dimarts, 17 de febrer del 2009

Presentació

Bé, després de temps buscant la manera de posar ordre al meu propi món, i de que bons amics tinguin tots un bloc, he pensat en aquesta eina com a una possibiltat de posar ordre al meu caòtic , almenys electrònic, món.
No em refereixo a l'electrònica pura i dura (hardware o "catxarrets", tot i que en parlaré), sinó a la extensió que tots tenim a la xarxa: els llocs que visitem, on escribim, o la informació que consultem...
I precisament el fet de cercar informació és el que més m'instiga a crear aquest bloc; quantes vegades hem repetit una cerca per tal de trobar aquella pàgina que ja hem vist, i que volem tornar a visitar?
Això té diverses solucions:
Les adresses d'interès al navegador d'internet. Si, són una solució, sempre i quan naveguis amb el teu pc i el teu navegador habitual.
Una llista, en paper o digital. Un document amb les adresses que ens interessin, classificades, per exemple en temes. Està molt bé un format digital (per exemple txt) però sinó el portes a sobre, posem al portàtil, o en un mòbil que ho permeti, millor fes-la en paper i porta-la sempre al damunt. Però clar, documents reals (papers), i electrònics (a la xarxa) no lliguen bé, ni que sigui perquè les adresses d'aquest últims tenen la desagradable costum de ser llargues i enrebassades, cosa que fa pesat i difícil passar d'uns als altres; es a dir escriure-les cada vegada, al paper un cop i tants com el visitem al navegador.
La següent opció lògica sembla... dons clar! poso aquest document a la xarxa i el puc consultar cada cop que m'hi conecti. Això soluciona els problemes de les solucions anteriors. Però qui hagi fet, allotjat i mantingut una plana web, sabrà la feina que significa, i tot que si tinc en ment el meu propi espai web, no és prioritari per ara, i el que pretenc solucionar-me amb aquest bloc si, perquè és un problema habitual.

Així dons, amb el to que impregna el fet que aquest bloc sigui públic, aquí tinc la meva autojustificació d'aquest.

El mateix to pseudoformal que es deriva de pensar que potser algú llegirà aquestes línies em porta a escriure també els problemes del bloc, i concretament d'aquest bloc. Això també em servirà també per veure fins a quin punt són restrictives les condicions d'ús d'aquest, dons és google qui ofereix aquest servei.
Per fer-te una conta en qualsevol servei web acceptes unes condicions d'us, normalment sense llegir-les, per tal de poder prosseguir o finalitzar la inscripció. Això pot semblar normal, però pot arribar a ser un problema, i ho ha estat: en serveis com facebook o myspace el propietari del web és, per les condicions d'ús, propietari de tot allò que els usuaris penjin, incloent fotografies, cançons o videos.
Sembla lògic pensar que en un servei no pots despotricar d'aquest, almenys si és gratuït, però per pròpia inquietud vital no m'en puc estar.
No sé si és habitual (perquè no m'he fet mai un bloc) que t'obliguin a fer-te un compte de correu-e, però sem fa estrany i això que a mi no em representava un problema, dons fa molt que tinc un gmail, de quan en comptes de que t'obliguessin, t'havia de convidar unaltre usuari... La meva conspiranoia em porta a preguntar-me si aquesta gent deuen voler acaparar, a part de les cerques, els correus-e gratuits a la xarxa.
I no sé si és conspiranoia meva, però només cal preguntar a qualsevol que fa per buscar coses a la xarxa, i si el/la vols posar en un compromís, demana-li que et digui tres cercadors més, a part del gran G de qui aquí parlo.
Porta a pensar... 1984? Ministèri de la Veritat? Qui decideix quina és la informació que trobes? O la proabilitat de trobarla? I si hi ha una pàgina que pel motiu que sigui decideixen no mostrar-la?
En tot cas, només recordar que si fa temps que busques quelcom i no tens resultats satisfactoris, prova millor amb unaltre ordinador, que trobaràs, almenys, coses diferents. I és així perquè aquesta gent ordenen els resultats de forma (a part d'altament secreta) que depen de les cerques anteriors realitzades des d'aquell ordinador.
És a dir, que el que busquem queda enmagatzemat i, per exemple, serà usat per a personalitzar la publicitat que ens apareixerà al buscador o al nostre nou obligat correu-e.
Això és pot solucionar fàcilment fent ús d'un proxy per a navegar, i sense més xerrera aquí deixo tres enllaços que fan la feina per la qual he concebut aquest bloc.

Documental: Los creadores de google (The google boys, usa 2004. 44')
http://www.megavideo.com/?v=5W9JE0MQ
si, megavideo fa pudor, però
el video no l'he pujat jo, i dura menys que la limitació que posen

Documental: El mundo según google (2006)
http://stage6.divx.com/user/tvripper/video/1345043/Documental---El-Mundo-Segun-Google
o bé a
http://video.google.com/videoplay?docid=-2084919753106562775&q=el+mundo+segun+google
em consta que l'han penjat i despenjat de googlevideos varies vegades, qui sap si l'enllaç anirà quan el clickis...

Programa: Tor. Proxy per a la navegació anònima, veure la web del projecte:
http://www.torproject.org/


En fi, no està mal per començar, quina xerrera si m'hi poso...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada