friki joc o crua realitat?

Massa tard per poder-li dir, com a molt setmanari, a aquest bloc, i una mica ansiós per jugar al meu últim joc preferit amb els meus, o més ben dit, les meves, li dedico aquesta entrada. Illuminati és el nom del joc, i comença una nova etiqueta que és diu crua realitat. I la començo amb un documental pels defensors acèrrims del capitalisme, no deixa indiferent

Documental: Por un trago de agua (2006 )
http://www.tu.tv/videos/por-un-trago-de-agua-2006-documental

Tornant al joc, a part del nom del mateix, Iluminati és el nom d'un dels grups amb els que jugues, que tothom diu són els més poderosos i amb els que és més fàcil guanyar. Llavors, si totes les cartes representen coses que existeixen... Si heu vist el documental "Angeles y demonios" de l'entrada anterior, ja sabreu per on va la meva conspiranoia. Cal dir que és un joc envoltat de misteri. Té coses una mica bèsties, diuen alguns, com el dibuix del pentàgon en flames. Però aquesta és una nova edició del joc, cal dir que en la primera versió del joc, de l'any 85 crec, ja hi havia el pentàgon en flames, i hi havia una altra carta, terrorist nuke, on l'il·lustració és de les torres bessones explotant... En tot cas no es cosa meva ni de la meva conspiranoia, hi ha molta info sobre el tema, una peli i tot, com es pot veure a la següent imatge on es veuen els dibuixos que he comentat, jo deixo però uns documentals sobre aquesta gent...

Documental: The Illuminati (vol 1 de 2)
http://www.tu.tv/videos/the-illuminati-vol-1-1-parte-de-2

Documental: The Illuminati (vol 2 de 2)
http://www.tu.tv/videos/the-illuminati-vol-1-2-parte-de-2

Em veieu com un grillat conspiranòic potser, així que, per els més incrèduls, una altre dosi de crua realitat

Documental: Operaciones con bandera falsa (V.O.S. 73')
http://video.google.com/videoplay?docid=-6062293044777614604

I prou de conspiranoia, o crua realitat, depenent de la veracitat que donis a la informació en qüestió, però no vull despedir-me sense alabar una mica més aquest joc, i enllaçar a l'explicació de la wikipèdia, i a les referències de l'autor i l'empresa que el van crear.


La pàgina web oficial:
http://www.sjgames.com/illuminati/index.html
L'article de wikipèdia
http://en.wikipedia.org/wiki/Illuminati_(game)
i un enllaç a uns màsters de la conspiració on s'explica les cartes de l'antiga edició el que signifiquen segons ells...
http://www.cuttingedge.org/articles/icg.html
però no deixeu de visitar aquest últim per veure les cartes del pentàgon i les torres bessones originals...
http://www.cuttingedge.org/news/n1753.cfm


i ho sento perquè no m'he pogut resitir de posar les imatges d'algunes de les cartes originals...
Fuck the New World Order!

física i metafísica

Sota aquest pretenciós títol, només les meves reflexions portades a imatges, documentals que parlen de coses que he pensat, o que m'han fet pensar coses. O entendre coses, o aportar exemples o visualitzacions de pensaments i creences.
Si, creences, dons amb aquesta entrada "m'he vist obligat" a afegir l'etiqueta misticisme, i és que per algú pragmàtic com jo, parlar de temes com, déu, àngels o dimonis (als títols dels documentals que poso) em sona, tot i que hi pugui estar d'acord amb moltes de les coses, així, místic.
Potser és que pensar sobre religió, encara que sigui la pròpia, sigui un acte místic.
És millor parlar d'això havent vist els documentals, així que sense més xerrera els presento i si de cas ja se'n parlarà...

Documental: El Secreto (2006, 90')
http://www.tu.tv/videos/the-secret-1-de-2
http://www.tu.tv/videos/the-secret-2-de-2
No sé si es pitjor v.o. subtitulada en dues parts
http://www.megavideo.com/?v=C6G3ZAU7
o una sencera traduït al castellà "latino" (és el que hi ha, mai més ben dit)
jo tinc la meva religió, el meu déu, que és com jo però millor, el meu ideal. I tu?

