super macario in wikipedialand

Amb el món celebrant un fals 25è aniversari, nomès comentar que és pot saber la història complerta del lampista més famòs de la història a la wikipèdia. Icona de generacions dels 80, va apareixer en escurabutxaques sota el nom de jumpman (l'home que salta?). I va neixèr abans que jo, que aquest any en faig 28, no com a protagonista i no era precisament bó.
I és de la viquipèdia d'on deia que es pot saber la història d'aquest, i tantes altres coses interssants de les que parlo en aquest bloc n'he trobat entrades que he decidit fer una petita recopilació. I no perque siguin articles en discussió, conflictius o pendents de verificació...

La primera, per recuperar el tag de menjar sà, i menjar-me les meves declaracions del enciam no era eficient energèticament com a aliment. Que no ho és. Però sé admetre quan m'equivoco i no cada dia descubreixes que la vitamina k no nomès existeix, ens és prou important, i que l'enciam en porta força.
http://es.wikipedia.org/wiki/Vitamina_K
i és la vitamina que en menys quantitat porta. Cito de la viquipèdia enciam (lactuca sativa) : "...Nutrició: L'enciam té poc valor nutritiu, dons té un alt contingut d'aigua (90-95%). És ric en antioxidants; vitamines A, C, E, B1, B2, B3, B9 i K; minerals: fósfor, ferro, calci, potassi i aminoàcids..." i hi ha les quantitats per 100gr d'enciam, moltes coses, en quantitats mínimes...
Les següents pàgines de temes habituals del bloc...
Guerra de quarta generació
Operació de bandera falsa
els més conspiranoics i tot
Operació MKULTRA
Nou Ordre Mundial
o quasi dels tag aquest
Teoria conspirativa
i d'altres molt més freaks però relacionats com
Complexe_d'autosuficiència
i en d'altres que es tracta de conspiranòica les teories sobre l'evident expansió de les tecnologies RFID de la qual ens podem escapar amb la també wikidefinida Gàbia de Faraday , i amb aquesta tecnologia estar a resguard de pites, sitels, i identificacions massives, o inclòs per dormir sanament aïllat de radiacions electromagnètiques.

Per acabar l'entrada posant alguna cosa més, qui dubta la veracitat d'un documental de National Geographic?? xD Parla d'un tema tan controvers com "Inside Marihuana" (EUA, 2005)
veure
descarregar
que fan pujar els seus respectius tags al bloc.
Salut!

censura verda, sistema titànic

i com a societat contents, amb ferraris sense líquid de frens

A efecte d'article històric, avui parlaré d'una de les batalles perdudes a principis del segle passat, la que va guanyar el lobby petroquímic al model del 'grown from the soil' (cotxe crescut del terre) de l'enginyer Henry Ford.

Per explicar aquesta història, vull començar amb una petita traducció, bastant literal, d'un concurs que proposen els holandesos de HempFlax, dels que he parlat en alguna entrada anterior, i són una empresa que es dedica a tot tipus de derivats del cànem. Diu així

Si l'efecte hivernacle haguès de ser revertit per una prohibició de tots els combustibles fòssils i els seus derivats, o si el seu ús arribés al final, i no es poguessin tallar més arbres per a prevenir la creixent deforestació, hi hauria un recurs natural capaç de suplir la major part de la demanda mundial de productes com paper, menjar, energia i materials per la construcció. Aquest recurs anual renovable també podria proveïr d'energia domèstica, a la indústria, i al transport. Mentrestant el sòl i l'atmosfera a la Terra podrien ésser restaurades i la contaminació reduïda. Aquest sostenible recurs que fa tot això alhora és antigament conegut: "cànem - cannabis".

i donaran 100.000€ a qui pugui contradir aquest enunciat, de forma rigorosa i documentada.

Aixi que estan molt convençuts del que diuen. I es que va ser una conspiració ja explicada per
Jack Herer en el seu libre 'the emperor wears no clothes' (L'emperador és nu), que explica que usar combustibles fòssils i els seus derivats en comptes de usar fonts naturals i renovables,i el consecuent efecte sobre la Terra, no va ser una casualitat.




Així dons, l'enginyer responsable de la cadena de producció va inventar un cotxe que estava fet amb plàstics vegetals en la seva major part, i que funcionava amb combustible vegetal també.

