dilluns, 24 de setembre del 2012

de soberania econòmica, gestió de la transició i necessari internacionalisme

He assistit a una xerrada molt interessant a càrrec d'un militant d'endavant de tema "no pot haver-hi independència dels països catalans sense sobirania econòmica".
M'ha agradat molt, comparteixo la idea i l'anàlisi, però m'ha portat a les següents reflexions.

Suposant prendre el poder del país, de la regió cultural si se'm permet, de forma democràtica o revolucionària, caldria no sols humanitzar l'economia a tots els nivells (12 n'ha mencionat el ponent), sinó també internacionalitzar el procés lluitant per la emancipació global de la gent del capitalisme.

El problema per mi radica en el necessari treball als dos fronts, no sé a quin amb més èmfasi però amb l'agreujant d'un temps límit. Dons el capital va guanyant i el temps juga a favor seu.

Suposem que ja posseïm el poder per declarar els països catalans lliures i sobirans, i ens disposem a convertir l'economia per tractar de ser autosuficients. Suposem un canvi de moneda, l'estat canvia els euros per la nova moneda, i els guarda per a mantenir relacions comercials d'importació del que ens faci falta. Com hem vist el principal problema és l'energia importada i el nostre sistema d'alimentació, que també ho importa gairebé tot.

Hi ha sòl conreable, diuen els experts, per alimentar a totes les catalanes sols canviant que i com produïm el que menjem. Pel que fa a l'energia, vivim en país assoleiat amb una capacitat de captació solar molt gran. Clarament fa més sol als PPCC que a Alemanya (per això venen) i allà produeixen una tercera part de l'energia que consumeixen amb energia solar i aquí no arribem al 3%. En aquest tema però, el que més cal és un canvi de paradigma que afecti no sols a l'origen de l'energia sinó també a l'ús que se'n fa, com es gasta, com i on es produeix i com es reparteix.

Cal recordar que és tan inviable mantenir el sistema actual de transport privat amb combustibles fòssils com cert és que és la base del actual decadent sistema econòmic. En aquesta transició energètica i econòmica, per tant, hauríem de seguir important combustibles que no produïm als PPCC, ni que fos per els serveis públics que de moment no es poguessin fer d'altra manera. De la mateixa manera ens passaria amb l'energia necessària per a fer la mencionada reconversió energètica, industrial i de mètode productiu, dons avui dia la major part l'importem.

I per a mi aquest és el punt clau. On el capitalisme financer actual ens pot fer més mal, amb aranzels, embargaments i altres mètodes de submissió per la nostra dependència internacional. Tot i que podriem trobar alguns aliats comercials internacionals, segurament seria qüestió de temps que el sistema capitalista ens ofegués fins acabar amb nosaltres. És per això que defenso l'imprescindible internacionalisme de la lluita anticapitalista on s'enmarca l'emancipació nacional. O guanyem tots alhora (més o menys) o estem condemnats a perdre la lluita. Per tant a l'hora de la reconversió nacional, caldria actuar i aliar-se internacionalment per a coordinar i precipitar les lluites que arreu es lliuren contra el capital, o iniciarles on calgui, dons com hem dit el temps ens va en contra.

En la millor situació d'emancipacó de la humanitat, està clar que el nivell de vida (entès com el que menjem, tenim i fem) haurà de ser el que surti de repartir els recursos globals entre els homes que som, sense posar en perill les futures generacions. Això, tot i que caldria replantejar molts dels béns que disposem, porta a pensar que per mantenir l'actual societat de la informació, caldria repartir bé recursos molt escassos, tot canviant també la qualitat i duració dels bens produïts. I és que és impensable el just repartiment i monitorització global de recursos sense l'actual xarxa d'informació i part dels dispositius que la formen, fets tots amb materials en part molt escassos.

Així dons parlaríem d'un necessàri planejament econòmic global  de serveis bàsics: alimentació, habitatge, educació i sanitat. Infraestructures, comunicacións, etcètera... i de quina millor manera es podria fer sinó en federacions internacionals d'experts. A l'estil d'una OMS formada per els millors metges del món i totalment desvinculada de lleis del mercat i la necessitat implícita de benefici, preocupant-se només per els problemes de salut humans. I així amb tots els sectors: els millors tècnics de totes les disciplines al servei del bé comunitàri global.

