de soberania econòmica, gestió de la transició i necessari internacionalisme

He assistit a una xerrada molt interessant a càrrec d'un militant d'endavant de tema "no pot haver-hi independència dels països catalans sense sobirania econòmica".
M'ha agradat molt, comparteixo la idea i l'anàlisi, però m'ha portat a les següents reflexions.

Suposant prendre el poder del país, de la regió cultural si se'm permet, de forma democràtica o revolucionària, caldria no sols humanitzar l'economia a tots els nivells (12 n'ha mencionat el ponent), sinó també internacionalitzar el procés lluitant per la emancipació global de la gent del capitalisme.

El problema per mi radica en el necessari treball als dos fronts, no sé a quin amb més èmfasi però amb l'agreujant d'un temps límit. Dons el capital va guanyant i el temps juga a favor seu.

Suposem que ja posseïm el poder per declarar els països catalans lliures i sobirans, i ens disposem a convertir l'economia per tractar de ser autosuficients. Suposem un canvi de moneda, l'estat canvia els euros per la nova moneda, i els guarda per a mantenir relacions comercials d'importació del que ens faci falta. Com hem vist el principal problema és l'energia importada i el nostre sistema d'alimentació, que també ho importa gairebé tot.

Hi ha sòl conreable, diuen els experts, per alimentar a totes les catalanes sols canviant que i com produïm el que menjem. Pel que fa a l'energia, vivim en país assoleiat amb una capacitat de captació solar molt gran. Clarament fa més sol als PPCC que a Alemanya (per això venen) i allà produeixen una tercera part de l'energia que consumeixen amb energia solar i aquí no arribem al 3%. En aquest tema però, el que més cal és un canvi de paradigma que afecti no sols a l'origen de l'energia sinó també a l'ús que se'n fa, com es gasta, com i on es produeix i com es reparteix.

Cal recordar que és tan inviable mantenir el sistema actual de transport privat amb combustibles fòssils com cert és que és la base del actual decadent sistema econòmic. En aquesta transició energètica i econòmica, per tant, hauríem de seguir important combustibles que no produïm als PPCC, ni que fos per els serveis públics que de moment no es poguessin fer d'altra manera. De la mateixa manera ens passaria amb l'energia necessària per a fer la mencionada reconversió energètica, industrial i de mètode productiu, dons avui dia la major part l'importem.

I per a mi aquest és el punt clau. On el capitalisme financer actual ens pot fer més mal, amb aranzels, embargaments i altres mètodes de submissió per la nostra dependència internacional. Tot i que podriem trobar alguns aliats comercials internacionals, segurament seria qüestió de temps que el sistema capitalista ens ofegués fins acabar amb nosaltres. És per això que defenso l'imprescindible internacionalisme de la lluita anticapitalista on s'enmarca l'emancipació nacional. O guanyem tots alhora (més o menys) o estem condemnats a perdre la lluita. Per tant a l'hora de la reconversió nacional, caldria actuar i aliar-se internacionalment per a coordinar i precipitar les lluites que arreu es lliuren contra el capital, o iniciarles on calgui, dons com hem dit el temps ens va en contra.

En la millor situació d'emancipacó de la humanitat, està clar que el nivell de vida (entès com el que menjem, tenim i fem) haurà de ser el que surti de repartir els recursos globals entre els homes que som, sense posar en perill les futures generacions. Això, tot i que caldria replantejar molts dels béns que disposem, porta a pensar que per mantenir l'actual societat de la informació, caldria repartir bé recursos molt escassos, tot canviant també la qualitat i duració dels bens produïts. I és que és impensable el just repartiment i monitorització global de recursos sense l'actual xarxa d'informació i part dels dispositius que la formen, fets tots amb materials en part molt escassos.

Així dons parlaríem d'un necessàri planejament econòmic global  de serveis bàsics: alimentació, habitatge, educació i sanitat. Infraestructures, comunicacións, etcètera... i de quina millor manera es podria fer sinó en federacions internacionals d'experts. A l'estil d'una OMS formada per els millors metges del món i totalment desvinculada de lleis del mercat i la necessitat implícita de benefici, preocupant-se només per els problemes de salut humans. I així amb tots els sectors: els millors tècnics de totes les disciplines al servei del bé comunitàri global.

Des de la visió actual, serveis socials i serveis públics serien la principal ocupació de la gent, dons uns pocs s'encarregarien de l'agricultura i l'alimentació, i tants altres de la producció i distribució industrial, ja molt automatitzada. Si ens repartissim bé la feina necessària, parlariem de treballar menys i viure millor a escala global.

Com a conclusió animar-vos als que lluitem per a la transformació social, a incloure la visió internacionalista dins l'anticapitalisme més o menys combatiu que practiquem. I a dedicar una mica del nostre esforç revolucionari a pensar el nostre món ideal, de manera concreta, en el camp que nosaltres mateixes preferim i al que pensem que podem aportar alguna cosa.

Anticapitalistes internacionalistes!
Endavant les que lluiten
Endavant els que lluiten

salut!

fent memòria

farts de dir: "això ja ho deiem nosaltres fa..."

“Hemos llegado a un punto en que podríamos apelar más aún al deber de consumir que al deber de producir, según hemos dicho. Abundan los brazos, pero sobre todo abundan los cerebros científicos i técnicos para resolver todos los problemas de la producción y la distribución; podemos disfrutar al fin de la paz y de la abundancia que la humanidad no ha conocido todavía mas que fugazmente, como etapa de preparación para la nueva guerra. El hombre de nuestros dias no tendria perdón ni disculpa si, en lugar de aprovechar para el bien, para la dicha y la paz todos los recursos de que se puede disponer, los aprovechara o mallograra para crear un capitalismo de Estado omnipotente y totalitario o para destruir localmente hasta las bases mínimas de sustentación física sobre el globo. Un mundo unido o ninguno; un mundo feliz o un mundo en escombros; una economia no capitalista, para la plena satisfación de las necesidades humanas, o el debate estéril en la contradicción, la inseguridad y el temor.”