Documental: Conocer a dios (2006, 66')
http://www.megavideo.com/?v=RITV8NR4
Sense comentaris, si em coneixeu, que enllaci alguna cosa així es com per mirar-ho

Documental: Angeles y demonios al descubierto (2006, 67')
http://video.google.es/videoplay?docid=8117706512544654750
Per desgràcia tot això no fa més que alimentar la meva conspiranoia. És saber. I saber coses i no compartir-les amb els demés, i usar-les per imposar-se sobre elles, és abús de poder i divisió de la societat (humanitat?) en classes.

Documental: LHC El accelerador de partículas (2008, 44')
http://www.megavideo.com/?v=TV7TUN8U
Sobre l'armatoste aquest que estan construint entre França i Suïssa, per a resoldre grans qüestions actuals de físics teòrics, i que té molt a veure amb altres temes que es toquen en els altres documentals, tot i que des d'una vessant més científica i menys mística. Només comentar que els físics, que conceben tot el que passa al món com a una funció de probabilitat, volen construir aquest aparell (de fet ja hauria d'estar en funcionament) dient que hi ha probabilitats de que desaparesquem tots, xuclats per un forat negre o alguna cosa pitjor, i que jo sàpiga a ningú li han preguntat si li sembla bé córrer aquest risc. Una mica el que deia en el comentari del documental d'abans. I aquí, al poble del costat, una andròmina, tot i que més petita, del estil, i que jo sàpiga tampoc han preguntat res a ningú... Val la pena, per petita que sigui la probabilitat, desaparèixer per saber perquè érem aquí?

electrònica lliure i solucions a megavideo

Una nova entrada, massa espaiada de la primera i amb indecisió per les coses que vull posar.
Començo per la part de Megavideo: Megavideo és un servidor de vídeos que, suposadament saturat, va decidir posar limitacions al visionat de vídeos. Una limitació de temps, 72 minuts normalment, totalment insuficient per a veure una pel·lícula normal d'uns 90. El que ells proposen: que esperis una hora, o que paguis. Que paguis, eh? Si ho fas, et roben. Et fan pagar per a veure una cosa que no han pujat ells al web, no és seva, i segurament vulnera els suposats drets sobre la propietat intel·lectual en diversos països. En tot cas, es una web repleta de vídeos interessants que s'han de enllaçar expressament, dons l'adreça no és res que s'assembli al nom del vídeo en qüestió. Molts dels vídeos que enllaçaré en aquest bloc estan penjats a Megavideo, així que és de consciència explicar com funciona aquesta limitació, i com evitar aquest abús amb unes quantes tècniques variopintes.
La limitació de temps comentada és basa en la nostra IP, la nostra direcció a la xarxa, així que la forma lògica de passar-la seria canviant aquesta direcció, almenys de cara a Megavideo. Per aquest motiu és important saber si la IP que ens ofereix el nostre proveïdor d' internet és estàtica (com la meva, que sempre és la mateixa) o dinàmica; que canvia cada vegada que un es connecta.
De tenir-la dinàmica o no saber-ho, la solució és tan senzilla com: quan salta la limitació de temps tanquem el navegador (si copiem l'adreça del web del vídeo serà tot més ràpid), desconnectem de la corrent el router, esperem uns segons i el tornem a connectar. Quan tornem a tenir internet tornem a obrir l'explorador web, enganxem l'adreça i tornem a carregar la pàgina, i seguim el vídeo per on l' havíem deixat.
Si no ha funcionat o teníem IP estàtica, hi ha altres solucions. Un parell d'elles en software per canviar la IP: un proxy com el de l'entrada anterior, tot i que Tor no funciona molt bé per problemes amb Flash, i Megavideo funciona amb Flash. Un programa que canvii l'adreça MAC; que és el número de sèrie de la nostra tarja de xarxa o de wifi, i és únic per a cada aparell. Per a la gran majoria, per sort minvant, d' usuàris de windows existeix un programa curiosament anomenat "MAC Address Changer for windows" que farà el pes per a enganyar a megavideo.
Així com per donar-me corda m'he guardat les dues millors solucions pel final.
Obrir vàries vegades la pel·lícula, en diferents pàgines o pestanyes. Obrim una vegada el vídeo, clickem al play i quan comenci clickem pausa, obrim una nova pàgina del mateix vídeo, li clickem play, i quan comenci portem el cursor de la posició endavant (al minut 72 com a molt), i clickem a pausa, i el deixem carregant. D'aquesta manera podem tornar a l'altre pàgina i començar a veure la pel·lícula, i quan salti la limitació canviem la pàgina a la que estava en pausa i ja hauria estar carregat la resta de vídeo, li donem al play i acabem de veure'l.
Pre-carregar i veure fora de línia. Aquesta és la millor solució si tenim un accés d'alta velocitat. És tan senzill com carregar tot el vídeo i després al navegador clickar a "Arxiu" i dins "treballar fora de línia". Així, amb el navegador desconnectat de la xarxa, megavideo no ens podrà tocar el que no sona, i com que el vídeo ja l'hem carregat el podrem veure sense problemes.