Des de la visió actual, serveis socials i serveis públics serien la principal ocupació de la gent, dons uns pocs s'encarregarien de l'agricultura i l'alimentació, i tants altres de la producció i distribució industrial, ja molt automatitzada. Si ens repartissim bé la feina necessària, parlariem de treballar menys i viure millor a escala global.

Com a conclusió animar-vos als que lluitem per a la transformació social, a incloure la visió internacionalista dins l'anticapitalisme més o menys combatiu que practiquem. I a dedicar una mica del nostre esforç revolucionari a pensar el nostre món ideal, de manera concreta, en el camp que nosaltres mateixes preferim i al que pensem que podem aportar alguna cosa.

Anticapitalistes internacionalistes!
Endavant les que lluiten
Endavant els que lluiten

salut!

dilluns, 3 de setembre del 2012

fent memòria

farts de dir: "això ja ho deiem nosaltres fa..."



“Hemos llegado a un punto en que podríamos apelar más aún al deber de consumir que al deber de producir, según hemos dicho. Abundan los brazos, pero sobre todo abundan los cerebros científicos i técnicos para resolver todos los problemas de la producción y la distribución; podemos disfrutar al fin de la paz y de la abundancia que la humanidad no ha conocido todavía mas que fugazmente, como etapa de preparación para la nueva guerra. El hombre de nuestros dias no tendria perdón ni disculpa si, en lugar de aprovechar para el bien, para la dicha y la paz todos los recursos de que se puede disponer, los aprovechara o mallograra para crear un capitalismo de Estado omnipotente y totalitario o para destruir localmente hasta las bases mínimas de sustentación física sobre el globo. Un mundo unido o ninguno; un mundo feliz o un mundo en escombros; una economia no capitalista, para la plena satisfación de las necesidades humanas, o el debate estéril en la contradicción, la inseguridad y el temor.”
Diego Abad de Santillán, 1976

dimarts, 22 de novembre del 2011

smart street, stupid city

o
ciu civitas magna


2 dies ha tardat el president Mas en sortir a explicar noves retallades al sector públic. 2 dies des del 20N, i dilluns 21 fou per valorar, positivament, els resultat electorals. Essent insuficients els 2 recents morts, s'anuncien noves retallades i es torna a parlar copagament mentre es financia milionàriamnet seu de mutues privades.

Aquest és el model encobert de país que pretenen instaurar a cop de tisora, el que el senyor Boí Ruiz va dir, que la salut és cosa de cadascú...O sigui que sinó et pots pagar el tractament, o la visita, dons ja et pots morir... I si vols fer-te la prova ràpid, que t'hi pot anar la vida, paga sanitat privada, que s'enriqueix un amic meu i així el negoci és rodó.

El mateix govern que el primer que va fer va ser eliminar un impost als més rics del país demana sacrificis als més pobres. Això mentre segueix impune el frau fiscal, amb estafes al estat dels més rics per valor de vàries vegades les quantitats que suposadament s'estan havent de retallar.

Sant Cugat ciutat estrella convergent i per tant modèlica en la manera d'entendre el país, sembla que la crisi no afecta, escoles i clíniques privades i d'”alt estànding” on sembla que no importi el compte; on es permet que es tanquin els CAPs de nit i en canvi es vol gastar una barbaritat en fer una ciutat intel·ligent per saber on es pot aparcar. I a sobre l'alcaldessa té la morra i/o l'heretat savoir faire de declarar que no retallarà al sector públic; si no ho ordena el govern.

Aquesta visió de negoci com a forma d'entendre la política del govern també va en detriment de la lluita en contra de l'expoli nacional. No importa que amb el que espanya ens roba tampoc caldria retallar. Dons la visió del govern dels millors per a els millors (els més rics), té en compte els negocis dels seus, que són molts enllà dels països catalans, més que no el benestar de les capes més humils del país.

Ara més que mai cal organitzar-se, sortir al carrer i lluitar per defensar el que és nostre i què el capital perfectament representat per l'avui nostre govern ens pretén prendre; amb una crisi com a excusa, pròpia d'aquest sistema capitalista.

