'entrada. Qui m'haguès dit que estaria tant d'acord amb un expolicia antidrogues de los Angeles, que resulta que és dels bons i es dedica (ja retirat) a esbombar veritats a tort i a dret. Nomès surt ell en un documental dur però demolidorament convincent, inclòs si en tens 60 o més.
Documental: Colapse (2009)
.mira'l a http://www.megavideo.com/?v=9TPEXYWA
·descarrega'l a http://www.megaupload.com/?d=NCK90PAR
D'aquí el tema del titànic, els tres tipus de persones que pots trobar al titànic quan s'emfonsa, traslladable als homes en general, paràbola que m'incorporo i que no explico aquí, dons incita a veure el documental o a iniciar una interessant conversa, el que passi abans.
Salut!
dilluns, 26 d’octubre del 2009
perfum de kriptonita, de la millor collita
Molt per dir i un hàbit a reprendre, començo l'entrada amb títol de frase del Ro, l'altre 50% cantant dels ATV,de la cançó amb colabo la il·lusió és finikitu de les ganes, autèntic temazo...
Felicitats per l'aventura a ny city http://www.3cat24.cat/video/1579039 (ah, la pública del pais, amb publicitat dels cotxes que entre totes paguem...)
A unaltre nivell, en la línia la columna de la dreta, erets a barna aquest dissabte i la vas sentir cremar? Policia, helicopters, desperdici de mitjans... era el clam per la llibertat d'Amadeu Casellas, en una manifestació que va començar segrestada a la Rambla del Raval, i va acabar a pals, al comercial portal de l'Angel.
Pals per gent que estava reclamant llibertat per algú que porta vintimolts anys per haver robat, una quantitat irrisòria, comparada amb la de Millets, Camps i d'altres energúmens. Això si el primer humil però revolucionàri, i el segon fill de casa bona, dirigent empresarial i d'una institució cultural suposadament seriosa, amb una creu de sant jordi, i que sembla que no arribarà a entrar a presó. Pesen més les idees que els zeros de la xifra total del que has robat? Segueixen pesant més les idees, quan en el primer cas el robat és un banc, i els senyors pseudopolítics institucionals que no van a presó ens roben a tots?
I pels comentaris sobre Veneçuela, enllaços personals i virtuals es fonen en el següent documental:
Enjambre, las reglas han cambiado
por GuarataroMmm... crec que el que deies ho he vist al docu de boca d'en bush?
jajaja ;)
Megaupblaforever. Partint del que ahir va sortir tot sopant, Es poden trobar fàcilment a 200 persones amigues, diguem afins, que estan disposades a pagar un leuro per a ser usuari megaxaxi per tota la vida, i sinó jo proposo que comenci la recapta aquí ja!
Qui sap que pasarà abans, una nova entrada d'aquest bloc, o 200 persones posant el leuro de marres?
Els que estigueu disposats a posarlo no patiu per aquest últim comentari, no haurem de pagar fins que no siguem 200!
La foto, del títol de l'entrada, kriptonita de la millor, Blueberry Biodinàmica, cuidada amb molt d'amor a ca les nenes i evidentment destinada al consum pròpi dels cultivadores. Estrena tag.
Baixo al carrer com si fos la meva habita...
Salut!
divendres, 15 de maig del 2009
fer tard al paradís
Si déu va oferir a l'home la vida perpètua al paradís, a canvi de la ridícula condició de no menjar les fruites d'un arbre, prohibit. Dons que devia oferir el diable per que tal fruita fos tant temptadora? El coneixement absolut? La vida eterna? Ambdues? El cas és que no era res material, dons al paradís no calia res i és tenia tot el necessari sense esforç, i tampoc existien estructures de poder-sotmissió. I el que també sembla clar, és que tot i tot això, la llei va ser violada, la fruita menjada i el paradís va desaparèixer.
És evident que és una història, un mite, una al·legoria de la vida, que no va passar tal qual, però si que explica una cosa que passa als homes... resulta que des de temps inmemoriables.