Ara clar, està bé posar algun vídeo per a comprovar que funcionen els truquis, així que com que no sabia què posar, he pensat en quina pel·lícula em molaria veure. I mira així tot ràpid no l'he trobada, però si he trobat la segona part o remake del 2008. Que com que no l'he vist i no vaig de cinèfil, no sé que dir-ne. De la del 1983, que em va impactar molt quan de petit la vaig veure i vaig pensar per primer cop en la fragilitat del nostre món, i que acabo de decidir que la buscaré i enllaçaré en un futur. Parlo de la pelicula Wargames. Així dons deixo l'enllaç a megarates :
Pelicula: Wargames: the dead code (2008)
http://www.megavideo.com/?v=P5NSASO3 (v.o.)
http://www.megavideo.com/?v=S9P763FU (doblada al castellà)

A coi, quasi se'm oblidava el motiu real d'aquesta entrada, de títol electrònica lliure. Alguns enllaços a pàgines que estic visitant últimament, que a part de no haver de recordar-les jo, poden interessar a algú.

http://www.arduino.cc/es/
Arduino és un sistema de microcontrolador, íntegrament desenvolupat en format lliure i obert, que permet a tothom dissenyar de forma senzilla i econòmica qualsevol aplicació electrònica imaginable, per aquest motiu podem trobar a la xarxa piles d'aplicacions d'aquest sistema.
http://hackaday.com/
En pàgines com l'anterior, hi ha exemples documentats per a tot tipus d'aplicacions i nivells tècnics.
http://pob-technology.com/web/index.php
Va de robots lliures i totalment modificables i reconfigurables. El sistema Pob-bot (Public Open Bot) és distribuït per proveïdors de robòtica i electrònica de tot el món, i entre ells la tenda que hi ha a Barcelona, única a Espanya de robòtica i amb la que acabo aquesta entrada
http://ro-botica.com/

Presentació

Bé, després de temps buscant la manera de posar ordre al meu propi món, i de que bons amics tinguin tots un bloc, he pensat en aquesta eina com a una possibiltat de posar ordre al meu caòtic , almenys electrònic, món.
No em refereixo a l'electrònica pura i dura (hardware o "catxarrets", tot i que en parlaré), sinó a la extensió que tots tenim a la xarxa: els llocs que visitem, on escribim, o la informació que consultem...
I precisament el fet de cercar informació és el que més m'instiga a crear aquest bloc; quantes vegades hem repetit una cerca per tal de trobar aquella pàgina que ja hem vist, i que volem tornar a visitar?
Això té diverses solucions:
Les adresses d'interès al navegador d'internet. Si, són una solució, sempre i quan naveguis amb el teu pc i el teu navegador habitual.
Una llista, en paper o digital. Un document amb les adresses que ens interessin, classificades, per exemple en temes. Està molt bé un format digital (per exemple txt) però sinó el portes a sobre, posem al portàtil, o en un mòbil que ho permeti, millor fes-la en paper i porta-la sempre al damunt. Però clar, documents reals (papers), i electrònics (a la xarxa) no lliguen bé, ni que sigui perquè les adresses d'aquest últims tenen la desagradable costum de ser llargues i enrebassades, cosa que fa pesat i difícil passar d'uns als altres; es a dir escriure-les cada vegada, al paper un cop i tants com el visitem al navegador.
La següent opció lògica sembla... dons clar! poso aquest document a la xarxa i el puc consultar cada cop que m'hi conecti. Això soluciona els problemes de les solucions anteriors. Però qui hagi fet, allotjat i mantingut una plana web, sabrà la feina que significa, i tot que si tinc en ment el meu propi espai web, no és prioritari per ara, i el que pretenc solucionar-me amb aquest bloc si, perquè és un problema habitual.