No és d'extranyar si es té en compte que desenis abans l'alemany Rudolph Diesel presentava a l'Exposició Universal de Paris del 1900 el motor que porta el seu nom funcionant amb oli de cacauet.

El cas és però que en el cas del Ford T del any 1941, és que estava fabricat amb més d'un 70% d'origen vegetal, la majoria, incloent el combustible, provinent del cànem.

Curiosament als estats units de la gran depressió van passar un parell de coses; l'una va ser la prohibició de la marihuana, dita amb aquest nom i no unaltre, alegant motius de salut pública dons "torna bojos i extremadament violents als negres, hispants i qualsevol que en prengui" literalment dit per l'innovador càrreg estatal dels anys 30, que curiosament també era dirigent de dupont, empresa que feia i fa fibres i tot tipus de productes sintètics, de petroli. Innovador no per prohibir, sinó per aquesta doble militància;) Dons també als eua, uns anys abans ja s'havia prohibit la destilació lliure d'alcohols, la famosa llei seca, que va propiciar que l'alcohol passés a ser controlat per les màfies.
I gairabé amb la retirada d'aquesta prohibició, que es canvià per regulacions i taxes, va venir la anterior explicada.
Així dons no ho tenia gaire fàcil el senyor fnord per desenvolupar el seu cotxe, ni el seus grans plans, dons una de les primeres cadenes de producció que va idear era la de la descomposició fisicoquimica complerta del cànem. Que portava a la producció de tot tipus de productes, des de combustible, a materials de construcció passant evidentment per fibres com les que al llarg de tota la història s'han utilitzat.

si encara no acabes de creure't això de cotxe a cannabis, fes una ullada a http://www.hempcar.org/indexOLD.html o busca el concepte "hemp car".

Avui dia però, el verd cannabis sembla que és una tendència que torna, i que és bandera d'empreses com la mencionada, que aposten valentment per un dels productes més cultivats de la història. Però en una partida que està guanyada abans de començar-la, dons segur que en el poc probable cas que algú es meresquès el mencionat premi, el pagaria la unió europea, sobradament, en concepte de les subencions al medi ambient i agricultura que mereix el cultiu industrial d'aquesta planta. Que cultivada més casolanament, en menys quantitat i sense demanar subvencions pot ser motiu de delictes...

Quin món tant extrany, dificil d'entendre per algú de menys de trenta, nosé si em puc imaginar pels de 60. Pels que no saben res clar, que no seria el cas del protagonista del documental amb el que vull acabar l'entrada. Qui m'haguès dit que estaria tant d'acord amb un expolicia antidrogues de los Angeles, que resulta que és dels bons i es dedica (ja retirat) a esbombar veritats a tort i a dret. Nomès surt ell en un documental dur però demolidorament convincent, inclòs si en tens 60 o més.

Documental: Colapse (2009)
.mira'l a http://www.megavideo.com/?v=9TPEXYWA
·descarrega'l a http://www.megaupload.com/?d=NCK90PAR

D'aquí el tema del titànic, els tres tipus de persones que pots trobar al titànic quan s'emfonsa, traslladable als homes en general, paràbola que m'incorporo i que no explico aquí, dons incita a veure el documental o a iniciar una interessant conversa, el que passi abans.
Salut!

petita història d'estiu d'aigua i fonts borrades

Tot un estiu d'absència al bloc queda justificada per mi, al meu nou projecte a la xarxa. Això no ha evitat però que pensi ni que em passin coses, i ja feia massa temps que tenia ganes d'escriure aquí. En els últims temps, he estat ficat en el tema de l'aigua. En aquest context té més sentit que mai l'expressió "som el que mengem". I encara diria més... som el que bevem. El cos humà és essencialment aigua en la seva major part i no es agradable de saber que fan sobre aquest elements com el clor o el fluor, que són presents en quantitat a les nostres aixetes domèstiques. Això sense voler entrar a parlar dels SI considerats com a contaminants, com ara metalls pesants o nitrits i trats...
Fer un anàlisi semi complert d'una aigua teoricament potable ronda els 100 neuros, així que ha esvaït la primera intenció que tenia. Analitzar aigua de l'aixeta de casa, de un pou que hi tenim, i la del millor manantial. I fer-ne un anàlisi físico químic comparat.Descartant pel moment les anàlisis el seguent era buscar quina era la millor aigua de les nostres terres.