...

més entrades sobre l'smartcity en breu (esmartqueé?)...

salut i acció!

dimecres, 22 de juny del 2011

capital (PSOE & CiU) vs gent corrent (Fight!)

19 de juny en 3 imatges (dels mils que hi ha)

El passat diumenge 19 centenars de milers de persones van sortir als carrers de tota espanya per dir als polítics que ja no es creuen aquesta crisi, culpa d'uns pocs i que ens volen fer pagar a totes.





by Ferran Martín (la información)

by Jordi Salvia

Vull acabar dient que estic content de que la de barcelona fos la més multitudinària de 60 manifestacions, i de que va ser molt plural, animada i pacífica.
Ens veiem pels carrers,
salut!

dimarts, 17 de maig del 2011

Secrets dels més transparents

(esperpentic awards)

Que coincideixi la concessió de l'administració local més transparent i una vaga del personal que treballa en el mateix ajuntament no pot pas ser res de bo o una curiosa casualitat, sinó fruit d'un savoir-faire que ja té història i aquest poble n'és un exemple. El intentar quedar bé públicament amb tothom i vendre un model de poble, per després fer segons propis interessos i creences. Mirant el propi benefici per davant de, sinó el de la majoria que sembla que fins ara els han estat incondicionals; el dels que els hi demana, i a qui en teoria dóna suport i més ho necessita: entitats, de joves, cultura popular, solidàries... Treient-se de sobre propostes i idees de persones inquietes del nostre poble, mentre s'omplen la boca amb mots de participació ciutadana. Potser és que el que ells entenen per participació és “nosaltres t'arreglem els parcs per que surtis a passejar, córrer, amb bici o a passejar el gos per participar de SanQu Park”?

Dons si, excepte pel nom, és la imatge de marca que han vengut del meu poble els que l'han gestionat els últims anys. Amb excel·lència vistos els resultats electorals, i professionalitat a jutjar pels mitjans invertits: el cap de comunicació de l'ajuntament ha estat qui més cobrava, i s'han creat mitjans de comunicació “exemplars”.
Però no és la idea que jo en tinc, a mi més que anar en bici i passejar els nens i/o el gos amb tranquil·litat em venen al cap les festes, correfocs, balls, els concerts a les places, sovint muntats també per aquestes i altres entitats, esplais i caus per a fer diners, trobades d'entitats solidàries... Les festes a l'estiu, els mateixos en unes barraques on ens ho fèiem soles, al centre, els de les places, els pocs garitos al cap de setmana, en festes i ponts, als quintos de nadal...

Tota aquella gent que fem, o intentem fer coses al poble sabem que cada dia és més difícil, s'han de complir més requisits, sol·licituds, pagar fiances,... i les traves o facilitats que hi vulguin posar segons, ja no sols depenent de quina entitat i l'interès que per l'ajuntament tingui; sinó fins a l'amistança que es tinguin les dues persones que gestionen el tràmit. Forma clara d'amiguisme no gaire transparent. No sé de quanta gent més però aquest no pot ser el meu Sant Cugat. És massa avorrit, regulador i repressor pels que hi volem seguir fent les nostres activitats, i divertir-nos-hi. És massa difícil fer el Sant Cugat viu que volen vendre que promouen. I no tenim perquè aguantar-ho.

En algún altre tema potser no és tan flagrant, però si en participació. L'últim exemple les properes festes, aquest any prometen ser distretes, de moment, de tant participatives que estan essent, la comissió de festes està per dimitir i les entitats de joves que muntaven barraques, i que tenien per a aquest any una proposta al centre del poble no la faran, tot per no posar-se d'acord amb el consistori.

