"Jo no sóc ni un savi ni un filòsof, ni tan sols un escriptor d'ofici. He escrit molt poc durant la meva vida i solament ho he fet, per dir-ho així, a pèl, quan una convicció apassionada em forçava a vèncer la meva repugnància instintiva contra tota exhibició del meu propi jo en públic. Qui sóc jo, doncs? I què és el que m'impulsa ara a publicar aquest treball? Jo sóc un cercador apassionat de la veritat i un enemic, no menys apassionat, de les ficcions desgraciades amb que el partit de l'ordre, aquest representant oficial, privilegiat i interessat en totes les malapteses religioses, metafísiques, polítiques, jurídiques, econòmiques i socials, presents i passades, pretén servir-se, encara avui, per a dominar i esclavitzar el món. Jo sóc un amant fanàtic de la llibertat, la qual considero com l'únic mitjà, dins el qual poden desenvolupar-se i engrandir-se la intel·ligència, la dignitat i la felicitat dels homes... La llibertat que consisteix en el ple desenvolupament de totes les potències materials, intel·lectuals i morals que es troben latents en cadascun... Jo entenc aquesta llibertat com una cosa que, lluny de ser un límit per a la llibertat de l'altre, troba, per contra, en aquesta llibertat de l'altre la seva confirmació i la seva extensió a l'infinit; la llibertat limitada de cadascun per la llibertat de tots, la llibertat per la solidaritat, la llibertat en la igualtat; la llibertat que triomfa de la força bruta i del principi d'autoritat, que no va ser mai més que l'expressió ideal d'aquesta força... Jo sóc partidari convençut de la igualtat econòmica i social, perquè sé que, fora d'aquesta igualtat, la llibertat, la justícia, la dignitat humana, la moralitat i el benestar dels individus, així com la prosperitat de les nacions no seran mai sinó mentides." Mikhaïl Bakunin
tot extret de la viquipèdia com a reflexió: com un text d'algú nascut quasi fa dos-cents anys pot tenir avui dia encara tanta vigència? Per mi avui dia és més clar que mai que no pot haver llibertat individual protegida per fronteres, l'emancipació de la humanitat haurà de ser forçosament internacional. salut i lluita per la llibertat!
El primer post de l'any, d'acord que arriba tard del gener però se'm acumulen les coses a dir. Primer vull picar l'ull als tunisians, perquè lluitant s'han tret la lacra de governants lladres que tenien. El primer règim tirànic en caure al 2011 no ha durat ni quinze dies! El segons que vull felicitar, són els islandesos, ells ja van fer la seva revolució silenciada (veure l'enllaç ) i, amb el tema de wikileaks, va sortir que el govern nord-americà ha demanat les dades personals de twitter de tots els seguidors de wikileaks (més de 630mil) entre ells els de una membre del govern islandès. Respecte a això ella i el president d'islàndia van fer unes declaracions molt dures contra els ianquis. Acte seguit convidaren a Assange i wikileaks a instal·lar-se al seu país, i van tramitar una llei amb caràcter d'urgència per tal de convertir-se en un petit paradís de la llibertat d'expressió.(veure l'enllaç ) Jo he de dir que la seu del meu núvol ja és allí. I després de les bones, les dolentes, han aprovat la maleïda llei binden-Sinde que permetrà tancar webs sense autorització judicial... olé ecspanya!!! La resposta a part de ràpida sembla que també portarà cua, el director de l'acadèmia de cine del país de cuyo nombre no me quiero acordar ja ha dit que dimitiria, dons està en desacord, després de la propera cerimònia d'entrega dels premis goya. I és aquí precisament el dia que s'ha convocat la manifestació de protesta en contra de la llei, al carrer, però electrònicament també (veure l'enllaç ) La següent notícia, per mi hauria de ser evident per a tothom, però és la declaració d'una vaga general per part dels sindicats no grocs: cgt, cnt, cos... i moltes entitats ciutadanes, i candidatures alternatives com les cups i d'altres. Per protestar contra les retallades socials que es promouen des de l'administració que impliquen l'allargament de l'edat de jubilació, la precarització del treball en diverses formes, i d'altres mesures que fan anar enrere socialment a la majoria.
per acabar només comentar que laguitza.cat està en obres i agrairà que passeu i opineu allà mateix... ;) ens veiem als carrers, salut!