Traslladat al dia d'avui, el que diuen els de Zeigeist (veure unes entrades enrrera) i a la brutal pel·lícula que avui enllaço... We feed the world. (Nosotros alimentamos el mundo). On un alt carreg de Pioneer, empresa de les més importants en la venta de llavors transgèniques, explica que el món que ells s'estan carregant amb les seves polítiques, avui dia produeix aliments com per alimentar a 12.000 milions de persones, més o menys el doble dels que hi vivim. I moren milers i milers de nens i adults cada dia... de gana.
Documental: We feed the world (Alemania 2005, 95')
http://video.google.es/videoplay?docid=-5363220955116883053&ei=1eDvSevBLsX3-AajreSsDA&q=Nosotros+Alimentamos+El+Mundo&hl=es&dur=3
Per mi és el mateix, el paradís... és la nostra terra rica en recursos, però per la cobdícia d'uns pocs és com si fos envoltat de tanques de seguretat i amb vigilància i s'hi pogués accedir només previ pagament. I és evident que no és així, dons les més grans reserves recursos i de riqueses de la biodiversitat del planeta estan en països que anomenem en vies de desenvolupament, això si, pentinades explotades i "protegides" pels països que diem desenvolupats, o pitjor encara, les seves empreses transnacionals, que pretenen fer negoci de les terres i recursos de pobles indígenes sense que els hi importi que els passa a aquesta gent i a les seves terres.
Pelicula: Angeles y Demonios (USA 2009, 124')
http://www.megavideo.com/?d=32GPXWT3
http://www.megavideo.com/?v=ARHMTVST
http://www.megavideo.com/?v=EGXSUKO1
(fuck megavideo)
Clarament de les millors pel·lícules estrenades recentment. Amb el mateix títol que un documental que cert dia vaig enllaçar. Un best-seller fet pel·lícula, la precuela d'el codi da vinci, ens parla dels illuminati i del vaticà, només que se'n parli (i se'n ha parlat molt ja) em sembla bé, però és un film força interessant.
I per despedir-se i arrodonir l'entrada, una mica de música, del que escolto últimament i em dona forces, la Keny Arkana i el seu últim disc Desobeissance
Musica: Keny Arkana, Desobissance 2008(descarregar disc)
http://rapidshare.com/files/105089143/Keny_Arkana-Desobeissance.rar
i deixo un parell de vídeos per veure amb subtítols en spanish pels que no dominin el francès...
Com diu ella mateixa en aquest gran tema, som la última generació per a canviar-ho tot, i jo afegiria sense complexes (jo sempre faig tard) que som la generació que anem tard per salvar el món, el nostre paradís...
però l'esperança és l'ultim que s'ha de perdre!
salut!
dimarts, 21 d’abril del 2009
el joc
El promès a un mateix és deure moral insalvable, ja fa temps que l'he revist, aquí online, a megabla, la millor manera que no es faci mal és amb dos arxius diferents de la mateixa pel·lícula, posant-los a carregar els dos a la vegada.Pel·lícula: WarGames (Juegos de Guerra, 1983)
http://www.megavideo.com/?v=NNUKHYR9.
i/o
http://www.megavideo.com/?v=V51DCKOT
clarament, molt millor pel·lícula que la actual que ja vaig posar, d'una època on la seguretat semblava més compromesa, existia la "conspiranoia mediatico-institucional" on fins un nen la podia posar en evidència la seguretat del món, segurament no devia ser molt complexe... Avui dia el que passa a la pel·lícula seria impossible, dons els coneixements i la dificultat per a una cosa semblant han crescut exponencialment, en canvi, hi ha més armes atòmiques escampades pel món, i moltes sense control, en venta o en mans d'individus indesitjables. Jo ho trobo molt més perillós que la guerra de titelles de la guerra freda.
I al joc de la vida, al que m'encanta jugar, és igualment complex, en tant que requereix aprenentatge diari, connexió a la xarxa i molt d'estomac amb un toc de descomfiança, recent tirada em va enviar al talego; quatre torns sense tirar. Temps per escriure i reflexionar. I per aprendre coses coneixent gent, sinó dolent tampoc alegre el que pots aprendre aquí. Dona per pensar...