La recerca em va portar fins a la Garrotxa. A tocar del parc natural de la zona volcànica hi trobem Sant Aniol de Finestres, amb la serra de les Medes a un costat i la serra de Finestres a sobre. Espero que mai se li ocudeixi a M$ presentar la versió 8 o qualsevol altre del finestres aquí, ni a cap altre lloc de la geografia catalana. En aquest poble hi ha l'empresa embotelladora Aigua de Sant Aniol. Resulta que aquesta aigua és una de les millors del món dons el seu origen volcànic li dona unes característiques organolèptiques i una composició química excelent. Tant és així que aquesta aigua s'exporta a tot el món, i restaurants de luxe arreu la fan servir, alguns inclòs per a cuinar.

Així dons, ja tinc excusa per a fer una excursió a la garrotxa i visitar la per mi desconeguda vall de LLèmena. Sense molta més preparació que unes garrafes de plàstic em planto a Sant Aniol, deixo el cotxe prop de l'embotelladora i em passo tot el dia voltant per allà, buscant una font o brollador. Un dia de muntanya maco, quasi pujo fins a dalt del Puigsallança, però pel que fa al brollador res de res. Una mica frustrat, vaig preguntar a les 2 persones que vaig trobar per allà si savien on trobar una font, però van afirmar que no n'hi havia cap. No m'ho podia creure. La comarca té cursos d'aigua per a tot arreu, i encara que s'embotelli, l'aigua hauria de brollar per algun altre lloc.

Així que després de refrescar-me en un gorg proper començava a ser tard i vaig decidir de tornar. Vaig pensar de fer-ho per un altre camí, així que tornant de Sant Aniol, en comptes de seguir cap a Sant Esteve de Llèmena, que era per on havia vingut, vaig decidir de tornar passant per les Planes d'Hòstoles. No portava ni deu minuts per aquesta carretera de muntanya, quan vaig passar per un lloc anomenat les Encies, amb una ermita, un parador amb unes taules per seure, tot molt arregladet i on hi havia una parella amb desenes de garrafes, omplint-les d'aigua en una font. Emoció!!! Els vaig preguntar i van dir que si, que era per beure, "de les poques fonts bones que hi ha, val la pena aprofitar el viatge!" deien. Així que em van deixar omplir les meves 5 garrafes, entre dues de les seves moltes, i tot content vaig pensar que ho havia aconseguit. El següent que calia era recordar bé el lloc, així que vaig apuntar-ne les coordenades ja pensant en una futura visita.
Un cop a casa, em vaig disposar a fer una mica més de recerca a la xarxa, sobre el lloc aquest, les Encies, i si podia trobar alguna informació de la font i/o l'aigua. Poca cosa i poc útil pel que volia saber, vaig decidir fer investigació sobre mapes topogràfics, em va ser de gran ajuda gmaps i teleatlas, així que amb aquests vaig elaborar els següent gràfic.
Amb ell i els meus quasi nuls coneixements de geologia he pensat el següent:
-l'aigua de sant Aniol (l'embotellada) és volcànica, i el volcà més proper és el de les Medes
-és a les mateixes Medes (serra i volcà) que hi ha la font de les Encies
-en linia recta (linies blaves) de l'embotelladora a la font hi ha menys de 4 Km
-ambdues són a la mateixa cota de la mateixa formació muntanyosa (trames groga i verda)
el que em porta a pensar que les dues aigues siguin les mateixes, o molt similars. I el convenciment de que per ara no ho confirmaré de forma analítica (200€!).
El més divertit, però vé de la mà del gran Germà. La primera sorpresa al superposar al mapa la informació de carreteres, i veure que aquesta carretereta garrotxina és visitable per l'Streetwiev.
El senyoret que visita virtualment el món em donarà la imatge del lloc que no vaig pendre... vaig pensar. Així dons en posar el senyoret a les Encines eus aquí la meva gran sorpresa:

La font està esborrada de la fotografia! A l'estil cara o matricula de cotxe, com per mantenir la privacitat però sense ni idea del motiu real. El cas es que just la font, el trosset de l'aixeta i el desaigüe, son invisibles com es veu sobretot a l'ampliació de baix, però a la de dalt si no saps que hi ha una font, passes sense ni adonarte'n de que hi ha una borradura a l'aigua, mai més ben dit.

Per a mi, les conclusions d'aquesta entrada són: la localització de la font, evidentment. A les coordenades 42,0667; 2,5760. I de la xarxa, a part dels mapes el millor que n'he tret ha estat la descoberta del bloc d'un garrotxí. http://gorguesgarrotxa.blogspot.com/
i estrenar tag de visca la terra!!