Desprès dels fets de wikileaks, i del grup sorgit de suport dels seus membres anonymus, amb membres anònims de tot el món i sota la filosofia de que tots som anònims (anonymous) tots excepte quatre rics, contra els que lluitem en el fons, dons pretenen en el cas d'espanya fer lleis que farien que les classes més populars del país deixin de poder obtenir una cosa que ara tenen gratuïtament, cultura (que les pel·lícules i series iankis no ho són normalment). O el que és més greu, permetia que es pogués tancar qualsevol pàgina web sense una autorització judicial, només perquè a algun personatge li semblès malament, vulnerant així d'alegrament la llibertat d'expressió, i com s'ha vist en els comunicats de l'ambaixada, per ordre expressa del tiet sam. (que queda més ridícul en català ;)) L'intent de repressió va generar un número molt important de gent que va donar suport en diverses iniciatives, des de repetint els arxius de wikileaks instal·lant-se un mirall al seu servidor, i després en els atacs que van fer caure als servidors de visa, mastercard, i paypal com a resposta a la negació d'aquestos de rebre ajudes econòmiques per a en julian assange, llavors empresonat a anglaterra i wikileaks. Així com diverses operacions de mobilització a nivell de carrer i d'explicació i difusió de tots els leaks publicats es van dur ( i es duen) a terme arreu del món. En aquests atacs (qui dubta de la seva efectivitat és que és incapaç de concebre el que perd PP o MC amb cada minut off-line) es va veure la seva potencialitat, i penso que precisament es van abandonar per l'increïble número de potencials inocents perjudicats.
En el cas ecspanyol va ser una mica diferent, fou més la difusió (altre cop: operacions paperstorm i leakspin) que va fer que una llei que anaven a colar dissimuladament penjada de una necessària (a part de tardana i curta ja posats) "ley de economia sostenible"segons certes enquestes fos la iniciativa més odiada pels espanyols. 98% Més que el 90% de gent en contra d'enviar tropes a donar pel sac, idea de l'ansar i els seus amics iankis. I sobretot es va difondre per internet, i l'espam fou màxim. Al twittwer #sindegate va ser trend topic número 1 a espanya durant els tres dies anteriors, i dels pocs missatges a favor de tal llei millor ni parlar-ne. Sinó teniu twitter... no us ho veu perdre! I aprofitaré el tema per posar el petit toc bio a un bloc personal i mencionar el petit redisseny amb les meves piulades al twitter.
A part de la difusió en xarxes socials, es publicaren correus electrònics telèfons i faxos dels partits i els polítics que havien de votar aquestes lleis, per tal que la gent els truqués i els hi enviés missatges intentant convencer'ls de que votessin en contra. A més a més de tot això, i utilitzat les eines creades pels atacs anteriorment explicats, es van fer caure les webs dels respectius grups polítics el dia abans de la votació i durant tot el dia 21 la web i la intranet del congrés no van funcionar. Les eines, la seva facilitat, però sobretot la gent... Sols s'havia d'anar a una pagina web i pressionar-hi un botó en el cas del LOIC, i deixar-la oberta mentre es feia qualsevol altra cosa. També podies baixar-te un petit programet (per quin fos el teu sistema operatiu) que mitjançant les xarxes d'IRC coordinava tots els ordinadors i els feia actuar com una autèntica ment eixam ( què precisament és el seu nom, hivemind). Els dos mètodes, amb molts ordinadors alhora permet fer un atac DDoS (del angles Denegació de Servei Distribuït) que no és més que això mateix, milers (hi ha qui diu centenars de milers) d'ordinadors demanant molts cops per segon una mateixa pagina des de molts llocs diversos. Veiem números: 5mil pcs demanat 10 pagines per segon (i són poc les dues xifres) són 50mil peticions per segon, que es demani una pàgina molt senzilleta (1KB) són 50GB per segon de teòric ample de banda que el servidor hauria d'oferir. Que es col·lapsa sols de pensar que passaria si fossin més gent, volguessin dedicar més recursos del seu ordinador, o la pàgina, evidentment, peses més d'1KB xD
I per qui digui que això no va pressionar, dir-li que no és conscient que és podria fer de forma continuada sempre i quan hi hagués gent disposada a fer-ho. A fer això o qualsevol altra cosa, i aquí entra la gràcia de l'anonimat, de la possibilitat de que qualsevol en sigui partícep, i de que només cal que hi hagi suficient gent disposada a fer una cosa per a que es pugui fer. El factor X. És com m'agrada anomenar-lo perquè és el típic nom que es posa a les variables siguin el que siguin les variables. Si X és una persona podem ser tu i jo o qualsevol, si x és el numero de caràcters de la imatge del final de l'entrada, x poden ser el numero de persones capaces de fer x variats programes en menys de x segons, capaços de fer x variades coses com enviar x faxos de x pagines amb aquestos x diferents caràcters en menys de x segons. Que poden estar penjats en x webs per a suportar certs actes i x persones se'ls poden descarregar i lliurement fer servir I contra aquestes x coses no hi pots lluitar, perquè no es poden preveure... sols pots preveure que ocorreran quan la informació flueix lliurement pels x variats canals i la gent pren consciència del que passa.
De fet si que és pot fer alguna cosa, com tancar webs lliurement. I contra això precisament x ciutadans anònims hem lluitat al ciberfront espanyol. Guanyant gràcies a tots una batalla, que no la guerra, de la veritat i la gent normal de a peu, contra una classe poderosa, mentidera i mundial; i una classe política nacional subjugada, venuda i/o còmplice d'aquesta. Com va dir george orwell: "quan tot està podrit, dir la veritat és un acte revolucionari"
jo també sé fer diagrames de formatgets. I els números canten...
Aritmètica electoral amb la bondat de contar mitjos partits per a arreglar-ho una mica. El gràfic 1 mostra com la distribució del parlament és clarament de dretes. ciu(62) + pp(18) + si(4) + c's(3) + 1/2psc(14)= 101 de 135 (75%)
El gràfic 2 mostra que el parlament està composat per més d'una tercera part de partits espanyolistes. psc(28) + pp(18) + c's(3) + 1/2 icv(5)= 54 de 135 (40%)
Que dóna a pensar:"quin parlament! Quin país!" però veiem amb més detall com no és tant cert...
El tercer (3) gràfic mostra el percentatge dels vots del 1 respecte a la gent amb dret a vot. 2578466 de 5230886 amb dret a vot: 49,2%
El quart gràfic respecta el mateix numero de vots dels gràfics 1 i 3 però ara respecte al numero total de catalans, per tot els quals suposadament han de vetllar els parlamentaris... 2578466 de 7504881 catalans, 34,3% Riure... Si és té en compte quina ha estat la actitud dels grups parlamentarispodríem dir que en la proporció 128 de 135 parlamentaris (tots, i alguns d'ICV) han portat a terme polítiques neoliberals. El que significa que tindrem una composició rondant al 95% de parlamentarisneoliberals desprès d'aquestes eleccions.
Tant pasmant aritmètica la vaig fer la mateixa nit electoral amb els números. Però uns dies desprès i sense haver acabat l'entrada pels formatgets, La Directa portava una portada que em va inspirar en el que podria ser la millor solució anti-crisi...
Si el parlament quedés justament repartit com proposen a la Directa, i els polítics s'ho haguessin de muntar amb els llocs que els queden, que proporcionalment són els mateixos, llavors ens estalviaríem el sou de gairebé la meitat de parlamentaris durant quatre anys. Que pel que fan millor retallar per aquí que en pensions o prestacions socials. Salut i força directa!