El següent documental, d'ajuda, els trucs per portar bé la partida... de l'indi de "conocer a dios"
Documental: Las 7 leyes espirituales del éxito
http://www.megavideo.com/?v=32M4G06V (veure)
http://www.megaupload.com/es/?d=L4QPSFKC(descarregar)
i segueixo preguntant-me per què tot i saber alguna cosa encara no sempre ho utilitzo...
En fi... crec que que ha sortit un 10, una tirada totalment acceptable. Sort, m'havia costat uns bons MB. ;) Deixam dir atzar a les coses que no podem controlar... o si?
I donant una mica més de funció d'enllaç no de rollo, una joguina en format obert, que va la mar de bé i està en català, que em substitueix el photoshop, per molt cs que sigui... i pot obrir els antics arxius .psd, la guineueta del gimp, responsable del retoc d'imatges d'aquest bloc.
Programa: Gimp
http://sourceforge.net/project/downloading.php?groupname=gimp-win&filename=gimp-2.6.6-i686-setup.exe&use_mirror=fastbull
salut!
dimecres, 15 d’abril del 2009
lliure formació i informació
Formació en temps d'streaming, pelicules vistes des de la xarxa, per mi la millor manera en forma de documentals. No val per tot però pots aprendre els bàsics de quasi tot de forma amena.
Salvaran el món amb el seu documental? Sense voler ser cínic, si hagués tingut la oportunitat de fer un documental sens dubte seria així
http://video.google.com/videosearch?q=The+Zeitgeist+Movement%3A+Orientation+Presentation+-+spanish&emb=0#
Un 90% de coincidència, amb les coses que penso i predico, però aquests ultracinentificistes del venus project i el moviment Zeitgeist, com molts altres no s'expliquen coses com les dels següents dos documentals, que van junts perquè els dos parlen del mateix
Documental: las puertas de la percepción
http://www.megavideo.com/?v=MRMJHQMF (per veure)
http://www.megaupload.com/es/?d=G9AW5JBR(per descarregar)
segona part
http://www.megavideo.com/?v=Q010IKBM(per veure)
http://www.megaupload.com/es/?d=G16BP956(per descarregar)
regals de la pachamama que la ciència no pot (per ara) explicar...
Més formació, sobretot temes informàtics, tot i deduible de l'entrada anterior, els
també parlen català i són un clar exemple del titol de la entradaI em despedeixo explicant la pajarada gràfica del principi, una representació artistico-científica-simbòlica d'aquesta interferència doble que no m'acaba de deixar pensar amb claredat... potser per això he estat raro aquests últims dies. Ho sento pels que ho hagueu patit.
dimarts, 10 de març del 2009
friki joc o crua realitat?
Massa tard per poder-li dir, com a molt setmanari, a aquest bloc, i una mica ansiós per jugar al meu últim joc preferit amb els meus, o més ben dit, les meves, li dedico aquesta entrada. Illuminati és el nom del joc, i comença una nova etiqueta que és diu crua realitat. I la començo amb un documental pels defensors acèrrims del capitalisme, no deixa indiferentDocumental: Por un trago de agua (2006 )
http://www.tu.tv/videos/por-un-trago-de-agua-2006-documental
Tornant al joc, a part del nom del mateix, Iluminati és el nom d'un dels grups amb els que jugues, que tothom diu són els més poderosos i amb els que és més fàcil guanyar. Llavors, si totes les cartes representen coses que existeixen... Si heu vist el documental "Angeles y demonios" de l'entrada anterior, ja sabreu per on va la meva conspiranoia. Cal dir que és un joc envoltat de misteri. Té coses una mica bèsties, diuen alguns, com el dibuix del pentàgon en flames. Però aquesta és una nova edició del joc, cal dir que en la primera versió del joc, de l'any 85 crec, ja hi havia el pentàgon en flames, i hi havia una altra carta, terrorist nuke, on l'il·lustració és de les torres bessones explotant... En tot cas no es cosa meva ni de la meva conspiranoia, hi ha molta info sobre el tema, una peli i tot, com es pot veure a la següent imatge on es veuen els dibuixos que he comentat, jo deixo però uns documentals sobre aquesta gent...