Crido a tots els que vulguem participar de sant cugat a despertar, o com a mínim no votar partits grans (#noELSvotis) dons l'abstenció, el vot en blanc i el nul beneficien la esperpèntica majoria! (*)

dilluns, 16 de maig del 2011

cap de setmana de carrers i places e-convocat

la revolució serà tuitejada!

aquest passat cap de setmana ha estat mogudet, especialment als carrers i places de barcelona tot i que arreu de l'estat espanyol hi ha hagut mobilitzacions, més o menys massives i, malgrat s'hagi volgut dir el contrari, cíviques i populars. Amb gent de tot tipus clamant unes consignes clares contra la classe política, els bancs i les empreses que precaritzen les nostres vides. Dir que n'estan farts de retallades i ajuts als bancs, de corrupció i injustícia. Proclames senzilles han incitat a la gent: #NoLESvotes , #indignate , #15Mani #noelsvotis , #democraciareal i alguna altra han portat a les manifestacions gent convocada principalment via xarxes socials (#fb i #twitter) webs i blocs.
Apunt d'acabar-se diumenge 15 de Maig els massmedia no s'en feien ressó, però clar, al ciberespai global on s'havien convocat, e-mitjans anaven plens a vessar de missatges fotos i vídeos que la gent enviava allí estant. #15M ha aconseguit unificar manifestacions a unes 60 espanyoles, moltes amb molta gent, com a la capital, i ni la televisió de l'estat, se'en feia ressó. Aquí vem poder veure algun breu al 3/24 que deia que hi havia manifestacions a barcelona, madrid i una cinquantena més de ciutats.
Dilluns cap diari nacional portarà la notícia, el washington post si
Gent es queda acampant a bcn a plaça catalunya #acampadabcn i a madrid #acampadasol a plaza del sol i s' estén l'ús de l'etiqueta #spanishrevolution

Això promet però sembla no es pot seguir pels mitjans habituals com tv o premsa...

Si et fa mandra començar a dir la teva al tuiter pots començar amb les etiquetes # d'aquesta entrada i seguir amb un lector de fonts RSS. Sempre hi tindràs les últimes actualitzacions

Surt al carrer i/o (e-)participa!
Salut!

(per cert com sempre, una de les millors cobertures del cap de setmana del 15M, de kaos, veu-la a http://www.kaosenlared.net/noticia/cronicas-miles-manifestantes-estado-espanol-contra-crisis-capitalista- )

dijous, 3 de febrer del 2011

no pararem

fins que tot(e)s siguem lliures

"Jo no sóc ni un savi ni un filòsof, ni tan sols un escriptor d'ofici. He escrit molt poc durant la meva vida i solament ho he fet, per dir-ho així, a pèl, quan una convicció apassionada em forçava a vèncer la meva repugnància instintiva contra tota
exhibició del meu propi jo en públic. Qui sóc jo, doncs? I què és el que m'impulsa ara a publicar aquest treball? Jo sóc un cercador apassionat de la veritat i un enemic, no menys apassionat, de les ficcions desgraciades amb que el partit de l'ordre, aquest representant oficial, privilegiat i interessat en totes les malapteses religioses, metafísiques, polítiques, jurídiques, econòmiques i socials, presents i passades, pretén servir-se, encara avui, per a dominar i esclavitzar el món. Jo sóc un amant fanàtic de la llibertat, la qual considero com l'únic mitjà, dins el qual poden desenvolupar-se i engrandir-se la intel·ligència, la dignitat i la felicitat dels homes... La llibertat que consisteix en el ple desenvolupament de totes les potències materials, intel·lectuals i morals que es troben latents en cadascun... Jo entenc aquesta llibertat com una cosa que, lluny de ser un límit per a la llibertat de l'altre, troba, per contra, en aquesta llibertat de l'altre la seva confirmació i la seva extensió a l'infinit; la llibertat limitada de cadascun per la llibertat de tots, la llibertat per la solidaritat, la llibertat en la igualtat; la llibertat que triomfa de la força bruta i del principi d'autoritat, que no va ser mai més que l'expressió ideal d'aquesta força... Jo sóc partidari convençut de la igualtat econòmica i social, perquè sé que, fora d'aquesta igualtat, la llibertat, la justícia, la dignitat humana, la moralitat i el benestar dels individus, així com la prosperitat de les nacions no seran mai sinó mentides." Mikhaïl Bakunin



tot extret de la viquipèdia
com a reflexió: com un text d'algú nascut quasi fa dos-cents anys pot tenir avui dia encara tanta vigència?
Per mi avui dia és més clar que mai que no pot haver llibertat individual protegida per fronteres, l'emancipació de la humanitat haurà de ser forçosament internacional.
salut i lluita per la llibertat!