Никола Тесла (Nikola Tesla) (Similjan, actual Croàcia (ex Àustria-Hongria), 10 de juliol de 1856 — Nova York, EUA, 7 de gener de 1943 ) Geni entre genis (malanomenat maligne) per a un futur millor Article d'història X en una entrada en preparació
Tardor. Temps de bolets. De no ser per què indica el final del període estival, seria, en comptes d'aquest, la meva estació preferida. Els seus fruits estrella són els bolets, tot i que aquests no només surten en aquesta temporada, si que és la temporada de la majoria. I d'això va aquesta entrada, dels fruits de tardor. Tornarem als bolets, però d'altres fruits especials per a mi es recullen en aquesta època. Els dos de cognom sativa, paraula d'origen grec que significa cultivat/da. És a dir la varietat de la planta que es cultiva. Parlo de Castanae Sativa i Cannabis Sativa. Les meves satives preferides descartant el sabut Lactuca Sativa o enciam comú. La primera, de la família, es cull ara que cau de les seves closques punxegudes, i és fa rostida al foc en una paella foradada, prèviament tallades per a que no explotin, i posteriorment covades per a què acabin de coure's bé. Aquesta és la manera tradicional de preparar-les, de castanyada i castanyeres. Però altres fórmules exquisides són el Kepuré o el Marró glacé :). En el cànem d'aquest any m'he decantat per satives pures triades per les millors tradicions xamàniques del globus (alguna cosa bona ha de tenir el percal aquest de la globalització) I una indica d'usos clarament medicinals :) Dos fruits més de tardor que veiem a la foto, de colors tardorencs, codony i moniato. Els dos s'han de coure també per a poder menjar. El codony tot i ser estrictament una fruita, és habitualment menjat en forma de codonyat, conserva de l'estil melmelada feta bullint els codonys amb sucre i una mica de suc de llimona. Queda pres i es pot tallar com un formatge. El moniato és una arrel, molt similar a la patata, però d'un bonic color carbassa a l'interior i amb un punt dolç. És pot preparar de moltes maneres, però com les patates a mi com més m'agraden és rostits o al forn i fregits i salats. Així que havent parlat de tot el que surt en el collage superior només queda parlar de bolets. L'òrgan reproductor del rizoma d'un fong que s'estén per grans superfícies sota terra, associat en simbiosi amb les arrels d'un arbre, com ara l'alzina o el pi a casa nostra. Això són la majoria de bolets que mengem a Catalunya, els únics, amb els bascos, que ho fem a la península. Però a llocs remots del món hi ha constància de gent que menja i ha menjat tradicionalment bolets i no sempre amb finalitat alimentària, també guaridora, i mística o visionària. A casa nostra de les varietats més apreciades són els rovellons, amb mil noms segons regions, però al final són sols dues espècies: lactarius delicious i lactarius sanguinus, corresponents a les varietats de solana i d'obaga, i al color que pren, més fosc amb tocs vermells i verds en la varietat sanguina. Crec que l'ús de bolets que hi ha documentat més antic existent és als tractats de medicina tradicional xina. Des del 5000ac una de les 10 "plantes" estrella es el Ling Zi, un bolet de soca o pipa; que avui en dia està essent analitzat per la "medicina oficial" per les seves propietats antitumorals. Tinc la necessitat de dir que d'una altra d'aquestes 10 plantes ja n'he parlat unes línies amunt. 6500 anys desprès, a les memòries d'un monjo ecspanyol que marxà a les amèriques a "cristianitzar" els indígenes trobem indicis de l'us ritual del bolets. Parla dels problemes amb una tribu de les muntanyes "sud-mexicaness d'avui dia", que no entenen el concepte de combregar i menjar el cos de crist, dons ells afirmen que ja esmengenn a déu en la forma que les llàgrimes d'aquest fan en caure a la terra. La forma d'un bolet, al·lucinogen. Però tornem a les nostres contrades i fem un nou salt enrere en el temps de mig mil·lenni. A les lleis de les muntanyes, les que regien a les zones més muntanyoses i aïllades del Pirineu i prepirineu i que avui dia, més de 1000 anys desprès, algunes perviuen pràcticament iguals, vigents en els pocs llocs aïllats que hi ha. Veure el cas de Tort on s'aplicava la llei de les llars amb fum. El cas és que les lleis de la muntanya establien que quan dos negociants arribaven a un acord, per a celebra-ho és mengen un bolet cadascú. Dels que tenien guardats secs com surten a la foto. I creixent al camp a baix a l'esquerra, són molt bonics, els típics de contes i que dibuixen els nens, vermells amb punts blancs. Són les Amanita muscaria, que a part d'indigestos crusos, els puntets blancs tenen un potent alcaloide al·lucinogen. Qui sap si responsable dels "tocats del bolet"? sinó ara almenys quan algú s'inventà l'expressió. Possible efecte d'un mal viatge, o d'algú que abusava d'aquests (o d'altres) bolets. Però clarament la família guanyadora de bolets. Les amanites són la resta de bolets que surten a dalt i suposadament han tingut una importància històrica que els ha posat el nom. Els que no semblen bolets que semblen ous, són els àmpliament anomenats ous de reig. Aka Amanita Caesarea, el què dóna una idea de lo preuats que són i que antigament els collien i els duien al cèsar, o al reig de torn. Per acabar entrada i família... Amanita Phalloide dels més mortals dels bolets. Mort per fallada hepàtica en menys de dues hores ingerint en fresc una quantitat mínima. Ni parlar de l'efecte de destil·lats o preparats d'aquest... qui sap de quantes morts transcendentals ha estat responsable tal bolet? I la relació amb el seu nom que la pensi cadascú. Apa mengeu bolets que són molt bons i són quatre dies que n'hi ha frescos. Salut! PD: L'entrada no té enllaços però tots els noms científics surten a la viquipèdia
Tots els respectes als que han organitzat, promogut i participat aquesta vaga general, amb especial simpatia a l'agència de notícies 29-s.net creada amb eines lliures perque poguessin informar des dels diferents punts de vaga en primera persona les persones que en participaven. I també amb la cobertura dels mitjans que s'havien afegit a aquesta agència, com kaosenlared, la directa o les ràdios lliures i molts altres. A tots ells humilment dedico aquesta entrada. Han facilitat l'autoinformació i l'autoempoderament que dóna veure el que realment s'ha fet i ha passat i que els Falsimedia oculten. Tot i que crec que no cal comentar que hi ha estona d'aquest dia en vídeo al youtub i d'altres servidors. Com porta la directa fotoportada amb la barricada de foc que es va fer de matinada tallant la travessera de dalt de carcelona i "La llibertat és quan arrenca l'alba en un dia de vaga general" dit per Joan Margarit uns dies abans.