Documental: The Illuminati (vol 1 de 2)
http://www.tu.tv/videos/the-illuminati-vol-1-1-parte-de-2
Documental: The Illuminati (vol 2 de 2)
http://www.tu.tv/videos/the-illuminati-vol-1-2-parte-de-2
Em veieu com un grillat conspiranòic potser, així que, per els més incrèduls, una altre dosi de crua realitat
Documental: Operaciones con bandera falsa (V.O.S. 73')
http://video.google.com/videoplay?docid=-6062293044777614604
I prou de conspiranoia, o crua realitat, depenent de la veracitat que donis a la informació en qüestió, però no vull despedir-me sense alabar una mica més aquest joc, i enllaçar a l'explicació de la wikipèdia, i a les referències de l'autor i l'empresa que el van crear.
La pàgina web oficial:
http://www.sjgames.com/illuminati/index.html
L'article de wikipèdia
http://en.wikipedia.org/wiki/Illuminati_(game)
i un enllaç a uns màsters de la conspiració on s'explica les cartes de l'antiga edició el que signifiquen segons ells...
http://www.cuttingedge.org/articles/icg.html
però no deixeu de visitar aquest últim per veure les cartes del pentàgon i les torres bessones originals...
http://www.cuttingedge.org/news/n1753.cfm
i ho sento perquè no m'he pogut resitir de posar les imatges d'algunes de les cartes originals...
Fuck the New World Order!
dilluns, 2 de març del 2009
física i metafísica
Sota aquest pretenciós títol, només les meves reflexions portades a imatges, documentals que parlen de coses que he pensat, o que m'han fet pensar coses. O entendre coses, o aportar exemples o visualitzacions de pensaments i creences.
Si, creences, dons amb aquesta entrada "m'he vist obligat" a afegir l'etiqueta misticisme, i és que per algú pragmàtic com jo, parlar de temes com, déu, àngels o dimonis (als títols dels documentals que poso) em sona, tot i que hi pugui estar d'acord amb moltes de les coses, així, místic.
Potser és que pensar sobre religió, encara que sigui la pròpia, sigui un acte místic.
És millor parlar d'això havent vist els documentals, així que sense més xerrera els presento i si de cas ja se'n parlarà...
Documental: El Secreto (2006, 90')
http://www.tu.tv/videos/the-secret-1-de-2
http://www.tu.tv/videos/the-secret-2-de-2
No sé si es pitjor v.o. subtitulada en dues parts
http://www.megavideo.com/?v=C6G3ZAU7
o una sencera traduït al castellà "latino" (és el que hi ha, mai més ben dit)
jo tinc la meva religió, el meu déu, que és com jo però millor, el meu ideal. I tu?
Documental: Conocer a dios (2006, 66')
http://www.megavideo.com/?v=RITV8NR4
Sense comentaris, si em coneixeu, que enllaci alguna cosa així es com per mirar-ho
Documental: Angeles y demonios al descubierto (2006, 67')
http://video.google.es/videoplay?docid=8117706512544654750
Per desgràcia tot això no fa més que alimentar la meva conspiranoia. És saber. I saber coses i no compartir-les amb els demés, i usar-les per imposar-se sobre elles, és abús de poder i divisió de la societat (humanitat?) en classes.
Documental: LHC El accelerador de partículas (2008, 44')
http://www.megavideo.com/?v=TV7TUN8U
Sobre l'armatoste aquest que estan construint entre França i Suïssa, per a resoldre grans qüestions actuals de físics teòrics, i que té molt a veure amb altres temes que es toquen en els altres documentals, tot i que des d'una vessant més científica i menys mística. Només comentar que els físics, que conceben tot el que passa al món com a una funció de probabilitat, volen construir aquest aparell (de fet ja hauria d'estar en funcionament) dient que hi ha probabilitats de que desaparesquem tots, xuclats per un forat negre o alguna cosa pitjor, i que jo sàpiga a ningú li han preguntat si li sembla bé córrer aquest risc. Una mica el que deia en el comentari del documental d'abans. I aquí, al poble del costat, una andròmina, tot i que més petita, del estil, i que jo sàpiga tampoc han preguntat res a ningú... Val la pena, per petita que sigui la probabilitat, desaparèixer per saber perquè érem aquí?