Diego Abad de Santillán, 1976

Secrets dels més transparents

(esperpentic awards)

Que coincideixi la concessió de l'administració local més transparent i una vaga del personal que treballa en el mateix ajuntament no pot pas ser res de bo o una curiosa casualitat, sinó fruit d'un savoir-faire que ja té història i aquest poble n'és un exemple. El intentar quedar bé públicament amb tothom i vendre un model de poble, per després fer segons propis interessos i creences. Mirant el propi benefici per davant de, sinó el de la majoria que sembla que fins ara els han estat incondicionals; el dels que els hi demana, i a qui en teoria dóna suport i més ho necessita: entitats, de joves, cultura popular, solidàries... Treient-se de sobre propostes i idees de persones inquietes del nostre poble, mentre s'omplen la boca amb mots de participació ciutadana. Potser és que el que ells entenen per participació és “nosaltres t'arreglem els parcs per que surtis a passejar, córrer, amb bici o a passejar el gos per participar de SanQu Park”?

Dons si, excepte pel nom, és la imatge de marca que han vengut del meu poble els que l'han gestionat els últims anys. Amb excel·lència vistos els resultats electorals, i professionalitat a jutjar pels mitjans invertits: el cap de comunicació de l'ajuntament ha estat qui més cobrava, i s'han creat mitjans de comunicació “exemplars”.
Però no és la idea que jo en tinc, a mi més que anar en bici i passejar els nens i/o el gos amb tranquil·litat em venen al cap les festes, correfocs, balls, els concerts a les places, sovint muntats també per aquestes i altres entitats, esplais i caus per a fer diners, trobades d'entitats solidàries... Les festes a l'estiu, els mateixos en unes barraques on ens ho fèiem soles, al centre, els de les places, els pocs garitos al cap de setmana, en festes i ponts, als quintos de nadal...

Tota aquella gent que fem, o intentem fer coses al poble sabem que cada dia és més difícil, s'han de complir més requisits, sol·licituds, pagar fiances,... i les traves o facilitats que hi vulguin posar segons, ja no sols depenent de quina entitat i l'interès que per l'ajuntament tingui; sinó fins a l'amistança que es tinguin les dues persones que gestionen el tràmit. Forma clara d'amiguisme no gaire transparent. No sé de quanta gent més però aquest no pot ser el meu Sant Cugat. És massa avorrit, regulador i repressor pels que hi volem seguir fent les nostres activitats, i divertir-nos-hi. És massa difícil fer el Sant Cugat viu que volen vendre que promouen. I no tenim perquè aguantar-ho.

En algún altre tema potser no és tan flagrant, però si en participació. L'últim exemple les properes festes, aquest any prometen ser distretes, de moment, de tant participatives que estan essent, la comissió de festes està per dimitir i les entitats de joves que muntaven barraques, i que tenien per a aquest any una proposta al centre del poble no la faran, tot per no posar-se d'acord amb el consistori.

Crido a tots els que vulguem participar de sant cugat a despertar, o com a mínim no votar partits grans (#noELSvotis) dons l'abstenció, el vot en blanc i el nul beneficien la esperpèntica majoria! (*)

cap de setmana de carrers i places e-convocat

la revolució serà tuitejada!

aquest passat cap de setmana ha estat mogudet, especialment als carrers i places de barcelona tot i que arreu de l'estat espanyol hi ha hagut mobilitzacions, més o menys massives i, malgrat s'hagi volgut dir el contrari, cíviques i populars. Amb gent de tot tipus clamant unes consignes clares contra la classe política, els bancs i les empreses que precaritzen les nostres vides. Dir que n'estan farts de retallades i ajuts als bancs, de corrupció i injustícia. Proclames senzilles han incitat a la gent: #NoLESvotes , #indignate , #15Mani #noelsvotis , #democraciareal i alguna altra han portat a les manifestacions gent convocada principalment via xarxes socials (#fb i #twitter) webs i blocs.
Apunt d'acabar-se diumenge 15 de Maig els massmedia no s'en feien ressó, però clar, al ciberespai global on s'havien convocat, e-mitjans anaven plens a vessar de missatges fotos i vídeos que la gent enviava allí estant. #15M ha aconseguit unificar manifestacions a unes 60 espanyoles, moltes amb molta gent, com a la capital, i ni la televisió de l'estat, se'en feia ressó. Aquí vem poder veure algun breu al 3/24 que deia que hi havia manifestacions a barcelona, madrid i una cinquantena més de ciutats.
Dilluns cap diari nacional portarà la notícia, el washington post si
Gent es queda acampant a bcn a plaça catalunya #acampadabcn i a madrid #acampadasol a plaza del sol i s' estén l'ús de l'etiqueta #spanishrevolution

Això promet però sembla no es pot seguir pels mitjans habituals com tv o premsa...

Si et fa mandra començar a dir la teva al tuiter pots començar amb les etiquetes # d'aquesta entrada i seguir amb un lector de fonts RSS. Sempre hi tindràs les últimes actualitzacions

Surt al carrer i/o (e-)participa!
Salut!

(per cert com sempre, una de les millors cobertures del cap de setmana del 15M, de kaos, veu-la a http://www.kaosenlared.net/noticia/cronicas-miles-manifestantes-estado-espanol-contra-crisis-capitalista- )