De l'agencia jo en trec i poso com a foto la de barricada de foc a mercabarna, on no eren quatre antisistemes que només es representen a ells mateixos xD I de tots els medis que han participat en l'agencia, especial dedicació a les ràdios lliures, i més a les de barcelona en problemes amb els de nomola radio. Els altres mitjans ja sortien a la dreta del bloc i tenen tots els meus respectes.
Amb el món celebrant un fals 25è aniversari, nomès comentar que és pot saber la història complerta del lampista més famòs de la història a la wikipèdia. Icona de generacions dels 80, va apareixer en escurabutxaques sota el nom de jumpman (l'home que salta?). I va neixèr abans que jo, que aquest any en faig 28, no com a protagonista i no era precisament bó. I és de la viquipèdia d'on deia que es pot saber la història d'aquest, i tantes altres coses interssants de les que parlo en aquest bloc n'he trobat entrades que he decidit fer una petita recopilació. I no perque siguin articles en discussió, conflictius o pendents de verificació... La primera, per recuperar el tag de menjar sà, i menjar-me les meves declaracions del enciam no era eficient energèticament com a aliment. Que no ho és. Però sé admetre quan m'equivoco i no cada dia descubreixes que la vitamina k no nomès existeix, ens és prou important, i que l'enciam en porta força. http://es.wikipedia.org/wiki/Vitamina_K i és la vitamina que en menys quantitat porta. Cito de la viquipèdia enciam (lactuca sativa) : "...Nutrició: L'enciam té poc valor nutritiu, dons té un alt contingut d'aigua (90-95%). És ric en antioxidants; vitamines A, C, E, B1, B2, B3, B9 i K; minerals: fósfor, ferro, calci, potassi i aminoàcids..." i hi ha les quantitats per 100gr d'enciam, moltes coses, en quantitats mínimes... Les següents pàgines de temes habituals del bloc... Guerra de quarta generació Operació de bandera falsa els més conspiranoics i tot Operació MKULTRA Nou Ordre Mundial o quasi dels tag aquest Teoria conspirativa i d'altres molt més freaks però relacionats com Complexe_d'autosuficiència i en d'altres que es tracta de conspiranòica les teories sobre l'evident expansió de les tecnologies RFID de la qual ens podem escapar amb la també wikidefinida Gàbia de Faraday , i amb aquesta tecnologia estar a resguard de pites, sitels, i identificacions massives, o inclòs per dormir sanament aïllat de radiacions electromagnètiques.
Per acabar l'entrada posant alguna cosa més, qui dubta la veracitat d'un documental de National Geographic?? xD Parla d'un tema tan controvers com "Inside Marihuana" (EUA, 2005) veure descarregar que fan pujar els seus respectius tags al bloc. Salut!
i com a societat contents, amb ferraris sense líquid de frens
A efecte d'article històric, avui parlaré d'una de les batalles perdudes a principis del segle passat, la que va guanyar el lobby petroquímic al model del 'grown from the soil' (cotxe crescut del terre) de l'enginyer Henry Ford.