Apa, bones aigües per tothom, salut!

menys soledat estival (l'esbandida també afecta als pobles 'de rics')

Pensant en on seria aquest any el HM vaig recordar l'espiral fractal...

De " la espiral fractal" Número 1 (Març del 2008)
“Generación”
por Ulises Lima [ulises_lima(a)laespiralfractal.es]

Somos una generación enferma.
Somos una generación adicta: a las drogas, legales e ilegales, a las relaciones destructivas, al
amor, a las compras, al juego... Somos una generación que nació vendida: a las farmacéuticas, al
capitalismo, a la psiquiatría... y que no pudo elegir a los compradores. Nacimos ya alienados.

Somos una generación sin derecho a la revolución, ¿pues acaso no vivimos en el mejor sistema
posible, o mejor dicho, en el único factible? O al menos eso nos han dicho. La sombra de la
sospecha late en nuestros corazones.

Somos una generación condenada al fracaso.

Escribo desde mi cubil, desde mi puesto de observador de escaparates, de maniquíes en
movimiento y luces rutilantes que ocultan la vejez, la muerte y la enfermedad. Que ocultan todo lo que no encaja en las imágenes brillantes y falsamente profundas de los anuncios publicitarios.

Estamos a medio camino de todo, pero nos creemos al final. No habrá, sin embargo, apocalipsis
que nos salve.

Somos una generación condenada a la soledad. Somos una generación condenada al miedo.
Cada vez más gente vive sola, o mejor dicho, aislada. Podemos decir lo que queramos, pero no
tenemos nada que decir. Nadie con quien hablar. Los seres humanos no estamos preparados
para esta soledad, y el aislamiento nos convierte en seres débiles y manipulables, asustados por
unos medios de comunicación que exacerban el morbo de la crónica negra. Sin familia, sin
amigos, sin confianza en los demás; no nos miramos a la cara y somos como el animal que se
aleja del rebaño y es devorado por los lobos. O que, demasiado asustado por esa posibilidad,
acabará dejándose llevar hasta la muerte, como los lemmings, con tal de no salirse del cómodo -y
siempre frágil- refugio de la dirección marcada.

No podemos avanzar. No podemos retroceder. Atrapados en nuestra jaula dorada, nos devoramos mutuamente.

Y mi generación se consume. Hablar de una crisis de valores en Occidente es como decir que un
cadáver comido por los gusanos está "poco vivo". No estamos concebidos para vivir así, y el
consumo de ansilolíticos, de antidepresivos, los suicidios, las enfermedades mentales y físicas
crónicas, el estrés, la ansiedad... se multiplican sin cesar.

¡Necesitamos soma ya! Nos veo consumidos, intentando encajar en un sistema ciego y
decadente, en una sociedad que se pudre desde dentro, que se rompe en pedazos mientras unos
pocos carroñeros se reparten sus entrañas.

Yo me rebelo, aunque mi rebelión sea inútil, contra de todo lo que nos rodea. Me rebelo contra las
convenciones sociales e intelectuales, contra las ideas preconcebidas, los paradigmas y los
prejuicios. Contra todos los muros que nos aplastan y nos convierten en prisioneros.

Abriré mi camino a través de la pared aunque sea a dentelladas. Aunque deba dejar mi
humanidad en el camino. Si esto es lo único a lo que podemos aspirar, bienvenida sea la carne
nueva.

Somos la última generación.
Somos la primera.
Sólo es cuestión de elección.


I es que tot i que em va agradar molt el que més m'agrada és el final, em sona a el final d'alguna entrda anterior meva...

i una més positiva, per què sinó queda descompensada l'entrada, com si fós pessimista o algo així

Del cor de Barnalònia encara n'he pogut aprendre alguna cosa bona i ballonga aquest estiu.
Musica: Moyenei
la gira d'aquesta xilena i la dj mexicana que l'acompanya em van encandilar en el seu pas per un dia de concerts al fòrrum

Crisi? Judici? A qui? Si el joc no funciona cal esbaldir, robar una mica, acaparar i crear nous pobres. Esbaldeixes o ets dels esbaldits? Ets cada dia més ric, o més pobre? Tu veuràs, al setembre ens veiem als carrers...
salut!