dimecres, 26 de gener del 2011

bon i agitat any primer

El primer post de l'any, d'acord que arriba tard del gener però se'm acumulen les coses a dir.
Primer vull picar l'ull als tunisians, perquè lluitant s'han tret la lacra de governants lladres que tenien. El primer règim tirànic en caure al 2011 no ha durat ni quinze dies!
El segons que vull felicitar, són els islandesos, ells ja van fer la seva revolució silenciada (veure l'enllaç ) i, amb el tema de wikileaks, va sortir que el govern nord-americà ha demanat les dades personals de twitter de tots els seguidors de wikileaks (més de 630mil) entre ells els de una membre del govern islandès. Respecte a això ella i el president d'islàndia van fer unes declaracions molt dures contra els ianquis. Acte seguit convidaren a Assange i wikileaks a instal·lar-se al seu país, i van tramitar una llei amb caràcter d'urgència per tal de convertir-se en un petit paradís de la llibertat d'expressió.(veure l'enllaç ) Jo he de dir que la seu del meu núvol ja és allí.
I després de les bones, les dolentes, han aprovat la maleïda llei binden-Sinde que permetrà tancar webs sense autorització judicial... olé ecspanya!!!
La resposta a part de ràpida sembla que també portarà cua, el director de l'acadèmia de cine del país de cuyo nombre no me quiero acordar ja ha dit que dimitiria, dons està en desacord, després de la propera cerimònia d'entrega dels premis goya. I és aquí precisament el dia que s'ha convocat la manifestació de protesta en contra de la llei, al carrer, però electrònicament també (veure l'enllaç )
La següent notícia, per mi hauria de ser evident per a tothom, però és la declaració d'una vaga general per part dels sindicats no grocs: cgt, cnt, cos... i moltes entitats ciutadanes, i candidatures alternatives com les cups i d'altres. Per protestar contra les retallades socials que es promouen des de l'administració que impliquen l'allargament de l'edat de jubilació, la precarització del treball en diverses formes, i d'altres mesures que fan anar enrere socialment a la majoria.


per acabar només comentar que laguitza.cat està en obres i agrairà que passeu i opineu allà mateix... ;)
ens veiem als carrers,
salut!


dimecres, 22 de desembre del 2010

victòria al front ecspanyol

la ciberguerra tomba la injusta llei sinde

Desprès dels fets de wikileaks, i del grup sorgit de suport dels seus membres anonymus, amb membres anònims de tot el món i sota la filosofia de que tots som anònims (anonymous) tots excepte quatre rics, contra els que lluitem en el fons, dons pretenen en el cas d'espanya fer lleis que farien que les classes més populars del país deixin de poder obtenir una cosa que ara tenen gratuïtament, cultura (que les pel·lícules i series iankis no ho són normalment). O el que és més greu, permetia que es pogués tancar qualsevol pàgina web sense una autorització judicial, només perquè a algun personatge li semblès malament, vulnerant així d'alegrament la llibertat d'expressió, i com s'ha vist en els comunicats de l'ambaixada, per ordre expressa del tiet sam. (que queda més ridícul en català ;))
L'intent de repressió va generar un número molt important de gent que va donar suport en diverses iniciatives, des de repetint els arxius de wikileaks instal·lant-se un mirall al seu servidor, i després en els atacs que van fer caure als servidors de visa, mastercard, i paypal com a resposta a la negació d'aquestos de rebre ajudes econòmiques per a en julian assange, llavors empresonat a anglaterra i wikileaks. Així com diverses operacions de mobilització a nivell de carrer i d'explicació i difusió de tots els leaks publicats es van dur ( i es duen) a terme arreu del món.
En aquests atacs (qui dubta de la seva efectivitat és que és incapaç de concebre el que perd PP o MC amb cada minut off-line) es va veure la seva potencialitat, i penso que precisament es van abandonar per l'increïble número de potencials inocents perjudicats.