Per explicar aquesta història, vull començar amb una petita traducció, bastant literal, d'un concurs que proposen els holandesos de HempFlax, dels que he parlat en alguna entrada anterior, i són una empresa que es dedica a tot tipus de derivats del cànem. Diu així
Si l'efecte hivernacle haguès de ser revertit per una prohibicióde tots els combustibles fòssils i els seus derivats, o si el seu ús arribés al final, i no es poguessin tallar més arbres per aprevenir la creixent deforestació, hi hauria un recurs natural capaç de suplir la major part de la demanda mundial de productes com paper, menjar, energia i materials per la construcció. Aquestrecurs anual renovable també podria proveïr d'energia domèstica,a la indústria, i al transport. Mentrestant el sòl i l'atmosfera a la Terra podrien ésser restaurades i la contaminació reduïda. Aquest sostenible recurs que fa tot això alhora és antigament conegut: "cànem - cannabis".
i donaran 100.000€ a qui pugui contradir aquest enunciat, de forma rigorosa i documentada.
Aixi que estan molt convençuts del que diuen. I es que va ser una conspiració ja explicada per Jack Herer en el seu libre 'the emperor wears no clothes' (L'emperador és nu), que explica que usar combustibles fòssils i els seus derivats en comptes de usar fonts naturals i renovables,i el consecuent efecte sobre la Terra, no va ser una casualitat.
Així dons, l'enginyer responsable de la cadena de producció va inventar un cotxe que estava fet amb plàstics vegetals en la seva major part, i que funcionava amb combustible vegetal també.
No és d'extranyar si es té en compte que desenis abans l'alemany Rudolph Diesel presentava a l'Exposició Universal de Paris del 1900 el motor que porta el seu nom funcionant amb oli de cacauet.
El cas és però que en el cas del Ford T del any 1941, és que estava fabricat amb més d'un 70% d'origen vegetal, la majoria, incloent el combustible, provinent del cànem.
Curiosament als estats units de la gran depressió van passar un parell de coses; l'una va ser la prohibició de la marihuana, dita amb aquest nom i no unaltre, alegant motius de salut pública dons "torna bojos i extremadament violents als negres, hispants i qualsevol que en prengui" literalment dit per l'innovador càrreg estatal dels anys 30, que curiosament també era dirigent de dupont, empresa que feia i fa fibres i tot tipus de productes sintètics, de petroli. Innovador no per prohibir, sinó per aquesta doble militància;) Dons també als eua, uns anys abans ja s'havia prohibit la destilació lliure d'alcohols, la famosa llei seca, que va propiciar que l'alcohol passés a ser controlat per les màfies. I gairabé amb la retirada d'aquesta prohibició, que es canvià per regulacions i taxes, va venir la anterior explicada. Així dons no ho tenia gaire fàcil el senyor fnord per desenvolupar el seu cotxe, ni el seus grans plans, dons una de les primeres cadenes de producció que va idear era la de la descomposició fisicoquimica complerta del cànem. Que portava a la producció de tot tipus de productes, des de combustible, a materials de construcció passant evidentment per fibres com les que al llarg de tota la història s'han utilitzat.
Avui dia però, el verd cannabis sembla que és una tendència que torna, i que és bandera d'empreses com la mencionada, que aposten valentment per un dels productes més cultivats de la història. Però en una partida que està guanyada abans de començar-la, dons segur que en el poc probable cas que algú es meresquès el mencionat premi, el pagaria la unió europea, sobradament, en concepte de les subencions al medi ambient i agricultura que mereix el cultiu industrial d'aquesta planta. Que cultivada més casolanament, en menys quantitat i sense demanar subvencions pot ser motiu de delictes...
Quin món tant extrany, dificil d'entendre per algú de menys de trenta, nosé si em puc imaginar pels de 60. Pels que no saben res clar, que no seria el cas del protagonista del documental amb el que vull acabar l'entrada. Qui m'haguès dit que estaria tant d'acord amb un expolicia antidrogues de los Angeles, que resulta que és dels bons i es dedica (ja retirat) a esbombar veritats a tort i a dret. Nomès surt ell en un documental dur però demolidorament convincent, inclòs si en tens 60 o més.
D'aquí el tema del titànic, els tres tipus de persones que pots trobar al titànic quan s'emfonsa, traslladable als homes en general, paràbola que m'incorporo i que no explico aquí, dons incita a veure el documental o a iniciar una interessant conversa, el que passi abans. Salut!
Entrades