Si, creences, dons amb aquesta entrada "m'he vist obligat" a afegir l'etiqueta misticisme, i és que per algú pragmàtic com jo, parlar de temes com, déu, àngels o dimonis (als títols dels documentals que poso) em sona, tot i que hi pugui estar d'acord amb moltes de les coses, així, místic.
Potser és que pensar sobre religió, encara que sigui la pròpia, sigui un acte místic.
És millor parlar d'això havent vist els documentals, així que sense més xerrera els presento i si de cas ja se'n parlarà...
Documental: El Secreto (2006, 90')
http://www.tu.tv/videos/the-secret-1-de-2
http://www.tu.tv/videos/the-secret-2-de-2
No sé si es pitjor v.o. subtitulada en dues parts
http://www.megavideo.com/?v=C6G3ZAU7
o una sencera traduït al castellà "latino" (és el que hi ha, mai més ben dit)
jo tinc la meva religió, el meu déu, que és com jo però millor, el meu ideal. I tu?
Documental: Conocer a dios (2006, 66')
http://www.megavideo.com/?v=RITV8NR4
Sense comentaris, si em coneixeu, que enllaci alguna cosa així es com per mirar-ho
Documental: Angeles y demonios al descubierto (2006, 67')
http://video.google.es/videoplay?docid=8117706512544654750
Per desgràcia tot això no fa més que alimentar la meva conspiranoia. És saber. I saber coses i no compartir-les amb els demés, i usar-les per imposar-se sobre elles, és abús de poder i divisió de la societat (humanitat?) en classes.
Documental: LHC El accelerador de partículas (2008, 44')
http://www.megavideo.com/?v=TV7TUN8U
Sobre l'armatoste aquest que estan construint entre França i Suïssa, per a resoldre grans qüestions actuals de físics teòrics, i que té molt a veure amb altres temes que es toquen en els altres documentals, tot i que des d'una vessant més científica i menys mística. Només comentar que els físics, que conceben tot el que passa al món com a una funció de probabilitat, volen construir aquest aparell (de fet ja hauria d'estar en funcionament) dient que hi ha probabilitats de que desaparesquem tots, xuclats per un forat negre o alguna cosa pitjor, i que jo sàpiga a ningú li han preguntat si li sembla bé córrer aquest risc. Una mica el que deia en el comentari del documental d'abans. I aquí, al poble del costat, una andròmina, tot i que més petita, del estil, i que jo sàpiga tampoc han preguntat res a ningú... Val la pena, per petita que sigui la probabilitat, desaparèixer per saber perquè érem aquí?
dimarts, 17 de febrer del 2009
Presentació
Bé, després de temps buscant la manera de posar ordre al meu propi món, i de que bons amics tinguin tots un bloc, he pensat en aquesta eina com a una possibiltat de posar ordre al meu caòtic , almenys electrònic, món.
No em refereixo a l'electrònica pura i dura (hardware o "catxarrets", tot i que en parlaré), sinó a la extensió que tots tenim a la xarxa: els llocs que visitem, on escribim, o la informació que consultem...
I precisament el fet de cercar informació és el que més m'instiga a crear aquest bloc; quantes vegades hem repetit una cerca per tal de trobar aquella pàgina que ja hem vist, i que volem tornar a visitar?
Això té diverses solucions:
Les adresses d'interès al navegador d'internet. Si, són una solució, sempre i quan naveguis amb el teu pc i el teu navegador habitual.
Una llista, en paper o digital. Un document amb les adresses que ens interessin, classificades, per exemple en temes. Està molt bé un format digital (per exemple txt) però sinó el portes a sobre, posem al portàtil, o en un mòbil que ho permeti, millor fes-la en paper i porta-la sempre al damunt. Però clar, documents reals (papers), i electrònics (a la xarxa) no lliguen bé, ni que sigui perquè les adresses d'aquest últims tenen la desagradable costum de ser llargues i enrebassades, cosa que fa pesat i difícil passar d'uns als altres; es a dir escriure-les cada vegada, al paper un cop i tants com el visitem al navegador.
La següent opció lògica sembla... dons clar! poso aquest document a la xarxa i el puc consultar cada cop que m'hi conecti. Això soluciona els problemes de les solucions anteriors. Però qui hagi fet, allotjat i mantingut una plana web, sabrà la feina que significa, i tot que si tinc en ment el meu propi espai web, no és prioritari per ara, i el que pretenc solucionar-me amb aquest bloc si, perquè és un problema habitual.