Així dons, amb el to que impregna el fet que aquest bloc sigui públic, aquí tinc la meva autojustificació d'aquest.

El mateix to pseudoformal que es deriva de pensar que potser algú llegirà aquestes línies em porta a escriure també els problemes del bloc, i concretament d'aquest bloc. Això també em servirà també per veure fins a quin punt són restrictives les condicions d'ús d'aquest, dons és google qui ofereix aquest servei.
Per fer-te una conta en qualsevol servei web acceptes unes condicions d'us, normalment sense llegir-les, per tal de poder prosseguir o finalitzar la inscripció. Això pot semblar normal, però pot arribar a ser un problema, i ho ha estat: en serveis com facebook o myspace el propietari del web és, per les condicions d'ús, propietari de tot allò que els usuaris penjin, incloent fotografies, cançons o videos.
Sembla lògic pensar que en un servei no pots despotricar d'aquest, almenys si és gratuït, però per pròpia inquietud vital no m'en puc estar.
No sé si és habitual (perquè no m'he fet mai un bloc) que t'obliguin a fer-te un compte de correu-e, però sem fa estrany i això que a mi no em representava un problema, dons fa molt que tinc un gmail, de quan en comptes de que t'obliguessin, t'havia de convidar unaltre usuari... La meva conspiranoia em porta a preguntar-me si aquesta gent deuen voler acaparar, a part de les cerques, els correus-e gratuits a la xarxa.
I no sé si és conspiranoia meva, però només cal preguntar a qualsevol que fa per buscar coses a la xarxa, i si el/la vols posar en un compromís, demana-li que et digui tres cercadors més, a part del gran G de qui aquí parlo.
Porta a pensar... 1984? Ministèri de la Veritat? Qui decideix quina és la informació que trobes? O la proabilitat de trobarla? I si hi ha una pàgina que pel motiu que sigui decideixen no mostrar-la?
En tot cas, només recordar que si fa temps que busques quelcom i no tens resultats satisfactoris, prova millor amb unaltre ordinador, que trobaràs, almenys, coses diferents. I és així perquè aquesta gent ordenen els resultats de forma (a part d'altament secreta) que depen de les cerques anteriors realitzades des d'aquell ordinador.
És a dir, que el que busquem queda enmagatzemat i, per exemple, serà usat per a personalitzar la publicitat que ens apareixerà al buscador o al nostre nou obligat correu-e.
Això és pot solucionar fàcilment fent ús d'un proxy per a navegar, i sense més xerrera aquí deixo tres enllaços que fan la feina per la qual he concebut aquest bloc.

Documental: Los creadores de google (The google boys, usa 2004. 44')
http://www.megavideo.com/?v=5W9JE0MQ
si, megavideo fa pudor, però el video no l'he pujat jo, i dura menys que la limitació que posen

Documental: El mundo según google (2006)

http://stage6.divx.com/user/tvripper/video/1345043/Documental---El-Mundo-Segun-Google
o bé a
http://video.google.com/videoplay?docid=-2084919753106562775&q=el+mundo+segun+google
em consta que l'han penjat i despenjat de googlevideos varies vegades, qui sap si l'enllaç anirà quan el clickis...

Programa: Tor. Proxy per a la navegació anònima, veure la web del projecte:
http://www.torproject.org/


En fi, no està mal per començar, quina xerrera si m'hi poso...