a l'abril imatges mil

Massa feines i coses m'han portat a la multiplicació pluriblogicelular. I he dividit la meva e-presència en diversos llocs. Un d'ells del que aquí vull parlar és artoatac.blogspot.com. Dons és en el que aficionadament he passat estones lliures, en detriment d'aquest bloc, tot penjant imatges que tinc que són un recull de fotos, dissenys i cartellisme de coses que a mi em semblen reivindicatives.
Més digerible, són sols imatges. I no puc marxar sense evitar més ja dir que porta un temps obert el nou casal popular la guitza . També té nova web laguitza.wordpress.com, evidentment en construcció.
Salut!

feliç llibertat, trista justícia

Amb una cosa tan gran a celebrar com la llibertat d'Amadeu Casellas, queda aigualida al costat del que va dir l'últim jutge que va portar el seu cas, que li havien fet complir 8 anys de més. I amb que també ha sortit en llibertat, aquesta setmana, en Roldan, després de complir menys de la meitat de la condemna, que era més petita que la d'Amadeu, i fer els últims anys en règim obert; anant només a dormir a la presó.
Ara comparem els delictes. El primer, Amadeu, va ser condemnat per atracar un banc. El segon, en Roldi, va robar no sé quants milions (molts més que Amadeu) d'euros mentre era el cap de la guàrdia civil, provinents de fons reservats de l'estat espanyol. I ha sortit de presó sense tornar-los.

Quin delicte és pitjor? Jutgin vostès. Segur que seran més justos que la justícia ecspanyola.

Gaudeix de la llibertat que et mereixes, Amadeu!

Però tot i treure l'Amadeu no puc treure la columna que hi ha a la dreta, sota el temps. Per què per un company que surt lliure, d'altres que he d'afegir a la llista.

No pararem fins que totes siguem lliures!!!

salut!

feliç retraniversari

Com ha de ser, amb retard, però sense arribar a un mes tard, m'he de felicitar (sinó jo, qui?) per l'any de bloc. Tot i que pretenia quan el vaig començar fa poc més d'un any d'escriure-hi quinzenalment, a l'any vista em dono per satisfet amb que hi hagi 14 entrades del 2009. Amb intenció de millorar, si és possible. Això si, content per haver avançat en que significava per mi aquest bloc; un upload de les meves idees i enllaços que vull recordar a la xarxa. i content de participar en altres projectes a la xarxa, de codi obert, i d'altres tipus de temàtiques de les que parlo en aquest.

Per la celebració, una mica de musiqueta, que tinc el tema una mica abandonat
(i ella mai ho faria)


en singu fent de les seves, el dj 33% d'atv
http://www.myspace.com/dejotasingular
una mica més en català de la mà de pirat's, amb la nova línia que es porten, molt més DnB. http://www.myspace.com/piratssoundsistema

i un parell més que fan rap en català, i del bo
http://www.myspace.com/patxivz és en vazili
http://www.myspace.com/nanoo10 és en nano

boníssims ,del que més escolto últimament. Merci penya per fer música!!
Salut!

mad-bcn connection

Madrid capital d'europa, bcn (korneyà) capital del món

Tot i les vergonyes que se saben, la nova etapa de la unió eurofea, o els estats units d'europa, ha començat amb presidència egspanyola. Amb aquesta notícia volia reemprendre el bloc ara ja fa quasi dos mesos. Però en el fons escriure sempre en pos d'aconteixement negatius no m'acaba de convèncer. Ni que ho faci per rajar exclusivament. Així que m'ha motivat més una cosa bona, com que barna es converteixi en la capital internacional del cannabis.
Realment només es pot obtenir legalment cannabis per al seu consum a holanda, i cada cop amb més restriccions. En canvi tots els països de la unió cultiven cànem per al seu ús industrial. Inclús està subvencionat per aquesta, com vaig explicar en una entrada anterior.
La diferència entre aquest cànem industrial i la sinsemilla que venen als cofeeshops holandesos és tansols el sexe de la planta, que no és mira en el primer cas i en el segon es seleccionen les femelles i s'aparten els mascles per que aquests no les polinitzin i no surtin llavors. O plantant directament llavors feminitzades dels nombrosos bancs de llavors presents a la fira, aixi s'obté l'autèntica sinse.