Així dons, amb el to que impregna el fet que aquest bloc sigui públic, aquí tinc la meva autojustificació d'aquest.
El mateix to pseudoformal que es deriva de pensar que potser algú llegirà aquestes línies em porta a escriure també els problemes del bloc, i concretament d'aquest bloc. Això també em servirà també per veure fins a quin punt són restrictives les condicions d'ús d'aquest, dons és google qui ofereix aquest servei.
Per fer-te una conta en qualsevol servei web acceptes unes condicions d'us, normalment sense llegir-les, per tal de poder prosseguir o finalitzar la inscripció. Això pot semblar normal, però pot arribar a ser un problema, i ho ha estat: en serveis com facebook o myspace el propietari del web és, per les condicions d'ús, propietari de tot allò que els usuaris penjin, incloent fotografies, cançons o videos.
Sembla lògic pensar que en un servei no pots despotricar d'aquest, almenys si és gratuït, però per pròpia inquietud vital no m'en puc estar.
No sé si és habitual (perquè no m'he fet mai un bloc) que t'obliguin a fer-te un compte de correu-e, però sem fa estrany i això que a mi no em representava un problema, dons fa molt que tinc un gmail, de quan en comptes de que t'obliguessin, t'havia de convidar unaltre usuari... La meva conspiranoia em porta a preguntar-me si aquesta gent deuen voler acaparar, a part de les cerques, els correus-e gratuits a la xarxa.
I no sé si és conspiranoia meva, però només cal preguntar a qualsevol que fa per buscar coses a la xarxa, i si el/la vols posar en un compromís, demana-li que et digui tres cercadors més, a part del gran G de qui aquí parlo.
Porta a pensar... 1984? Ministèri de la Veritat? Qui decideix quina és la informació que trobes? O la proabilitat de trobarla? I si hi ha una pàgina que pel motiu que sigui decideixen no mostrar-la?
En tot cas, només recordar que si fa temps que busques quelcom i no tens resultats satisfactoris, prova millor amb unaltre ordinador, que trobaràs, almenys, coses diferents. I és així perquè aquesta gent ordenen els resultats de forma (a part d'altament secreta) que depen de les cerques anteriors realitzades des d'aquell ordinador.
És a dir, que el que busquem queda enmagatzemat i, per exemple, serà usat per a personalitzar la publicitat que ens apareixerà al buscador o al nostre nou obligat correu-e.
Això és pot solucionar fàcilment fent ús d'un proxy per a navegar, i sense més xerrera aquí deixo tres enllaços que fan la feina per la qual he concebut aquest bloc.
Documental: Los creadores de google (The google boys, usa 2004. 44')
http://www.megavideo.com/?v=5W9JE0MQ
si, megavideo fa pudor, però el video no l'he pujat jo, i dura menys que la limitació que posen
Documental: El mundo según google (2006)
No em refereixo a l'electrònica pura i dura (hardware o "catxarrets", tot i que en parlaré), sinó a la extensió que tots tenim a la xarxa: els llocs que visitem, on escribim, o la informació que consultem...
I precisament el fet de cercar informació és el que més m'instiga a crear aquest bloc; quantes vegades hem repetit una cerca per tal de trobar aquella pàgina que ja hem vist, i que volem tornar a visitar?
Això té diverses solucions:
Les adresses d'interès al navegador d'internet. Si, són una solució, sempre i quan naveguis amb el teu pc i el teu navegador habitual.
Una llista, en paper o digital. Un document amb les adresses que ens interessin, classificades, per exemple en temes. Està molt bé un format digital (per exemple txt) però sinó el portes a sobre, posem al portàtil, o en un mòbil que ho permeti, millor fes-la en paper i porta-la sempre al damunt. Però clar, documents reals (papers), i electrònics (a la xarxa) no lliguen bé, ni que sigui perquè les adresses d'aquest últims tenen la desagradable costum de ser llargues i enrebassades, cosa que fa pesat i difícil passar d'uns als altres; es a dir escriure-les cada vegada, al paper un cop i tants com el visitem al navegador.
