la ciberguerra tomba la injusta llei sinde
Desprès dels fets de wikileaks, i del grup sorgit de suport dels seus membres anonymus, amb membres anònims de tot el món i sota la filosofia de que tots som anònims (anonymous) tots excepte quatre rics, contra els que lluitem en el fons, dons pretenen en el cas d'espanya fer lleis que farien que les classes més populars del país deixin de poder obtenir una cosa que ara tenen gratuïtament, cultura (que les pel·lícules i series iankis no ho són normalment). O el que és més greu, permetia que es pogués tancar qualsevol pàgina web sense una autorització judicial, només perquè a algun personatge li semblès malament, vulnerant així d'alegrament la llibertat d'expressió, i com s'ha vist en els comunicats de l'ambaixada, per ordre expressa del tiet sam. (que queda més ridícul en català ;))
L'intent de repressió va generar un número molt important de gent que va donar suport en diverses iniciatives, des de repetint els arxius de wikileaks instal·lant-se un mirall al seu servidor, i després en els atacs que van fer caure als servidors de visa, mastercard, i paypal com a resposta a la negació d'aquestos de rebre ajudes econòmiques per a en julian assange, llavors empresonat a anglaterra i wikileaks. Així com diverses operacions de mobilització a nivell de carrer i d'explicació i difusió de tots els leaks publicats es van dur ( i es duen) a terme arreu del món.
En aquests atacs (qui dubta de la seva efectivitat és que és incapaç de concebre el que perd PP o MC amb cada minut off-line) es va veure la seva potencialitat, i penso que precisament es van abandonar per l'increïble número de potencials inocents perjudicats.
En el cas ecspanyol va ser una mica diferent, fou més la difusió (altre cop: operacions paperstorm i leakspin) que va fer que una llei que anaven a colar dissimuladament penjada de una necessària (a part de tardana i curta ja posats) "ley de economia sostenible"segons certes enquestes fos la iniciativa més odiada pels espanyols. 98% Més que el 90% de gent en contra d'enviar tropes a donar pel sac, idea de l'ansar i els seus amics iankis. I sobretot es va difondre per internet, i l'espam fou màxim. Al twittwer #sindegate va ser trend topic número 1 a espanya durant els tres dies anteriors, i dels pocs missatges a favor de tal llei millor ni parlar-ne. Sinó teniu twitter... no us ho veu perdre! I aprofitaré el tema per posar el petit toc bio a un bloc personal i mencionar el petit redisseny amb les meves piulades al twitter.
A part de la difusió en xarxes socials, es publicaren correus electrònics telèfons i faxos dels partits i els polítics que havien de votar aquestes lleis, per tal que la gent els truqués i els hi enviés missatges intentant convencer'ls de que votessin en contra. A més a més de tot això, i utilitzat les eines creades pels atacs anteriorment explicats, es van fer caure les webs dels respectius grups polítics el dia abans de la votació i durant tot el dia 21 la web i la intranet del congrés no van funcionar. Les eines, la seva facilitat, però sobretot la gent... Sols s'havia d'anar a una pagina web i pressionar-hi un botó en el cas del LOIC, i deixar-la oberta mentre es feia qualsevol altra cosa. També podies baixar-te un petit programet (per quin fos el teu sistema operatiu) que mitjançant les xarxes d'IRC coordinava tots els ordinadors i els feia actuar com una autèntica ment eixam ( què precisament és el seu nom, hivemind). Els dos mètodes, amb molts ordinadors alhora permet fer un atac DDoS (del angles Denegació de Servei Distribuït) que no és més que això mateix, milers (hi ha qui diu centenars de milers) d'ordinadors demanant molts cops per segon una mateixa pagina des de molts llocs diversos. Veiem números: 5mil pcs demanat 10 pagines per segon (i són poc les dues xifres) són 50mil peticions per segon, que es demani una pàgina molt senzilleta (1KB) són 50GB per segon de teòric ample de banda que el servidor hauria d'oferir. Que es col·lapsa sols de pensar que passaria si fossin més gent, volguessin dedicar més recursos del seu ordinador, o la pàgina, evidentment, peses més d'1KB xD
I per qui digui que això no va pressionar, dir-li que no és conscient que és podria fer de forma continuada sempre i quan hi hagués gent disposada a fer-ho. A fer això o qualsevol altra cosa, i aquí entra la gràcia de l'anonimat, de la possibilitat de que qualsevol en sigui partícep, i de que només cal que hi hagi suficient gent disposada a fer una cosa per a que es pugui fer. El factor X. És com m'agrada anomenar-lo perquè és el típic nom que es posa a les variables siguin el que siguin les variables. Si X és una persona podem ser tu i jo o qualsevol, si x és el numero de caràcters de la imatge del final de l'entrada, x poden ser el numero de persones capaces de fer x variats programes en menys de x segons, capaços de fer x variades coses com enviar x faxos de x pagines amb aquestos x diferents caràcters en menys de x segons. Que poden estar penjats en x webs per a suportar certs actes i x persones se'ls poden descarregar i lliurement fer servir
I contra aquestes x coses no hi pots lluitar, perquè no es poden preveure... sols pots preveure que ocorreran quan la informació flueix lliurement pels x variats canals i la gent pren consciència del que passa.
De fet si que és pot fer alguna cosa, com tancar webs lliurement. I contra això precisament x ciutadans anònims hem lluitat al ciberfront espanyol. Guanyant gràcies a tots una batalla, que no la guerra, de la veritat i la gent normal de a peu, contra una classe poderosa, mentidera i mundial; i una classe política nacional subjugada, venuda i/o còmplice d'aquesta.
Com va dir george orwell:
"quan tot està podrit, dir la veritat és un acte revolucionari"
per cert, podeu trobar una cronologia detallada del dia 21 a http://informesciberguerra.blogspot.com/
Salut i agitacció!
Entrades