Spannabis és el nom de l'event que reunirà empreses de tot el món, però sobretot holandeses i nordamericanes a part de les espanyoles. A la fira de korneyà, com qualsevol altre fira, es reuniran fabricants i comerciants de productes pel cultiu: estris, adobs, complements diversos, de llavors i també de parafernàlia de consum. Aixi com tot tipus de productes el·laborats amb cànem.
Tot i la suposada il·legalitat del sector, es permet tal fira, per que tot i això, aquest sector industrial genera cada any uns suculenets i creixents beneficis. No? Com a mostra, només amb l'entrada que es paga, l'any passat es va recaptar un quart de milió d'euros amb l'assistència de més de 17000 persones al llarg del cap de setmana.
Santa hipocresia.
Així que és molta gent que passa, dons no es tracta tansols d'una mostra comercial, s'hi fan xerrades, tallers i inclús un bon concert dissabte a la nit. Així com l'entrega de premis del concurs de cannabis. I són aquests 17mil per mi el que legitima la fira; curiosos, cultivadors, i consumidors que veuen que la millor opció per l'autoconsum és també l'autocultiu. I que amb l'empar legal absurd d'anunciar que són per coleccionisme o decoració empreses espanyoles poden vendre llavors feminitzades. La opció ideal per iniciar-se en l'autocultiu. No sé si de forma legal però si pagant impostos. El que ningú pot negar és però, que l'augment constant de les cuotes de mercat d'aquest sector, significa el similar augment del cultiu de la planta, i per lògica, del autocultiu. Les contradiccions que les posi cadascú. A mi m'encanta. Estic totalment disposat a pagar l'iva de les meves llavors, de fet com de qualsevol altra merda que compri, com si pogués dir que no.
Llarga vida al Spannabis, que només reemplaçaria pel Catalannabis, ens veiem allí.
salut!
I bon 2010! (sense vergonya, finals de febrer) ;)

freakikomori o sitel identifícate tu

(leave the matrix)

Benvinguts a matrix, ja esteu totes identificats, espanya ja ha fet els seus deures de control social i ja està llesta (tot i tenir la pitjor economia) per formar part dels eue. Drets vulnerats ratificats per sentències del TEDH (Tribunal Europeu dels Drets Humans) en contra l'estat espanyol.

Ja s'ha acabat el termini del identifícate, el plà que representa la volta de rosca addicional socialista al pèrfid plà de control social iniciat pel PP. Ha estat el complement ideal del llavors iniciat i avui en marxa sistema sitel.

Als instigadors del pp ja els ha explotat l'arma a la mà (vegis Gurtels diversos) i ells mateixos han desvelat i desautoritzen la "secreta" arma, que no és més que un programa informàtic pel qual oficialment es diu haver pagat més de 9 milions de neuros, apel·lant a la seva inconstitucionalitat i vulneració de drets i llibertats.

L'Identificate, fruit dels actes terroristes del 11-m, obliga a posar nom cognoms i dni a tota targeta gsm de telefonia o dades, per tal d'evitar actes com els mencionats. En aquells atacs, però, les bombes tenien un detonador amb un telèfon mòbil amb l'alarma posada, que en sonar i encendre's el telèfon les feia detonar. Per tant, podria fer-se el mateix amb un telèfon mòbil sense ficar-hi cap targeta, dons no ha de trucar ni de rebre trucades o sms. I per tant l'excusa principal per a fer la llei queda fàcilment rebatuda.

En canvi té molta explicació si saps que tens aquesta tecnologia (quina sorpresa es debien endur quan els socialistos van arribar al poder), amb la que realitzar seguiment complet d'algú si aquest porta el seu telèfon que ja ha estat degudament identificat. I no exagero gens quan dic seguiment complet. Eus aquí la llista d'informació que recapta el catxarret:
+Dades de trucades: llista completa de trucades amb hores i temps
+Dades de posicionament: consultant quines antenes han donat cobertura a aquell numero, es pot saber on estava, i si hi havia més gent al lloc. És pot triangular en temps real i així veure la ruta que està fent un número.
+Dades del terminal: per saber tots els mòbils que ha usat la mateixa targeta, o totes les targetes que s'han ficat en un mòbil.
+Continguts: es poden copiar la veu de les trucades i text de smsos o inclòs e-mails enviats i llegits amb el telèfon. També es pot saber si s'han consultat planes web i quan.
... t'imagines alguna altra prestació?

A més el problema que denuncia molta gent (l'associació d'internautes, l'Agència Catalana de Protecció de Dades, i molta gent més) és de la falta de regulacions que donin garanties de fiabilitat de protecció de dades i d'intimitat.