La següent opció lògica sembla... dons clar! poso aquest document a la xarxa i el puc consultar cada cop que m'hi conecti. Això soluciona els problemes de les solucions anteriors. Però qui hagi fet, allotjat i mantingut una plana web, sabrà la feina que significa, i tot que si tinc en ment el meu propi espai web, no és prioritari per ara, i el que pretenc solucionar-me amb aquest bloc si, perquè és un problema habitual.
Així dons, amb el to que impregna el fet que aquest bloc sigui públic, aquí tinc la meva autojustificació d'aquest.
El mateix to pseudoformal que es deriva de pensar que potser algú llegirà aquestes línies em porta a escriure també els problemes del bloc, i concretament d'aquest bloc. Això també em servirà també per veure fins a quin punt són restrictives les condicions d'ús d'aquest, dons és google qui ofereix aquest servei.
Per fer-te una conta en qualsevol servei web acceptes unes condicions d'us, normalment sense llegir-les, per tal de poder prosseguir o finalitzar la inscripció. Això pot semblar normal, però pot arribar a ser un problema, i ho ha estat: en serveis com facebook o myspace el propietari del web és, per les condicions d'ús, propietari de tot allò que els usuaris penjin, incloent fotografies, cançons o videos.
Sembla lògic pensar que en un servei no pots despotricar d'aquest, almenys si és gratuït, però per pròpia inquietud vital no m'en puc estar.
No sé si és habitual (perquè no m'he fet mai un bloc) que t'obliguin a fer-te un compte de correu-e, però sem fa estrany i això que a mi no em representava un problema, dons fa molt que tinc un gmail, de quan en comptes de que t'obliguessin, t'havia de convidar unaltre usuari... La meva conspiranoia em porta a preguntar-me si aquesta gent deuen voler acaparar, a part de les cerques, els correus-e gratuits a la xarxa.
I no sé si és conspiranoia meva, però només cal preguntar a qualsevol que fa per buscar coses a la xarxa, i si el/la vols posar en un compromís, demana-li que et digui tres cercadors més, a part del gran G de qui aquí parlo.
Porta a pensar... 1984? Ministèri de la Veritat? Qui decideix quina és la informació que trobes? O la proabilitat de trobarla? I si hi ha una pàgina que pel motiu que sigui decideixen no mostrar-la?
En tot cas, només recordar que si fa temps que busques quelcom i no tens resultats satisfactoris, prova millor amb unaltre ordinador, que trobaràs, almenys, coses diferents. I és així perquè aquesta gent ordenen els resultats de forma (a part d'altament secreta) que depen de les cerques anteriors realitzades des d'aquell ordinador.
És a dir, que el que busquem queda enmagatzemat i, per exemple, serà usat per a personalitzar la publicitat que ens apareixerà al buscador o al nostre nou obligat correu-e.
Això és pot solucionar fàcilment fent ús d'un proxy per a navegar, i sense més xerrera aquí deixo tres enllaços que fan la feina per la qual he concebut aquest bloc.
Documental: Los creadores de google (The google boys, usa 2004. 44')
http://www.megavideo.com/?v=5W9JE0MQ
si, megavideo fa pudor, però el video no l'he pujat jo, i dura menys que la limitació que posen
Documental: El mundo según google (2006)
http://stage6.divx.com/user/tvripper/video/1345043/Documental---El-Mundo-Segun-Google
o bé a
http://video.google.com/videoplay?docid=-2084919753106562775&q=el+mundo+segun+google
em consta que l'han penjat i despenjat de googlevideos varies vegades, qui sap si l'enllaç anirà quan el clickis...
Programa: Tor. Proxy per a la navegació anònima, veure la web del projecte:
http://www.torproject.org/
En fi, no està mal per començar, quina xerrera si m'hi poso...
o bé a
http://video.google.com/videoplay?docid=-2084919753106562775&q=el+mundo+segun+google
em consta que l'han penjat i despenjat de googlevideos varies vegades, qui sap si l'enllaç anirà quan el clickis...
Programa: Tor. Proxy per a la navegació anònima, veure la web del projecte:
http://www.torproject.org/
En fi, no està mal per començar, quina xerrera si m'hi poso...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