En el cas ecspanyol va ser una mica diferent, fou més la difusió (altre cop: operacions paperstorm i leakspin) que va fer que una llei que anaven a colar dissimuladament penjada de una necessària (a part de tardana i curta ja posats) "ley de economia sostenible"segons certes enquestes fos la iniciativa més odiada pels espanyols. 98% Més que el 90% de gent en contra d'enviar tropes a donar pel sac, idea de l'ansar i els seus amics iankis. I sobretot es va difondre per internet, i l'espam fou màxim. Al twittwer #sindegate va ser trend topic número 1 a espanya durant els tres dies anteriors, i dels pocs missatges a favor de tal llei millor ni parlar-ne. Sinó teniu twitter... no us ho veu perdre! I aprofitaré el tema per posar el petit toc bio a un bloc personal i mencionar el petit redisseny amb les meves piulades al twitter.


A part de la difusió en xarxes socials, es publicaren correus electrònics telèfons i faxos dels partits i els polítics que havien de votar aquestes lleis, per tal que la gent els truqués i els hi enviés missatges intentant convencer'ls de que votessin en contra. A més a més de tot això, i utilitzat les eines creades pels atacs anteriorment explicats, es van fer caure les webs dels respectius grups polítics el dia abans de la votació i durant tot el dia 21 la web i la intranet del congrés no van funcionar. Les eines, la seva facilitat, però sobretot la gent... Sols s'havia d'anar a una pagina web i pressionar-hi un botó en el cas del LOIC, i deixar-la oberta mentre es feia qualsevol altra cosa. També podies baixar-te un petit programet (per quin fos el teu sistema operatiu) que mitjançant les xarxes d'IRC coordinava tots els ordinadors i els feia actuar com una autèntica ment eixam ( què precisament és el seu nom, hivemind). Els dos mètodes, amb molts ordinadors alhora permet fer un atac DDoS (del angles Denegació de Servei Distribuït) que no és més que això mateix, milers (hi ha qui diu centenars de milers) d'ordinadors demanant molts cops per segon una mateixa pagina des de molts llocs diversos. Veiem números: 5mil pcs demanat 10 pagines per segon (i són poc les dues xifres) són 50mil peticions per segon, que es demani una pàgina molt senzilleta (1KB) són 50GB per segon de teòric ample de banda que el servidor hauria d'oferir. Que es col·lapsa sols de pensar que passaria si fossin més gent, volguessin dedicar més recursos del seu ordinador, o la pàgina, evidentment, peses més d'1KB xD

I per qui digui que això no va pressionar, dir-li que no és conscient que és podria fer de forma continuada sempre i quan hi hagués gent disposada a fer-ho. A fer això o qualsevol altra cosa, i aquí entra la gràcia de l'anonimat, de la possibilitat de que qualsevol en sigui partícep, i de que només cal que hi hagi suficient gent disposada a fer una cosa per a que es pugui fer. El factor X. És com m'agrada anomenar-lo perquè és el típic nom que es posa a les variables siguin el que siguin les variables. Si X és una persona podem ser tu i jo o qualsevol, si x és el numero de caràcters de la imatge del final de l'entrada, x poden ser el numero de persones capaces de fer x variats programes en menys de x segons, capaços de fer x variades coses com enviar x faxos de x pagines amb aquestos x diferents caràcters en menys de x segons. Que poden estar penjats en x webs per a suportar certs actes i x persones se'ls poden descarregar i lliurement fer servir
I contra aquestes x coses no hi pots lluitar, perquè no es poden preveure... sols pots preveure que ocorreran quan la informació flueix lliurement pels x variats canals i la gent pren consciència del que passa.

De fet si que és pot fer alguna cosa, com tancar webs lliurement. I contra això precisament x ciutadans anònims hem lluitat al ciberfront espanyol. Guanyant gràcies a tots una batalla, que no la guerra, de la veritat i la gent normal de a peu, contra una classe poderosa, mentidera i mundial; i una classe política nacional subjugada, venuda i/o còmplice d'aquesta.
Com va dir george orwell:
"quan tot està podrit, dir la veritat és un acte revolucionari"

per cert, podeu trobar una cronologia detallada del dia 21 a http://informesciberguerra.blogspot.com/

Salut i agitacció!

diumenge, 19 de desembre del 2010

que no ens la colin!

El resum no està disponible. Fes clic en aquest enllaç per veure la publicació.