Per entendre-ho, tan sols cal comparar la quantitat de dades que pot arribar a recopilar el mencionat programet amb l'any de la llei "Ley de Enjuiciamiento Criminal (el artículo 579, modificado en 1988)" que és el que regula quan es pot limitar el dret al secret de comunicacions.

De l'any 88!, només els més avançats podien imaginar una tecnologia així. Tot i que hi ha altres regulacions; la Ley 32/2003 General de Telecomunicaciones (artículos 33 y 35); la Ley 25/2007 de conservación de datos; y el Real Decreto 424/2005; no compleixen amb senzilles demandes del TEDH i els altres, com podrien ser fer un catàleg de delictes pels quals es pot punxar un telèfon, el temps que aquest pot estar punxat, o com es verifica la autenticitat d'aquesta prova.

Veiem dons, per on falla el sistema. És a dir, perquè vulnera drets i llibertats i a sobre no emet proves judicials fiables:
*Els jutges no supervisen "els punts d'escolta". S'emeten unes ordres que algú ha de posar en un ordinador en aquests punts. I qui és aquest algú? normalment forces de seguretat de l'estat, o persones que treballin en els departaments de seguretat de companyies telefòniques, molts ex-polis, ex-milicos, ex-bla. Quines garanties hi ha que es limitin a usar-lo sota autorització judicial? Cap. Tot i que les escoltes sense autorització són delicte, son raríssimes les condemnes per escoltes il·legals.
*Manipulació de dades a l'origen. Com ara manipular les bases de dades de la companyia telefònica i afegir trucades. En teoria aquestes tenen departaments de seguretat, però si és dirigit per un ex membre dels serveis d'informació, qui garanteix que no siguin aquests mateixos "serveis" qui manipulin dades? Qui ho demostra? I el contrari?
*Manipulació a posteriori. Si al jutge li arriba un document, com a molt electrònic, que és la llista de trucades que s'han obtingut mitjançant aquest sistema, no hi ha cap garantia de que aquesta informació no ha estat alterada i que és exactament la mateixa llista que va donar l'ordinador del sistema.

Encara que pugui semblar increïble, està documentada una manipulació en una llista de trucades del sumari de l'11-M, on algú va canviar uns números per uns altres abans de passar-la al jutge.
A més, el més espaterrant és que la poca legislació que regula aquest tema, parla d'escoltes telefòniques i llistes de trucades, però no de posicionament, ni trobades, ni cap de les noves prestacions de sitel, que segurament violen totes les lleis del dret a l'intimitat. O és que dret a escoltar un numero vol dir dret a saber en tot moment on està? I saber on està un numero amb el que el sospitós ha parlat un quart, i el sistema l'ha afegit automàticament a la llista de 50.000 números que és capaç de monitoritzar alhora, no vulnera clarament el seu dret a l'intimitat?

I posats a especular amb el funcionament automàtic de l'andròmina (no oblidem que és un programa informàtic, que està en continuu funcionament) esperem que no tingui un funcionament gaire carnívor, dons de ser així crec que conec alguns d'aquest 50.000...

Recordant que feia aquest bloc per a posar enllaços, a part de parres, i si llegint fins aquí em consideres extremadament conspiranòic, eus aquí una llista d'e-noticies relacionades:

Un sindicato policial pide más control de los nuevos aparatos de escucha

http://www.elmundo.es/elmundo/2009/08/07/espana/1249661484.html

El director del CNI nos alerta: "Cuidado con la información sensible de los SMS"

http://www.libertaddigital.com/nacional/el-director-del-cni-nos-alerta-cuidado-con-la-informacion-sensible-de-los-sms-1276373900/

Ningún móvil escapa ya al ‘oído’ de Sitel

http://www.intereconomia.com/noticias/ningun-movil-escapa-ya-al-%E2%80%98oido%E2%80%99-sitel

sense comentaris, l'intenció... la font

i la "bona"...

Fiscal del TSJM avisa de que los datos que aporta SITEL no sirven como prueba y podrían invalidar el proceso

http://www.europapress.es/madrid/noticia-fiscal-tsjm-avisa-datos-aporta-sitel-no-sirven-prueba-podrian-invalidar-proceso-20091107121358.html

jojojo

I el pitjor de tot? que la AEPD (Agencia Expanyola de Protección de Datos) que té registres de LOCUPOL i GCVOX (sistemes d'escolta de la policia i guardia civil respectivament) aparenti no tenir fitxers relacionables amb el sitel. O que els criminals que vulguin malignejar via mòbil, sols hauran d'adquirir la prepagament a algun país veí?...nosé

No puc tancar aquesta entrada sense enllaçar l'associació d'internautes, que ha fet el millor seguiment del tema aquí (http://www.internautas.org/pagweb/15.html) i a la més formada opinió en contra que he trobat, http://www.miguelgallardo.es/sitel.pdf, fonts en les que he basat aquesta entrada.

I és que com s'està posant el món, a vegades venen ganes de tancar-se a fer el freak a l'habita, i consultar la xarxa amb un wifi qualsevol. Com deu estar el que juga amb aquesta cara joguina, això si, aquest voyeureja 8 hores al dia amb sou i impunitat de l'estat...

... recordeu d'agafar l'hàbit de saber deixar el telèfon a casa ;)

salut!

barna crema!!

(no es poden transportar líquids inflamables en avió)

Quan comença a ser oficial que ja no ens servirà baixar a barna a protestar, ni a la delegació del govern, ni allà a on deu va deixar l'espanydenya dels madriles, sinó a brusel·les a entre 4 i 5 vegades més lluny i kilometratges de 4 xifres, encara hi passen coses importants a l'altre costat de la muntanya.


Si és la capital del tracte de les mentides, que quedi clar almenys.
http://www.kaosenlared.net/noticia/barcelona-activistas-bloquean-salida-cumbre-sobre-cambio-climatico

Parlaré de kriptonita (àlies cannabis sinó has vist l'entrada anterior), una crida al autocultiu explicant les maneres més segura (legalment), més barata, i la més fàcil, fiable i al gust, de plantarla.
Començant per la última opció, comprant llavors, poden ésser feminitzades, amb gustos i efectes a la carta, dons existeixen moltes empreses que comercialitzen aquest tipus de llavors. Inclus del nostre funkinpaís. Entre 6 i 15€ la llavor feminitzada (nena segur).
La forma més barata, sens dubte, comprant menjar per a ocells de super, a menys de 50 cèntims

un paquet de un Kg, de una mescla com la que d'aquí damunt, on un percentatge important són canyamons, àlies llavors de cannabis sativa - cannabis indica mesclada en la proporció de l'adaptació natural al lloc on es cultivi.
Garanteix després de criba de plantes molt bons resultats, hi ha forces fòrums que en parlen.
Per què són aquí els canyamons? Dons per que són m0lt saludables. Per menjarles directament no, sinó ets un ocell clar, són molt dures, però si germinades o l'oli que s'en treu.

Font natural d' omegues 3 i 6, poliinsaturats i altres complements que tant bé van al cos, i aquest no es capaç de generar. Només en tenen en quantitat altres vegetals, com ara la soja o les baies de goji. :P Porta a pensar que menjar-ne és intel·ligent, sobretot si són de cultiu ecològic, la opció intel·ligent pel planeta i la salut, i es poden aconseguir per uns 6-10€ el Kg de canyamons de cultiu ecològic certificat per la unió europea.
Com? Certificat per la unió europea? Dons si, i subvencionat. I és que també va bé per combatre el canvi climàtic. La planta de cannabis és de les que més CO2 fixa, dons li va molt bé per desenvolupar-se. Per tant, la plantació massiva de cannabis absorbeix grans quantitats d'aquests gasos, i només per això i sense tenir en compte les múltiples aplicacions que té i podria tenir (que també ajudarien a reduïr emissions) ja està subvencionada. A més, com de tots els productes que ho demanin, en certifica, si s'escau, que han estat obtinguts mitjançant mètodes d'agricultura ecològica.

El que porta a la última categoria, la més segura, i és que una empresa, holandesa evidentment, comercialitza un pack de 100g de llavors certificades per l'ue, amb un certificat que permet plantar-les per tal de "combatre el canvi climàtic".

Així que quan vingui un membre de les forces de seguretat de torn a dirli, "senyora això que fa..." aquest li pugui contestar: "senyora agent, tinc un certificat de la ue que m'ho permet" i clar com que em cagava per que en breu serem els eue, segur que per la temporada 2010 això ja té una fotuda validesa legal sèria.

Tothom a plantar, i a sortir al carrer!